dimecres, 1 de desembre del 2010

Bicifestació 12 de desembre 11:30 València


Amics i amigues. Us animem a acudir a la bicifestació del col·lectiu València en bici (matí del 12 de desembre, diumenge) per a forçar que hi haja carril bici també per les grans vies de València. Si això s'aconsegueix serà més fàcil que algun dia els nostres representants locals es decidisquen a unir el nostre escàs traçat ciclista amb els pobles del voltant i la capital.
L'eixida serà des de El Parc de la Cultura (Biblioteca-Muvim- Guillem de Castro) a les 11:30.
Ens veiem

Més informació al web:

www.valenciaenbici.es

dimarts, 23 de novembre del 2010

Un barranc de contes: Salva el Mussennacitu


Un barranc de contes.
Dia 10 de desembre, divendres
Auditori de Paiporta Sala B
22:30 hores

Salva el Mussennacitu (Músic-senderista-naturista-ciclo-turista)
És un conta-canta-contes, millor dit, és dedica a les seues hores lliures i de vegades no tan lliures, al món de la faràndula, és un joglar del segle XXI.

Forma part d'una nova espècie humana que ell anomena “mussennacitus”, aquelles persones que són a la vegada músics, senderistes i naturo-ciclistes.

joglar cicloturista

És una persona oberta, amable, simpàtica, participativa, que contacta amb facilitat amb la gent, inquieta i de bon cor, que no s'ho pensa gens ni mica per embarcar-se en aventures inversemblants que el porten a endinsar-se ara en el món màgic de la imaginació, ara en el món dels somnis de les persones sense edat.

Un contacontes distint, històries i música. Cançons i històries.
Si vols gaudir d'uns moments especials.
Contes per a adults.
Entrada gratuïta.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Convocatòria Assemblea General any 2010

Convocatòria Assemblea General any 2010
Divendres 26 de novembre a les 20 en primera convocatòria i a les 20:30 en segona convocatòria.
Lloc: Bar dels Pitufos (restaurant La Parrilla)
c/ Serra Perenxisa, 6 (urb. L'Horta)


Ordre del dia:
Informe-resum de les activitats realitzades any 2010.
Informació sobre nova etapa revista "Sense el rellotge"
Altes i baixes de socis
Balanç econòmic.
Presentació del pressupost per a l'any 2011
Proposta activitats any 2011
Altres qüestions

El President
Antoni Torreño

Presentació del gravat de Patricia Concina: Perspectiva vital {8}


La paraula art, i de manera particular quan parlem d’art visual, ens remet a l’habilitat per a poder fer-ne una obra i al geni creatiu que l’autor o l’autora posa en funcionament per aconseguir que eixa obra siga especialment singular. Amb destresa tècnica, amb talent creatiu o amb les dues qualitats alhora, l’art facilita a qui el practica i a qui l’observa una singular experiència estètica, emocional i intel•lectual.

Sempre, al llarg de la història de l’art visual, els creadors i les creadores han tractat de plasmar sobre suports molts variats la seua creativitat i els sentiments que han volgut transmetre. En murs i parets, en llenç, en paper, en cartó o en fusta, amb la intervenció d’unes mans privilegiades s’ha arribat del no res a la màxima expressió de la creativitat humana.

Enguany, per segona vegada, l’Associació El Barranc fem la presentació d'una obra plàstica i de la seua creadora. L'any passat amb Manuel Silvestre, enguany amb l’obra d’una jove artista amb experiències vitals i artístiques veritablement singulars. Patrizia Concina nasqué en La Plata, en L’Argentina. Compta amb una dilatada experiència en el treball de la ceràmica, de la pintura i del gravat. Ha estudiat, treballat i viatjat per mig món, i en tota la seua obra posa de manifest de manera especial el cosmopolitisme, un dels senyals d’identitat de la vida contemporània i una de les principals característiques que ens defineixen.

La cosmovisió que atresora la nostra artista queda de manifest en totes i cadascuna de les seues creacions. Les seues obres ens la mostren imaginativa, colorista i evocadora, guiada sempre per una empenta que integra força i expressivitat, i també equilibri i cadència, factors que defineixen la seua enorme genialitat.

Patrizia abasta una simbiosi que l’espectador podrà apreciar en el clima que transmet l’obra que ara presentem:Perspectiva vital {8}, un alè de màgia i d’encanteri, de seducció i fascinació, que ens transporta des de les terres fèrtils i dolgudes del país Valencià, fins la prosperitat i l’equilibri de Brussel•les i la modernitat de la ciutat de La Plata, en Argentina, universos que formen part de l’essència d’aquesta magnífica artista.


Us convidem a participar en esta combinació de vivències, de mestria i geni creatiu, d’eclosió de color, singularitat, sentiment i cosmovisió. Estem convençuts que us fascinareu com ja ho hem fet nosaltres.

dijous, 18 de novembre del 2010

EL BARRANC VA VISITAR MOIXENT I MONTESA

El passat 14 de novembre, una colla de paiportins que omplírem un autobús, vam arribar a Moixent ( a la comarca de la Costera) i, amb puntualitat britànica, vam emfilar cap a la Bastida de les Alcuses travessant un paratge que en la zona anomenen la Toscana valenciana. És una zona molt interessant paissagísticament amb vinyes, oliveres, etc.


