Associació cultural EL BARRANC de Paiporta

2012-01-22T08:21:00.000Z

NO ME CONTÉIS MÁS CUENTOS

Recital a càrrec de Fernando Rubio sobre la vida i l’obra de León Felipe

Divendres 3 de febrer. 20h.

Museu del Rajolar de Paiporta (C/ Enrique Reig, 3)

Els que hi acudim reviurem amb el rapsoda el to enèrgic, la proclama ètica, l'impacient cant a la llibertat del poeta exiliat.

FERNANDO RUBIO MUÑOZ

BREVE CURRÍCULUM VITAE

Experiencias Literarias.

1-- Publicación de:

“Kamarata”. Relato-novela corta.

“Biografías amenas”. Tomos I y II. Generación del 27.

“Amorando”. Libro de poemas.

“Por dondequiera que fui…”. Biografía de M. Benítez Carrasco

“Lope de Oro”. Vida y obra de Lope de Vega. Siglo de Oro.

2-- Recitales sobre vida y obra de:

F. García Lorca, M. Benítez Carrasco, Rafael Alberti,

Antonio Machado, Miguel Hernández, Ignacio Sánchez Mejías,

León Felipe, Rafael de León, Juan Ramón Jiménez, Pablo Neruda,

Gustavo A. Bécquer/Chopin, Miguel de Cervantes, Lope de Vega.

Realizados en:

España: Granada, Córdoba, Madrid, Murcia, Málaga, Almería

México: D.F., Cuernavaca, Oaxaca, San Cristóbal de las Casas.

Venezuela: Colegio Santa Rosa (Caracas)

Cuba: La Habana y Guanabacoa.

Rusia: Universidad Lingüística de Moscú. Casa de España.

Casa de “Los niños de la Guerra”.

Alemania: Universidad de Saarbrucken.

Perú: Centros “Circa” y Alianza Francesa de Arequipa.

Francia. París. Universidad de “La Sorbona”

3-- Talleres de lectura poética en

Colegios de Enseñanza Media de Granada y Córdoba.

Institutos: Cervantes en Granada y Vicálvaro en Madrid.

Biblioteca Pública Provincial y Bibliotecas Municipales de Granada.

Centros de Educación de Adultos. Granada.

Centros de Profesores “Circa” en Arequipa (Perú).

2012-01-21T08:31:00.000Z

Dimecres 25 de gener 19:30 hores a la Llibreria La Moixeranga de Paiporta

Presentació de l'últim llibre de Santiago Posteguillo "Los asesinos del emperador"

Presentació a càrrec d'Encarna Valls

Al finalitzar l'acte hi haurà copa de cava.

Anem al teatre "Por los pelos" 13 de gener 2012

2011-12-30T12:30:00.006Z

¿Per què Shear Madness (Por los Pelos), ha superat els nou milions d'espectadors en tot el món?

Vine al teatre amb l'associació cultural El barranc el divendres 13 de gener i descobreix-ho.

preu: 12€

13 gener 2012 a les 20h.

TEATRE FLUMEN , de València

Places molt limitades

Si en vols posa't en contacte amb Toni Torreño atorrenyo@hotmail.com
o al correu elbarranc@elbarranc.net

Mostra un mapa més gran

Bon Nadal

2011-12-22T21:42:00.001Z

L'associació cultural "El barranc" us desitja Bones Festes i Bon Any 2012.

Exposició d'escultures de Rafael Amorós

2011-11-13T20:50:00.007Z

Exposició d'escultures de Rafael Amorós.
MUSEU DE LA RAJOLERIA
Del 2 al 12 de desembre
Carrer Enric Reig, nº 3. Paiporta.

Inauguració

Dia 2 de desembre, divendres a les 20 hores.
Museu de la Rajoleria
Organitza. Associació Cultural "El barranc"
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Paiporta.

"Pletines de ferro corvades, àcer inoxidable esmerilat, granit tallat i trencat, pigments de colors damunt la tela crua... estos són alguns dels materials que habitualment empre per a elaborar formes evocadores, suggeridores i contundents, tant en escultura com en pintura i que tindré el plaer de poder-vos mostrar a primers de desembre.

Estos són els títols de les distintes sèries que he anat realitzant i que ens deixen entreveure els conceptes que he cercat per a ser concebudes:

UNA FLOR AL MÓN, NATURES, ARBRE, JARDÍ, ONA, RACÓ, EMBOLICS, PERFILS, ARQ, CORVANT, CERCLANT, LLUNA, DECONSTRUCCIÓ, ADDEND, ONDULACIÓ, ESCUMA.

www.amorosweb.com

Edició d'una sèrie de 30 escultures de l'obra "La lluna", obra de Rafael Amorós de dimensions 31x23x13:

Totes les persones interessades en adquirir algun exemplar de la sèrie es poden posar en contacte amb nosaltres a través del correu elbarranc@elbarranc.net o els dies de l'exposició.

Excursió Mas La Toba (Terol) 5-novembre 2011

2011-10-28T11:24:00.005+01:00

El Mas La Toba està situat entre Fuentes de Rubielos i Cortes d'Arenoso (Terol). Allí viu des de fa un mesos, Xavi, el fill d'Ascen i Luís Abelló practicant agricultura ecològica..
Farem un recorregut a peu de dificultat mitjana d'aproximadament 4 quilòmetres d'anada i altres de tornda. Cal portar-nos tot el menjar (esmorzar i dinar)

Eixida a les 8 del matí en cotxes des de davant de l'Auditori Municipal.
-Arribada a La Toba a les 10 hrs
a Masia La Toba, el recorregut són 4km. d'anada i altres tants de tornada, cal avisar perquè el personal porti bon calçat de muntanya, ja que en alguns trams és pedregós encara que no difícil en excés.

-Arribada a La Toba a les 10 hrs
- A les 10,20 piscolavis en piscines riu
-Seguim ruta seguint el curs del riu veient molins i masies abandonades fins arribar al salt d'aigua final. Alli entrepà i marxa enrere fins a la masia.
-Xavi i Angela s'ofereixen a preparar un petit refrigeri berenar - cafè-te i alguns pastissets o coques preparats al forn de la casa, per descomptat amb productes ecològics.

Cal telefonar a Luís Abelló (963970474) per confirmar l'assistència o enviar un correu a l'adreça elbarranc@elbarranc.net abans del dia 3 de novembre.

Assemblea general 2011

2011-10-28T11:00:00.002+01:00

Convocatòria Assemblea General any 2011
Divendres 3 de novembre a les 20 en primera convocatòria i a les 20:30 en segona convocatòria.
Lloc: Bar dels Pitufos (restaurant La Parrilla)
c/ Serra Perenxisa, 6 (urb. L'Horta)

L’ordre del dia serà el següent:

1. Informació de les activitats realitzades.

2. Aprovació, si s’escau, de l’estat de comptes.

3. Aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’any 2012.

4. Elecció Junta Directiva.

5. Torn obert de paraula.

Es prega l’assistència de la major part dels socis.

Paiporta, 26 d’Octubre 2011
El President

Antoni Torreño

Excursió a Chelva 22 d'octubre 2011

2011-10-10T08:17:00.005+01:00

ROMANS, ÀRABS, CRISTIANS, MORISCOS, JUEUS
CHELVA, UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA
Dissabte 22 d’octubre
En plena tardor ens proposem dos passeigs amables en un dia, que ens obriran el cervell a les civilitzacions i pobles del passat valencià. Un és l’encontre amb l’aqüeducte romà de Chelva; l’altre, la ruta de l’aigua i un recorregut pels barris de Chelva.

L’aqüeducte de Chelva és una obra d’enginyeria romana del segle I dc, la qual es pot rastrejar durant trenta quilòmetres pels termes serrans de Tuéjar, Chelva, Calles i Domeño.
La part més impressionant conservada la visitarem l’associació El Barranc: es troba al terme de Calles, en plena muntanya, i s’enlaira sobre l’anomenada rambla d’Alcotas. Abans d’arribar a la petita explanada on ens deixarà l’autobús ja veurem a la dreta, per a obrir gana, dos arcs abandonats al costat de la rambla. Però amb el plat fort ens quedarem bocabadats. Pujarem per una senda. Aquesta es converteix quasi per art de màgia en una séquia excavada en la roca: que no és altra cosa que l’aqüeducte. Després d’un revolt, sense a penes poder imaginar-ho, la séquieta aquella esdevé un magnífic pont arquejat de roca roja. Podrem xafar-lo sense problemes, de manera que el creuarem amb precaució i superant vertígens. A l’altra banda, la sorpresa continua perquè la tossuderia romana per conduir l’aigua (no se sap avui dia on) transforma aquell canalet i aquell noble pont arquejat en un pas estret tallat a bisturí a través d’una penya altíssima (d’ací li ve el nom: la “Peña Cortada”). Si no està inundat per les pluges a partir d’aquest punt, encara podrem seguir l’aqüeducte uns centenars de metres al llarg de galeries i balcons sobre la rambla d’Alcotas. ¿Algú pot imaginar més meravella?

L’altre passeig és un recorregut pels barris històrics, i per part del riu que té als peus. Chelva és una vila petita, però de traçat gens uniforme. I això no es deu a una mala planificació, sinó al fet que ha conservat el traçat urbà de tots els pobles que l’han habitada. S’ha d’estar alerta, perquè girant un cap de carrer i sense avisar passem de trama urbana i de barri: el del domini dels àrabs, el dels moriscos subjugats; el dels jueus esquius; el dels cristians del barroc ençà.... Compte! perquè Chelva és ben xicotet i si no obrim tots els sentits a cada cantó de carreró se’ns poden passar per alt petites joies.

Dades tècniques:
Autobús: 9h. a l’Auditori de Paiporta
Matí: recorregut per l’aqüeducte a la Peña Cortada (40 m. per una senda estreta.)
Vesprada: recorregut per la ruta de l’aigua i els barris històrics de Chelva. (1h. i mitja)
Dinar : BAR RESTAURANTE NEUTRAL c/ Maria Antonia Clavel, 24. amb entremesos de pernil i formatge, ajo arriero, olleta serrana, beguda i postres.

Preu socis:25 euros
Preu simpatitzant:32 euros

Per a participar cal fer l’ingrés al compte de l'associació
3118 0010 27 2216686325 i enviar un correu a elbarranc@elbarranc.net abans del dimecres 19 d’octubre

LA MARJAL VIVA DE LA TARDOR

2011-09-20T21:17:00.006+01:00

Passeig en bici i menjotada al Motor de Turbines

Dissabte, 1 d’octubre.

L’Albufera i la marjal al llarg del mes de setembre té una activitat frenètica. Les espigues d’arròs estan madures i a punt de rebentar. Els “motors” als extrems de cada tancat han fet el que han pogut per a desaiguar, però les extensions de la marjal difícilment han arribat a assecar-se i les enormes màquines recol•lectores, que pentinen els camps, mouen fang a gavadals. Darrere d’elles, estols de gavines, agrons, garsetes blanques, esplugabous, camallongues i altres aus de potes llargues s’arremolinen frenèticament per aprofitar-se del festí d’animalons que tant de moviment de terra els posa al descobert... Fins a Paiporta arriba la flaire de l’arròs madur i terra humida si bufa de Llevant.
Aquest és el paisatge que vos proposem per al proper dissabte 1 d’octubre, quan encara és llarg el dia, la temperatura ja no és rigorosament càlida i el cel i la terra comencen a tenyir-se de tonalitats de tardor.
Un paisatge únic recorregut a pedalades
Eixirem de Paiporta no massa prompte ni massa tard. A les 10 del matí. Tenim fins a migdia per a arribar al motor de Turbines, regentat per Agustí i la seua família paiportina, on ens espera un relax gastronòmic i visual. Aquest motor és una de les eixides més belles de l’Albufera, quasi a tocar de la desembocadura del barranc del Poyo (el nostre “barranc”). Arribarem després d’una còmoda passejada per a obrir gana en què recorrerem per carrils de bicicleta les hortes i les avingudes del sud de València. A la ciutat de les Arts i les Ciències tornarem a eixir de l’urbs i pedalejarem pels barris de la Punta, per la platja de Pinedo fins a aplegar a la Devesa del Saler. Des d’allí, per la marjal, ja estarem a tocar del motor on ens espera un dinarot d’antologia en un marc difícil d’igualar: els agrons estaran plantats sobre les barques o les estaques, confosos entre el canyís, esperant a llançar-se sobre algun peix despistat. Entre tant, nosaltres, bon vi i bona teca: clòtxines, gambó, esgarraet, formatge, pernil, paella de pollastre, conill i ànec; ensalades, safates de fruita fresca, dolços de temporada cafés, licors, i, com sempre, en una sobretaula de conversació animada. Potser també ens tocarà en sort un passeig curt per fins al llac sobre una barca de vela llatina...

Quan la digestió ens ho permeta, tornarem a agafar les bicicletes i entre camps d’arròs segats o a punt de fer-ho, aplegarem a Massanassa i, barranc amunt, a Paiporta.
Aquest és el recorregut ciclista: (en verd, l’anada; en taronja, la tornada)

...O al motor directament amb el cotxe

L’alternativa “barranquera” als que descarten el plaer sensorial de la bicicleta és acudir directament al motor de Turbines a partir de les 13h. Heu de seguir la ruta que hi ha tot seguit, des del final de la carretera Alfafar-El Saler. Atenció a desviar-se a la dreta just abans de la rotonda.

Dades pràctiques
Eixida: Plaça de Soliera. 10h. Disabte 1 d’octubre
Recorregut: 18 km d’anada 10 Km. de tornada. Traçat completament pla, llevat d’alguns ponts sobre el ferrocarril i sobre el llit nou del Túria, on cal tensar els músculs.
Arribada: 18-19h. A Paiporta.
PREU:
28€ socis del Barranc.
35€ no-socis.
Cal ingressar la quantiat que pertoque al compte Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del 28 de setembre; i enviar un correu electrònic al elbarranc@elbarranc.net amb els noms de les persones que us apunteu o telefonar a Toni Torreño al 606427049.

AL SOPAR ESTELLÉS DE PAIPORTA PIMENTONS TORRATS, POESIA, CANÇONS I TAULES D’AMICS

2011-09-18T21:31:00.002+01:00

La combinació de conversació, de tast de exquisideses gastronòmiques dels socis i de lectura de poemes del poeta del poble és una fórmula química d’èxit assegurat.
Finalment el 10 de setembre El Barranc Paiporta poguérem organitzar a correcuita el sopar Estellés, que va inaugurar –i per molts anys– el curs d’activitats de l’associació.
La negativa de l’ajuntament a cedir-nos els jardins del Rajola per a l’acte quatre dies abans no va ser impediment per a quasi ningú. El mateix dissabte, per a recordar-nos la figura entranyable del poeta Vicent-Andrés Estellés, transformàrem una seu política que ens van cedir en una saló de restaurant amb un petit escenari amb escenografia inclosa.
Una taula ben parada, flors i ciris encesos, pimentons torrats tallats en tires i, en fer-se l’hora, vam començar a acariciar les oïdes amb poemes; el paladar, amb coquetes dolces i salades, arrebossats espectaculars, l’esgarrat de sempre, una exòtica i delicada pasta d’humus... i el cacauet, que no falte en un sopar col•lectiu popular. L’última carícia important de la nit fou la calidesa amistosa que teixírem entre tots.
La litúrgia col•lectiva començà amb la lectura en grup del poema del pimentó, que acabà “eucarísticament”empassant-nos tots (fotent-nos, en paraules del poeta) un tall de pimentó torrat. I tots a sopar. Després, Josep Fuster recordà en nom d’Estellés que no hi havia a València unes cames com aquelles en la memòria del poeta; tot seguit Carmela Puig i Eva Dénia recitaren i cantaren que tampoc no hi havia a València dos amants com l’Estellés i una dona del seu record.
La cançó de les dones sonà amb la veu d’Isabel Martí; sempre reivindicativa. Des de la mateixa bancada isqueren Arun i la seua companya per a estimar-se sobre el micròfon amb una fonètica hindú i andalusí respectivament. La lluna de la muntanya ens vingué a visitar de la mà de Fonsi i Àngels. Una lluna que també contemplaria Fèlix Sempere, per terres de la Manxa, com va recordar Toni Torreño a través d’alguns poemes enyoradissos del poeta. Rosa Castellanos, Aureli Lapeña, Encarna Valls i altres amics espontanis anaren acostant-se al micro sense més vergonyes. Tots al micro no. De fet la veu potent i melodiosa d’Eva Dénia no en necessità: només la seua guitarra i les seues cordes vocals encomanaren a tots el ritme del Bolero de l’Alcúdia. Al final, el sopar Estellés fou com els versos que llegí Encarna: una rosa de paper que passà de mà en mà entre tots els presents.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

Festa Vicent Andrés Estellés

2011-07-31T16:14:00.005+01:00

L'escriptor Josep Lozano ha tornat a llançar una crida per animar els amants del poeta Vicent A. Estellés a celebrar en pobles i ciutats la segona edició de la Festa Estellés, que es vol instituir al voltant del 4 de setembre, dia en què va néixer Estellés (a Burjassot, el 1922). La Festa Estellés de l'any passat va ser tot un èxit

Reproduïm el text que, per anar escalfant motors, ha escrit Josep Lozano, autor de 'Crims de Germanis', per recordar la voluntat de la festa i animar perquè es faci encara a més indrets que l'any passat.

'La proposta suggeria fer-la en els primers divendres o dissabtes del mes de setembre i que hi entrara un plat típic de la nostra gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, de manera semblant a com fan els escocesos (des de fa ja més de dos-cents anys) cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular.

El resultat va ser prou engrescador, ja que la Primera Festa Estellés va celebrar-se (i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradors) al llarg del mes de setembre passat, i en alguns pobles a l'octubre i fins i tot al novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dénia, Elx, Gandia, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Sueca, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva.

Van participar, en les diverses celebracions, el partit Socialista, a través dels ajuntaments de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco, a Alginet, Dénia i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà, a Vic; l'Espai País Valencià, a Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall, a Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, a Benaguasil. I associacions com la Pebrella, a Canals; la Bellota, a Manuel; el Tempir, a Elx; la Gola, a Guardamar; el Safranar, a Torrent; Rodonors Invictes, a Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, a Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques, a Benimaclet; el Grup de Teatre la Bicicleta, a Xàtiva; Acció Cultural, a València, i la Bassot, a Burjassot.

Hi van col·laborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant l’acte o com a rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Núria Cadenes, Manel R. Castelló, Isidre Crespo, Ruben Luzón, Antoni Martínez Revert, Jaume Pérez Muntaner, Vicent Nàcher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Lluís Roda, Andreu Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel.

També hi van donar suport i hi van col·laborar cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; també ho van fer alguns músics: Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.

I van fer-se ressò de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs (la llista va figurar al bloc Raons que rimen) van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al 'fill del forner que feia versos'.

Com a anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema 'Els amants' una peruana, a Guardamar una escocesa, que a Benimodo hi va participar la filla del poeta i a Burjassot, el fill.

Esperem que enguany, el 2011, se celebre en molts pobles del nostre àmbit lingüístic. A hores d’ara, i si no hi ha canvis de data, sabem, amb plena certesa, que se celebrarà a l’Alcúdia el 9 de setembre; a Alginet el dia 2, i a Cullera i a Manuel el dia 3.

Per tant, us encoratge a que la celebreu amb els mitjans que tingueu, molts o pocs, per tal de consolidar la instauració d’un referent cultural, d’una celebració de la poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels nostres màxims poetes.

A Paiporta, la nostra associació la realitzarà el dia 10 de setembre. Estem treballant en l'organització. Pròximament anunciarem el lloc i els detalls de l'acte.

Objectiu aconseguit

2011-07-31T10:41:00.003+01:00

El projecte Miquel Gil, 'Per marcianes' ha aconseguit el seu objectiu en el temps previst.

