divendres, 29 d’octubre de 2010

EXCURSIÓ A MOIXENT 14 DE NOVEMBRE 2010


Eixida a les 8:45 en autobús des de davant de l'Auditori de Paiporta


Arribada a Moixent 10:30 aproximadament


Visita a La Bastida de les Alcusses


Ciutat ibèrica del segle IV aC Es visita l’impressionant recinte defensiu, les portes fortificades, i els barris organitzats en illes amb cases de diverses grandàries. El recorregut es completa amb la reproducció d’una casa ibèrica equipada amb els efectes de l’època.
Des del poblat es disfruta d’un espai natural ben conservat i una espectacular panoràmica de l’entorn circumdant.


De 12 a 14 hores visita al Celler del Roure


Celler del Roure és un celler familiar propietat de Pablo Calatayud un dels grans enòlegs valencians. Assessorar en els seus començaments per la família Mas Martinet de Priorat, ha aconseguit no sols elaborar dos grans vins com Maduresa i Les Alcusses, sinó recuperar una varietat local quasi extingida, la mandó.

El celler està situat en la Casa Fonda de Moixent, te un emplaçamento privilegiat, en la Serra de Les Alcusses, als peus del poblat ibèric de La Bastida de Les Alcusses.El celler és un autèntic patrimoni històric i que te un celler soterrat. És tracta d'un celler soterat del segle XVII, en perfecte estat de conservació.


Dinar al Racó de Ramon 14:30


De 16 a 18 Visita a Montesa: Castell i centre de la Vila.



Aquest castell, actualment en ruïnes, es trobava a dalt d'una enorme penya a dalt de l'actual poble de Montesa. Era d'estil gòtic i fou construït per l'Orde del Temple. Després que aquesta Orde de cavalleria quedara dissolta, es creà l'Orde de Montesa que ocupà la fortificació en lloc de l'anterior Orde, sent la seua casa mare i funcionant com a convent, on els monjos de l'orde seguien la regla de sant Benet. El nom del convent era Sacre i Reial Convent de l'orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama, per l'orde que l'ocupava.



Arribada a Paiporta a les 19'30 h.


Cal reservar enviant un correu al: elbarranc@elbarranc.net i fer l'ingrés al compte bancari de l'associació abans del dia 8 de novembre.

Nº compte: 3082 1438 16 4934622327



PREUS (Places limitades)

Socis: Bus 5 + dinar 18 =23 euros

No socis: Bus 12 + dinar 18 = 30 euros

Xiquets socis dinar infantil 6 euros

Xiquets no socis bus 6 + dinar 6= 12 euros

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Excursió en bici Paiporta-Albufera el diumenge 17 d'octubre



Visita al Tancat de la Pipa

Són les 9'30h. Quan arribem a la Plaça de Soliera; hi ha un color especial, els cascs, les samarretes de coloraines, els xiquets i el Toni Torreño a punt amb la seua llista a la mà...



Fa goig tanta energia, el guirigall que precedeix una excursió, les ganes de tallar el vent amb el casc, amb la cara. Per desgràcia no puc anar amb bici, per sort m'acompanyen Empar i Pep. D'aquesta manera podem xerrar, fer plans, parlar de l'èxit de Pep el Botifarra... Mentrestant la nostra colla ciclista particular s'enfila com un cuc pels caminets de l'Horta, pel Barranc de Catarroja, per tots els barrancs que van canviant el seu nom a mida que s'acosten a l'Albufera.



Nosaltres amb el cotxe, arribem ben promptet a la cadena que ens tanca el pas i que ens indica El Tancat de la Pipa. Telefonem per assegurar-nos que es pot passar després d'afluixar la cadena i seguim avant. En arribar al punt d'entrada a ens aturem a esperar els nostres companys i passegem plàcidament.


Fa un dia fantàstic, amb una llum suau i tranquil·la, de diumenge plàcid. De pescadors guaitant la canya i esperant que l'ham faça un moviment estrany per trencar la monotonia. Hi ha l'arròs, esplendorós i d'un verd de terra, d'un verd humit i d'un aroma dolç. Passegem al voltant de les canyes enmig d'un silenci estrany. Hi ha parotets, hi ha aneguets, i les nostres oïdes s'hi van acostumant a poc a poc als sorolls de les canyes.