La Bastida és el poblat ibèric millor conservat al País Valencià. Es tracta de les restes d'una ciutat murallada situada al capdamunt d'un puig amb vistes magnífiques sobre la Costera i part de la Vall d'Albaida. En el temps que va estar ocupat ( a penes cent anys ) controlava la ruta natural d'accès a la Messesta des de les terres costaneres. No es coneix molt sobre aquesta cultura perquè encara no s'ha aconseguit desxifrar la seua escriptura, però estava més desenrotllada del que la gent s'imagina i amb fortes influències de la Grècia clàssica. A la Bastida s'han trobat restes que indiquen coneixementes avançats, per l'època, en agricultura i ramaderia però també en ceràmica i metal.lúrgia. Allí es va trobar la figureta del cavaller en bronze anomenada “El guerrer de Moixent”.


Vam tindre sort amb l'oratge, el dia era magnífic, i amb la simpàtica i activa guia que ens va acompanyar.


Cap a les dotze vam baixar de la Bastida i vam anar a visitar la bodega “El celler del roure”, a poc més d'un kilòmetre d'allí, on ens van explicar, amb tot de detalls, el procès d'elaboració d'un vi ja prou conegut per la seua qualitat i que anomenen, com no, “Alcuses”. Vam lamentar que després de l'explicació no hi haguera degustació però ho vam compensar fent-ne provisió.


Com que es va fer l'hora de dinar, enfilàrem cap al poble de Moixent, on al “Racó de Ramon” recuperàrem forces, molts amb gaspatxo manxec que és un plat típic d'estes terres de frontera.


Dinats i descansats enfilàrem cap a Montesa, que es troba a uns quinze kilòmetres en direcció a València. Si no coneixeu aquest poble us recomane la seua visita car és el que ha mantingut millor el seu caràcter rural i el seu aire medieval de tota la comarca. La visita la centràrem en el castell i el museu de l'oli ( L'almàssera ), no teniem temps per més.


El castell de Montesa, que vam poder visitar per dins i acompanyats per la guia local, s'assenta sobre un impressionant penyal que facilitava la seua defensa. Huí queden restes, importants, però restes perquè va patir un fort terratrèmol al segle XVIII. Ja hi havia fortaleses anteriors però el castell, la seua configuració i ampliació, es troba lligada fortament a la creació de l'Ordre de Cavalleria de Montesa, que es va produir durant el regnat de Jaume II. Si, segon, que va haver vida més enllà de jaume I, que sembla ser l'únic rei conegut pels valencians.


La referida Ordre de Montesa va ser una intel.ligent manera de mantindre els avantatges que suposava per a la Corona d'Aragó l'existència de l'Orde del Temple. Quan els templers van ser dissolts i perseguits a les primeries del segle XIV, la Corona, com va fer Portugal, els va reconvertir, els va canviar de nom, els va assentar en la frontera i a seguir funcionant. L'elecció de Montesa com a capital de l'Ordre, si més no nominal, s'explica pel control que permetia de la frontera amb Castella a la banda sud de la Corona.


Al castell s'han fet obres recents de reconstrucció que ens dóna idea, junt a les parts de muralla que queden en peu i l'ampli territori que s'hi domina, de la importància que va tindre al seu temps.


No vam tindre temps de visitar els carrers de la Vila, i sobretot la seua plaça, museu i Esglèsia però vam visitar el museu de l'almàssera i “apoquetanit”, com diem per allí, cap a Paiporta.


Evarist Fillol

dijous, 4 de novembre del 2010

Presentació del gravat de Patricia Concina


El proper 19 de novembre, divendres, al Museu de la Rajoleria de Paiporta, presentació del gravat de Patricia Concina: "Perspectiva Vital (8)", edició exclusiva de 100 gravats per a l'Associació Cultural "El barranc".
Així mateix del 15 al 27 de novembre al Museu de la Rajoleria podrem gaudir de l'exposició de gravats de Patricia Concina.
Si voleu conéixer més sobre l'obra de Patricia podeu visitar el seu bloc a:
http://patriciaconcina.blogspot.com/