Podeu seguir el procés del projecte en:

http://www.verkami.com/projects/477-miquel-gil-per-marcianes

Enhorabona a tots els que heu col·laborat per portar-lo endavant.

CANTAUTORS A TORRENT 2011

2011-07-09T19:41:00.001+01:00

CANTAUTORS A TORRENT 2011 - cantautorsatorrent.com
organitza Col·lectiu Safranar - safranar.cat
Dimecres 20 de juliol, 22.00 hores
Hort de Trénor, Torrent (l'Horta-Sud)

Amb Arthur Caravan i l'espectacle Si t'arriba el dematí
Sergi Contrí presentant el nou dis Dies de fira i flors

Enguany arriba la cinquena edició del Festival Cantautors a Torrent amb dues propostes complementàries. En primer lloc, els alcoians Arthur Caravan ens oferiran el seu espectacle Si t'arriba el dematí, en el qual reten homenatge a la música en valencià de les darreres dècades, tant del rock mediterrani dels huitanta, com Remigi Palmero, com de bandes actuals companyes de tantes aventures com ara Senior i el Cor Brutal, un patrimoni massa vegades oblidat a reivindicar. En segon lloc, el cantautor Sergi Contrí, que va participar en la primera edició del festival en 2007, tornarà a l'Hort de Trénor amb un nou disc sota el braç acabadet d'eixir del forn: Dies de fira i flors.

Us esperem a tots i a totes el 20 de juliol als Jardins de l'Hort de Trénor!!!

(SALVEM EL PALAUET!)

Crowdfunfing....això ho pague jo!!!

2011-06-29T23:04:00.003+01:00

Ens ha arribat una proposta molt interessant del músic Miquel Gil.

Vols produir un disc?

Miquel Gil us dona la possibilitat de recolzar el seu pròxim treball "Per marcianes" a través del micromecenatge.

Per aconseguir els seus objectius, Miquel Gil s'ha fixat una fita important: aconseguir 11.000 euros a través de la web de crowdfunding Verkami. El músic explica perquè s'ha decidit a provar el micromecenatge: "Em pareix una idea genial. Comptar amb vosaltres, els mecenes, el públic, a més de ser un luxe, em permetrà millorar la qualitat final del projecte. Amb les vostres aportacions podré invertir en tecnologia i mitjans que ara mateix no estan al meu abast". A la seua pàgina de Verkami, Gil explica amb detall quin ús donarà als fons que aconseguisca. Cal dir que el músic valencià té quaranta dies per recaptar les aportacions dels seus seguidors, que només es faran efectives en cas d'arribar a la xifra sol·licitada.

http://www.verkami.com/projects/477-per-marcianes

Un barranc de contes amb Llorenç Giménez i Vicent Cortés

2011-06-19T10:12:00.005+01:00

Un barranc de contes amb Llorenç Giménez i Vicent Cortés

Divendres, 1 de juliol
22:30 hores
Auditori de Paiporta

Sessió de narradors

DOS PAL SAC

Nou espectacle de Vicent Cortés i Llorenç Giménez

Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Paiporta
i el suport de Caixa Popular i Fundació Horta Sud

2011-06-17T17:40:00.000+01:00

Per un ensenyament públic de qualitat. No a les retallades, sí al valencià!

Data: 18/06/2011
Lloc: Pl. Sant Agustí a les 18 hores
Quedem a les l'estació del metro de Paiporta a les 17:30.

Davant la continuació de les retallades aplicades als centres d'ensenyament públic en nombre de grups, plantilles i recursos; davant la no retirada de la proposta de cessió de sòl escolar públic a entitats privades; davant lagressió que suposa la destrucció de les línies en valencià a le…nsenyament i davant totes les protestes que la comunitat educativa ha estat manifestant aquest curs contra la política educativa del encara Conseller dEducació, la Plataforma en Defensa de lEnsenyament Públic convoca a tota la comunitat educativa a una manifestació el proper dissabte dia 18 de juny.

Aquesta manifestació eixirà des de la Pça. De S. Agustí a les 18 h. i se suma a tot el seguit de mobilitzacions i protestes que es convoquen des de la plataforma sindical contra les retallades a lensenyament públic i vol ser reflex de la protesta de caire laboral tant com de la protesta per la davallada de qualitat que suposen aquestes mesures a lensenyament valencià.

Des de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoquem a totes i a tots a defensar l’ensenyament públic sota el lema:

Per un ensenyament públic de qualitat
No a les retallades, sí al valencià!

MÉS DE 500 PERSONES RECORDEN ENRIC VALOR A PAIPORTA

2011-06-15T00:20:00.003+01:00

MÉS DE 500 PERSONES RECORDEN ENRIC VALOR A PAIPORTA

Més de cinc-centes persones participaren el diumenge en l'homenatge a Enric Valor pel centenari del seu naixement. Per l'escenari de l'Auditori Municipal de Paiporta desfilaren una trentena d'artistes de diverses disciplines, com els grups Al Tall, Artaica o Tres fan ball, els cantants Paco Muñoz, Miquel Gil, Pau Alabajos, Andreu Valor, Josep Lluís Notari i Remigi Palmero, que no va poder actuar per problemes tècnics, els cantadors Jacint Hernàndez, Verònica Sousa i María Amparo Hurtado, el grup de danses Alimara, el campaner Llorenç Barber o els contacontes Llorenç Giménez, Enric Esteve, Carles Cano Vicent Cortés, El tio Vicent o Dani Miquel, la muixeranga d'Els Negrets de l'Alcúdia i el gegant Pi de Sant Marcel·lí, que va presir l'entrada a l'auditori. El muntatge, que va durar més de quatre hores i mitja, va estar conduit per diversos actors que, a l'igual que els artistes, hi col·laboraven de manera desinteressada. Carles Alberola i Rosanna Pastor dirigiren la presentació amb l'ajuda de Dimas Montiel i Paco Alegre i també dels integrants del Taller d'Artes Escèniques i de Numen Teatre amb un guió de Toni Torreño i una escenografia ideada i confeccionada pel dissenyador Toni Benlloch. També les actrius Pilar Silla i Dafni Valor, neboda-néta d'Enric Valor i directora de l'espectacle, interpretaren alguns dels textos de l'escriptor.

Els seus escrits van ser la base d'aquest homenatge. Les seues rondalles, narrades per a l'ocasió per experimentats contacontes, van tornar a emocionar el públic, entre el que hi havia nombrosos xiquets. El ric llenguatge del castallut va estar present en texts i cançons. També la seua reivindicació del País València —“això de comunitat és per als regants i els religiosos”, deia Valor—, va impregnar la trobada: una quatribarrada presidia l'escenari i les al·lusions al territori i la llengua comuns van ser constants a les intervencions dels diferents artistes.

Entre el públic hi havia familiars d'Enric Valor, com el seu nebot Josep Valor i Gadea, que acaba de publicar un llibre biogràfic, “L'oncle Enric Valor i Vives”, així com néts, nebots i rebesnets. El propi Enric Valor va fer acte de presència a l'homenatge i a una gran pantalla es van projectar fragments de la última entrevista realitzada al gramàtic, a càrrer de la periodista Amàlia Garrigós, que també va participar en l'acte.

L'associació cultural El Barranc de Paiporta juntament amb Galaxidi Produccions han sigut els organitzadors d'aquest homenatge al que, com anaven passant els dies, van anar afegint-se més i més participants fins a conformar un cartell de vora trenta col·laboradors, a més d'altres reconeguts com Xavi Castillo o Pep Gimeno “Botifarra”, que es van quedar fora per qüestions d'agenda. Entre les entitats que s'han adherit a l'iniciativa hi destaquen Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana o la Coordinadora per l'ensenyament en valencià (Cappev).

Al vestíbul de l'auditori s'hi instal·laren varies paradetes on es podien comprar els llibres de Josep Valor i també el que l'escriptora Gemma Pasqual ha dedicat al lingüista de Castalla, «El caçador de paraules», així com samarretes i altres objectes dels grups i col·lectius participants.

Passades les 22,30 hores concloïa, amb un tango (un dels balls preferits d'Enric Valor) dansat pels ballarins Mari Fernández i Mon Ramos.

HOMENATGE A ENRIC VALOR EN EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

2011-06-07T11:34:00.001+01:00

ASSOCIACIÓ CULTURAL EL BARRANC.
EL MÓN DE LA CULTURA RETRÀ HOMENATGE A ENRIC VALOR EN EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

Músics, grups teatrals i associacions culturals retran un homenatge a l’escriptor i lingüísta Enric Valor el pròxim diumenge12 de juny a l’Auditori Municipal de Paiporta. L’acte commemorarà el centenari del seu naixement amb un repàs a l’obra i la figura d’un dels més importants promotors de la recuperació de la llengua al País Valencià.

Cent anys d’Enric Valor. Amb este títol, arrancarà el pròxim 12 de juny l’homenatge a una de les figures més importants en la recuperació de la llengua i la cultura del País Valencià. Enric Valor, nascut a Castalla (Alacant) el 22 d’agost de 1911, se’l considera un dels més importants impulsors de la normalització del valencià junt amb Carles Salvador i Sanchis-Guarner. Amb tot, l’autor de Sense la terra promesa o La flexió verbal és conegut, sobretot, per les seues rondalles, que han marcat generacions senceres d’escolars al País Valencià. L’acte està organitzat per l’Associació Cultural El Barranc de Paiporta, junt amb Galaxidi Produccions, i comptarà amb la presència de músics, com ara, Pau Alabajos, Al Tall, Josep Alcover, Artaica, Llorenç Barber, Miquel Gil, Dani Miquel, Lluis Miquel, Paco Muñoz, Josep Lluís Notari, Jacint Hernàndez, Remigi Palmero, Rafa Solves, Andreu Valor i Tres Fan Ball. Entre els actors i grups de teatre que han confirmat la seua participació hi es troben Carles Alberola, Paco Alegre, Carles Cano, Vicent Cortés, Enric Esteve, Llorenç Giménez, Sandra Merenciano, Numen Teatre, Pilar Silla, Javi Velasco, El tio Vicent i el Taller d’Arts Escèniques.

Igualment, hi participaràn El gegant Pi de l'Associació de Veïnes i Veïns de Sant Marcel·lí i la Muixeranga Els Negrets de l'Alcúdia.

L'homenatge, al qual també s'ha sumat la Federació Escola Valenciana i CAPPEV, estarà conduït per l'actriu Rosana Pastor, l’actor Paco Alegre i Dimas Montiel.

Una de les reponsables de l’organització, l’actriu i neboda d’Enric Valor, Dafni Valor, ha assenyalat que “la resposta per part de la societat valenciana ha sigut molt important, tant, com el llegat que ell ens ha deixat i tant li agraïm” Per a l’acte d’homenatge s’ha preparat un gran escenari sobre el qual desfilaran molts dels participants alhora que s’emetran arxius documentals de l’escriptor. El guió corre a càrrec d’Antoni Torreño que, junt amb Dafni Valor, han creat este espectacle multidisciplinar que compta també amb la presència del grup Alimara i dels ballarins Mari Carmen Fernández i Jose Giménez. La direcció artística corre a càrrec de Toni Belloch i de la documentació audiovisual se’n ha fet càrrec la periodista Rosa Brines.

HOMENATGE A ENRIC VALOR. 12 juny auditori de Paiporta. 18 hores. Entrada lliure fins completar l'aforament.

Fotografies de l'excursió a Castalla

2011-05-30T22:44:00.003+01:00

Ja teniu algunes fotografies de l'excursió a Castalla del diumenge 29 de maig.
Totes aquelles persones que encara en tenen més, podeu passar-les i les penjarem al web.

Lectures de les rondalles d'Enric Valor a terres de Castalla.

Si vols vore més fotografies.

Un barranc de contes amb Martha Escudero

2011-05-26T21:23:00.003+01:00

Divendres dia 3 de juny a les 22:30
Auditori de Paiporta

"Los retablos de Román Calvo"

Martha Escudero, narradora.
www.marthaescudero.com

Adaptación de cuatro relatos de la escritora y dramaturga mexicana Norma Román Calvo, de su obra Retablos Mexicanos, que nos narran, con un humor fresco e ingenioso, la costumbre de agradecer a la divinidad los favores recibidos a través de un exvoto. En este caso, un exvoto de carácter pictórico, los llamados retablos populares.

Pero no trataremos sobre las cualidades artísticas de estas obras, no. Les propongo algo mejor: ¡les voy a contar el milagro!

Martha Escudero nació en la Ciudad de México. Desde el año de 1993 radica en Barcelona dedicándose a la narración oral.
Su repertorio se nutre de mitos, cuentos y leyendas tradicionales y de relatos y cuentos de autor. Narra para todos los públicos, en algunas ocasiones acompañando la narración con música y canciones. Ha participado en diferentes festivales, ciclos y maratones de narración oral en la mayoría de las comunidades de España y en Portugal, Andorra, Brasil y México.
Cree en la narración oral como un hecho artístico-cultural de comunicación y relación.

EXCURSIÓ A CASTALLA

2011-05-13T21:35:00.007+01:00

El diumenge, 29 de maig de 2011 l’Associació Cultural El Barranc i Cent anys d’Enric Valor et convidem a participar a

LA TERRA PROMESA D’ENRIC VALOR

Una excursió pels paisatges que inspiraren l’obra literària de l’autor

Allí dalt, quina calma i quin silenci, Déu meu!

Aquell terreny , alt i brau, sempre produeix, quan hi arribes, una pregona impressió. Nosaltres avançàvem cap al mas amb el cor alegre, però semblava com si no gosàrem parlar, com si temérem trencar amb la nostra veu algun dolç encantament, que es desprenguera de la puresa, de la quietud i de la bellesa del lloc.

Enric Valor. Contalles de la boira

Això escrigué Enric Valor fa més de setanta anys. Enamorat ja dels seus paisatges eterns, començava a descriure’ls en les seues primeres obres literàries. Tota la vida es mantingué fidel a la terra, a la terra promesa, a la terra que compartia amb tots els valencians: la muntanya, el paisatge, la llengua de tots, l’entusiasme... I dalt de tot, Planisses, una petita foia , una petita joia a les altures, a la falda de la serra del Maigmó.

Les terres perdudes, les terres recuperades, les terres tornades a perdre... Des de l’angoixa i el dolor profund perquè li hagueren arrabassat el paisatge més estimat, Valor escriu el seu monument literari: la trilogia de Cassana (Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó). Nosaltres retrobarem aquell paisatge acompanyats de la seua família, caminant com caminava l’autor quan només hi podia accedir amb una burreta.

La família Valor, eixint de Castalla camí de Planisses

Un recorregut des de la muntanya d’Enric Valor fins a Castalla, el seu poble natal.

Al llarg del camí anirem fent lectures literàries en cada lloc on l’autor s’inspirà per a escriure. I a la vesprada, a Castalla, després d’un gaspatxo antològic a el Viscaio, recorrerem els racons de la infantesa de l’autor.

Descripció:

Lloc i hora d’eixida: Paiporta, des de Unifamiliar Horta (Pitufos) cantó carrer Garbí, a les 8’00h.

Tornada a Paiporta al voltant de les 20h.

11 Km. Desnivells: 1.097m. (coll del Portell) – 1.175m. (carena del Maigmó) – 1.050m. (Planisses) - 600m. (Castalla).

Caminarem des del coll del Portell fins a la carena de la serra del Maigmó on entrem a les antigues terres dels Valor. Baixarem als masos de Planisses i, per darrere, seguirem cap avall pel barranc de la Fusta, fins que deixarem arrere el bosc i la muntanya i entrarem a les terres de secà, que ens acosten al poble de Casthttp://www.blogger.com/img/blank.gifalla.

Podeu consultar la ruta a http://www.turismocastalla.com/castalla/uploaded/MapaCastalla_prv85.jpg . (El nostre trajecte recorre grosso modo, els punts 4,5,6,7,8 fins a l’1.)

Material necessari: Calcer de muntanya, gaiato, protecció solar, capell, aigua abundant i entrepanet d’esmorzar.

Dinar: Mesón el Viscaio: Embotit, gaspatxo tradicional castellut, postres i begudes. I, probablement, “xou” de la casa.

Places limitades.

Preus:

Socis. 27€ (sense bus: 22€)

No socis 35 € (sense bus: 22€)

Xiquets socis: 15€

Xiquets no socis: 27 € (sense bus: 15€)

Per a participar cal ingressar la quantiat que pertoque al compte Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del 24 de maig; i enviar un correu electrònic al elbarranc@elbarranc.net amb els noms de les persones que us apunteu.

Si voleu més informació, pregunteu per Antoni Torreño al 606 427 049.

Flora de la Vall dels Alcalans Guia de les Plantes que creixen a Montroy, Real i Montserrat M. Ángeles Codoñer Santamans Simón Fos Martín

2011-05-05T08:38:00.001+01:00

CASA DE LA CULTURA
DE MONTSERRAT

DISSABTE 14 DE MAIG

de 2011 a les 19.30h
presentació del llibre.

Flora de la Vall dels Alcalans
Guia de les Plantes que creixen a Montroy, Real i Montserrat

M. Ángeles Codoñer Santamans i Simón Fos Martín

Homenatge a Enric Valor, Auditori Paiporta 12 de juny

2011-04-09T23:47:00.003+01:00

Ja són molts els artistes que ens han confirmat la seua particiació a L'homenatge a Enric Valor del 12 de juny, com ara:

Músics i cantants: Pau Alabajos, Al Tall, Josep Alcover, Llorens Barber , Eva Dénia, Miquel Gil, Lluis Miquel, Néstor Mont, Remigi Palmero, Rafa Solves, Andreu Valor, Tres Fan Ball,

Actors i grups de teatre: Carles Cano, Joanvi Cubedo, Enric Esteve, Llorenç Giménez, Numen Teatre, Rosana Pastor, Pilar Silla, Dafni Valor, Taller d’Arts Escèniques, Carles Alberola, Lluerna Teatre,

Grups de ball i ballarins: Jose Giménez,

Altres: Toni Belloch, Dimas Montiel, Gemma Pasqual, Toni Torreño, Sandra Merenciano i Javi Velasco, Jacint Hernàndez, Rosa Brines, Un entre tants!

I cada dia s'afegeixen més.

RETROBEM EL TÚRIA: Recorregut en bici pel Parc Fluvial del Túria

2011-03-27T16:28:00.005+01:00

RETROBEM EL TÚRIA: Recorregut en bici pel Parc Fluvial del Túria
Dissabte dia 2 d’abril.

El recorregut del parc Fluvial del Túria s’ha inaugurat recentment. Es tracta d’un bellíssim camí per a vianants i bicicletes tranquil•les (també l’utilitzen, ai las!, apressats ciclistes de muntanya i cavalls de bonyiga fàcil), que s’inicia al poble de Vilamarxant i arriba fins al Parc de Capçalera a la ciutat de València. L’atractiu principal del camí és que acompanyem de manera constant el riu Túria en els seus últims 30 quilòmetres fins que se l’engoleix l’obra gegantina del “Plan Sur”.

Aigües amunt el Túria té aigua, molta aigua, i baixa decidit cap al mar entre boscos de ribera per la comarca del Camp del Túria. Poc sap el riu que li queda poc de tram d’orgull i d’aigües braves: abans d’entrar a l’Horta començarà a domesticar-se en assuts, depuradores, séquies i altres desviaments. Aquest és el seu destí des de fa segles perquè l’ésser humà ens hem servit del riu per a modelar el paisatge d’horta i per a fer possible la nostra agricultura de regadiu.

