RETROBEM EL TÚRIA: Recorregut en bici pel Parc Fluvial del Túria

RETROBEM EL TÚRIA: Recorregut en bici pel Parc Fluvial del Túria
Dissabte dia 2 d’abril.

El recorregut del parc Fluvial del Túria s’ha inaugurat recentment. Es tracta d’un bellíssim camí per a vianants i bicicletes tranquil•les (també l’utilitzen, ai las!, apressats ciclistes de muntanya i cavalls de bonyiga fàcil), que s’inicia al poble de Vilamarxant i arriba fins al Parc de Capçalera a la ciutat de València. L’atractiu principal del camí és que acompanyem de manera constant el riu Túria en els seus últims 30 quilòmetres fins que se l’engoleix l’obra gegantina del “Plan Sur”.

Aigües amunt el Túria té aigua, molta aigua, i baixa decidit cap al mar entre boscos de ribera per la comarca del Camp del Túria. Poc sap el riu que li queda poc de tram d’orgull i d’aigües braves: abans d’entrar a l’Horta començarà a domesticar-se en assuts, depuradores, séquies i altres desviaments. Aquest és el seu destí des de fa segles perquè l’ésser humà ens hem servit del riu per a modelar el paisatge d’horta i per a fer possible la nostra agricultura de regadiu.



I, més humiliació encara per al riu, des de l’última rabieta forta que tingué (la riuà del 57) se l’ha expulsat definitivament de la ciutat de València per l’anomenat nou llit del riu Túria.
Siga com siga, és admirable viure hui dia (el dissabte, nosaltres) la simbiosi entre l’obra natural –geològica, hídrica, botànica...– de l’entorn del riu i una excel•lent iniciativa sostenible: un llarguíssim camí respectuós que retorna en part l’orgull al Túria. Podeu resseguir el mapa de molta part del recorregut a :
www.tinyurl.com/lliriabici



Així, amic s i socis de El Barranc baixarem amb les bicicletes del tren, a Llíria, i anirem amb bici a trobar el riu pels voltants de Vilamarxant. Llavors, acompanyant-lo amb un pedaleig suau,tornarem a traçar el seu llit de sempre i arribarem fins al parc de capçalera, a Mislata i a València. Després només caldrà empalmar altres vies ciclistes fins arribar a Paiporta, ja de vesprada.


MÉS INFORMACIÓ I DADES TÈCNIQUES:
RECORREGUT:
Llíria-Vilamarxant (riu Túria) 8Km (via ciclista tranquil•la i camins rurals amb algunes costeres
Vila-marxant-Parç de capçalera (València) 27Km (Recorregut parc fluvial costera avall travessant el riu per pontselevats.
Parc de Capçalera – Paiporta 6 Km.(carril bici fins al polígon industrial de l’Alqueria de Moret)
Total trajecte 42 Km.



HORA DE CONCENTRACIÓ I EIXIDA: 9’15h. del matí
LLOC D’EIXIDA: Estació de tren de Paiporta
PREU trajecte a Llíria en bitllet de grup (20 persones): 1’05€

CAL ABSOLUTAMENT AVISAR LA PARTICIPACIÓ I EL NOMBRE D’ASSISTENTS. A atorrenyo@hotmail.com Si en fórem més de 20 caldria que alguns agafaren el tren de les 9’01 i que esperaren a l’estació de Llíria el tren següent perquè no poden viatjar més de 20 bicicletes per comboi.
NECESSITATS:
• Bicicleta revisada i en condicions
• Bomba d’aire, parxes de punxada i càmera de recanvi
• Reflectants i casc
• Aigua i roba còmoda i transpirable
• Crema solar

RITME DE PEDALADA:
La dels xiquets que ens acompanyen, que avegades sorprén.
MENJARS
• Un mos en arribar a Llíria i abans de pedalejar
• Un bon esmorzar/dinar a la terrassa Askuas de Riba-roja del Túria. (Possibilitat 1: entrepà propi; possibilitat 2: graellada a la terrassa 8€)
• Berenar al parc de capçalera de València.