dimecres, 3 de novembre del 2010

Nou accés a València des de la V-31



Estimada amiga / Estimat amic,
s'han posat en marxa un projecte de carretera a l'Horta Sud que, si es construeix, degradarà encara més el paisatge de l'Horta que molta gent volem mantenir i torna a veure's amenaçat seriosament amb aquest projecte (camins tradicionals, parcel·lació, conreus, séquies, alqueries...). La carretera (de quatre carrils) trencaria la comarca amb una actuació forassenyada que difícilment dóna solució a l'objectiu que es proposa: "alleugerir el trànsit a l'entrada a València pel sud des de la pista de Silla". En lloc d'això el que sembla que es pretén és donar una eixida còmoda als últims macroprojectes urbanísitcs aturats de la comarca: Santa Anna d'Albal, Nou Mil·leni de Catarroja o Sociòpolis... El traçat que es proposa partiria en dos una gran zona d'Horta ben conservada entre Alcàsser i la ronda sud entre els termes de Catarroja i Paiporta. Seria una altra barrera enorme, una més a afegir al recorregut de l'AVE o a l'autovia Albal-Torrent.
A través de l'enllaç d'ací davall els promotors volen saber l'opinió que mereix aquesta carretera i el valor que concedeixen els ciutadans de la comarca al paisatge que travessa. Si vols o pots, ocupa cinc minuts completant l'enquesta. Només hi ha de termini fins a l'11 de novembre. Estaria bé que, com a mínim, els gestors d'aquesta nova agressió tingueren l'opinió en contra de la gent sensible que no volem degradar més el nostre territori.

Associació Cultural el Barranc de Paiporta


http://www.msingenieros.com/web/PPP/index.html

dilluns, 1 de novembre del 2010

Un barranc de contes: Oscar Mora



Un barranc de contes. OSCAR MORA


Volem donar suport a l’art de la narració oral i de donar a conèixer al públic adult les històries i relats tant de la tradició oral, així com els produïts per la literatura universal, amb la pretensió de donar a conéixer diferents contadors i contadores de diferents cultures i amb un repertori ben diferent que puga fer-nos gaudir una vegada al mes amb les seues històries.
A Paiporta ja tenim una llarga tradició d'activitats de contacontes. La biblioteca municipal organitza des de fa molts anys activitats per a adults i xiquets.
Molts de nosaltres ja participarem amb l'associació Atzavara en l'organització de contacontes i moltes altres. Comptem entre els nostres amics i coneguts possiblement amb uns contadors magnífics que orgullosament poden dir que "viuen del conte" com Llorenç Giménez, Carles Cano, Susu Benítez i altres que de manera "amateur" poden fer-ho molt dignament.
Així volem dedicar una part del nostre esforç i recursos en l'organització d''una activitat que volem siga continuada amb el temps (una sessió almenys mensual) i comptar amb nosaltres amb contadors i contadores del nostre país i també amb altres de diferents llocs.
La idea inicial era començar al mes d'octubre però no va poder ser. Ara a novembre comencem la nova temporada de contacontes: "Un barranc de contes"
Comptem amb la sala xicoteta de l'Auditori de Paiporta per al mesos de novembre i desembre i esperem que també per als mesos de gener a juny encara que encara no ho tenim segur.
Finalment hem canviat a divendres a les 22:30 hores.

La primera sessió serà el divendres 12 de novembre a les 22:30 hores a l'Auditori de Paiporta (sala xicoteta) amb OSCAR MORA.

Entrada gratuïta.

divendres, 29 d’octubre del 2010

EXCURSIÓ A MOIXENT 14 DE NOVEMBRE 2010


Eixida a les 8:45 en autobús des de davant de l'Auditori de Paiporta


Arribada a Moixent 10:30 aproximadament


Visita a La Bastida de les Alcusses


Ciutat ibèrica del segle IV aC Es visita l’impressionant recinte defensiu, les portes fortificades, i els barris organitzats en illes amb cases de diverses grandàries. El recorregut es completa amb la reproducció d’una casa ibèrica equipada amb els efectes de l’època.
Des del poblat es disfruta d’un espai natural ben conservat i una espectacular panoràmica de l’entorn circumdant.


De 12 a 14 hores visita al Celler del Roure


Celler del Roure és un celler familiar propietat de Pablo Calatayud un dels grans enòlegs valencians. Assessorar en els seus començaments per la família Mas Martinet de Priorat, ha aconseguit no sols elaborar dos grans vins com Maduresa i Les Alcusses, sinó recuperar una varietat local quasi extingida, la mandó.

El celler està situat en la Casa Fonda de Moixent, te un emplaçamento privilegiat, en la Serra de Les Alcusses, als peus del poblat ibèric de La Bastida de Les Alcusses.El celler és un autèntic patrimoni històric i que te un celler soterrat. És tracta d'un celler soterat del segle XVII, en perfecte estat de conservació.


Dinar al Racó de Ramon 14:30


De 16 a 18 Visita a Montesa: Castell i centre de la Vila.



Aquest castell, actualment en ruïnes, es trobava a dalt d'una enorme penya a dalt de l'actual poble de Montesa. Era d'estil gòtic i fou construït per l'Orde del Temple. Després que aquesta Orde de cavalleria quedara dissolta, es creà l'Orde de Montesa que ocupà la fortificació en lloc de l'anterior Orde, sent la seua casa mare i funcionant com a convent, on els monjos de l'orde seguien la regla de sant Benet. El nom del convent era Sacre i Reial Convent de l'orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama, per l'orde que l'ocupava.