I, més humiliació encara per al riu, des de l’última rabieta forta que tingué (la riuà del 57) se l’ha expulsat definitivament de la ciutat de València per l’anomenat nou llit del riu Túria.
Siga com siga, és admirable viure hui dia (el dissabte, nosaltres) la simbiosi entre l’obra natural –geològica, hídrica, botànica...– de l’entorn del riu i una excel•lent iniciativa sostenible: un llarguíssim camí respectuós que retorna en part l’orgull al Túria. Podeu resseguir el mapa de molta part del recorregut a :
www.tinyurl.com/lliriabici

Així, amic s i socis de El Barranc baixarem amb les bicicletes del tren, a Llíria, i anirem amb bici a trobar el riu pels voltants de Vilamarxant. Llavors, acompanyant-lo amb un pedaleig suau,tornarem a traçar el seu llit de sempre i arribarem fins al parc de capçalera, a Mislata i a València. Després només caldrà empalmar altres vies ciclistes fins arribar a Paiporta, ja de vesprada.

MÉS INFORMACIÓ I DADES TÈCNIQUES:
RECORREGUT:
Llíria-Vilamarxant (riu Túria) 8Km (via ciclista tranquil•la i camins rurals amb algunes costeres
Vila-marxant-Parç de capçalera (València) 27Km (Recorregut parc fluvial costera avall travessant el riu per pontselevats.
Parc de Capçalera – Paiporta 6 Km.(carril bici fins al polígon industrial de l’Alqueria de Moret)
Total trajecte 42 Km.

HORA DE CONCENTRACIÓ I EIXIDA: 9’15h. del matí
LLOC D’EIXIDA: Estació de tren de Paiporta
PREU trajecte a Llíria en bitllet de grup (20 persones): 1’05€

CAL ABSOLUTAMENT AVISAR LA PARTICIPACIÓ I EL NOMBRE D’ASSISTENTS. A atorrenyo@hotmail.com Si en fórem més de 20 caldria que alguns agafaren el tren de les 9’01 i que esperaren a l’estació de Llíria el tren següent perquè no poden viatjar més de 20 bicicletes per comboi.
NECESSITATS:
• Bicicleta revisada i en condicions
• Bomba d’aire, parxes de punxada i càmera de recanvi
• Reflectants i casc
• Aigua i roba còmoda i transpirable
• Crema solar

RITME DE PEDALADA:
La dels xiquets que ens acompanyen, que avegades sorprén.
MENJARS
• Un mos en arribar a Llíria i abans de pedalejar
• Un bon esmorzar/dinar a la terrassa Askuas de Riba-roja del Túria. (Possibilitat 1: entrepà propi; possibilitat 2: graellada a la terrassa 8€)
• Berenar al parc de capçalera de València.

Un barranc de contes: Félix Albo

2011-03-27T16:17:00.002+01:00

Divendres dia 1 d'abril a les 22:30
Auditori de Paiporta

Un barranc de contes
A càrrec de:

FÉLIX ALBO

Contes per a adults
Entrada gratuïta

http://felixalbo.blogspot.com/

ANEM AL TEATRE MICALET "Poseu-me les ulleres"

2011-03-21T18:19:00.004Z

Dijous 31 de març a les 20:30 hores al TEATRE MICALET

"POSEU-ME LES ULLERES" Basat en la vida i obra de Vicent Andrés Estellés
Repartiment:
Pilar Almeria, Isabel Arinyó, Enric Juezas, Carles Linares, Joan Peris
Música en directe: Carles Linares.
Tràiler:
Preu: 10 euros
Reserves a Pep Val (668821130) fins el divendres 25 de març. Places limitades

26 de març Passeig pels horts i alqueries de Paiporta a Picanya

2011-03-14T09:24:00.007Z

Dissabte 26 de març.
Eixida a les 9:15 h. des de Pitufos (Cantó carretera a Albal).
Visita als horts de Villa Delia, J. Boluda i Hort de Lis

Acompanyats per Adrià Besó (Director del Museu Comarcal de L'Horta Sud) visitarem els horts de Villa Delia i J. Boluda.
Posteriorment a les 12:00 h assistirem a la presentació del llibre que organitza l'Ajuntament de Picanya a l'Hort de Lis:

Els horts solidaris. Les colònies escolars de Picanya 1937-1939
Autors: Cristina Escrivà i Rafael Maestre

Decenes de fotos, dibuixos, cartells... il·lustren aquest llibre que té com a protagonista el compromís solidari del nostre poble que, en uns moments molt difícils, va fer tota una demostració de qualitat humana en acollir als xiquets i xiquetes que el govern de la República va tracar de protegir del bombardejos del bàndol nacional.

ELS HORTS DE TARONGERS

Històricament el paisatge de la comarca de l’Horta Sud s’ha caracteritzat per un equilibri plurisecular entre les terres de marjal, situades al voltant de l’Albufera i dedicades al cultiu de l’arròs, les terres d’horta regades per l’aigua del Túria i destinades a cultius hortícoles, i les terres més altes i interiors ocupades per cultius de secà. A cadascuna d’aquestes àrees s’associen unes determinades tipologies arquitectòniques: a l’horta predomina l’alqueria, a la marjal la barraca, i a les terres marginals, quan ens endinsem més cap a l’interior podem trobar casetes de secà, masos, corrals de ramat, etc. Tot i que la tendència ha estat guanyar terres al secà en les zones limítrofs per a destinar-les als cultius d’horta, aquestes transformacions han estat lentes, costoses, i a penes perceptibles a curt termini.

Però aquest equilibri plurisecular va començar a trencar-se cap a les darreres dècades del segle XIX per causa de la generalització d’un dels invents de la Revolució Industrial -la màquina de vapor aplicada per a la captació d’aigua subterrània-, tot associat amb l’expansió del cultiu del taronger.

Aquest procés va començar de forma primerenca per aquelles àrees limítrofs amb les terres d’horta, com ocorre amb el cas de Picanya. Així, entre 1880-1900, veïns de la ciutat de València van invertir grans capitals en l’adquisició de terres de secà que molt prompte van ser transformades en camps de tarongers, tot perllongant-se aquesta situació fins els anys trenta del nostre segle. I per garantir la suficiència de recursos hídrics es va fer necessària la perforació de pous.

Per tant, dins aquest context de transformació sòcio-econòmica apareix una nova manera d’articular el paisatge agrari: l’hort de tarongers, caracteritzat per tractar-se d’una explotació agrària concentrada, generalment rodejada per una tanca, i presidida per una edificació que servia tant com a lloc d’estiueig i esbargiment per als propietaris, com per a residència de la família que tenia cura del seu cultiu. Dins el terme de Picanya els primers horts es localitzen en les partides de Les Palmes i el Colocó, situades més al nord junt a l’antiga horta, mentre que poc després es van transformar les terres situades en les partides de la Pedrera i el Regatxó, situades al sud del terme i en les quals es localitza la major concentració d’horts.

Però el paisatge dels horts de tarongers no és exclusiu de la comarca de l’Horta, ja que aquesta tipologia arquitectònica i paisatgística també emergeix en aquelles altres hortes situades junt a la xarxa de sèquies existent en les desembocadures d’altres rius valencians, que en aquell moment van començar a ampliar-se amb la posada en funcionament de nous motors per a traure aigua i amb l’expansió del cultiu del taronger. Per tant aquest paisatge dels horts de tarongers el podem trobar a la Ribera Baixa, la Plana de Castelló i la Safor.

Per tot això l'hort de tarongers constitueix dins l'actual paisatge agrari un símbol característic producte d'unes coordenades sòcio-econòmiques que es donaren en un espai de temps concret, comprés aproximadament entre 1880-1930. Conscient d’aquesta realitat, la Corporació Municipal que en el seu dia va aprovar el vigent P.G.O.U. va demostrar una gran sensibilitat al contemplar la proposta tècnica de protecció de tots els horts existents al terme. D’altra banda les encertades i acurades restauracions realitzades pels propietaris d’alguns horts, suposen el complement necessari per assegurar la preservació d’aquest patrimoni per al fruiment del poble, com un símbol de la seua capacitat creativa, i per tant de la seua identitat.

Font: Besó, A.: Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i Paisatge. Ajuntament de Picanya, 2000.

Carnestoltes de Russafa

2011-02-23T16:34:00.002Z

El Taller d'Arts Escèniques, El Barranc de Paiporta i Cent anys d'Enric Valor participarem al carnestoltes "Carnaval Russafa Culturaviva"amb el lema: PERSONATGES DE LES RONDALLES D'ENRIC VALOR. Ens agradaria que participareu, només cal buscar una disfressa d'un personatge de rondalla i estar a les 16 hores al C/Dénia 69 baix. També fan falta músics. Algú s'apunta? T'esperem.
Més informació d'aquesta activitat: http://www.jarit.org/app/

Diumenge 6 de març. Amb bicicleta per hortes, horts i camps de l’Horta Sud

2011-02-19T10:02:00.007Z

L’associació Cultural El Barranc tornem posar els peus als pedals. Esta vegada el paisatge que recorrerem amb bicicleta és tan atractiu com les últimes vegades. Ara ens toca passejar cap al Sud i i cap al paisatge interior de l’Horta.
La ruta que vos proposem començarà travessant les camps d’horta i els horts de Picanya i anirà acostant-se cap al terme de Picassent per carreteres tranquil•les de diumenge. A poc a poc guanyarem altura i el regadiu anirà convertint-se en secà quasi sense adonar-nos-en: les lletugues deixaran pas al taronger; els tarongerars, als camps de garroferes i als ametlers... Ací i allà creuàrem alqueries disperses rematades per palmeres(amb una mica de sort encara bledanes, sense l’assot del temible “morrut” ); les pedanies del poble de Picassent se succeiran també: Sant Josep, Realon... Nosaltres les passarem de llarg, saludant algun veí encuriosit per la marxa.

El nostre objectiu primer serà arribar a l’hort d’Eva i Àngel per la part alta del terme de Picassent. Hi aplegarem després de creuar la carretera de Montserrat ,i un quilòmetre després, el barranc de Millerola. A uns 145 metres d’altitud, les llomes dels voltants dels camps d’Eva i Àngel són un punt magnífic per contemplar tota l’extensió de l’Horta Sud i, més enllà, l’Albufera i el mar. Visitarem els camps que ens subministren fruites i hortalisses ecològiques cada setmana a molts socis i simpatitzants del Barranc i després ens llancarem pel camí Devadillo avall cap a Picassent, on ens esperarà molts un magnífic arròs amb llamàntol al poliesportiu del poble.
Finalment, per a fer la digestió, pedalejarem suaument per camins de travessa fins a Albal, Catarroja i Paiporta. Tot un goig per als sentits.

MÉS INFORMACIÓ I DADES TÈCNIQUES:
Trajecte Paiporta- Hort d’Eva i Àngel 19 Km.
Total anada, fins a Picassent 26 Km.
Tornada a Paiporta 10 Km.
Total trajecte 36 Km.
Desnivell acumulat: 170 m.

HORA DE CONCENTRACIÓ I EIXIDA: Diumenge 6 de març a les 10h. del matí
LLOC D’EIXIDA: Entrada de l’escola Jaume I (c/ camí del convent s.n)
NECESSITATS:
• Bicicleta revisada i en condicions
• Bomba d’aire,parxes de punxada i càmera de recanvi
• Reflectants i casc
• Aigua i roba còmoda i transpirable

MENJARS
• Esmorzar de casa en ruta.
Dinar:
a) Menú del restaurant del poliesportiu de Picasssent: 3 entrants, ensalada, CALDERETA D’ARRÒS AMB LLAMÀNTOL, postres, beguda , café i cava 30€

(Cal fer-ne ingrés de bestreta al compte de l’associació
Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del dia 1 de març i enviar un correu a elbarranc@elbarranc.net amb el nom dels participants).

b) Entrepà a la zona de picnic del poliesportiu. (En aquest cas cal portar l'entrepà o comprar-lo al poliesportiu. No feu, evidentment, cap ingrés)

Les persones interessades a acudir en cotxe a l’hort d’Eva o al restaurant , informeu també al correu de l’associació i, ingrresseu, en el seu cas, el montant del menú del restaurant.

2011-02-18T14:16:00.000Z

DECLARACIÓ PÚBLICA D’ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV)

València, divendres, 18 de febrer de 2011

Reunida la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer de 2011 ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això està provocat per les renovades amenaces de noves multes del Govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer front a altres dues multes que sumen 600.000 euros. La data límit per fer-ho és el 20 de març si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.

Davant aquesta decisió Acció Cultural considera:

Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.

Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a imputat en el cas Gurtel

Segon.- Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del sr. Francisco Camps va en contra de l'esperit de tota la normativa europea.

Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes audiovisuals. Així s'evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.

Tercer.- El sr. Francicos Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per poder forçar al tancament de TV3

Així, ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.

Quart.- El sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9

Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des de 1989, va ser la que impulsà l'arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el Govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel sr. Francisco Camps i es continuà amb la persecució de TV3.

Cinqué.- El sr. Francisco Camps nega els valencians una televisió en la seua pròpia llengua.

Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, en contra dels interessos del nostre poble.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca al sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, en entendre que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic està pendent de resolució en el Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a d'altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.

Finalment, volem agraïr l'esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers vint-i-sis anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les Illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. etc. A tots, moltes gràcies.

Acció Cultural us convida a sumar-vos

a la iniciativa espontània de

suport a les emissions de TV3 al País Valencià

deixant blocs i webs

SENSE SENYAL

SENSE SENYAL

2011-02-18T00:03:00.000Z

WEB TEMPORALMENT SENSE SENYAL EN PROTESTA PEL TANCAMENT FORÇAT DE LES EMISSIONS DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ I A FAVOR DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

La Pinça

2011-02-17T13:31:00.000Z

Fotografies de l'excursió al Benicadell i Otos

2011-02-14T08:26:00.001Z

Ja podeu vore les fotos de l'excursió al Benicadell i Otos.

http://picasaweb.google.com/elbarranc

Grup de consum local de productes ecològics: El rebost

2011-02-11T08:29:00.004Z

Un grup de persones que formem part de l'associació "El barranc" hem creat un grup de consum local de productes ecològics per a consumir sa i segurs.
Comprem productes directament als productors, evitant intermediaris i paguem un preu just pels productes. Sempre ens basem en els principis de l'agroecologia i el comerç just.
De moment catorze famílies cada setmana repartim (via correu electrònic) el llistat dels productes disponibles. Eva i Àngel ens proporcionen verdures de temporada i Ecomediterrània la resta de productes.
El diumenge li enviem tots la nostra comanda personal al responsable. Cada mes s'encarrega una persona del grup de fer la tasca d'enviament i recepció de les comandes. El dimarts, Eva ho porta a la persona responsable i la resta passem a arreplegar-ho en l'horari que s'estableix.
De moment cada persona fa la comanda personalitzada i sense cap obligació, no cal fer-la cada setmana.
El mètode és senzill i de moment no necessitem més. Poc a poc el grup va fent-se més gran i poc a poc anirem adaptant els mecanismes a les nostres necessitats.
Si voleu provar, no dubteu. Envieu un correu electrònic a elbarranc@elbarranc.net i us informem.

Acte de lliurament del Programa de Cooperació amb associacions de la comarca de l'Horta

2011-02-07T09:39:00.002Z

Acte de lliurament del Programa de Cooperació de la Fundació Horta Sud i Caixa Popular amb associacions de la comarca de l'Horta.

Dilluns 14 de febrer a les 19:30 h al Saló d'actes de la Societat Musical l'Artesana (carrer Colón 21 de Catarroja).

Premi al projecte de "Recuperació de la tradició oral" presentat per la nostra associació conjuntament amb l'associació de pares i mares del centre públic Jaume I de Paiporta i l'associació d'alumnes del centre públic de formació de persones adultes de Torrent.

Entrada Lliure.

Excursió a Otos. Diumenge 13 de febrer 2011

2011-02-05T19:08:00.000Z

Eixida diumenge 13 de febrer a les 8,15 des de Unifamiliar Horta (Pitufos) cantó carrer Garbí.
Tornada sobre les 19 hores.

PROGRAMA

Pujarem al cim del Benicadell des del Corral de Diego en Beniatjar. Cal portar bon calcer i ...farà fred, dur roba d'abric...i esmorzar i aigua. temps de caminada 3 hores

Al baixar a Otos visitarem els rellotges Solars guiats per l'autor que ha dissenyat la part tècnica dels rellotges Joan Olivares.

Otos, disposa actualment d'una Ruta-Itinerari Turistic-Cultural de rellotges de sol de gran interès.

El projecte ha estat possible gràcies als artistes que participen i a la financiació del PRODER-2 Vall d'Albaida. La seua importància està en els artistes plàstics participants, tots ells amb reconeixement internacional. L'execució consta de 8 rellotges solars realitzats en diferents materials i tècniques: l'escultor Andreu Alfaro, que ha fet donació d'una escultura monumental d'acer inoxidable al poble d'Otos, i la resta d'artistes que han renunciat a gran part del seus honoraris, tot per la il·lusió de participar en este projecte, que va ser ideat pel gnomoniste otosí Joan Olivares i el pintor Rafael Amorós, que després de treballar intensament amb ell el van presentar a l'Ajuntament d'Otos, que immediatament va creure en el mateix i es va posar a treballar per aconseguir la seua financiació.

Finalment el projecte ha estat executat baix la direcció i coordinació dels creadors del mateix.
http://www.otos.es/

A les 14,30 dinar a Ca Les Senyoretes

Entrades i Arròs al forn.

Places limitades.
Preus:
Socis. Bus 5 + dinar 15 = 20 euros
No socis Bus 12 + dinar 15 = 27 euros

Xiquets Socis dinar 12 euros
Xiquets no socis Bus 6 + dinar 12 = 18 euros

Cal ingressar al compte Nº 3082 1438 16 4934622327
abans del 4 de febrer i enviar un correu electrònic al elbarranc@elbarranc.net amb els noms de les persones que us apunteu.

Si voleu més informació pregunteu per Fèlix Sempere al 630331899 (vesprades)

Un barranc de contes: Carles Cano

2011-02-04T08:22:00.004Z

Hui divendres a les 22:30 a l'Auditori de Paiporta. Carles Cano

Un barranc de contes:

2011-02-03T09:30:00.006Z

Un barranc de contes.
Una programació de narradors i narradores. Històries màgiques, històries antigues, històries de mort i de vida.
La forma més antiga de comunicació

Un barranc de contes: Carles Cano

2011-01-28T12:01:00.003Z

Divendres 4 de febrer a les 22:30 hores
Auditori de Paiporta
Sessió de Contacontes a càrrec de Carles Cano
Contes per a adults
Entrada gratïta

Per què contem?
Aquest espectacle de narració pretén respondre a la pregunta que tots els narradors ens hem fet alguna vegada: per què contem? Contem per moltes raons, per amor, per salvar la vida, per explicar-nos el món, per explicar-nos a nosaltres mateixos, per diversió, per celebrar la vida i burlar-nos de la mort, per...Hi ha tantes raons! Quina és la teua?

Més informació de Carles Cano a www.carlescano.com

Fotografies passeig per Paiporta, diumenge 23 de gener

2011-01-28T08:24:00.008Z

Ja teniu a la vostra disposició un bon grapat de fotografies del passeig del diumenge 23 de gener pel terme de Paiporta.
Més de cinquanta persones férem un recorregut pels límits del terme de Paiporta durant tres hores. Va ser una passejada tranquil·la, amb tertúlies entre els participants i amb parada per esmorzar inclosa.
Les noves tecnologies ens permeten que només acabar el trajecte ja tinguérem un plànol amb el recorregut.
Si voleu vore totes les fotos aneu a:
http://picasaweb.google.com/elbarranc

I Encontre estatal de Grups de Consum de productes agroecològics

2011-01-25T19:00:00.005Z

Objectius

• Intercanviar experiències de comercialització i consum (grups de consum, xarxes de productors, experiències de sistemes participatius de garantia, etc.)

• Analitzar les polítiques públiques, normatives de comercialització de productes alimentaris en canals curts de comercialització

• Avaluar el dinamisme de la societat civil organitzada

• Plantejar formes d'impulsar i articula el consum d'aliments ecològics comercialitzats per canals curts.