De repent veiem la colla amb les bicis; realment han fet ràpid el camí. Des de Paiporta han anat vorejant el Barranc, sempre el mateix barranc amb noms diferents, el barranc de Xiva, el Barranc de Torrent, el Barranc del Poio per Catarroja... Arriben finalment al motor que ens dona l'entrada al Tancat de la Pipa, i ells i nosaltres arribem finalment a l'antic motor i fem un passeig amb barca, inoblidable. Anem en dues barques grans, fantàstiques. Els nostres timoners particulars i joveníssims ens posen al dia i ens donen la seua versió particular de les innovacions ecològiques del Tancat. Tenim un país de savis, tothom en sap de tot sense escoltar el que pensen els altres. Amb la crisi i el patiment de tantes persones, aquestes menudalles no importen ningú, però seria bo que el diàleg començarà a formar part de la nostra realitat quotidiana, que poguerem parlar de tot sense insults i obvietats. En fi, després de navegar enmig d'un paisatge harmoniós, i després d'escarotar ànecs, gavines i agrons i després de fer-nos centenars de fotos des d'una barca a l'altra, arribem de nou al Tancat.

Lucia, la biòloga que ens fa de monitora ens explica tot el procés per arribar al punt en què trobem l'espai protegit. Veiem l'interior de l'antic motor, les fotografies que ens situen perfectament en l'espai. També ens explica el procés que han encetat per restaurar l'habitat, els intents de fer funcionar una depuradora amb filtres verds que absorbeixen els nutrients de l'aigua que entren de la sèquia i la retornen al llac més pura. Això afavoreix el desenvolupament de comunitats en perill d'extinció i en la recuperació d'espècies amenaçades. Pugem al terrat des d'on es contempla un panorama excepcional. Els pobles que envolten l'Albufera, les serres, els tossals i les planes.

Després de l'explicació passegem pels caminets de fusta i contemplem l'aspecte que devia tenir l'Albufera fa centenars d'anys, i observem el senill , els canyars i les aus de l'habitat.


Acabem l'excursió que ens ha fet entrar en gana, malgrat l'esmorzaret al Tancat i des del cotxe veiem com la nostra volta ciclista particular s'enfila de nou pel Barranc camí de Paiporta.


Carmela Puig

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Entrevista a Pep Gimeno Botifarra

Una nova iniciativa de "El barranc": "Bondia Paiporta" (web tv)
Volem encetar una sèrie de reportatges, entrevistes, notícies en video que periòdicament publicarem.
Ací teniu la primera entrevista amb Pep Gimeno "Botifarra" realitzada per Bondia Comunicació.



Podeu visualitzar el video en el perfil de facebook que s'ha creat:

http://www.facebook.com/profile.php?id=100001489000782#!/permalink.php?story_fbid=157884004250416&id=100001489000782

també en youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=qqFM5Ycz-6A&feature=player_embedded

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Tast de vins, dijous 21 d'octubre

Amb molta curiositat i moltes ganes dijous passat assistirem al primer tast de vins organitzat per l'associació amb la col.laboració del Vora Barranc.
Per obrir la temporada es va triar una bona selecció de caves, sí, caves... Jo no havia assistit mai a un tast de caves i he de dir que me va sorprendre molt gratament.


Començarem amb un cava rossat, una altra sorpressa, sí. Suau, fresquet, gens àcid... perfecte per un bon aperitiu!! Dijous, el Milesim rossat va servir per a trencar el gel inicial, relaxar l'ambient i començar la nit de manera molt agradable.
Amb el segon cava vam descobrir que podem oxigenar el cava movent-lo suaument i que també podem descobrir moltes coses olorant-lo... En aquest cas, al Tharsys Unico li vam trobar l'olor al rent de la fermentació molt clar i molt evident una vegada t'ho han xivat, clar!