Arribada a Paiporta a les 19'30 h.


Cal reservar enviant un correu al: elbarranc@elbarranc.net i fer l'ingrés al compte bancari de l'associació abans del dia 8 de novembre.

Nº compte: 3082 1438 16 4934622327



PREUS (Places limitades)

Socis: Bus 5 + dinar 18 =23 euros

No socis: Bus 12 + dinar 18 = 30 euros

Xiquets socis dinar infantil 6 euros

Xiquets no socis bus 6 + dinar 6= 12 euros

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Excursió en bici Paiporta-Albufera el diumenge 17 d'octubre



Visita al Tancat de la Pipa

Són les 9'30h. Quan arribem a la Plaça de Soliera; hi ha un color especial, els cascs, les samarretes de coloraines, els xiquets i el Toni Torreño a punt amb la seua llista a la mà...



Fa goig tanta energia, el guirigall que precedeix una excursió, les ganes de tallar el vent amb el casc, amb la cara. Per desgràcia no puc anar amb bici, per sort m'acompanyen Empar i Pep. D'aquesta manera podem xerrar, fer plans, parlar de l'èxit de Pep el Botifarra... Mentrestant la nostra colla ciclista particular s'enfila com un cuc pels caminets de l'Horta, pel Barranc de Catarroja, per tots els barrancs que van canviant el seu nom a mida que s'acosten a l'Albufera.



Nosaltres amb el cotxe, arribem ben promptet a la cadena que ens tanca el pas i que ens indica El Tancat de la Pipa. Telefonem per assegurar-nos que es pot passar després d'afluixar la cadena i seguim avant. En arribar al punt d'entrada a ens aturem a esperar els nostres companys i passegem plàcidament.


Fa un dia fantàstic, amb una llum suau i tranquil·la, de diumenge plàcid. De pescadors guaitant la canya i esperant que l'ham faça un moviment estrany per trencar la monotonia. Hi ha l'arròs, esplendorós i d'un verd de terra, d'un verd humit i d'un aroma dolç. Passegem al voltant de les canyes enmig d'un silenci estrany. Hi ha parotets, hi ha aneguets, i les nostres oïdes s'hi van acostumant a poc a poc als sorolls de les canyes.

De repent veiem la colla amb les bicis; realment han fet ràpid el camí. Des de Paiporta han anat vorejant el Barranc, sempre el mateix barranc amb noms diferents, el barranc de Xiva, el Barranc de Torrent, el Barranc del Poio per Catarroja... Arriben finalment al motor que ens dona l'entrada al Tancat de la Pipa, i ells i nosaltres arribem finalment a l'antic motor i fem un passeig amb barca, inoblidable. Anem en dues barques grans, fantàstiques. Els nostres timoners particulars i joveníssims ens posen al dia i ens donen la seua versió particular de les innovacions ecològiques del Tancat. Tenim un país de savis, tothom en sap de tot sense escoltar el que pensen els altres. Amb la crisi i el patiment de tantes persones, aquestes menudalles no importen ningú, però seria bo que el diàleg començarà a formar part de la nostra realitat quotidiana, que poguerem parlar de tot sense insults i obvietats. En fi, després de navegar enmig d'un paisatge harmoniós, i després d'escarotar ànecs, gavines i agrons i després de fer-nos centenars de fotos des d'una barca a l'altra, arribem de nou al Tancat.

Lucia, la biòloga que ens fa de monitora ens explica tot el procés per arribar al punt en què trobem l'espai protegit. Veiem l'interior de l'antic motor, les fotografies que ens situen perfectament en l'espai. També ens explica el procés que han encetat per restaurar l'habitat, els intents de fer funcionar una depuradora amb filtres verds que absorbeixen els nutrients de l'aigua que entren de la sèquia i la retornen al llac més pura. Això afavoreix el desenvolupament de comunitats en perill d'extinció i en la recuperació d'espècies amenaçades. Pugem al terrat des d'on es contempla un panorama excepcional. Els pobles que envolten l'Albufera, les serres, els tossals i les planes.

Després de l'explicació passegem pels caminets de fusta i contemplem l'aspecte que devia tenir l'Albufera fa centenars d'anys, i observem el senill , els canyars i les aus de l'habitat.


Acabem l'excursió que ens ha fet entrar en gana, malgrat l'esmorzaret al Tancat i des del cotxe veiem com la nostra volta ciclista particular s'enfila de nou pel Barranc camí de Paiporta.


Carmela Puig

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Entrevista a Pep Gimeno Botifarra

Una nova iniciativa de "El barranc": "Bondia Paiporta" (web tv)
Volem encetar una sèrie de reportatges, entrevistes, notícies en video que periòdicament publicarem.
Ací teniu la primera entrevista amb Pep Gimeno "Botifarra" realitzada per Bondia Comunicació.