26 y 27 de febrer de 2011
IES María Carbonell
C/ L’esport nº 1
Benetússer - València

Inscripcions
Es realitzen per internet omplint el formulari del web de SEAE www.agroecologia.net

Samarretes Valor

2011-01-25T10:39:00.003Z

Ja tenim les samarretes dels cent anys d'Enric Valor, si les voleu poseu-vos en contacte amb l'associació el Barranc de Paiporta o amb el Barbaritats Valencianes mitjançant un missatge... salut i a gaudir

Tenim de totes les talles.

El preu és de 10 euros.

CENT ANYS D'ENRIC VALOR

2011-01-25T09:49:00.008Z

L’associació cultural El Barranc de Paiporta i Galaxidi Produccions tenim el plaer i la il·lusió d’invitar-te a l’homenatge Cent Anys d’Enric Valor
Enric Valor encara és viu. El 2011 farà cent anys perquè està en la memòria de tots els valencians, que n’han llegit les rondalles, que han millorat el llenguatge gràcies a la tossuderia de l’escriptor per rescatar de l’oblit i dignificar les formes i les paraules nostres més genuïnes, les quals han passat per sempre més a gramàtiques i diccionaris.
Farà cent anys perquè cada vegada que llegirem una descripció dels seus paisatges estimats –els nostres paisatges– renovarem l’estima necessària pel nostre territori: per mantenir un equilibri necessari entre el progrés de la humanitat i la terra que ens acull; i perquè cada vegada que ens deixem seduir pel narrador d’alguna de les seues obres mestres revifarem també el compromís amb la llengua i la cultura que Enric Valor defensà tota la vida. Sí, encara és viu. És viu a les escoles, el canten a les places, el representen sobre els escenaris, el llegim, l’estudiem, el recordem, l’admirem.

Cent anys d’Enric Valor serà un homenatge a la vitalitat i a l’entusiasme de l’escriptor de Castalla. El fil conductor de l’acte principal consistirà en un espectacle que repassarà la vida, l’obra i les grans passions d’Enric Valor. I per a l’acte comptarem sobre l’escenari amb l’ajut agraït de moltes d’aquelles persones que el mantenen viu des de moltes disciplines artístiques: contacontes, actors i actrius, ballarins, cantants, mestres, escriptors... No només això.
Al voltant de l’homenatge central hem creat ja una plataforma d’aportacions individuals i col·lectives, que es poden concretar de maneres molt diverses des de la generositat i el compromís: exposicions, recitals, lectures, pintures, escultures, murals... Cent anys d’Enric Valor doncs, perquè Enric Valor encara és viu en la memòria de tots.

La direcció d’aquest projecte, encara obert, corre a càrrec de Dafni Valor, Toni Belloch i Antoni Torreño. Toni Belloch és dissenyador i escenògraf; Antoni Torreño, escriptor i president de l’associació El Barranc. Dafni Valor és actriu, professora d’art dramàtic i, com a directora teatral, els últims anys ha muntat espectacles multidisciplinars molt ben acollits pel públic i per la crítica. És, també, una neboda estimada d’Enric Valor, hereva de la passió del seu oncle per la vida i per la cultura i la llengua dels valencians. Com hereus seus ho som ja tots. Oncle Enric: per molts anys!

CENT ANYS D’ENRIC VALOR
Auditori de Paiporta 12 de juny de 2011 a les 19 h.

Ens trobaràs a: 100anysenricvalor@gmail.com
Facebook: Cents Anys Enric Valor

www.elbarranc.net
www.galaxidiproduccions.com
www.tallerartsescenicas.com
o telefonant al 653 304 344

La Fundació Horta Sud i Caixa Popular concedeixen una ajuda al nostre projecte de narradors

2011-01-21T11:55:00.006Z

La Fundació Horta Sud i Caixa Popular han concedit ajudes econòmiques a diferents projectes associatius comarcals, dins del Programa de Cooperació amb les Associacions de la Comarca de l'Horta. Amb aquesta convocatòria aquestes dues entitats pretenen impulsar i enfortir el teixit associatiu de la comarca com fonament per a la participació i la convivència. Els projectes han de promoure la col·laboració entre associacions dins d'una mateixa localitat o en l'àmbit comarcal.

Entre els projectes seleccionats figura el “Projecte de recuperació i difusió de la tradició oral”, sessions de contacontes amb narradors de València, de la resta de l'estat, i d'altres països. Presentat per l'Associació Cultural "El Barranc" de Paiporta, l'AMPA del CP Jaume I de Paiporta i l'Associació d'Alumnes del Centre Públic de Formació de Persones Adultes de Torrent, dotat amb 2.000 euros.

El lliurament de les ajudes es realitzarà en un acte públic a Catarroja al febrer de 2011 coincidint amb l'obertura de la convocatòria de projectes a realitzar durant l'any 2012.

PASSEJADA COL•LECTIVA A PEU: Recorrent les fites del terme

2011-01-10T07:48:00.007Z

Vos proposem aquesta primera activitat i excursió ben prop de casa: no ens calen autobusos ni cotxes, ni bicicletes. Només les nostres cames i el desig de desentumir-les un poc després de les festasses i menjotades de finals i principis d'any. És també una manera de calibrar els límits del nostre terme, de recórrer i reconéixer els camins tradicionals (el camí de Mal pas, l'assagador de la Baixada dels bous, el camí Vell de Picassent, el camí del Convent, el camí de Catarroja i el camí de la Creu d'Helena) fregant en bona part els termes contigus a Paiporta: València, Benetússer, Alfafar, Massanassa, Catarroja i Picanya.

La passejada potser ens farà apreciar bonics racons abandonats i potser també ens faça reflexionar una vegada més sobre la defensa del patrimoni: l'Horta, les seues alqueries tradicionals, els camins que les connectaven, els cementeris... Una reivindicació potser també n'isca clara mentre caminem: volem recuperar el nostre espai.

DADES TÈCNIQUES:
dia: Diumenge, 23 de gener de 2011
Recorregut: Circular. 8-9 Km. en 2h. i mitja de caminada.
Punt de concentració: Plaça de Soliera.
Hora de partida: 10h.
Recomanacions: porteu calcer, roba còmoda i aigua. Si teniu tendència al desmai, també una punta de pa o el que considereu.

Avançament de les activitats programades per al primer i segon trimestre 2011

2011-01-02T13:08:00.010Z

PRIMER TRIMESTRE

23 de gener. Les fites del terme. Un passeig a peu pels
camins tradicionals de Paiporta.
Aquesta activitat ha canviat de dia, estava anunciada per al dia 16 però finalment passa al dia 23
4 de febrer, divendres. A les 22:30 a l'Auditori de Paiporta. Sessió de contacontes a càrrec de Carles Cano. Entrada gratuïta.
13 de febrer. La serra del Benicadell i els rellotges de sol d'Otos.
Excursió a Otos i al cim de la serra.
Aquesta eixida la faren amb autobús.
6 de març. Amb bicicleta per hortes, horts i camps
de L’Horta Sud. Un recorregut circular, per carreteres
tranquil·les, des de Paiporta a Picassent amb parada a l’hort
ecològic d’Eva i Àngel.
A març (per determinar) Passeig pels horts i les alqueries
de Paiporta i Picanya.

SEGON TRIMESTRE

Especial homenatge a Enric Valor
2 d’abril. Pel riu i amb bici de Llíria a Paiporta.
Recorregut pel Parc Fluvial del Túria fins a València i a
Paiporta.
29-30 d’abril. El pelegrins de les Useres. Excursió per la
serra de Xodos i el Penyagolosa, acompanyant els pelegrins.
29 de maig. Els paisatges d’Enric Valor. Excursió a
Castalla i a la serra del Maigmó, recorrent literàriament les
terres del cicle de Cassana.
3 de juny. Contacontes: les rondalles de Valor. Els nostres
contacontes propers -i socis i simpatitzants- recrearem els
arguments de les rondalles d’Enric Valor.
12 de juny. 100 anys d’Enric Valor. Espectacle
d’homenatge a Enric Valor.

Anirem afegint noves activitats que estem preparant però que encara no tenen data.

Bicifestació 12 de desembre 11:30 València

2010-12-01T12:07:00.003Z

Amics i amigues. Us animem a acudir a la bicifestació del col·lectiu València en bici (matí del 12 de desembre, diumenge) per a forçar que hi haja carril bici també per les grans vies de València. Si això s'aconsegueix serà més fàcil que algun dia els nostres representants locals es decidisquen a unir el nostre escàs traçat ciclista amb els pobles del voltant i la capital.
L'eixida serà des de El Parc de la Cultura (Biblioteca-Muvim- Guillem de Castro) a les 11:30.
Ens veiem

Més informació al web:

www.valenciaenbici.es

Exposició de Patricia Concina

2010-11-29T22:23:00.002Z

Un barranc de contes: Salva el Mussennacitu

2010-11-23T12:32:00.004Z

Un barranc de contes.
Dia 10 de desembre, divendres
Auditori de Paiporta Sala B
22:30 hores

Salva el Mussennacitu (Músic-senderista-naturista-ciclo-turista)
És un conta-canta-contes, millor dit, és dedica a les seues hores lliures i de vegades no tan lliures, al món de la faràndula, és un joglar del segle XXI.

Forma part d'una nova espècie humana que ell anomena “mussennacitus”, aquelles persones que són a la vegada músics, senderistes i naturo-ciclistes.

joglar cicloturista

És una persona oberta, amable, simpàtica, participativa, que contacta amb facilitat amb la gent, inquieta i de bon cor, que no s'ho pensa gens ni mica per embarcar-se en aventures inversemblants que el porten a endinsar-se ara en el món màgic de la imaginació, ara en el món dels somnis de les persones sense edat.

Un contacontes distint, històries i música. Cançons i històries.
Si vols gaudir d'uns moments especials.
Contes per a adults.
Entrada gratuïta.

Convocatòria Assemblea General any 2010

2010-11-22T09:44:00.003Z

Convocatòria Assemblea General any 2010
Divendres 26 de novembre a les 20 en primera convocatòria i a les 20:30 en segona convocatòria.
Lloc: Bar dels Pitufos (restaurant La Parrilla)
c/ Serra Perenxisa, 6 (urb. L'Horta)

Ordre del dia:
Informe-resum de les activitats realitzades any 2010.
Informació sobre nova etapa revista "Sense el rellotge"
Altes i baixes de socis
Balanç econòmic.
Presentació del pressupost per a l'any 2011
Proposta activitats any 2011
Altres qüestions

El President
Antoni Torreño

Presentació del gravat de Patricia Concina: Perspectiva vital {8}

2010-11-22T08:23:00.005Z

La paraula art, i de manera particular quan parlem d’art visual, ens remet a l’habilitat per a poder fer-ne una obra i al geni creatiu que l’autor o l’autora posa en funcionament per aconseguir que eixa obra siga especialment singular. Amb destresa tècnica, amb talent creatiu o amb les dues qualitats alhora, l’art facilita a qui el practica i a qui l’observa una singular experiència estètica, emocional i intel•lectual.

Sempre, al llarg de la història de l’art visual, els creadors i les creadores han tractat de plasmar sobre suports molts variats la seua creativitat i els sentiments que han volgut transmetre. En murs i parets, en llenç, en paper, en cartó o en fusta, amb la intervenció d’unes mans privilegiades s’ha arribat del no res a la màxima expressió de la creativitat humana.

Enguany, per segona vegada, l’Associació El Barranc fem la presentació d'una obra plàstica i de la seua creadora. L'any passat amb Manuel Silvestre, enguany amb l’obra d’una jove artista amb experiències vitals i artístiques veritablement singulars. Patrizia Concina nasqué en La Plata, en L’Argentina. Compta amb una dilatada experiència en el treball de la ceràmica, de la pintura i del gravat. Ha estudiat, treballat i viatjat per mig món, i en tota la seua obra posa de manifest de manera especial el cosmopolitisme, un dels senyals d’identitat de la vida contemporània i una de les principals característiques que ens defineixen.

La cosmovisió que atresora la nostra artista queda de manifest en totes i cadascuna de les seues creacions. Les seues obres ens la mostren imaginativa, colorista i evocadora, guiada sempre per una empenta que integra força i expressivitat, i també equilibri i cadència, factors que defineixen la seua enorme genialitat.

Patrizia abasta una simbiosi que l’espectador podrà apreciar en el clima que transmet l’obra que ara presentem:Perspectiva vital {8}, un alè de màgia i d’encanteri, de seducció i fascinació, que ens transporta des de les terres fèrtils i dolgudes del país Valencià, fins la prosperitat i l’equilibri de Brussel•les i la modernitat de la ciutat de La Plata, en Argentina, universos que formen part de l’essència d’aquesta magnífica artista.

Us convidem a participar en esta combinació de vivències, de mestria i geni creatiu, d’eclosió de color, singularitat, sentiment i cosmovisió. Estem convençuts que us fascinareu com ja ho hem fet nosaltres.

EL BARRANC VA VISITAR MOIXENT I MONTESA

2010-11-18T21:53:00.000Z

El passat 14 de novembre, una colla de paiportins que omplírem un autobús, vam arribar a Moixent ( a la comarca de la Costera) i, amb puntualitat britànica, vam emfilar cap a la Bastida de les Alcuses travessant un paratge que en la zona anomenen la Toscana valenciana. És una zona molt interessant paissagísticament amb vinyes, oliveres, etc.

La Bastida és el poblat ibèric millor conservat al País Valencià. Es tracta de les restes d'una ciutat murallada situada al capdamunt d'un puig amb vistes magnífiques sobre la Costera i part de la Vall d'Albaida. En el temps que va estar ocupat ( a penes cent anys ) controlava la ruta natural d'accès a la Messesta des de les terres costaneres. No es coneix molt sobre aquesta cultura perquè encara no s'ha aconseguit desxifrar la seua escriptura, però estava més desenrotllada del que la gent s'imagina i amb fortes influències de la Grècia clàssica. A la Bastida s'han trobat restes que indiquen coneixementes avançats, per l'època, en agricultura i ramaderia però també en ceràmica i metal.lúrgia. Allí es va trobar la figureta del cavaller en bronze anomenada “El guerrer de Moixent”.

Vam tindre sort amb l'oratge, el dia era magnífic, i amb la simpàtica i activa guia que ens va acompanyar.

Cap a les dotze vam baixar de la Bastida i vam anar a visitar la bodega “El celler del roure”, a poc més d'un kilòmetre d'allí, on ens van explicar, amb tot de detalls, el procès d'elaboració d'un vi ja prou conegut per la seua qualitat i que anomenen, com no, “Alcuses”. Vam lamentar que després de l'explicació no hi haguera degustació però ho vam compensar fent-ne provisió.

Com que es va fer l'hora de dinar, enfilàrem cap al poble de Moixent, on al “Racó de Ramon” recuperàrem forces, molts amb gaspatxo manxec que és un plat típic d'estes terres de frontera.

Dinats i descansats enfilàrem cap a Montesa, que es troba a uns quinze kilòmetres en direcció a València. Si no coneixeu aquest poble us recomane la seua visita car és el que ha mantingut millor el seu caràcter rural i el seu aire medieval de tota la comarca. La visita la centràrem en el castell i el museu de l'oli ( L'almàssera ), no teniem temps per més.

El castell de Montesa, que vam poder visitar per dins i acompanyats per la guia local, s'assenta sobre un impressionant penyal que facilitava la seua defensa. Huí queden restes, importants, però restes perquè va patir un fort terratrèmol al segle XVIII. Ja hi havia fortaleses anteriors però el castell, la seua configuració i ampliació, es troba lligada fortament a la creació de l'Ordre de Cavalleria de Montesa, que es va produir durant el regnat de Jaume II. Si, segon, que va haver vida més enllà de jaume I, que sembla ser l'únic rei conegut pels valencians.

La referida Ordre de Montesa va ser una intel.ligent manera de mantindre els avantatges que suposava per a la Corona d'Aragó l'existència de l'Orde del Temple. Quan els templers van ser dissolts i perseguits a les primeries del segle XIV, la Corona, com va fer Portugal, els va reconvertir, els va canviar de nom, els va assentar en la frontera i a seguir funcionant. L'elecció de Montesa com a capital de l'Ordre, si més no nominal, s'explica pel control que permetia de la frontera amb Castella a la banda sud de la Corona.

Al castell s'han fet obres recents de reconstrucció que ens dóna idea, junt a les parts de muralla que queden en peu i l'ampli territori que s'hi domina, de la importància que va tindre al seu temps.

No vam tindre temps de visitar els carrers de la Vila, i sobretot la seua plaça, museu i Esglèsia però vam visitar el museu de l'almàssera i “apoquetanit”, com diem per allí, cap a Paiporta.

Evarist Fillol

Presentació del gravat de Patricia Concina

2010-11-04T23:23:00.003Z

El proper 19 de novembre, divendres, al Museu de la Rajoleria de Paiporta, presentació del gravat de Patricia Concina: "Perspectiva Vital (8)", edició exclusiva de 100 gravats per a l'Associació Cultural "El barranc".
Així mateix del 15 al 27 de novembre al Museu de la Rajoleria podrem gaudir de l'exposició de gravats de Patricia Concina.
Si voleu conéixer més sobre l'obra de Patricia podeu visitar el seu bloc a:
http://patriciaconcina.blogspot.com/

Nou accés a València des de la V-31

2010-11-03T08:31:00.003Z

Estimada amiga / Estimat amic,
s'han posat en marxa un projecte de carretera a l'Horta Sud que, si es construeix, degradarà encara més el paisatge de l'Horta que molta gent volem mantenir i torna a veure's amenaçat seriosament amb aquest projecte (camins tradicionals, parcel·lació, conreus, séquies, alqueries...). La carretera (de quatre carrils) trencaria la comarca amb una actuació forassenyada que difícilment dóna solució a l'objectiu que es proposa: "alleugerir el trànsit a l'entrada a València pel sud des de la pista de Silla". En lloc d'això el que sembla que es pretén és donar una eixida còmoda als últims macroprojectes urbanísitcs aturats de la comarca: Santa Anna d'Albal, Nou Mil·leni de Catarroja o Sociòpolis... El traçat que es proposa partiria en dos una gran zona d'Horta ben conservada entre Alcàsser i la ronda sud entre els termes de Catarroja i Paiporta. Seria una altra barrera enorme, una més a afegir al recorregut de l'AVE o a l'autovia Albal-Torrent.
A través de l'enllaç d'ací davall els promotors volen saber l'opinió que mereix aquesta carretera i el valor que concedeixen els ciutadans de la comarca al paisatge que travessa. Si vols o pots, ocupa cinc minuts completant l'enquesta. Només hi ha de termini fins a l'11 de novembre. Estaria bé que, com a mínim, els gestors d'aquesta nova agressió tingueren l'opinió en contra de la gent sensible que no volem degradar més el nostre territori.

Associació Cultural el Barranc de Paiporta

http://www.msingenieros.com/web/PPP/index.html

Un barranc de contes: Oscar Mora

2010-11-01T21:26:00.004Z

Un barranc de contes. OSCAR MORA

Volem donar suport a l’art de la narració oral i de donar a conèixer al públic adult les històries i relats tant de la tradició oral, així com els produïts per la literatura universal, amb la pretensió de donar a conéixer diferents contadors i contadores de diferents cultures i amb un repertori ben diferent que puga fer-nos gaudir una vegada al mes amb les seues històries.
A Paiporta ja tenim una llarga tradició d'activitats de contacontes. La biblioteca municipal organitza des de fa molts anys activitats per a adults i xiquets.
Molts de nosaltres ja participarem amb l'associació Atzavara en l'organització de contacontes i moltes altres. Comptem entre els nostres amics i coneguts possiblement amb uns contadors magnífics que orgullosament poden dir que "viuen del conte" com Llorenç Giménez, Carles Cano, Susu Benítez i altres que de manera "amateur" poden fer-ho molt dignament.
Així volem dedicar una part del nostre esforç i recursos en l'organització d''una activitat que volem siga continuada amb el temps (una sessió almenys mensual) i comptar amb nosaltres amb contadors i contadores del nostre país i també amb altres de diferents llocs.
La idea inicial era començar al mes d'octubre però no va poder ser. Ara a novembre comencem la nova temporada de contacontes: "Un barranc de contes"
Comptem amb la sala xicoteta de l'Auditori de Paiporta per al mesos de novembre i desembre i esperem que també per als mesos de gener a juny encara que encara no ho tenim segur.
Finalment hem canviat a divendres a les 22:30 hores.