Per acabar la nit tastarem el Blanc de Negre, un brut nature fet amb bobal, el raïm per excel.lència de la zona d'Utiel-Requena i que es gasta per fer vi negre. Em va sorprende. Em va parèixer un cava perfecte per maridar amb plats consistents, de fet ens el van servir amb ibèrics i formatges... Un experiment amb un bon resultat!
A més de tot el que vam aprendre i tot el que vam beure, va ser una nit molt xula. Va ser una bona ocasió per compartir rises i comentaris amb gent de distintes generacions, però amb inquietuds semblants i ganes de donar-li més "videta" al nostre poble.

Marian Val

Recordeu que hi ha segona part i el proper dijous dia 28 d'octubre, al Vora Barranc per provar els negres del celler Pago de Tharsys

dissabte, 16 d’octubre de 2010

100 després del seu naixement RENCONTRE DE JOSEP LLUÍS BAUSSET AMB EL SEU POBLE NATAL

Dissabte, 23 d'octubre a les 12h.
Vestíbul de l’Auditori de Paiporta


Bausset és un personatge «subterrani» dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí.
(Joan Fuster)


Doncs bé, ja cal que els paiportins el traguem de l’anonimat: Enguany fa cent anys que Josep Lluís Bausset va nàixer a Paiporta. Per tot arreu li han plogut els homenatges a pesar d’ell i ve finalment al lloc de naixement amb la condició que el rencontre siga per a raonar en una tertúlia sense grandiloqüències.
Bausset sempre ha sigut un home sense ínfules de notorietat però cal que sapiguem que tot el valencianisme polític i cultural del segle XX ha passat per ell des del temps de la República. El paiportí centenari amb qui parlarem el dissabte, de manera lúcida i distesa, és un dels últims grans valencians del segle XX: científic, professor, activista cultural, periodista, entusiasta de totes les manifestacions de vida cultural arrelades al País Valencià -des de la llengua a la Pilota-; amic personal de Joan Fuster i de tants altres cotertulians memorables: Estellés, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor, Joan Garay, Josep Iborra, Ernest Lluch, Joan Reglà, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura ... Ell —encara que fou una baula necessària per a resistència del valencianisme durant tot el franquisme i fundador de moltíssimes plataformes polítiques i culturals— mai no ha volgut “retratar-se” en primera plana: és l’home a l’ombra, o l’«home subterrani» com el titllà el seu amic Joan Fuster.
I ves per on, ara que tots els seus amics (els homenots imprescindibles de la nostra cultura) han desaparegut, els focus l’il·luminen a la cara i l’enlluernen. Ho sentim, Josep Lluís, perquè sabem que sempre vas fugir de protagonismes, però els valencians i l’associació cultural el Barranc necessitem referents com tu encara, o més que mai. Deixa’ns, com a mínim xarrar amb tu sense punts d’exclamació de tot allò que t’agrada. Nosaltres només preguntarem, raonarem, agrairem i ens il·lusionarem una vegada més. Després ja et deixarem anar al teu estimat Trinquet de Pelayo, a la partida de la vesprada. Qui s’hi apunta?

Tot seguit reproduïm dos fragments d’articles del nostre contertulià il·lustre i un article d’homenatge (ja que nosaltres no en podem fer...).

«Sembla mentida que després d'uns quants dies de tindre un tràfec sense parar i amb ganes de descansar, l’addicció a la pilota haja pogut fer que no poguera prescindir d'ella. I per això el dissabte 24 d'abril vaig veure la partida sabatina del Pelayo entre dos trios: els de roig, format per Soro III, Salva i Oñate, amb l'amic Oltra de feridor, contra els de blau, que eren Pedro, Fèlix i Pedrito...» (25 abril 2010 LEVANTE-EMV)