Podeu visualitzar el video en el perfil de facebook que s'ha creat:

http://www.facebook.com/profile.php?id=100001489000782#!/permalink.php?story_fbid=157884004250416&id=100001489000782

també en youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=qqFM5Ycz-6A&feature=player_embedded

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Tast de vins, dijous 21 d'octubre

Amb molta curiositat i moltes ganes dijous passat assistirem al primer tast de vins organitzat per l'associació amb la col.laboració del Vora Barranc.
Per obrir la temporada es va triar una bona selecció de caves, sí, caves... Jo no havia assistit mai a un tast de caves i he de dir que me va sorprendre molt gratament.


Començarem amb un cava rossat, una altra sorpressa, sí. Suau, fresquet, gens àcid... perfecte per un bon aperitiu!! Dijous, el Milesim rossat va servir per a trencar el gel inicial, relaxar l'ambient i començar la nit de manera molt agradable.
Amb el segon cava vam descobrir que podem oxigenar el cava movent-lo suaument i que també podem descobrir moltes coses olorant-lo... En aquest cas, al Tharsys Unico li vam trobar l'olor al rent de la fermentació molt clar i molt evident una vegada t'ho han xivat, clar!

Per acabar la nit tastarem el Blanc de Negre, un brut nature fet amb bobal, el raïm per excel.lència de la zona d'Utiel-Requena i que es gasta per fer vi negre. Em va sorprende. Em va parèixer un cava perfecte per maridar amb plats consistents, de fet ens el van servir amb ibèrics i formatges... Un experiment amb un bon resultat!
A més de tot el que vam aprendre i tot el que vam beure, va ser una nit molt xula. Va ser una bona ocasió per compartir rises i comentaris amb gent de distintes generacions, però amb inquietuds semblants i ganes de donar-li més "videta" al nostre poble.

Marian Val

Recordeu que hi ha segona part i el proper dijous dia 28 d'octubre, al Vora Barranc per provar els negres del celler Pago de Tharsys

dissabte, 16 d’octubre del 2010

100 després del seu naixement RENCONTRE DE JOSEP LLUÍS BAUSSET AMB EL SEU POBLE NATAL

Dissabte, 23 d'octubre a les 12h.
Vestíbul de l’Auditori de Paiporta


Bausset és un personatge «subterrani» dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí.
(Joan Fuster)


Doncs bé, ja cal que els paiportins el traguem de l’anonimat: Enguany fa cent anys que Josep Lluís Bausset va nàixer a Paiporta. Per tot arreu li han plogut els homenatges a pesar d’ell i ve finalment al lloc de naixement amb la condició que el rencontre siga per a raonar en una tertúlia sense grandiloqüències.
Bausset sempre ha sigut un home sense ínfules de notorietat però cal que sapiguem que tot el valencianisme polític i cultural del segle XX ha passat per ell des del temps de la República. El paiportí centenari amb qui parlarem el dissabte, de manera lúcida i distesa, és un dels últims grans valencians del segle XX: científic, professor, activista cultural, periodista, entusiasta de totes les manifestacions de vida cultural arrelades al País Valencià -des de la llengua a la Pilota-; amic personal de Joan Fuster i de tants altres cotertulians memorables: Estellés, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor, Joan Garay, Josep Iborra, Ernest Lluch, Joan Reglà, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura ... Ell —encara que fou una baula necessària per a resistència del valencianisme durant tot el franquisme i fundador de moltíssimes plataformes polítiques i culturals— mai no ha volgut “retratar-se” en primera plana: és l’home a l’ombra, o l’«home subterrani» com el titllà el seu amic Joan Fuster.
I ves per on, ara que tots els seus amics (els homenots imprescindibles de la nostra cultura) han desaparegut, els focus l’il·luminen a la cara i l’enlluernen. Ho sentim, Josep Lluís, perquè sabem que sempre vas fugir de protagonismes, però els valencians i l’associació cultural el Barranc necessitem referents com tu encara, o més que mai. Deixa’ns, com a mínim xarrar amb tu sense punts d’exclamació de tot allò que t’agrada. Nosaltres només preguntarem, raonarem, agrairem i ens il·lusionarem una vegada més. Després ja et deixarem anar al teu estimat Trinquet de Pelayo, a la partida de la vesprada. Qui s’hi apunta?

Tot seguit reproduïm dos fragments d’articles del nostre contertulià il·lustre i un article d’homenatge (ja que nosaltres no en podem fer...).