La primera sessió serà el divendres 12 de novembre a les 22:30 hores a l'Auditori de Paiporta (sala xicoteta) amb OSCAR MORA.

Entrada gratuïta.

EXCURSIÓ A MOIXENT 14 DE NOVEMBRE 2010

2010-10-29T11:44:00.005+01:00

Eixida a les 8:45 en autobús des de davant de l'Auditori de Paiporta

Arribada a Moixent 10:30 aproximadament

Visita a La Bastida de les Alcusses

Ciutat ibèrica del segle IV aC Es visita l’impressionant recinte defensiu, les portes fortificades, i els barris organitzats en illes amb cases de diverses grandàries. El recorregut es completa amb la reproducció d’una casa ibèrica equipada amb els efectes de l’època.
Des del poblat es disfruta d’un espai natural ben conservat i una espectacular panoràmica de l’entorn circumdant.

De 12 a 14 hores visita al Celler del Roure

Celler del Roure és un celler familiar propietat de Pablo Calatayud un dels grans enòlegs valencians. Assessorar en els seus començaments per la família Mas Martinet de Priorat, ha aconseguit no sols elaborar dos grans vins com Maduresa i Les Alcusses, sinó recuperar una varietat local quasi extingida, la mandó.

El celler està situat en la Casa Fonda de Moixent, te un emplaçamento privilegiat, en la Serra de Les Alcusses, als peus del poblat ibèric de La Bastida de Les Alcusses.El celler és un autèntic patrimoni històric i que te un celler soterrat. És tracta d'un celler soterat del segle XVII, en perfecte estat de conservació.

Dinar al Racó de Ramon 14:30

De 16 a 18 Visita a Montesa: Castell i centre de la Vila.

Aquest castell, actualment en ruïnes, es trobava a dalt d'una enorme penya a dalt de l'actual poble de Montesa. Era d'estil gòtic i fou construït per l'Orde del Temple. Després que aquesta Orde de cavalleria quedara dissolta, es creà l'Orde de Montesa que ocupà la fortificació en lloc de l'anterior Orde, sent la seua casa mare i funcionant com a convent, on els monjos de l'orde seguien la regla de sant Benet. El nom del convent era Sacre i Reial Convent de l'orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama, per l'orde que l'ocupava.

Arribada a Paiporta a les 19'30 h.

Cal reservar enviant un correu al: elbarranc@elbarranc.net i fer l'ingrés al compte bancari de l'associació abans del dia 8 de novembre.

Nº compte: 3082 1438 16 4934622327

PREUS (Places limitades)

Socis: Bus 5 + dinar 18 =23 euros

No socis: Bus 12 + dinar 18 = 30 euros

Xiquets socis dinar infantil 6 euros

Xiquets no socis bus 6 + dinar 6= 12 euros

Excursió en bici Paiporta-Albufera el diumenge 17 d'octubre

2010-10-27T08:27:00.010+01:00

Visita al Tancat de la Pipa

Són les 9'30h. Quan arribem a la Plaça de Soliera; hi ha un color especial, els cascs, les samarretes de coloraines, els xiquets i el Toni Torreño a punt amb la seua llista a la mà...

Fa goig tanta energia, el guirigall que precedeix una excursió, les ganes de tallar el vent amb el casc, amb la cara. Per desgràcia no puc anar amb bici, per sort m'acompanyen Empar i Pep. D'aquesta manera podem xerrar, fer plans, parlar de l'èxit de Pep el Botifarra... Mentrestant la nostra colla ciclista particular s'enfila com un cuc pels caminets de l'Horta, pel Barranc de Catarroja, per tots els barrancs que van canviant el seu nom a mida que s'acosten a l'Albufera.

Nosaltres amb el cotxe, arribem ben promptet a la cadena que ens tanca el pas i que ens indica El Tancat de la Pipa. Telefonem per assegurar-nos que es pot passar després d'afluixar la cadena i seguim avant. En arribar al punt d'entrada a ens aturem a esperar els nostres companys i passegem plàcidament.

Fa un dia fantàstic, amb una llum suau i tranquil·la, de diumenge plàcid. De pescadors guaitant la canya i esperant que l'ham faça un moviment estrany per trencar la monotonia. Hi ha l'arròs, esplendorós i d'un verd de terra, d'un verd humit i d'un aroma dolç. Passegem al voltant de les canyes enmig d'un silenci estrany. Hi ha parotets, hi ha aneguets, i les nostres oïdes s'hi van acostumant a poc a poc als sorolls de les canyes.

De repent veiem la colla amb les bicis; realment han fet ràpid el camí. Des de Paiporta han anat vorejant el Barranc, sempre el mateix barranc amb noms diferents, el barranc de Xiva, el Barranc de Torrent, el Barranc del Poio per Catarroja... Arriben finalment al motor que ens dona l'entrada al Tancat de la Pipa, i ells i nosaltres arribem finalment a l'antic motor i fem un passeig amb barca, inoblidable. Anem en dues barques grans, fantàstiques. Els nostres timoners particulars i joveníssims ens posen al dia i ens donen la seua versió particular de les innovacions ecològiques del Tancat. Tenim un país de savis, tothom en sap de tot sense escoltar el que pensen els altres. Amb la crisi i el patiment de tantes persones, aquestes menudalles no importen ningú, però seria bo que el diàleg començarà a formar part de la nostra realitat quotidiana, que poguerem parlar de tot sense insults i obvietats. En fi, després de navegar enmig d'un paisatge harmoniós, i després d'escarotar ànecs, gavines i agrons i després de fer-nos centenars de fotos des d'una barca a l'altra, arribem de nou al Tancat.

Lucia, la biòloga que ens fa de monitora ens explica tot el procés per arribar al punt en què trobem l'espai protegit. Veiem l'interior de l'antic motor, les fotografies que ens situen perfectament en l'espai. També ens explica el procés que han encetat per restaurar l'habitat, els intents de fer funcionar una depuradora amb filtres verds que absorbeixen els nutrients de l'aigua que entren de la sèquia i la retornen al llac més pura. Això afavoreix el desenvolupament de comunitats en perill d'extinció i en la recuperació d'espècies amenaçades. Pugem al terrat des d'on es contempla un panorama excepcional. Els pobles que envolten l'Albufera, les serres, els tossals i les planes.

Després de l'explicació passegem pels caminets de fusta i contemplem l'aspecte que devia tenir l'Albufera fa centenars d'anys, i observem el senill , els canyars i les aus de l'habitat.

Acabem l'excursió que ens ha fet entrar en gana, malgrat l'esmorzaret al Tancat i des del cotxe veiem com la nostra volta ciclista particular s'enfila de nou pel Barranc camí de Paiporta.

Carmela Puig

Entrevista a Pep Gimeno Botifarra

2010-10-26T08:17:00.012+01:00

Una nova iniciativa de "El barranc": "Bondia Paiporta" (web tv)
Volem encetar una sèrie de reportatges, entrevistes, notícies en video que periòdicament publicarem.
Ací teniu la primera entrevista amb Pep Gimeno "Botifarra" realitzada per Bondia Comunicació.

Podeu visualitzar el video en el perfil de facebook que s'ha creat:

http://www.facebook.com/profile.php?id=100001489000782#!/permalink.php?story_fbid=157884004250416&id=100001489000782

també en youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=qqFM5Ycz-6A&feature=player_embedded

Tast de vins, dijous 21 d'octubre

2010-10-24T20:20:00.004+01:00

Amb molta curiositat i moltes ganes dijous passat assistirem al primer tast de vins organitzat per l'associació amb la col.laboració del Vora Barranc.
Per obrir la temporada es va triar una bona selecció de caves, sí, caves... Jo no havia assistit mai a un tast de caves i he de dir que me va sorprendre molt gratament.

Començarem amb un cava rossat, una altra sorpressa, sí. Suau, fresquet, gens àcid... perfecte per un bon aperitiu!! Dijous, el Milesim rossat va servir per a trencar el gel inicial, relaxar l'ambient i començar la nit de manera molt agradable.
Amb el segon cava vam descobrir que podem oxigenar el cava movent-lo suaument i que també podem descobrir moltes coses olorant-lo... En aquest cas, al Tharsys Unico li vam trobar l'olor al rent de la fermentació molt clar i molt evident una vegada t'ho han xivat, clar!

Per acabar la nit tastarem el Blanc de Negre, un brut nature fet amb bobal, el raïm per excel.lència de la zona d'Utiel-Requena i que es gasta per fer vi negre. Em va sorprende. Em va parèixer un cava perfecte per maridar amb plats consistents, de fet ens el van servir amb ibèrics i formatges... Un experiment amb un bon resultat!
A més de tot el que vam aprendre i tot el que vam beure, va ser una nit molt xula. Va ser una bona ocasió per compartir rises i comentaris amb gent de distintes generacions, però amb inquietuds semblants i ganes de donar-li més "videta" al nostre poble.

Marian Val

Recordeu que hi ha segona part i el proper dijous dia 28 d'octubre, al Vora Barranc per provar els negres del celler Pago de Tharsys

100 després del seu naixement RENCONTRE DE JOSEP LLUÍS BAUSSET AMB EL SEU POBLE NATAL

2010-10-16T15:12:00.005+01:00

Dissabte, 23 d'octubre a les 12h.
Vestíbul de l’Auditori de Paiporta

Bausset és un personatge «subterrani» dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí.
(Joan Fuster)

Doncs bé, ja cal que els paiportins el traguem de l’anonimat: Enguany fa cent anys que Josep Lluís Bausset va nàixer a Paiporta. Per tot arreu li han plogut els homenatges a pesar d’ell i ve finalment al lloc de naixement amb la condició que el rencontre siga per a raonar en una tertúlia sense grandiloqüències.
Bausset sempre ha sigut un home sense ínfules de notorietat però cal que sapiguem que tot el valencianisme polític i cultural del segle XX ha passat per ell des del temps de la República. El paiportí centenari amb qui parlarem el dissabte, de manera lúcida i distesa, és un dels últims grans valencians del segle XX: científic, professor, activista cultural, periodista, entusiasta de totes les manifestacions de vida cultural arrelades al País Valencià -des de la llengua a la Pilota-; amic personal de Joan Fuster i de tants altres cotertulians memorables: Estellés, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor, Joan Garay, Josep Iborra, Ernest Lluch, Joan Reglà, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura ... Ell —encara que fou una baula necessària per a resistència del valencianisme durant tot el franquisme i fundador de moltíssimes plataformes polítiques i culturals— mai no ha volgut “retratar-se” en primera plana: és l’home a l’ombra, o l’«home subterrani» com el titllà el seu amic Joan Fuster.
I ves per on, ara que tots els seus amics (els homenots imprescindibles de la nostra cultura) han desaparegut, els focus l’il·luminen a la cara i l’enlluernen. Ho sentim, Josep Lluís, perquè sabem que sempre vas fugir de protagonismes, però els valencians i l’associació cultural el Barranc necessitem referents com tu encara, o més que mai. Deixa’ns, com a mínim xarrar amb tu sense punts d’exclamació de tot allò que t’agrada. Nosaltres només preguntarem, raonarem, agrairem i ens il·lusionarem una vegada més. Després ja et deixarem anar al teu estimat Trinquet de Pelayo, a la partida de la vesprada. Qui s’hi apunta?

Tot seguit reproduïm dos fragments d’articles del nostre contertulià il·lustre i un article d’homenatge (ja que nosaltres no en podem fer...).

«Sembla mentida que després d'uns quants dies de tindre un tràfec sense parar i amb ganes de descansar, l’addicció a la pilota haja pogut fer que no poguera prescindir d'ella. I per això el dissabte 24 d'abril vaig veure la partida sabatina del Pelayo entre dos trios: els de roig, format per Soro III, Salva i Oñate, amb l'amic Oltra de feridor, contra els de blau, que eren Pedro, Fèlix i Pedrito...» (25 abril 2010 LEVANTE-EMV)

«Fa uns dies, en un diari, un escriptor es preguntava què es ser valencià. I jo crec que ésser valencià és ser amant i orgullós de moltes coses com del sexenni de Morella, dels Peregrins de Les Useres, de les Falles, de las Gaiates, de les Fogueres i de la Santa Faç, de les fires de Concentaina i de Xàtiva, del Misteri d'Elx, de la Processó del Corpus d'Albalat de la Ribera, de les mones de Pasqua d'Alberic, i, també dels usos i costums de tot arreu de la nostra terra; sense oblidar les nostres platges i els sucs d'anguila (no zumos) o les paelles i fideues i torrons i peladilles, i tantes coses que omitixc per no fer-me pesat; sense tampoc deixar de dir dels nostres paisans Sant Vicent Ferrer, Blasco Ibáñez, Teodoro Llorente, Azorín, Miguel Hernández, Chapí, Serrano, Joan Fuster, Vicent Andrés Estelles, Renau, Manuel Sanchis Guarner, el Palleter, i altres a qui demane perdó per no recordar-me d'ells. I també dels jocs, «el pic i pala», el «munta i paga», i altres com les modalitats de pilota valenciana , galotxa, llargues, raspall i escala i corda. I sobre tot, la llengua nostra. Tot això forma part de la contestació a eixa pregunta.» (19 abril 2010 LEVANTE-EMV)

Josep Lluís Bausset: homenatge a l'home subterrani
(per Manuel Boix)

Josep Lluís Bausset, el senyor Bausset, és exemple de les tenacitats que calen —sovint discretes, fins i tot silencioses, sempre constants— per mantenir viva la flama del país, per fer-la créixer i enfortir-la i escampar-ne incansablement les guspires. Que haja sempre optat pel treball anònim («subterrani», com deia Joan Fuster), que haja defugit publicitats i fanfàrries no significa que no siguem capaços, els homes i les dones que avui som una mica més lliures gràcies al seu esforç, de reconèixer-li la tasca al professor Bausset. [...]
No cal dir que, fidel a l'esperit d'activista que la situació del país ha reclamat, Josep Luís Bausset va saber combinar, amb franquisme o sense ell, el bell costum de contrastar parers amb l'acció a favor de la llengua i la consciència nacional: des del seu poble, des de l'Alcúdia, on ha arrelat i fructificat, Bausset va saber unir un grup de joves al voltant d'iniciatives com ara la revista Parlem —una de les primeres edicions en català al País Valencià durant la dictadura franquista—, va organitzar tota mena d'actes culturals i conferències —amb Josep Vicent Marquès, Ernest Lluch o l'imprescindible Sanchis Guarner— o va tirar endavant un programa de ràdio que parlava de les coses del camp en la llengua dels oïdors. L'ordre de prohibició que hi va enviar el governador civil franquista és d'antologia: «Enterado de que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la Unidad de la Patria». Tenien la força i van fer tancar. Però Bausset tenia les raons i va continuar, infatigable, en sintonia: de seguida va organitzar, des de l'Alcúdia mateix, classes nocturnes de valencià per a adults. Heus ací l'esperit Bausset.
Josep Lluís Bausset ha deixat empremta en els seus alumnes, tant als instituts on ha fet classe (a Tortosa, Xàtiva, Alzira o Carcaixent) com als cursos nocturns que ell mateix bastia, ha ajudat a refer la trama política i cívica que tot país necessita per tirar endavant (va ser fundador tant del Partit Socialista del País Valencià de Vicent Ventura com d'Acció Cultural del País Valencià, per exemple) i continua, des de la seua característica lucidesa, des de l'honestedat i la constància i l'entrega al país, essent exemple per a tots nosaltres.
Que no demane homenatges no significa que no els meresca: al capdavall, reconèixer la figura de Josep Lluís Bausset ens fa, a tots, una mica més dignes. Per molts anys, senyor Bausset!

Portada del llibre, «Josep Lluís Bausset, l’home subterrani», que podrem adquirir els assistents durant la tertúlia.

Tast de vins

2010-10-13T22:50:00.003+01:00

L'associació cultural "El barranc" amb la col·laboració del Café Vora Barranc de Paiporta ha organitzat per als propers dijous 21 i 28 d'octubre a les 20:30 un TAST DE VINS del celler Pago de Tharsys.
http://www.pagodetharsys.com/

Amb el següent programa:

TAST DE VINS

Dia 21-10-2010 Dijous a les 20:30 hores

Tast de caves: Pago de Tharsys

Tindrem tres tipus de caves diferents per poder apreciar els diferents matisos.

Milesime Ros

Tharsys unico

Tharsys brut nature

Maridatge:

Mandonguilletes d'abadejo

Anxoves

Esgarraet

Selecció d'ibèrics

Pernil

Formatges

Dolcet

Dia 28-10-2010 Dijous a les 20:30 hores

Tast vins negres: Bodega Pago de Tharsys

Tindrem tres tipus de vins de diferents varietats

Pago Bobal

Pago Merlot

Selecció Bodega

Maridatge:

Torradetes d'embotits

Txistorreta

Escalivada

Truita de creïlla en abadejo

Pimentones farcits de formatge

Dolcet

Lloc. Bar Vora Barranc. Paiporta

Organitza: Vora Barranc i A.C. El Barranc

Preu per dia 20 euros socis i 23 no socis

Reserves fins dimarts 19 d’octubre al telèfon 630331899 (sols vesprades)

Més informació: www.elbarranc.net

BOTIFARRA MARCA EL RUMB

2010-10-03T21:04:00.010+01:00

Finalment els atrevits vos heu omplit de raó, igual com tots els assistents al concert de Pep Gimeno el Botifarra ens hem omplit de satisfacció. “Serà per diners”-déieu despreocupats del risc monetari que suposava una activitat d’aquesta envergadura per a una associació amb escassos recursos. I no, no era cosa de diners. Era pura necessitat. Quasi quatre-centes persones assistírem a un gran concert, que ens bressolà a l’uníson amb el joc juganer de guitarres i guitarrons, que ens provocà una rialla sana i col·lectiva a cada intermedi musical; que ens féu taral·lejar alhora i menejar peus, mans o coll seguint de prop el ritme alegre de la pandereta, de la canya o de les postisses amagades darrere les manasses del Botifarra. Més no podíem fer, còmodament asseguts com estàvem a les butaques de l’Auditori de Paiporta, però ganes de llançar-se a ballar al prosceni degueren tenir-ne més d’un o de dos, segur. La sintonia de tot el públic (i dels músics i del cantant amb el públic) va ser memorable. El mateix Pep Gimeno ens ho amollà agraït: “Haurem de tornar!”
Pura necessitat, sí, és la que teníem molts al poble -com es va posar de manifest- de retrobar-nos amb la música més nostra i amb músics valencians com Botifarra. Convocar-lo a Paiporta ha estat una aposta encertada de l’associació El Barranc, que pot marcar un rumb. De fet, al País Valencià hi ha des de fa temps una efervescència musical riquíssima, que abraça tant els ritmes i melodies més actuals com també recreacions de la tradició, totes amb una qualitat difícil d’igualar. És el cas del cantant xativí de qui hem gaudit en aquest principi de tardor tan calorós.
Els governants de la Generalitat i els mitjans audiovisuals amb què ens controlen són especialistes a invisibilitzar la cultura i la llengua dels valencians: els mateixos cantants i músics han denunciat reiteradament que des del poder se silencia la música en valencià. Si -a pesar de barreres i travetes- monstres com Pep Gimeno i l’arranjament musical que l’acompanya omplen auditoris i places reviscolant-nos les entranyes... això significa que hi ha encara esperança. I el Barranc seguirem apostant per eixa esperança. Ens han mostrat el camí l’alegria de Pep Botifarra il·luminant-nos amb la seua “farolo” de la Costera; ell, i els quatre músics excel·lents que l’acompanyaven. I menció especial i agraïda mereix Paco Lucas, el nostre veí paiportí, el qual ens va fer de pont perquè quallara el concert.
Ja sobre l’escenari, Paco va ser un virtuós del llaüt, al costat d’altres tres virtuosos de la corda, orquestrats tots per un magistral mestre de cerimònies: Pep Botifarra, el qual fins i tot es quedava a voltes sol a l’escenari recordant acudits, dites i personatges entranyables de la seua comarca. Una veu profundíssima, la seua, que em consta que a cada actuació fa viure i reviure el passat i la il·lusió del seu poble, el nostre.