«Fa uns dies, en un diari, un escriptor es preguntava què es ser valencià. I jo crec que ésser valencià és ser amant i orgullós de moltes coses com del sexenni de Morella, dels Peregrins de Les Useres, de les Falles, de las Gaiates, de les Fogueres i de la Santa Faç, de les fires de Concentaina i de Xàtiva, del Misteri d'Elx, de la Processó del Corpus d'Albalat de la Ribera, de les mones de Pasqua d'Alberic, i, també dels usos i costums de tot arreu de la nostra terra; sense oblidar les nostres platges i els sucs d'anguila (no zumos) o les paelles i fideues i torrons i peladilles, i tantes coses que omitixc per no fer-me pesat; sense tampoc deixar de dir dels nostres paisans Sant Vicent Ferrer, Blasco Ibáñez, Teodoro Llorente, Azorín, Miguel Hernández, Chapí, Serrano, Joan Fuster, Vicent Andrés Estelles, Renau, Manuel Sanchis Guarner, el Palleter, i altres a qui demane perdó per no recordar-me d'ells. I també dels jocs, «el pic i pala», el «munta i paga», i altres com les modalitats de pilota valenciana , galotxa, llargues, raspall i escala i corda. I sobre tot, la llengua nostra. Tot això forma part de la contestació a eixa pregunta.» (19 abril 2010 LEVANTE-EMV)


Josep Lluís Bausset: homenatge a l'home subterrani
(per Manuel Boix)

Josep Lluís Bausset, el senyor Bausset, és exemple de les tenacitats que calen —sovint discretes, fins i tot silencioses, sempre constants— per mantenir viva la flama del país, per fer-la créixer i enfortir-la i escampar-ne incansablement les guspires. Que haja sempre optat pel treball anònim («subterrani», com deia Joan Fuster), que haja defugit publicitats i fanfàrries no significa que no siguem capaços, els homes i les dones que avui som una mica més lliures gràcies al seu esforç, de reconèixer-li la tasca al professor Bausset. [...]
No cal dir que, fidel a l'esperit d'activista que la situació del país ha reclamat, Josep Luís Bausset va saber combinar, amb franquisme o sense ell, el bell costum de contrastar parers amb l'acció a favor de la llengua i la consciència nacional: des del seu poble, des de l'Alcúdia, on ha arrelat i fructificat, Bausset va saber unir un grup de joves al voltant d'iniciatives com ara la revista Parlem —una de les primeres edicions en català al País Valencià durant la dictadura franquista—, va organitzar tota mena d'actes culturals i conferències —amb Josep Vicent Marquès, Ernest Lluch o l'imprescindible Sanchis Guarner— o va tirar endavant un programa de ràdio que parlava de les coses del camp en la llengua dels oïdors. L'ordre de prohibició que hi va enviar el governador civil franquista és d'antologia: «Enterado de que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la Unidad de la Patria». Tenien la força i van fer tancar. Però Bausset tenia les raons i va continuar, infatigable, en sintonia: de seguida va organitzar, des de l'Alcúdia mateix, classes nocturnes de valencià per a adults. Heus ací l'esperit Bausset.
Josep Lluís Bausset ha deixat empremta en els seus alumnes, tant als instituts on ha fet classe (a Tortosa, Xàtiva, Alzira o Carcaixent) com als cursos nocturns que ell mateix bastia, ha ajudat a refer la trama política i cívica que tot país necessita per tirar endavant (va ser fundador tant del Partit Socialista del País Valencià de Vicent Ventura com d'Acció Cultural del País Valencià, per exemple) i continua, des de la seua característica lucidesa, des de l'honestedat i la constància i l'entrega al país, essent exemple per a tots nosaltres.
Que no demane homenatges no significa que no els meresca: al capdavall, reconèixer la figura de Josep Lluís Bausset ens fa, a tots, una mica més dignes. Per molts anys, senyor Bausset!


Portada del llibre, «Josep Lluís Bausset, l’home subterrani», que podrem adquirir els assistents durant la tertúlia.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Tast de vins

L'associació cultural "El barranc" amb la col·laboració del Café Vora Barranc de Paiporta ha organitzat per als propers dijous 21 i 28 d'octubre a les 20:30 un TAST DE VINS del celler Pago de Tharsys.
http://www.pagodetharsys.com/

Amb el següent programa:

TAST DE VINS




Dia 21-10-2010
Dijous a les 20:30 hores



Tast de caves: Pago de Tharsys

Tindrem tres tipus de caves diferents per poder apreciar els diferents matisos.