«Sembla mentida que després d'uns quants dies de tindre un tràfec sense parar i amb ganes de descansar, l’addicció a la pilota haja pogut fer que no poguera prescindir d'ella. I per això el dissabte 24 d'abril vaig veure la partida sabatina del Pelayo entre dos trios: els de roig, format per Soro III, Salva i Oñate, amb l'amic Oltra de feridor, contra els de blau, que eren Pedro, Fèlix i Pedrito...» (25 abril 2010 LEVANTE-EMV)

«Fa uns dies, en un diari, un escriptor es preguntava què es ser valencià. I jo crec que ésser valencià és ser amant i orgullós de moltes coses com del sexenni de Morella, dels Peregrins de Les Useres, de les Falles, de las Gaiates, de les Fogueres i de la Santa Faç, de les fires de Concentaina i de Xàtiva, del Misteri d'Elx, de la Processó del Corpus d'Albalat de la Ribera, de les mones de Pasqua d'Alberic, i, també dels usos i costums de tot arreu de la nostra terra; sense oblidar les nostres platges i els sucs d'anguila (no zumos) o les paelles i fideues i torrons i peladilles, i tantes coses que omitixc per no fer-me pesat; sense tampoc deixar de dir dels nostres paisans Sant Vicent Ferrer, Blasco Ibáñez, Teodoro Llorente, Azorín, Miguel Hernández, Chapí, Serrano, Joan Fuster, Vicent Andrés Estelles, Renau, Manuel Sanchis Guarner, el Palleter, i altres a qui demane perdó per no recordar-me d'ells. I també dels jocs, «el pic i pala», el «munta i paga», i altres com les modalitats de pilota valenciana , galotxa, llargues, raspall i escala i corda. I sobre tot, la llengua nostra. Tot això forma part de la contestació a eixa pregunta.» (19 abril 2010 LEVANTE-EMV)


Josep Lluís Bausset: homenatge a l'home subterrani
(per Manuel Boix)

Josep Lluís Bausset, el senyor Bausset, és exemple de les tenacitats que calen —sovint discretes, fins i tot silencioses, sempre constants— per mantenir viva la flama del país, per fer-la créixer i enfortir-la i escampar-ne incansablement les guspires. Que haja sempre optat pel treball anònim («subterrani», com deia Joan Fuster), que haja defugit publicitats i fanfàrries no significa que no siguem capaços, els homes i les dones que avui som una mica més lliures gràcies al seu esforç, de reconèixer-li la tasca al professor Bausset. [...]
No cal dir que, fidel a l'esperit d'activista que la situació del país ha reclamat, Josep Luís Bausset va saber combinar, amb franquisme o sense ell, el bell costum de contrastar parers amb l'acció a favor de la llengua i la consciència nacional: des del seu poble, des de l'Alcúdia, on ha arrelat i fructificat, Bausset va saber unir un grup de joves al voltant d'iniciatives com ara la revista Parlem —una de les primeres edicions en català al País Valencià durant la dictadura franquista—, va organitzar tota mena d'actes culturals i conferències —amb Josep Vicent Marquès, Ernest Lluch o l'imprescindible Sanchis Guarner— o va tirar endavant un programa de ràdio que parlava de les coses del camp en la llengua dels oïdors. L'ordre de prohibició que hi va enviar el governador civil franquista és d'antologia: «Enterado de que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la Unidad de la Patria». Tenien la força i van fer tancar. Però Bausset tenia les raons i va continuar, infatigable, en sintonia: de seguida va organitzar, des de l'Alcúdia mateix, classes nocturnes de valencià per a adults. Heus ací l'esperit Bausset.
Josep Lluís Bausset ha deixat empremta en els seus alumnes, tant als instituts on ha fet classe (a Tortosa, Xàtiva, Alzira o Carcaixent) com als cursos nocturns que ell mateix bastia, ha ajudat a refer la trama política i cívica que tot país necessita per tirar endavant (va ser fundador tant del Partit Socialista del País Valencià de Vicent Ventura com d'Acció Cultural del País Valencià, per exemple) i continua, des de la seua característica lucidesa, des de l'honestedat i la constància i l'entrega al país, essent exemple per a tots nosaltres.
Que no demane homenatges no significa que no els meresca: al capdavall, reconèixer la figura de Josep Lluís Bausset ens fa, a tots, una mica més dignes. Per molts anys, senyor Bausset!


Portada del llibre, «Josep Lluís Bausset, l’home subterrani», que podrem adquirir els assistents durant la tertúlia.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Tast de vins

L'associació cultural "El barranc" amb la col·laboració del Café Vora Barranc de Paiporta ha organitzat per als propers dijous 21 i 28 d'octubre a les 20:30 un TAST DE VINS del celler Pago de Tharsys.
http://www.pagodetharsys.com/

Amb el següent programa:

TAST DE VINS




Dia 21-10-2010
Dijous a les 20:30 hores



Tast de caves: Pago de Tharsys

Tindrem tres tipus de caves diferents per poder apreciar els diferents matisos.

