dilluns, 3 d’agost del 2020

UN BARRANC DE CONTES A LA LLUNA DE JULIOL 2020


Després de més d’una dotzena d’anys  de trajectòria, està clar que Un barranc de contes és una cita amb la narració oral ben consolidada, i més quan han passat pel, diguem-ho així, petit festival, alguns dels millors narradors del panorama nacional: Quico Cadaval, Maricuela, Antonio Rodríguez Almodóvar, Jordina Biosca, Pep Bruno, Núria Urioz, Oscar Mora, Susu Benítez, Vicent Cortés, Domingo Chinquilla, Llorenç Giménez, Núria Urioz, Raquel López, Félix Albo, Almudena Francés, Carles Garcia... i internacional com Tim Bowley, Coralia Rodríguez, Carmen Laborde o Martha Escudero.

            Enguany han sigut quatre nits màgiques, del 28 al 31 de juliol. Quatre nits en principi complicades, amb les cadires ben separades i tots amb mascaretes, cosa que impedia veure les cares i les reaccions del públic als narradors.


            Toni Torrenyo,  feu un breu discurs d’inauguració carregat de trellat i de saviesa citant Bocaccio i el Decameró que, en circumstàncies de pandèmia, paregudes a les nostres, tanca en un palazzo 10 personatges que es dediquen a narrar històries per tal de passar el temps com, d’alguna manera, estàvem fent nosaltres allí.

            Pel que fa als narradors, començà Martha Escudero, mexicana de pare espanyol que viu a Barcelona des de fa 28 anys, amb l’espectacle: “Mujeres de moral distraída” en què va narrar contes literaris protagonitzats per dones fortes que han triat el seu destí, d’autors com Gabriel García Márquez o Isabel Allende. La seua veu càlida d’accent mexicà va trencar el gel i ens deixà pensant i amb les ganes de tornar a llegir les obres d’on ella havia traslladat tan sàviament  les paraules escrites a l’oralitat.

            Fèlix Albo, valencià de la vall d’Albaida, amb “Historias Inquietantes”, ens va fer riure fins caure de cul amb les seues històries de fantasmes. I dic seues, perquè ell se les escriu i les conta, utilitzant moltes vegades la primera persona, tècnica en la qual cal estar molt versat per tal de donar veracitat a les narracions. Amb la seua humanitat i bonhomia va crear un ambient càlid i divertit i feu que tots, aquella nit, ens gitàrem amb un somriure als llavis.


            Dijous 30 era el torn d’Almudena Francés. Dels Francés de tota la vida d’Ontinyent, el centre del món, com diu ella. Amb “De melons i carabasses” va portar-nos els relats tradicionals de la vall d’Albaida, el Comtat, i l’Alacantí. Històries arreplegades dels llavis de les dones de Penàguila, Montixelvo o Santa Pola, entre altres llocs, amb protagonistes com Batiste, fill i net d’acordionistes, i un bromista de faena bona, o les tres dones dels pescadors de Santa Pola que porfien a veure qui fa la broma més grossa. Almudena recorda un poc l’estil del nostre benvolgut Llorenç, a qui, per cert, va fer un bonic homenatge, estirant de la llengua a dones i homes majors de la nostra terra.


            Per tal de rematar la faena, vingué de La Rioja Carles García, valencià transterrat per qüestions amoroses en aquelles terres de vi. Carles, pertany a una antiga nissaga de narradors de la qual ell és la novena generació i duia en el sarró, “Del Paraíso y el Infierno”, amb una barreja de divertides històries familiars, mesclades amb narracions on el vi és el protagonista, extretes del Decameró de Bocaccio o de la tradició persa; o fins i tot, contes sefardites entroncats també en les seues arrels familiars. Va ser un tancament fantàstic que va deixar a tot el públic amb la sensació d’haver assistit enguany a un esdeveniment màgic, quatre nits de contes amb narradors d’estils ben diferents però d’una qualitat excel·lent.

Text: Carles Cano

Fotografies: Marta Varona


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sigau correctes i respectuosos, els comentaris estan oberts a tot el món.