Milesime Ros

Tharsys unico

Tharsys brut nature



Maridatge:

Mandonguilletes d'abadejo

Anxoves

Esgarraet

Selecció d'ibèrics

Pernil

Formatges

Dolcet



Dia 28-10-2010 Dijous a les 20:30 hores



Tast vins negres: Bodega Pago de Tharsys

Tindrem tres tipus de vins de diferents varietats

Pago Bobal

Pago Merlot

Selecció Bodega



Maridatge:

Torradetes d'embotits

Txistorreta

Escalivada

Truita de creïlla en abadejo

Pimentones farcits de formatge

Dolcet


Lloc. Bar Vora Barranc. Paiporta

Organitza: Vora Barranc i A.C. El Barranc

Preu per dia 20 euros socis i 23 no socis

Reserves fins dimarts 19 d’octubre al telèfon 630331899 (sols vesprades)


Més informació: www.elbarranc.net

diumenge, 3 d’octubre de 2010

BOTIFARRA MARCA EL RUMB



Finalment els atrevits vos heu omplit de raó, igual com tots els assistents al concert de Pep Gimeno el Botifarra ens hem omplit de satisfacció. “Serà per diners”-déieu despreocupats del risc monetari que suposava una activitat d’aquesta envergadura per a una associació amb escassos recursos. I no, no era cosa de diners. Era pura necessitat. Quasi quatre-centes persones assistírem a un gran concert, que ens bressolà a l’uníson amb el joc juganer de guitarres i guitarrons, que ens provocà una rialla sana i col·lectiva a cada intermedi musical; que ens féu taral·lejar alhora i menejar peus, mans o coll seguint de prop el ritme alegre de la pandereta, de la canya o de les postisses amagades darrere les manasses del Botifarra. Més no podíem fer, còmodament asseguts com estàvem a les butaques de l’Auditori de Paiporta, però ganes de llançar-se a ballar al prosceni degueren tenir-ne més d’un o de dos, segur. La sintonia de tot el públic (i dels músics i del cantant amb el públic) va ser memorable. El mateix Pep Gimeno ens ho amollà agraït: “Haurem de tornar!”
Pura necessitat, sí, és la que teníem molts al poble -com es va posar de manifest- de retrobar-nos amb la música més nostra i amb músics valencians com Botifarra. Convocar-lo a Paiporta ha estat una aposta encertada de l’associació El Barranc, que pot marcar un rumb. De fet, al País Valencià hi ha des de fa temps una efervescència musical riquíssima, que abraça tant els ritmes i melodies més actuals com també recreacions de la tradició, totes amb una qualitat difícil d’igualar. És el cas del cantant xativí de qui hem gaudit en aquest principi de tardor tan calorós.
Els governants de la Generalitat i els mitjans audiovisuals amb què ens controlen són especialistes a invisibilitzar la cultura i la llengua dels valencians: els mateixos cantants i músics han denunciat reiteradament que des del poder se silencia la música en valencià. Si -a pesar de barreres i travetes- monstres com Pep Gimeno i l’arranjament musical que l’acompanya omplen auditoris i places reviscolant-nos les entranyes... això significa que hi ha encara esperança. I el Barranc seguirem apostant per eixa esperança. Ens han mostrat el camí l’alegria de Pep Botifarra il·luminant-nos amb la seua “farolo” de la Costera; ell, i els quatre músics excel·lents que l’acompanyaven. I menció especial i agraïda mereix Paco Lucas, el nostre veí paiportí, el qual ens va fer de pont perquè quallara el concert.
Ja sobre l’escenari, Paco va ser un virtuós del llaüt, al costat d’altres tres virtuosos de la corda, orquestrats tots per un magistral mestre de cerimònies: Pep Botifarra, el qual fins i tot es quedava a voltes sol a l’escenari recordant acudits, dites i personatges entranyables de la seua comarca. Una veu profundíssima, la seua, que em consta que a cada actuació fa viure i reviure el passat i la il·lusió del seu poble, el nostre.


Toni Torreño.