Milesime Ros

Tharsys unico

Tharsys brut nature



Maridatge:

Mandonguilletes d'abadejo

Anxoves

Esgarraet

Selecció d'ibèrics

Pernil

Formatges

Dolcet



Dia 28-10-2010 Dijous a les 20:30 hores



Tast vins negres: Bodega Pago de Tharsys

Tindrem tres tipus de vins de diferents varietats

Pago Bobal

Pago Merlot

Selecció Bodega



Maridatge:

Torradetes d'embotits

Txistorreta

Escalivada

Truita de creïlla en abadejo

Pimentones farcits de formatge

Dolcet


Lloc. Bar Vora Barranc. Paiporta

Organitza: Vora Barranc i A.C. El Barranc

Preu per dia 20 euros socis i 23 no socis

Reserves fins dimarts 19 d’octubre al telèfon 630331899 (sols vesprades)


Més informació: www.elbarranc.net

diumenge, 3 d’octubre del 2010

BOTIFARRA MARCA EL RUMB



Finalment els atrevits vos heu omplit de raó, igual com tots els assistents al concert de Pep Gimeno el Botifarra ens hem omplit de satisfacció. “Serà per diners”-déieu despreocupats del risc monetari que suposava una activitat d’aquesta envergadura per a una associació amb escassos recursos. I no, no era cosa de diners. Era pura necessitat. Quasi quatre-centes persones assistírem a un gran concert, que ens bressolà a l’uníson amb el joc juganer de guitarres i guitarrons, que ens provocà una rialla sana i col·lectiva a cada intermedi musical; que ens féu taral·lejar alhora i menejar peus, mans o coll seguint de prop el ritme alegre de la pandereta, de la canya o de les postisses amagades darrere les manasses del Botifarra. Més no podíem fer, còmodament asseguts com estàvem a les butaques de l’Auditori de Paiporta, però ganes de llançar-se a ballar al prosceni degueren tenir-ne més d’un o de dos, segur. La sintonia de tot el públic (i dels músics i del cantant amb el públic) va ser memorable. El mateix Pep Gimeno ens ho amollà agraït: “Haurem de tornar!”
Pura necessitat, sí, és la que teníem molts al poble -com es va posar de manifest- de retrobar-nos amb la música més nostra i amb músics valencians com Botifarra. Convocar-lo a Paiporta ha estat una aposta encertada de l’associació El Barranc, que pot marcar un rumb. De fet, al País Valencià hi ha des de fa temps una efervescència musical riquíssima, que abraça tant els ritmes i melodies més actuals com també recreacions de la tradició, totes amb una qualitat difícil d’igualar. És el cas del cantant xativí de qui hem gaudit en aquest principi de tardor tan calorós.
Els governants de la Generalitat i els mitjans audiovisuals amb què ens controlen són especialistes a invisibilitzar la cultura i la llengua dels valencians: els mateixos cantants i músics han denunciat reiteradament que des del poder se silencia la música en valencià. Si -a pesar de barreres i travetes- monstres com Pep Gimeno i l’arranjament musical que l’acompanya omplen auditoris i places reviscolant-nos les entranyes... això significa que hi ha encara esperança. I el Barranc seguirem apostant per eixa esperança. Ens han mostrat el camí l’alegria de Pep Botifarra il·luminant-nos amb la seua “farolo” de la Costera; ell, i els quatre músics excel·lents que l’acompanyaven. I menció especial i agraïda mereix Paco Lucas, el nostre veí paiportí, el qual ens va fer de pont perquè quallara el concert.
Ja sobre l’escenari, Paco va ser un virtuós del llaüt, al costat d’altres tres virtuosos de la corda, orquestrats tots per un magistral mestre de cerimònies: Pep Botifarra, el qual fins i tot es quedava a voltes sol a l’escenari recordant acudits, dites i personatges entranyables de la seua comarca. Una veu profundíssima, la seua, que em consta que a cada actuació fa viure i reviure el passat i la il·lusió del seu poble, el nostre.


Toni Torreño.

diumenge, 26 de setembre del 2010

Un barranc amb bicicleta


Ja tenim data per a l'esperada excursió en bici a l'Albufera. Serà el proper diumenge 17 d'octubre.

Diumenge, 17 d'cotubre: de Paiporta a L’Albufera.

Punt de concentració de l’excursió: Plaça de Soliera a les 9’30h.

Ja sabeu que aquesta excursió ha canviat de data en dos ocasions per força major. Era la primera en la programació d'eixides en bicicleta i ara defeinitivament la farem aquest mes d'octubre.
Té un gran atractiu paisatgístic i alhora simbòlic per a la mateixa associació. Si ens diem “El Barranc” és com a tribut al barranc del Poyo que travessa Paiporta i arriba a l’Albufera, i com a reivindicació que volem aquest barranc net i viu. És precisament això el que veurem al llarg del recorregut: de quina manera un espai com aquest pot conservar-se i recuperar-se de manera fantàstica (Tancat de la Pipa) o, pel contrari ofegar en formigó el seu ecosistema (pas per Catarroja). Siga com siga, la marjal (a la qual li hauran segat ja l'arròs quan nosaltres hi passarem) i el llac de l’Albufera sempre són bonics de recórrer, i també comprovar que prop que estan de casa, a mitja hora de pedalada per camins rurals.

Atractius: Recorregut al costat del barranc fins a la seua desembocadura passant per Massanassa, Catarroja i els camps d’arròs acabats de segar; visita al Tancat de la Pipa (No deixeu de consultar el seu magnífic web abans del dia (www.tancatdelapipa.net) , visita al port de Catarroja i passeig en barca per l’Albufera.