Toni Torreño.

Un barranc amb bicicleta

2010-09-26T22:21:00.005+01:00

Ja tenim data per a l'esperada excursió en bici a l'Albufera. Serà el proper diumenge 17 d'octubre.

Diumenge, 17 d'cotubre: de Paiporta a L’Albufera.

Punt de concentració de l’excursió: Plaça de Soliera a les 9’30h.

Ja sabeu que aquesta excursió ha canviat de data en dos ocasions per força major. Era la primera en la programació d'eixides en bicicleta i ara defeinitivament la farem aquest mes d'octubre.
Té un gran atractiu paisatgístic i alhora simbòlic per a la mateixa associació. Si ens diem “El Barranc” és com a tribut al barranc del Poyo que travessa Paiporta i arriba a l’Albufera, i com a reivindicació que volem aquest barranc net i viu. És precisament això el que veurem al llarg del recorregut: de quina manera un espai com aquest pot conservar-se i recuperar-se de manera fantàstica (Tancat de la Pipa) o, pel contrari ofegar en formigó el seu ecosistema (pas per Catarroja). Siga com siga, la marjal (a la qual li hauran segat ja l'arròs quan nosaltres hi passarem) i el llac de l’Albufera sempre són bonics de recórrer, i també comprovar que prop que estan de casa, a mitja hora de pedalada per camins rurals.

Atractius: Recorregut al costat del barranc fins a la seua desembocadura passant per Massanassa, Catarroja i els camps d’arròs acabats de segar; visita al Tancat de la Pipa (No deixeu de consultar el seu magnífic web abans del dia (www.tancatdelapipa.net) , visita al port de Catarroja i passeig en barca per l’Albufera.

Dades tècniques
Distància total : 23 Km. Tornada: a migdia.
Cal:
• portar esmorzar i beguda.
• 6€ per a pagar la barca per l’Albufera
• Bicicleta en bon estat i càmera de recanvi
• Casc i protecció solar
• Aconsellables prismàtics i càmera de fotos

Així doncs, poseu a punt les vostres bicicletes i apunteu-vos a aquesta primera excursió. No és difícil. Únicament potser haurem de salvar un gual amb aigua pel mateix barranc a l’altura de la pista de Silla, en la nostra època de pluges.

L’excursió recorre camins poc transitats, fugint al màxim de carreteres amb vehicles de motor de pas constant. Però no podem evitar-los si passen. Per això vos recomanem que rellegiu el Decàleg de l’ús segur de la bici, que també trobareu a la página 14 del nº 4 de la nostra revista Sense rellotge, dedicada a la bicicleta.

DECÀLEG DE L’ÚS SEGUR DE LA BICI PEL POBLE I VOLTANTS

1. Tingues la bicicleta en bon estat i ben adaptada al teu perfil: alçada de manillar i seient, frens, llums...
2. Busca itineraris tranquils en els teus desplaçaments habituals.
3. En vies urbanes no envaïsques tota la calçada, però no t’acostes tampoc massa als vehicles aparcats, que poden obrir una porta de manera sobtada.
4. En vies interurbanes circula pels vorals si estan en bones condicions. Si no, acosta’t tant com pugues a la dreta.
5. En els desplaçaments en grup reduït o amb xiquets circuleu prioritàriament en paral•lel, protegint a la dreta el ciclista més desentrenat o més dèbil.
6. Fes-te visible amb reflectants, llums i altres mesures de seguretat.
7. Sigues en tot moment un ciclista atent al trànsit que et rodeja, especialment en els encreuaments, quan els autos, amb una mala conducció, poden creuar-se en la teua trajectòria.
8. Senyalitza sempre els girs que estàs a punt de realitzar, de manera correcta i evita circular per les voreres, que són per a ús dels vianants.
9. Recorda que les bicicletes estan sotmeses a les mateixes normes de trànsit que la resta de la circulació.
10. Aparca la bicicleta ben lligada a un lloc adequat i amb un bon cadenat que abrace almenys el quadre i la roda davantera.

Inscripció per correu electrònic: elbarranc@elbarranc.net
o comunicant-ho a qualsevol dels associats.

Pep Gimeno "Botifarra"

2010-09-08T07:25:00.003+01:00

Després del periode de vacances d'estiu tornem a la marxeta i comencem amb les activitats que ja teniem programades. De totes, sens dubte, la més important l'actuació de Pep Gimeno Botifarra que volem que siga l'inici d'una sèrie d'actuacions de músics valencians i que enceta una col·laboració amb l'Ajuntament de Paiporta amb la cessió de l'Auditori de Paiporta.
Us esperem a totes i tots.
Entrades a 10 euros.
Venda anticipada:
Llibreria Moixeranga
Terrra Verda
Bar Vora Barranc
Ferreteria Casanova
Dia 1 d'octubre, divendres a les 22 hores
Auditori de Paiporta
Actuació de PEP GIMENO "BOTIFARRA"

1a Festa Estellés a Torrent

2010-09-07T17:27:00.001+01:00

Divendres 10 de setembre de 2010
Museu Comarcal de l’Horta-Sud
Carrer de la Mare de Déu de l’Olivar, 30 -Torrent-
Sopar-Recital d’Homenatge a Vicent Andrés Estellés
Amb les cançons de Miquel Pujadó
la participació del grup poètic Rodonors Invictes
I sobretot la teua col·laboració!
Nosaltres posem l’acompanyament (picadeta, coques artesanes -de llanda i de verdures-, esgarradet, espencat i beguda) per al teu entrepà.
Tiquet 5€
Este estiu hem rebut la proposta de l’escriptor Josep Lozano, de celebrar el naixement de Vicent Andrés Estellés amb un encontre que ens reforce o ens done cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre País.
La proposta està basada en la festa que fan els escocesos per celebrar el naixement de Robert Burns, el poeta nacional d’Escòcia. On després d’un àpat es reciten i canten poemes del poeta i d’altres poetes.
A Torrent, el col·lectiu Safranar i l’associació La Gavella hem rebut la proposta i tenim la idea de celebrar la I Festa Estellés. La proposta que fem és que el dia 10 de setembre a les 21 hores ens trobem al Museu Comarcal de l’Horta Sud, Josep Ferris, on compartirem el sopar, llegirem poemes i ens conjurarem pel futur del nostre País. Ens acompanyaran el cantautor Miquel Pujadó i l’associació estellesiana Rodonors Invictes.
Esperem comptar a la teua presència i que convides a totes aquelles persones que cregues voldrien participar en esta celebració.
Per preveure la infraestructura necessitem ens comuniques la teua assistència i la de les persones a les que tu pots convidar.
Cal portar l’entrepà, nosaltres posarem saladet i dolcet i al final compartirem les despeses.
Totes i tots som necessaris. Totes i tots tenim la clau.
Més informació:Col·lectiu Safranar

Amb motiu dels homenatges al naixement del poeta per tota la geografia valenciana

2010-09-07T17:21:00.001+01:00

Amb motiu dels homenatges al naixement del poeta per tota la geografia valenciana

Gràcies, Vicent. En l’homenatge del teu naixement, el teu epitafi. Sense permís, de nou.
L’associació cultural El Barranc Paiporta

UNA PRÈVIA (Vicent Andrés Estellés)
No facilitareu massa dades a aquells compatriotes desficiosos que, acabada la Missa de corpore insepulto, i amb una excitada temeritat de bolígrafs, pretenguen escriure la meua obscura i ardent biografia: els remetreu, en tot cas, mentrestant s’ordena la comitiva de l’enterrament, a la sumària i principal font documental que han manufacturat, per a casos com aquests, alguns benignes i fins i tot insignes antologistes: Nasqué a Burjassot, el 4 de setembre de 1924. Que es foten. Car, per molt que els fota, jo estaré, aleshores, molt més fotut.
Ordenada la comitiva, amb una presidència estrictament familiar, i no necessàriament plorosa —jo ploraré per tots—, vull molt de gori-goris de clero pobre, amb una creu modesta, d’un estricte metall al•lucinat. Els gori-goris i el trepig de les sabates, carrer del Bisbe Munyoç avall, que és un carrer vell i acreditat en matèria de processons i d’enterraments, resulten fàcilment impressionants.
En arribar al cementeri, no hi deixareu entrar ningú i fareu que es tanque la porta amb pany i clau. Prèviament haureu subornat l’enterrador —és cosa que encarregue als meus cunyats— i l’haureu embriagat amb vi de Binissalem. Es posarà tota la família, agafada de les mans, a la porta del cementeri, com si anàs a ballar la tarara, impedint que ningú s’acoste. L’enterrador bufat m’enterrarà en un lloc qualsevol, sense làpida ni flors. L’endemà matareu l’enterrador, de manera que mai no se sàpia on és el meu cadàver.
I quan, passats els anys i els ajuntaments, es busquen les meues despulles per tal de donar-los sepultura digna, que es foten també i que escarboten totes les tombes i anticipen municipalment una espècie de resurrecció de la carn de Burjassot, i així, confós amb tots els morts del meu poble, en farem una de bona.
No ho oblideu!
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. L’ofici de demà.

Al principi de l’estiu el nostre novel•lista Josep Lozano proposava la celebració del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés com una efeméride a recordar per tots aquells col•lectius que s’estimen la llengua i el país. Ho deia amb aquestes paraules, (que podeu consultar també a http://picam.info/picalullet/festa-vicent-andres-estelles/ )
Estimada amiga o amic:
Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià.
Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o Positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.
Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.
La meua proposta és la següent:
Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I perquè el poeta de Burjassot? perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.
Josep Lozano

Des de l’associació El Barranc, a Paiporta, ens sumem a la festa i a l’homenatge proposat. De moment, amb un escrit ben humorístic del poeta de Burjassot, que és una mostra perfecta de l’arrelament d’Estellés a la seua terra i nostra, alhora que ressalta la seua voluntat de passar com “un entre tants” i com un poeta del poble. Ell –ja el 1971– renunciava als fastos per al seu funeral. Ara no li fem cas ningú i celebrem i celebrarem el seu naixement agraïnt-li la passió que tingué per la vida i la seua gran humanitat, un llegat que ens deixà a tots a través de la poesia.
Gràcies, Vicent. En l’homenatge del teu naixement, el teu epitafi. Sense permís, de nou.

Un barranc de contes: Núria Urioz

2010-06-07T08:33:00.005+01:00

• 11 juny. 22:30 hores a l'Auditori de Paiporta. Un barranc de contes a càrrec de la narradora Núria Urioz.
És Contadora des de l’any 95, quan a l’escola va descobrir el plaer de fer volar en els móns de la imaginació i les paraules.
Des d’aleshores no ha parat de contar històries allà on la volen escoltar. Primer ho va fer per a xiquets; amb la Boira Pixanera va recórrer un munt de biblioteques, escoles, festes i places de Catalunya.
Més tard va continuar el mateix camí en solitari.
Ha contat en diferents “events” oficials com les maratons de contes de Guadalajara o d’Hospitalet de Llobregat, la Fira de la diversitat de Barcelona...
Actualment viu a València i treballa en la ONG PayaSOSpital.
Núria Urioz pot contar per edats compreses entre 0 a 99 anys. El seu repertori és molt ampli i variat: normalment escull contes contemporanis, plens de sorpreses, poesia i valors.
El seu estil es caracteritza pel reforç de la paraula amb la expressivitat del gest i la provocació de la participació del públic.

QUÈ CONTA?

Contes per a somniar, somriure, emocionar-se, sentir, riure... i pensar.

Contes dolcets o salats... també algun de picant!

Contes d’altres móns... o d’aquest mateix... de nosaltres i les nostres coses.

Conte contes perquè sí, perquè em divertisc

Perquè m’encanta quan la paraula i el gest ens fan volar...

Al seu repertori podem trobar les pròpies versions de contes d’autors com la Rosa Montero, Eduardo Galeano, Slawomir Mrözek, Joel Franz, Juanita Márquez ,entre d’altres... i d’altres històries regalades, pròpies o que corren de boca a orella.

I catacric, catacrac,
aquest conte acaba de començar!

http://nuriaurioz-binitui.blogspot.com

Diumenge, 6 de juny: de Paiporta al Cabanyal

2010-05-31T08:21:00.005+01:00

El barranc ens posem en marxa també sobre dos rodes
Diumenge, 6 de juny: de Paiporta al Cabanyal
Punt de concentració de l’excursió: Plaça de Soliera a les 9’30h.
La segona excursió amb bicicleta programada per l’associació El barranc-Paiporta (encara que serà la primera que realitzarem) té també un valor exemplar i un munt d’atractius: paisatgístic, cultural, arquitectònic i reivindicatiu alhora.
Així, ens adonarem que fàcil és desplaçar-nos amb seguretat fins a València utilitzant la bicicleta tot recorrent un carril-bici fins a Sant Isidre. Després, seguirem comprovant, al llarg de tot el dia, com València, (per pressió popular o per visió política positiva –al•leluia!) sembla apostar últimament per la bicicleta. Recorrerem la ciutat per l’oest, pel riu, pel nord, al costat de la platja i, finalment, pel bulevard sud; sempre per vies segures per a ciclistes tranquils.
EL BARRI DEL CABANYAL
El punt culminant de l’excursió és la visita al barri del Cabanyal. Assessorats pel col•lectiu Salvem el Cabanyal (http://www.cabanyal.com ) farem un passeig zigzaguejant per l’entramat interior del barri i hi coneixerem les cases, els carrers i les places més emblemàtiques d’un conjunt arquitectònic que no hagué de perdre mai la categoria de Bé d’Interés Cultural aprovada en el seu moment tant pel PSOE al Ministeri, com pel PP al front de la Generalitat. La nostra visita mostrarà les llums i també les ombres del barri: la degradació en què l'ha sumit l'ajuntament de València des de fa 12 anys, l'abast destructiu que suposaria l'ampliació de Blasco Ibañez i la lluita constant del col•lectiu de veïns Salvem el Cabanyal, que està tenint una repercussió mediàtica darrerament. Acabada la visita eixirem pel barri fins a la façana marítima: La platja , el dinar en rogle i la tornada a casa al llarg del bulevard Sud en seran altres atractius.

Dades tècniques
Distància total : 34 Km.
Cal:
• portar esmorzar, dinar i beguda. (Es podrà comprar també algun entrepà i beguda prop de la platja.)
• Bicicleta en bon estat, càmera de recanvi i cadenat per a lligar les bicis juntes de manera segura.
• Casc, gorra i protecció solar potent
• Aconsellables: banyador, tovalla i càmera de fotos

Inscripció: al correu elbarranc@elbarranc.net. Més informació a www.elbarranc.net

EL RECORREGUT QUILÒMETRE A QUILÒMETRE
• Km. 0 pl. de Soliera, a Paiporta
• Km. 2 Inici del carril bici (Torrent-València)
• Km. 5 Arribada a Sant Isidre – València: carril bici de Tres Creus
• Km. 7 Jardí del Túria
• Km. 12 Palau de la Música. Carril bici de l’avinguda del Port
• Km. 15 Drassanes del port
• Kms. 16-18 Recorregut pel barri del Cabanyal
• Km. 19 Platja del Cabanyal. Dinar. Carril-bici del passeig marítim.

TORNADA:
• Km. 21 El port de València
• Km 23 carrer Serreria
• Km. 24 Ciutat de les Arts i les ciències. Pont de l’Assut d’Or. Carril-bici del bulevard Sud
• Km. 29 Sant Isidre. Carril-bici València-Torrent
• Km. 34 Arribada a Paiporta

ÉS OPCIONAL tornar amb metro fins a Paiporta des de l’estació MARÍTIM (www.metrovalencia.es )

El recorregut no és difícil ni cansat però hem de recordar la precaució necessària per a circular en bici per la ciutat. Per això vos recomanem que rellegiu el Decàleg de l’ús segur de la bici, que també trobareu a la pàgina 14 del nº 4 de la nostra revista Sense rellotge, dedicada a la bicicleta. Així doncs, poseu a punt les bicicletes i apunteu-vos a l’excursió.

DECÀLEG DE L’ÚS SEGUR DE LA BICI PEL POBLE I VOLTANTS
1. Tingues la bicicleta en bon estat i ben adaptada al teu perfil: alçada de manillar i seient, frens, llums...
2. Busca itineraris tranquils en els teus desplaçaments habituals.
3. En vies urbanes no envaïsques tota la calçada, però no t’acostes tampoc massa als vehicles aparcats, que poden obrir una porta de manera sobtada.
4. En vies interurbanes circula pels vorals si estan en bones condicions. Si no, acosta’t tant com pugues a la dreta.
5. En els desplaçaments en grup reduït o amb xiquets circuleu prioritàriament en paral•lel, protegint a la dreta el ciclista més desentrenat o més dèbil.
6. Fes-te visible amb reflectants, llums i altres mesures de seguretat.
7. Sigues en tot moment un ciclista atent al trànsit que et rodeja, especialment en els encreuaments, quan els autos, amb una mala conducció, poden creuar-se en la teua trajectòria.
8. Senyalitza sempre els girs que estàs a punt de realitzar, de manera correcta i evita circular per les voreres, que són per a ús dels vianants.
9. Recorda que les bicicletes estan sotmeses a les mateixes normes de trànsit que la resta de la circulació.
10. Aparca la bicicleta ben lligada a un lloc adequat i amb un bon cadenat que abrace almenys el quadre i la roda davantera.

Un barranc de llibres

2010-05-24T19:26:00.001+01:00

Un barranc de llibres

DEESSES PER NASSOS d’Antoni Torreño
Premi dels escriptors valencians 2009 en la modalitat de Teatre de l’AELC (Associació d’escriptors en llengua catalana)
Divendres 28 de maig a les 20:30 h. a l’Auditori de Paiporta
3 en 1: Presentació del llibre, lectura dramatitzada i animació a la lectura
L’acte anirà a càrrec de NUMEN TEATRE i hi intervindran a més Josep Fuster i l’autor.

2010-05-21T19:44:00.000+01:00

AVÍS IMPORTANT
Per defunció del nostre soci i amic Josep Lluís Rosselló s'ajorna l'excursió de Paiporta a l'Albufera programada per al diumenge dia 23 de maig.
Aquest mateix dia a les 11h. hi ha una cerimònia de comiat de Josep Lluís en el Tanatori de Torrent.
Tornarem a fer pròximament la convocatòria d'aquesta excursió. De tota manera, recordeu que el dia 6 de juny tenim la convocatòria ciclista DE PAIPORTA AL CABANYAL. En breu vos facilitarem detalls d'aquesta eixida en bici.

Un barranc de contes: Valentí Piñot

2010-05-10T13:06:00.004+01:00

Divendres 14 de maig a les 22:00 hores
Al Saló social del Poliesportiu de Paiporta.
Narracions per a adults a càrrec de:

VALENTÍ PIÑOT

Més informació: Valentí Piñot

Xerrada i exoposició de Manuel Silvestre: “El meu procés de creació d’art”

2010-04-26T09:41:00.002+01:00

Divendres, 30 d’abril. 20h. Sala d’exposicions del museu de El Rajolar

MANUEL SILVESTRE VISITA EL BARRANC

Xarrada i exposició:

“El meu procés de creació d’art”

L’artista Manuel Silvestre —que ens va cedir a El barranc la serigrafia Flors tramades, la qual molts de nosaltres tenim el bon gust de contemplar penjada d’una paret de casa— acudeix a Paiporta a explicar-nos el seu procés de creació artística.