Un barranc de contes: Félix Albo

Divendres dia 1 d'abril a les 22:30
Auditori de Paiporta

Un barranc de contes
A càrrec de:

FÉLIX ALBO

Contes per a adults
Entrada gratuïta

http://felixalbo.blogspot.com/

ANEM AL TEATRE MICALET "Poseu-me les ulleres"

Dijous 31 de març a les 20:30 hores al TEATRE MICALET

"POSEU-ME LES ULLERES" Basat en la vida i obra de Vicent Andrés Estellés
Repartiment:
Pilar Almeria, Isabel Arinyó, Enric Juezas, Carles Linares, Joan Peris
Música en directe: Carles Linares.
Tràiler:
Preu: 10 euros
Reserves a Pep Val (668821130) fins el divendres 25 de març. Places limitades

26 de març Passeig pels horts i alqueries de Paiporta a Picanya

Dissabte 26 de març.
Eixida a les 9:15 h. des de Pitufos (Cantó carretera a Albal).
Visita als horts de Villa Delia, J. Boluda i Hort de Lis

Acompanyats per Adrià Besó (Director del Museu Comarcal de L'Horta Sud) visitarem els horts de Villa Delia i J. Boluda.
Posteriorment a les 12:00 h assistirem a la presentació del llibre que organitza l'Ajuntament de Picanya a l'Hort de Lis:

Els horts solidaris. Les colònies escolars de Picanya 1937-1939
Autors: Cristina Escrivà i Rafael Maestre



Decenes de fotos, dibuixos, cartells... il·lustren aquest llibre que té com a protagonista el compromís solidari del nostre poble que, en uns moments molt difícils, va fer tota una demostració de qualitat humana en acollir als xiquets i xiquetes que el govern de la República va tracar de protegir del bombardejos del bàndol nacional.





ELS HORTS DE TARONGERS

Històricament el paisatge de la comarca de l’Horta Sud s’ha caracteritzat per un equilibri plurisecular entre les terres de marjal, situades al voltant de l’Albufera i dedicades al cultiu de l’arròs, les terres d’horta regades per l’aigua del Túria i destinades a cultius hortícoles, i les terres més altes i interiors ocupades per cultius de secà. A cadascuna d’aquestes àrees s’associen unes determinades tipologies arquitectòniques: a l’horta predomina l’alqueria, a la marjal la barraca, i a les terres marginals, quan ens endinsem més cap a l’interior podem trobar casetes de secà, masos, corrals de ramat, etc. Tot i que la tendència ha estat guanyar terres al secà en les zones limítrofs per a destinar-les als cultius d’horta, aquestes transformacions han estat lentes, costoses, i a penes perceptibles a curt termini.

Però aquest equilibri plurisecular va començar a trencar-se cap a les darreres dècades del segle XIX per causa de la generalització d’un dels invents de la Revolució Industrial -la màquina de vapor aplicada per a la captació d’aigua subterrània-, tot associat amb l’expansió del cultiu del taronger.

Aquest procés va començar de forma primerenca per aquelles àrees limítrofs amb les terres d’horta, com ocorre amb el cas de Picanya. Així, entre 1880-1900, veïns de la ciutat de València van invertir grans capitals en l’adquisició de terres de secà que molt prompte van ser transformades en camps de tarongers, tot perllongant-se aquesta situació fins els anys trenta del nostre segle. I per garantir la suficiència de recursos hídrics es va fer necessària la perforació de pous.

Per tant, dins aquest context de transformació sòcio-econòmica apareix una nova manera d’articular el paisatge agrari: l’hort de tarongers, caracteritzat per tractar-se d’una explotació agrària concentrada, generalment rodejada per una tanca, i presidida per una edificació que servia tant com a lloc d’estiueig i esbargiment per als propietaris, com per a residència de la família que tenia cura del seu cultiu. Dins el terme de Picanya els primers horts es localitzen en les partides de Les Palmes i el Colocó, situades més al nord junt a l’antiga horta, mentre que poc després es van transformar les terres situades en les partides de la Pedrera i el Regatxó, situades al sud del terme i en les quals es localitza la major concentració d’horts.

Però el paisatge dels horts de tarongers no és exclusiu de la comarca de l’Horta, ja que aquesta tipologia arquitectònica i paisatgística també emergeix en aquelles altres hortes situades junt a la xarxa de sèquies existent en les desembocadures d’altres rius valencians, que en aquell moment van començar a ampliar-se amb la posada en funcionament de nous motors per a traure aigua i amb l’expansió del cultiu del taronger. Per tant aquest paisatge dels horts de tarongers el podem trobar a la Ribera Baixa, la Plana de Castelló i la Safor.

Per tot això l'hort de tarongers constitueix dins l'actual paisatge agrari un símbol característic producte d'unes coordenades sòcio-econòmiques que es donaren en un espai de temps concret, comprés aproximadament entre 1880-1930. Conscient d’aquesta realitat, la Corporació Municipal que en el seu dia va aprovar el vigent P.G.O.U. va demostrar una gran sensibilitat al contemplar la proposta tècnica de protecció de tots els horts existents al terme. D’altra banda les encertades i acurades restauracions realitzades pels propietaris d’alguns horts, suposen el complement necessari per assegurar la preservació d’aquest patrimoni per al fruiment del poble, com un símbol de la seua capacitat creativa, i per tant de la seua identitat.

Font: Besó, A.: Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i Paisatge. Ajuntament de Picanya, 2000.