La xarrada (segur que entusiàstica) estarà acompanyada i il·lustrada amb una exposició de part de la seua obra.

En la presentació també intervindrà Antoni Torreño, que descobrirà un perfil personal de l’artista a qui ell creu conéixer.

Ens veiem el divendres.

(Les persones que esteu interessades a sopar després junts al restaurant Richi, comuniqueu-nos-ho amb certa antelació per a fer la reserva.)

Programa d'activitats març-juny 2010

2010-04-20T23:54:00.005+01:00

Aquestes són les activitats previstes per part de l’associació per al segon trimestre de l’any i que, com és natural, poden tindre alguna variació.

• 30 abril. 20 hores al Rajolar. Xarrada sobre el procés de creació artística de Manuel Silvestre, autor de la serigrafi a editada per l’associació.

• 14 maig. 22:30 hores al saló social del Poliesportiu de Paiporta. Un barranc de contes a càrrec de Valentí Pinyot.

• 16 de maig. Excursió en autobús a Moixent (LaCostera).
• 22 maig. Un barranc en bicicleta: Excursió en bici al port de Catarroja i esmorzar d’allipebre.
• 28 maig. Presentació del llibre Deesses per nassos de Toni Torreño, lectura dramatitzada d’alguns textos amb la col·laboració de Numen Teatre.
• 6 juny. Un barranc en bicicleta: de Paiporta al Cabanyal i visita al barri, amb dinar inclòs.

• 11 juny. 22:30 hores al saló social del Poliesportiu de Paiporta. Un barranc de contes a càrrec de la narradora catalana Núria Urioz.

• 1 d’octubre. Concert de Pep Gimeno Botifarra a l’Auditori.

Félix Albo. Contador d'històries

2010-04-20T08:26:00.004+01:00

Una descoberta per a tots nosaltres que per primera vegada escoltàrem a Félix Albo, autor dels seus contes, de les seues històries. Creador, treballador de les paraules.
Tot un plaer. Una sessió per a recordar.
Us recomanem que visiteu el seu blog, podreu llegir les seues històries i saber si algun dia el tenim prop d'ací.
De ben segur que ens tornarà a visitar.
http://felixalbo.blogspot.com/

Voluntariat pel valencià

2010-04-11T19:38:00.003+01:00

Estimats socis i simpatitzants de l'associació cultural El barranc Paiporta:
A les campanyes de "Voluntariat pel valencià" que porten endavant a Paiporta una gestora de l'AMPA de l'escola Jaume I creix la demanda d'Aprenents de la llengua de manera constant. Eixe creixement és una molt bona notícia per a tots i no obstant aixòrò té un problema: l'organització no compta a hores d'ara amb prou "Voluntaris" per fer-se càrrec de la gent que vol aprendre valencià. Busquen persones voluntàries.
Si hi esteu interessats és molt fàcil, gratificant i còmode: només vos comprometeu a reunir-vos amb alguna persona interessada a llançar-se a parlar valencià durant 1 hora a la setmana i durant 10 sessions. No són classes de llengua reglades: són conversacions tranquil·les vehiculades en valencià i en les quals els voluntaris conduïm mínimament els continguts.
Les persones interessades teniu adjunta una butlleta d'inscripció, que podeu fer arribar emplenada a
voluntariatjaume@gmail.com ;

ampajaume1paiporta@gmail.com

o a qualsevol membre de la junta de la nostra associació.

Butlleta d'inscripció

Un barranc de contes: Programació de primavera

2010-03-14T17:17:00.004Z

Un barranc de contes
Programació de Primavera 2010

Félix Albo, "Yayerías"
Divendres, 16 d'abril a les 22:30 al saló social del Poliesportiu de Paiporta.

Valentí Piñot
Divendres, 14 de maig a les 22:30 al saló social del Poliesportiu de Paiporta.

Núria Urioz
Divendres, 11 de juny a les 22:30 al saló social del Poliesportiu de Paiporta.

Entrada gratuïta

Un barranc de contes: Félix Albo

2010-03-14T16:59:00.006Z

Un barranc de contes: Félix Albo
El proper dia 16 d'abril, divendres, a les 22:30 al saló social del Poliesportiu de Paiporta comptarem amb Félix Albo que ens presentarà "Yayerías"
Entrada gratuïta.

Félix Albo es un mediterráneo que, contando cuentos y a lo largo de catorce años, ha recorrido ya prácticamente toda la península y sus islas, y desde hace cuatro, de vez en cuando cruza un trozo de mar para recorrer Marruecos, México, Venezuela, Bolivia o Colombia.

Siempre acompañado de sus libros y lleno de sus historias.

Més informació en la pàgina: http://felixalbo.blogspot.com/

Excursió a la Serra d'Espadà

2010-03-14T16:53:00.003Z

Diumenge 7 de març. Eixida a la Serra d'Espadà, barrera natural que separa les valls d'Eslida i Artana de la vall del Palancia.

10:00 hores. Arribem al Restaurant Paquita d'Eslida en la carretera d'Aín, punt de trobada d'excursionistes i cicloturistes.

Eixim de l'entramat urbà. El paisatge conformat per l'oliverar, l'ametler i la garrofera en els bancals amb murs de pedra seca són la peça més rellevant de la nostra geografia física. Un sender local ens conduïx per la cara est de la Costera, panoràmica de la vall d'Artana i de l'ermitatge de Santa Cristina, a la Font dels LLops.

Ens expliquen Àngels i Simó, que la Serra d'Espadà és una "illa" formada per muntanyes de rodeno, "rodejada" de muntanyes calcàries. La major humitat i els sòls silicis derivats del rodeno, determinen una magnífica vegetació de boscos de sureres i pi pinastre, així com també un dens matossar de brucs i estepes, en clara oposició a les carrasques, pi blanc i romer que apareix sobre les calcàries. Interesant la simbiosi dels hifes del fong i les cèl·lules de l'alga: els líquens.

Alts de la Costera. 12:45h. Tornem per la mateixa senda. Passeig de quatre hores, 8,4 km. Amb un desnivell de 462 metres. Imprescindible la visita al centre d'interpretació del Parc Natural.

En el restaurant Paquita dinem l'olla de poble: fesols, cigrons, creïlles, carlota i carabassa. Llàstima que el forn tanque els diumenges (coca celestial, orelletes, panellets.. .).

D'origen àrab, el nucli urbà d'Eslida està format per carrers estrets i molt empinats, les cases han escalat la serra i semblen penjar per unes escarpades parets, que encaminen al visitant cap a les ruïnes de l'antic castell. En un altre temps, la Serra d'Espadà tingué una abundant i arriscada població morisca, alçada en rebel·lia contra els ordres de conversió dictades pels Reis Catòlics i quedant després nombrosos despoblats quan és consumà l'expulsió general.

La utilització sostenible dels boscos de sureres durant molts anys per a l'extracció del suro està deixant de ser rendible davant de l'expansió dels taps de plàstic en el sector vitivinícola. El plàstic contamina i el suro no. Un científic del CSIC, defén un etiquetatge de les botelles que destaque la utilització de taps de suro natural. Proporcionaria un criteri per a la selecció del vi als consumidors interessats en la protecció de la naturalesa.
Podeu vore totes les fotografies en la pàgina: http://picasaweb.google.es/elbarranc

PRESENTACIÓ DE LÒGICA PRIMORDIAL, de Josep Fuster.

2010-02-25T23:00:00.001Z

25 de febrer de 2010. Auditori de Paiporta
Intervenció d’Antoni Torreño,

Josep Fuster és una persona en qui podeu confiar. Segurament molta gent que hui ens acompanyeu ja ho sabeu. Josep Fuster és un company de confiança, un professor de confiança, un amic de confiança, un locutor de confiança i, ara també, un escriptor de confiança. Confieu en ell, perquè no us defraudarà.
Encara que els dos ens coneguem des de fa una pila d’anys perquè hem anat coincidint esporàdicament a causa de l’ofici de professor que compartim, és ara, des de fa un parell d’anys, que ens reunim d’una manera periòdica i constant, molt més rica. I sempre m’ha donat la seguretat que allò que toca és garantia de compromís, de qualitat i de continuïtat. I en posaré alguns exemples abans d’aterrar en el llibre que ens ocupa.
Els dos ací asseguts a la taula, junt a alguns que hi ha asseguts per a la sala, estem tirant del carro de l’Associació Cultural El barranc, de Paiporta. Ell n’és el secretari i dóna fe escrita (en done fe), de manera rigorosa, de les programacions i dels acords importants d’aquesta associació.
Els dos també ens hem embarcat en la direcció de la revista de l’associació “Sense el rellotge”. Bé, potser el vaig embarcar jo a ell al principi, però ell acceptà. I això és ja una garantia ferma de futur, perquè no sé jo si la meua constància és a prova de bombes, però la d’ell us assegure que sí. A cada número de Sense el rellotge que ha aparegut, Josep ha fet els deures amb una resolució admirable. Per al número 4, per exemple, ja ha enllestit una entrevista i un article d’opinió magnífic, dos treballs que obriran una revista dedicada a la bicicleta. Ell em confessava mentre escrivia que no sap muntar en bici, ni ganes de provar d’ensenyar-se pel mal record d’una baquetada de la infància, «Però si toca escriure sobre la bicicleta i el transport sostenible ho faig...» I de quina manera ho fa...! Jo, en canvi, amb tota la rauxa ciclista de què faig gala, encara estic gargotejant i nadant entre conversacions ací o allà amb el projecte d’un reportatge que no acaba de materialitzar-se. Siga com siga —i òbric un altre parèntesi en esta presentació literària— Sense el rellotge eixirà al març i invitarà i provocarà a molts a utilitzar més la bicicleta. Bé, a un dels principals redactors de la revista no, tanmateix.
Ja veieu que no parle debades quan em referisc a la seua participació de qualitat en els compromisos que assumeix. Fa uns dies em comentà, com si fóra la nimietat més insignificant de la seua rutina, que el programa que porta endavant a Ràdio Klara setmanalment “La descoberta”, el ve realitzant ininterrompudament des d’almenys 1986. 1986! Marededéu: des de fa més de 25 anys! Em recorde a mi mateix en aquella època remota i me’n faig creus, perquè aleshores jo encara em xuplava molts dits i voletejava de flor en flor amb una manca absoluta de compromisos. I Josep, 25 anys després i encara acudeix fidelment als estudis de «Ràdio Klara Lliure i llibertària» —de manera altruista però amb una professionalitat innegable— i regala als noctàmbuls oients radiofònics dos hores setmanals de ritme ben pautat pastat de blues, de poemes, de reflexió tranquil•la, de relats propis i aliens... I si n’eren tres al principi, després en quedaren dos i al remat segueix ell només. Passió pel compromís, diria jo. I gràcies a aquest compromís, passió o afició “La Descoberta” —descobriu-la si la podeu sintonitzar en el 104.4 de l’FM— segueix en l’aire en les nits dels dimarts d’onze de la nit a la una de la matinada.
Tot aquest preàmbul per explicar-vos i explicar-me la dimensió de la persona que tinc al costat. Hui presentem el seu llibre Lògica primordial i, per una lògica primària —potser la mateixa que mouria a l’acció a qualsevol dels seus personatges— aquest conjunt de relats ha de tenir la mateixa pulsió de rigor que el seu quefer quotidià. Si Josep ha escrit, si ha guanyat el premi Vila de Teulada, si ha publicat el llibre... confieu que la pasta amb què està modelat cada relat del volum respon a un compromís novel amb la creació literària, que hem de creure i esperar que ja no abandonarà. I farà bé. Josep Fuster és professor de llengua i literatura, ja ho he dit, i coneix i domina la tècnica narrativa (també la cinematogràfica). Era d’esperar que els seus relats foren el resultat feliç d’un conjunt de destreses literàries ben païdes.
* * *
El llibre el formen 36 relats breus agrupats en dos apartats “Lògica primordial” (que dóna títol al volum) i “La impensable realitat”. Són dos epígrafs altament conceptuals que presenten, no obstant això, històries en marcs ben propers i recognoscibles des de la nostra cultura urbana actual: la ciutat amb els seus pisos de 90 metres quadrats, els desllunats amb roba estesa, els carrers, els bars, les recepcions socials... I així i tot els seus personatges estan tocats per un punt d’atzar —o per una circumstància o per un fenomen paranormal— que desencadena en cada relat una lògica singular d’accions i revisions de la pròpia realitat: la impensable realitat.
S’ha volgut subratllar en la invitació a la presentació una frase que ja és present a la contraportada del llibre: Lògica primordial seria «Un reflex de la perplexitat de l’ésser humà davant d’unes forces que el superen.» Quines són eixes forces superiors? Molt sovint la lògica de les accions, de les causalitats o de les casualitats. Ho llegim sovint:
«La senzillesa de la resposta el va aterrir més que el contingut mateix: estava avorrit, corcat per la rutina i l’obediència submisa, amb la necessitat peremptòria de fer un tomb a la seua vida.» (p.57)
«I sense dubtar-ho gens, de manera totalment conscient, va decidir convertir-se en un traïdor. Lògicament, no li va dir res a ella.» (pàgina 73)
«Acomplida la secreta il•lusió d’aconseguir copsar algun sentit a la seua existència, i coherent i lúcid com era, el pas final era lògic, inevitable, indefugible.» (p.78)
Però ¿és perplex l’ésser humà davant d’aquestes forces? ¿Mostren perplexitat els seus personatges? No. Jo crec, a pesar del que se’ns anuncia, que més aviat els personatges de Lògica primordial s’acomoden. Una i altra volta. Saben que ni són amos dels seus actes ni controlen la seua existència. Així, per una série de circumstàncies, o assassinen, o se suïciden, o acaben prostrats en una cadira de rodes, o s’allunyen de la seua llar, o, o, o... sense arribar a ser grans herois, ni víctimes d’una gran desgràcia, ni botxins absolutament malvats i despietats. Moltes de les històries estan revestides d’un tel de resignació davant dels fets, que imprimeix als relats una pàtina de tristesa, semblant als blues que fan de banda sonora del programa de Josep a Ràdio Klara.
Deixeu-me que vos llija el primer paràgraf del relat «Cadena», que tanca la primera part del volum, potser entendrem un poc millor tots de què parle:
El destí, sempre insensible als seus precs, li ho havia fet saber manta vegades. Les coses eren així i no tenien l’aparença de poder canviar en el futur més pròxim, potser perquè no hi havia una altra solució, tal vegada perquè la probabilitat d’oposar-s’hi era igual a zero i, per més vegades que intentara capgirar la situació el final era, al capdavall, el mateix. Es trobava atrapat en un cercle viciós, en una circumval•lació de possibilitats que desembocaven indefectiblement en el mateix punt on havien començat. Tots els assajos per variar-ne el resultat havien acabat en fracàs, totes les temptatives d’invertir els factors no havien tingut el menor èxit. Albert estava en la mateixa situació que un insecte atrapat en una teranyina, sense possibilitats de reacció, condemnat a l’albir d’un depredador que devia decidir com i quan acabar amb ell. L’únic consol era acostumar-s’hi mentrestant. (pàgina 103)
* * *

El conjunt de relats de la segona part «La impensable realitat» té el denominador comú de l’aparició d’un element paranormal que obliga els personatges a ajustar-se a les lleis d’una física insòlita i a incorporar-les i assumir-les existencialment (sempre el blues, la “cançó trista”): el sol que apareix un matí per l’oest; les busques del rellotge, que giren en sentit contrari; una pandèmia mundial de sordesa molt més vírica i definitiva que aquesta pírrica grip A amb què ens han volgut alarmar l’últim any; ordinadors i les TIC associades (internet, emails...) adquirint competències més enllà de les demanades; aparicions d’ultratomba en un plat de roses de dacsa; la figuració immaterial de la Geperudeta en el wàter de casa... En definitiva, uns jocs argumentals inesgotables amb clares clicades d’ull a molts referents culturals que l’autor deixa explícits o implícits al llarg de tot el volum. En concret, mentre llegia o rellegia aquesta segona part, m’han estat sempre presents reminiscències d’altres jocs literaris de la nostra tradició, sobretot de Pere Calders i de Quim Monzó, mestres també a fer, des del relat curt, que l’extraordinari esdevinga ordinari.
He dit adés «clicades d’ull» i hauria d’haver-m’hi referit més aviat a «clicades de veu» per tal com el conjunt de contes que integren Lògica primordial, abans que nosaltres tinguérem la sort de llegir-los publicats per edicions Bromera, ja van ser “dits” una nit a través de les ones hertzianes de l’àrea de València per als pocs privilegiats que escoltaren Ràdio Klara en el moment just.
Les referències culturals constants del llibre estaven per tant originàriament destinades a aguditzar l’esperit crític de l’oient de La Descoberta; a despertar-lo o a espavilar-lo intel•lectualment no fóra cas que la melodia del blues o la veu profunda de Josep l’hagueren endormiscat una mica al costat de l’aparell de ràdio, a eixes hores de la nit.
El joc d’intertextualitats és constant i deliciós en el llibre. L’autor crea una teranyina de complicitats amb el lector com ja va fer amb els seus oients. I no defuig ni oculta les referències constants, reformulant idees i temes d’altri. De fet Josep Fuster busca el ressò d’aquestes melodies “literàries” i culturals amb completa llibertat, vinguen d’on vinguen: al conill que seguia Alícia, de Lewis Carroll (un altre escriptor que jugava al límit de la lògica o de la “suprarrealitat”); a Quim Monzó, a Brassens... I també s’hi ret tribut al cinema clàssic i actual: als seus gèneres policíac, negre, d’espies, fantàstic, de suspens, al surrealisme de Buñuel... Sovint, llegint els relats em semblaven haver estar redactats a la manera de guions cinematogràfics, en un present destinat a la hipotètica visió d’una càmera cine: (pàg. 41) «Des del balcó de casa seua, Pietro admira la bellesa de la ciutat, les esveltes torres que coronen els edificis principals, ara banyats pel sol ponent...» I ja m’imagine el moviment de la càmera des de Pietro a una panoràmica de la ciutat de Bolonya a poqueta nit...
Potser escric des del prejudici de conéixer algunes de les activitats de l’autor, i tindria una visió parcialment diferent del llibre si Josep em fos completament desconegut, però no puc evitar-ho. Imagine que bona part de l’auditori hui també el coneixeu i voldreu reconéixer-lo en els contes. Que cadascú llija i hi busque el Josep Fuster que conega, o que el descobrisca de nou; però siga com siga, no deixeu de parar esment en la sàvia construcció de tots els relats.
Acabaré on he començat. Confieu en l’autor i deixeu–vos arrossegar per la lògica primordial i la impensable realitat dels seus relats. Mereix la pena. Mereix el gust.
Moltes gràcies.

Sessió de contacontes a càrrec de Llorenç Gimenez

2010-02-23T11:13:00.001Z

El divendres 26 de febrer a les 22:30 hores al saló social del Poliesportiu de Paiporta.
Sessió de narració oral per a adults a càrrec de Llorenç Gimenez,
Entrada gratuïta

Presentació del llibre: Lògica primordial de Josep Fuster

2010-02-19T09:00:00.003Z

Presentació del llibre: Lògica primordial
de Josep Fuster
Premi Villa de Teulada
Amb Josep Fuster i Toni Torreño
L’acte tindrà lloc el dijous 25 de febrer,a les 20.30 hores, a l’Auditori de Paiporta (Carrer Jaume I, 19).

Excursió a la Vall d'Almonacid

2010-02-14T16:48:00.000Z

Dissabte 13 de febrer. 10:30 hores. Arribem a la Cooperativa AYR de la Vall d'Almonacid. Elaboren oli verge extra, dolç i aromàtic, baixa acidesa 0,2 graus, varietat Serrana d'Espadà 100%. Oliveres de secà de mes de cent anys. La marca comercial AYR és el primer nom que va rebre la població de la Vall d'Almonacid.

L'oli ha estat, de sempre, una dels riqueses característiques d'esta serra, juntament amb l'exportació del suro de les alzines sureres i la comercialització de l'aigua de les fonts serranes per al consum domèstic.

Ens endinsem pel la Vall d'Almonacid, després d'esmorzar a Algimia. Passeig pel barranc de l'Aigua Negra. Comença a nevar. Passem per les fonts de la Cabada i la de Parra, parades obligades. Trobem plaques de gel per les sendes. La nit abans s'hauran desplomat les temperatures en la serra. Tornem al punt de partida pel camí d'Ibola, a les faldes del pic Espadà. Passeig de dos hores, 5,5 km. Amb un desnivell màxim de 230 m. Contínua nevant.

Sobre les 15:00 hores arribem a Sogorb, al restaurant Ambigú. Menú Degustació. Per a recordar el hojaldre d'escalibada amb abadejo fumat i melmelada de pimentons, acompanyat per tempranillo i merlot de l'Orero de la Masia de la Hoya. L'Ambigú ha sabut fusionar l'art amb la gastronomia.

La personalitat del tinto Orero 2006 ens obliga a realitzar una visita als cellers Masia de la Hoya a Sogorb, on Juan Orero ens explica les seues inquietuds en el projecte Vins de la Terra de Castelló que va començar l'any 2001.

Visitem la catedral, d'estil neoclássic. El claustre, gòtic, està datat en el segle XIII i és molt interessant. La torre, de 32 metres d'altura, és quadrada i sobresurt per damunt dels terrats de la població. En l'interior del Museu catedralici es conserva l'Antic Retaule Major de la catedral, de Vicent Macip i Joan de Joanes, segle XVI, així amb un relleu de Donatello, La Mare de Déu de la LLet.

Tornem a Paiporta per l'antiga carretera de Saragossa.

Visita a la Vall d'Almonacid i Sogorb

2010-02-02T11:17:00.004Z

Pareix que anem a convertir en costum el viatge per febrer a la Vall d'Almonacid a comprar el magnífcic oli de la varietat autòctona de la Serra d'Espadà i després continuar amb la degustació gastronòmica en el restaurant Ambigú de Sogorb.

El programa de l'eixida quedaria així.
Eixirem amb autobús des de davant de l'Auditori de Paiporta el dissabte 13 de febrer a les 9:30 hores.
Arribada a la cooperativa AYR i qui vulga pot comprar l'oli.
http://aceiteayr.es/

L'excursió que farem a peu és per a recórrer el barranc de l'Aigua Negra del terme d'Algímia d'Almonacid. És una joia de paisatge íntim -probablement amb sorollet d'aigua al costat en bona part del recorregut- i recorrent vegetació singular de la serra de l'Espadà i l'arquitectura rural de la zona. Hi passem per dos fonts (la de Cabada i la de Parra) i iniciem la tornada recorrent el camí d'Ibola, als peus del cim de l'Espadà. Es pot arribar al coll de la nevera on hi ha un pou de neu en molt bon estat, que fa també de divisòria lingüística: cap a l'E baixaríem a Alcúdia de Veo de parla valenciana; cap a l'O (on anirem fins al restaurant Ambigú de Segorb) ens retrobem amb Algimia i la vall d'Almonacid, de parla castellana. Són dos hores de plàcida passejada (5.5 Km amb un desnivell màxim de 230 m.).

Aconsellaria botes de muntanya, un esmorzaret lleuger, una mica d'aigua i roba apropiada a l'estació o a les prediccions meteorològiques.
Adjuntades hi ha algunes fotos que poden il·lustrar el recorregut (el realitzàrem exactament el mateix dia l'any passat uns quants que no ens quedàrem a dinar a l'Ambigú després de la visita per Segorb)

Sobre les 14 hores acudirem al restaurant Ambigú de Sogorb i participarem de les seues jornades gastronòmiques.
http://www.restauranteambigu.com/
Quan acabem el dinar farem una passejada per Sogorb i el seu casc antic.
Eixida bus des de Sogorb a les 18:30 hores i arribada a Paiporta una hora després aproximadament.
Heu de confirmar-me per correu la vostra assistència i fer l'ingrés al nº de compte abans de divendres dia 5 de febrer.

Socis i sòcies bus 11 euros + dinar 34 = 45 euros per persona
No socis bus 14 euros+ dinar 34 = 48 euros per persona

Compte de l'Associació en Ruralcaixa on heu d'ingressar els diners:

3082 1438 16 4934622327

Presentació del llibre: "Quina televisió pública?"

2010-01-16T11:42:00.004Z

Dia 21 de gener a les 20:30
A l'Auditori de Paiporta, Carrer de Jaume I, 19. 96 397 80 22
Presentació del llibre: "Quina televisió pública?"
Amb
Toni Mollà i Manuel S. Jardí

Serigrafia de Manuel Silvestre

2009-12-20T17:02:00.003Z

L'Associació Cultural El barranc de Paiporta ha realitzat una sèrie en serigrafia d'aquest quadre de Manuel Silvestre.
Manuel Silvesttre (València, 1949) és Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. És a més, i sobretot, un referent artístic clar, amb una prolífica obra plàstica que es caracteritza per una constant investigació en materials, suports i tècniques. La reinvenció de referències culturals i pictòriques de tota mena i la precisió en la composició de formes i en la combinació cormàtica sónt trets constants en la seua producció. La seua especialització professional ha estat en l'àmbit del gravat i la serigrafia (no debades és catedràtic de Serigrafia en la facultat de Belles Arts de València) i una part importantísima de la seua producció l'ha realitzat seguint aquestes tècniques. Per tot això, l'associació cultural El barranc de Paiporta ens sentim orgullosos de comptar amb la col·laboració d'aquest autor.
Encetem amb Manuel Silvestre una col·laboració amb artistes per tal de treballar conjuntament en la divulgació de la seua obra i fer-la accesible als nostres associats i amics i amigues.
Hem fet una sèrie de 115 exemplars, numerats i signat per l'autor i realitzats al taller de Serigrafia d'Armando Silvestre de València.
Les dimensions de la serigrafia són 50 x 70 i el preu de cada exemplar és de 40 euros
Si vols veure-la i comprar-ne posa't en contacte amb nosaltres.

Un barranc de contes: Susu Benítez

2009-10-25T18:01:00.002Z

Un barranc de contes.
Sessió de contacontes a càrrec de Susu Benítez.
Dia 5 de novembre, dijous a les 22:00 hores.
Auditori Municipal Paiporta
Entrada gratuïta

Excursió al Penyagolosa

2009-10-25T17:56:00.002Z

Excursió a Sant Joan de
Penyagolosa

Dia 8 de novembre, diumenge.

Eixida: Auditori a les 7h
Tornada: Cap a les 21h

Excursió: Eixirem de l’ermitori de San Joan de Penyagolosa, pujarem pel barranc de la Pegunta i tornarem pel barranc Obscur (qui vulga pot pujar al pic de Penyagolosa).

Dinar al rostidor L’Alforí

Preu : 28 euros (socis)/ 30 euros (no socis )(inclou bus+dinar)

A qui no li interesse dinar a l'Alforí /preu bus : 15 euros bus (no socis) / 13 euros (socis).
Compte de Ruralcaixa on heu d'ingressar els diners:

3082 1438 16 4934622327

A Paiporta hi ha oficines al carrer Albal i
Jaume I.
Cal posar el nom de la persona i Excursió Penyagolosa

UN BARRANC DE MÚSICS

2009-08-26T18:04:00.002+01:00

Josep Lluís Bausset, símbol viu del valencianisme

2009-08-17T17:30:00.003+01:00

Pel seu inteès reproduim:

ISABEL CLARA SIMÓ * Un país necessita referents que puguen ajudar-lo a avançar en el camí del seu redreçament nacional. Qualsevol país té necessitat d´hòmens i de dones que, des de la llibertat i la utopia, vagen al capdavant del seu poble en la necessària vertebració de la societat. Però un país necessita també hòmens i dones que en el silenci i en el treball de cada dia, d´una manera anònima subterràniament, ajuden a fer realitat els desigs de llibertat que tots portem al cor.
Desgraciadament ja són molts els amics que ens han deixat, i que personificaven la tenacitat en la lluita per la dignitat del País Valencià, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Vicent Ventura, Ovidi Montllor, Francesc Ferrer Pastor, Toni Mestre, Enric Soler i Godes... Els valencians i les valencianes sovint tenim la percepció de sentir-nos orfes, pel fet que molts d´aquests referents ja ens han abandonat.
Però tenim la sort de tindre entre nosaltres, i amb plenes facultats, tant físiques com intel·lectuals, el professor Bausset. Als seus 99 (que complix el dimecres) Josep Lluís Bausset se´ns presenta com un maulet, com un home compromès i obstinat (com ho ha estat sempre !) en la defensa de la dignitat nacional dels valencians, en la defensa de la llengua i la cultura del País Valencià.
Fidel al seu compromís amb el valencianisme ja des dels anys de República (en l´Agrupació Valencianista Republicana, en el Centre d´Actuació Valencianista i en l´Associació Protectora de l´Ensenyança Valenciana) el professor Bausset és encara hui en dia un home amb unes conviccions fermes i amb una insubornable fidelitat a la llengua i al país. Quan estem tan acostumats a veure gent que amb tanta facilitat i sense cap mena d´escrúpols canvia de parer, l´actitud de fermesa de Josep Lluís Bausset ens encoratja i ens esperona a continuar la seua lluita i la seua tasca de resistència i de vertebració d´un país que «ja anem fent».
Josep Lluís Bausset, nascut a Paiporta el 1910, és farmacèutic, químic i practicant de medicina i cirurgia. Militant de la FUE durant el seu temps d´estudiant a Madrid, va ser condemnat després de la guerra per la Comisión Depuradora de los Cooperadores de la Rebelión, per raó del seu càrrec de tinent farmacèutic de l´exèrcit republicà. A partir dels anys quaranta va viure a València, on conegué Joan Fuster, un jove estudiant que vivia a la mateixa pensió que Bausset. Aquesta amistat, que va durar fins a la mort de l´escriptor de Sueca, va ser decisiva en la vida del professor Bausset. Amb Fuster, Bausset va començar cada dilluns una tertúlia al Cap i Casal, que, amb la incorporació de nous membres, encara hui en dia té continuïtat. Aviat conegué Vicent Ventura, Iborra, Garcia Richart, Ferrer Pastor, Estellés, i entrà en contacte amb Sanchis Guarner, que ja coneixia d´abans de la guerra.
A l´Alcúdia, poble on el professor Bausset passà a viure als pocs dies de nàixer, va aglutinar un grup de jóvens que, amb ànsies de llibertat, s´organitzaren entorn d´ell, per promoure activitats culturals, amb l´edició de la revista Parlem, una de les primeres publicacions en valencià durant el franquisme. Bausset també organitzà a l´Alcúdia tot un seguit d´actes culturals, com conferències de Sanchis Guarner, Ernest Lluch, Ricard Pérez Casado o Josep Vicent Marquès, o la recuperació dels noms tradicionals en valencià dels carrers de l´Alcúdia. El professor Bausset, a més de fer classes en la nostra llengua de nit a persones adultes, va fer un programa en valencià en una emissora comarcal, que va acabar ràpidament per una intervenció del governador civil de València: «Enterado de que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la Unidad de la Patria». Quan Josep Lluís Bausset rebé aquesta nota, deixà l´emissora i no tornà més. Professor als instituts de Tortosa, Xàtiva, Alzira, Carlet i Carcaixent, Josep Lluís Bausset va ser fundador del Partit Socialista del País Valencià de Vicent Ventura, i d´Acció Cultural del País Valencià, i col·laborà des de primera hora en les campanyes Carles Salvador, de l´ensenyament de la llengua.
Fill Predilecte de l´Alcúdia i I Guardó d´Or de la Unitat del Poble Valencià, ha rebut també el I Premi Vicent Ventura, el Premi d´Actuació Cívica de la Fundació Jaume I de Barcelona, el premi Valencià de l´any 2000, de la Fundació Huguet de Castelló i el Premi de periodisme Martí Domínguez, de l´Ajuntament d´Algemesí. És president d´honor del Bloc Jaume I de l´Alcúdia, soci d´honor de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana i membre d´honor de la Fundació Ernest Lluch. Encara hui en dia el professor Bausset conserva una vitalitat envejable, que ens mostra en els seus articles de premsa al diari Levante-EMV, sempre incisius, irònics i plens d´una gran agudesa, i en les seues cròniques setmanals sobre la pilota valenciana al mateix diari.
En un país normal, Bausset ja hauria estat homenatjat pel Govern de la Generalitat. Però què podem esperar d´un govern que menysprea, margina i fins i tot persegueix la llengua que el professor Bausset ha defensat tota la vida?
Als seus 99 anys, Josep Lluís Bausset és per a tots els qui ens sentim i ens volem valencians un referent. Un mestre, un patriota, un home que continua lluitant per la dignitat i la llibertat del nostre país. Un exemple d´honestedat, de bondat, de virtuts cíviques. Un «home subterrani» com el va qualificar el seu amic Fuster, «dels més admirables del País Valencià».
Molts anys més, amic Bausset ! I l´any que ve cent!
* També signen aquest article: Santi Vallés, Joan Francesc Mira, Vicent Sanchis, Josep Millo, Vicent Partal, Francesc Viadel, , Francesc de P. Burguera, Llorenç Gimeno, Manuel Boix, Ricard Avellan i Francesc Jover.

LLEGIM EN VALENCIÀ

2009-08-11T16:46:00.002+01:00

Martha Escudero

2009-07-03T07:40:00.003+01:00

Anit al poliesportiu de Paiporta poguerem gaudir d'uns moments de màgia i encant amb la conferència de Martha Escudero: Cuentos picantes.
Ens feu un xerrada sobre le chile i les seues diferents aplicacions: medicinals i curatives, gastronòmiques i màgiques.
Martha va convertir la sala en un vaixell que navegava pels mars de la fantasia amb les seues narracions.
L'Associació El Barranc va finalitzar amb aquesta activitat el final de curs i esperem a Setembre per tornar a tindre un barranc de música, un barranc de llibres, un barranc de viatges, .... amb la vostra ajuda.

Un barranc de contes

2009-06-28T16:26:00.004+01:00

MARTHA ESCUDERO
El proper dijous dia 2 de juliol a les 22:30 al saló social del poliesportiu de Paiporta.

Narradora mexicana, viu des de l'any 93 a Barcelona.
El seu repertori inclou mites, contes i llegendes tradicionals i relats i contes d'autor.
Des de l'any 97 és programadora del cicle de contes per a adults "Contes i Cuentos" del Harlem Jazz Club en Barcelona (www.contesicuentos.com)
És sòcia fundadora de l'Associació de Narradores i Narradors ANIN (www.anincat.org)
Ha publicat quatre adaptacions de contes en la col·lecció Contes de tots Colors (Ed. Espasa); articles de reflexió sobre el fet narratiu en la Revista n, butlletí Calco i revista Tantágora: dos CD's de contes i cançons ("De todo corazón" i "Las Ruleteras. Historias de buenas mujeres de moral distraida") i ha participat en el CD Contes de tots colors (Tantágora, 2006).
Ha participat en diferents festivals, cicles i maratons de narració oral en la majoria de les comunitats de l'estat espanyol, i a Portugal, Andorra, Brasil i Mèxic.
Més informació en www.marthaescudero.com

TENDRES DEIXALLES, EL NOU DISC DE LLUÍS VICENT

2009-06-27T10:44:00.003+01:00

Lluís Vicent el cantautor valencià que ens acompanya en la presentació de "EL BARRANC" a l'Auditori amb la seua música, trau nou disc al mercat. Lluis Vicent ens dona l'opció de abaixar-se'l gratuitament, només heu de punxar ací i en uns minuts podreu gaudir d'ell.
El tsunami de la música en valencià continua i ben prompte tindrem una altra actuació dins del "Un barranc de músics".

TRES QUARTS D'ALBUFERA

2009-06-15T15:06:00.001+01:00

TRES QUARTS DE LLENGUA

2009-06-14T20:10:00.001+01:00

Un mural per la convivència

2009-05-20T09:32:00.003+01:00

L'Associació Cultural "El barranc" participarà el proper dissabte dia 23 de maig a partir de les 10 del matí i durant tot el dia en la confecció de diferents murals en el mur del camp de futbol.
Els diferents col·lectius que formen la Plataforma per la Convivència creada a gener de 2009 a Paiporta, entitats cíviques, societats esportives, associacions educatives i culturals, grups polítics i persones preocupades per la convivència pacífica a Paiporta proposem la Jornada Intercultural com a punt de partida d’un programa més ampli d’activitats per a fomentar la convivència al nostre poble, la interculturalitat i la cohesió social.

Els objectius generals són:
-Facilitar la interrelació entre les persones que convivim a Paiporta, les persones nouvingudes amb les persones autòctones.
- Sensibilitzar i donar a conéixer a la població la importància de la diversitat cultural i lingüística entenent-la com una riquesa i no com un problema.
-Fomentar la participació plena i normalitzada de l’actual població del municipi.
Us convidem a participar en aquesta jornada amb el lema: "La diversitat enriqueix"

Un barranc de música

2009-05-20T09:26:00.003+01:00

El proper divendres dia 22 de maig a les 21:30 a l'Auditori de Paiporta. Sopar d'entrepà i presentació del disc de Carles Enguix:
"a tres quarts de cinc".
"Un barranc de música" pretén recolzar als músics i a la música en valencià. Farem la presentació de diferents artistes i músics.
I ho farem al volant d'una taula de forma relaxada i parlant amb els autors.

Xarrada: Creació d'una associació de consum local

2009-05-09T18:26:00.002+01:00

Dijous dia 14 de maig a les 20:00 hores
Auditori de Paiporta
Xerrada:
"Creació d'un grup de consum local de productes ecològics"
A càrrec de membres de l'Associació Vland Solaris de Benetússer.

Tercera xerrada sobre les possibilitats de canvis en els hàbits d'adquisició de productes ecològics propers. Diferents formes d'organitzar-nos com a grup de consum local.

2009-05-08T09:01:00.004+01:00

NIT DE CONTACONTES.
“El conte és meitat de qui el conta i meitat de qui l'escolta” diu Llorenç Giménez. I anit va passar això en la nit de contacontes.
Tim Bowley i Charo contàven i la resta en participavem d'una forma activa fent-los nostres, vivint-los.
Una selecció acurada de contes fantàstics, divertits, emocionants i sorprenents va fer que el temps volara.
Tim Bowley i Charo Pita ens feren passar uns moments encantadors.
Ens transportaren per moments a les seues històries. Històries de diferents parts del món: britàniques, africanes, esquimals, del desert.
La sessió de contacontes d'anit volem que siga la primera activitat d'un programa de contadors i contadores d'històries de totes les cultures i tradicions.

TIM BOWLEY I CHARO PITA

2009-04-30T15:57:00.002+01:00

TIM BOWLEY I CHARO PITA
DIJOUS DIA 7 DE MAIG a les 22 hores al saló social del Poliesportiu de Paiporta.
Sessió de contacontes per a adults.

L'Associació Cultural el Barranc de Paiporta enceta amb aquesta nit de narracions una nova activitat: Un barranc de contes, on els protagonistes són les històries orals.
Tim Bowley és un gran narrador britànic amb 20 anys d'experiència que ha recorregut Europa i Amèrica encantant al públic amb les seues històries. Enguany l'acompanya una nova traductora, narradora també d'ofici, Charo Pita.