Dades tècniques
Distància total : 23 Km. Tornada: a migdia.
Cal:
• portar esmorzar i beguda.
• 6€ per a pagar la barca per l’Albufera
• Bicicleta en bon estat i càmera de recanvi
• Casc i protecció solar
• Aconsellables prismàtics i càmera de fotos

Així doncs, poseu a punt les vostres bicicletes i apunteu-vos a aquesta primera excursió. No és difícil. Únicament potser haurem de salvar un gual amb aigua pel mateix barranc a l’altura de la pista de Silla, en la nostra època de pluges.

L’excursió recorre camins poc transitats, fugint al màxim de carreteres amb vehicles de motor de pas constant. Però no podem evitar-los si passen. Per això vos recomanem que rellegiu el Decàleg de l’ús segur de la bici, que també trobareu a la página 14 del nº 4 de la nostra revista Sense rellotge, dedicada a la bicicleta.

DECÀLEG DE L’ÚS SEGUR DE LA BICI PEL POBLE I VOLTANTS

1. Tingues la bicicleta en bon estat i ben adaptada al teu perfil: alçada de manillar i seient, frens, llums...
2. Busca itineraris tranquils en els teus desplaçaments habituals.
3. En vies urbanes no envaïsques tota la calçada, però no t’acostes tampoc massa als vehicles aparcats, que poden obrir una porta de manera sobtada.
4. En vies interurbanes circula pels vorals si estan en bones condicions. Si no, acosta’t tant com pugues a la dreta.
5. En els desplaçaments en grup reduït o amb xiquets circuleu prioritàriament en paral•lel, protegint a la dreta el ciclista més desentrenat o més dèbil.
6. Fes-te visible amb reflectants, llums i altres mesures de seguretat.
7. Sigues en tot moment un ciclista atent al trànsit que et rodeja, especialment en els encreuaments, quan els autos, amb una mala conducció, poden creuar-se en la teua trajectòria.
8. Senyalitza sempre els girs que estàs a punt de realitzar, de manera correcta i evita circular per les voreres, que són per a ús dels vianants.
9. Recorda que les bicicletes estan sotmeses a les mateixes normes de trànsit que la resta de la circulació.
10. Aparca la bicicleta ben lligada a un lloc adequat i amb un bon cadenat que abrace almenys el quadre i la roda davantera.



Inscripció per correu electrònic: elbarranc@elbarranc.net
o comunicant-ho a qualsevol dels associats.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Pep Gimeno "Botifarra"

Després del periode de vacances d'estiu tornem a la marxeta i comencem amb les activitats que ja teniem programades. De totes, sens dubte, la més important l'actuació de Pep Gimeno Botifarra que volem que siga l'inici d'una sèrie d'actuacions de músics valencians i que enceta una col·laboració amb l'Ajuntament de Paiporta amb la cessió de l'Auditori de Paiporta.
Us esperem a totes i tots.
Entrades a 10 euros.
Venda anticipada:
Llibreria Moixeranga
Terrra Verda
Bar Vora Barranc
Ferreteria Casanova
Dia 1 d'octubre, divendres a les 22 hores
Auditori de Paiporta
Actuació de PEP GIMENO "BOTIFARRA"

dimarts, 7 de setembre del 2010

1a Festa Estellés a Torrent



Divendres 10 de setembre de 2010
Museu Comarcal de l’Horta-Sud
Carrer de la Mare de Déu de l’Olivar, 30 -Torrent-
Sopar-Recital d’Homenatge a Vicent Andrés Estellés
Amb les cançons de Miquel Pujadó
la participació del grup poètic Rodonors Invictes
I sobretot la teua col·laboració!
Nosaltres posem l’acompanyament (picadeta, coques artesanes -de llanda i de verdures-, esgarradet, espencat i beguda) per al teu entrepà.
Tiquet 5€
Este estiu hem rebut la proposta de l’escriptor Josep Lozano, de celebrar el naixement de Vicent Andrés Estellés amb un encontre que ens reforce o ens done cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre País.
La proposta està basada en la festa que fan els escocesos per celebrar el naixement de Robert Burns, el poeta nacional d’Escòcia. On després d’un àpat es reciten i canten poemes del poeta i d’altres poetes.
A Torrent, el col·lectiu Safranar i l’associació La Gavella hem rebut la proposta i tenim la idea de celebrar la I Festa Estellés. La proposta que fem és que el dia 10 de setembre a les 21 hores ens trobem al Museu Comarcal de l’Horta Sud, Josep Ferris, on compartirem el sopar, llegirem poemes i ens conjurarem pel futur del nostre País. Ens acompanyaran el cantautor Miquel Pujadó i l’associació estellesiana Rodonors Invictes.
Esperem comptar a la teua presència i que convides a totes aquelles persones que cregues voldrien participar en esta celebració.
Per preveure la infraestructura necessitem ens comuniques la teua assistència i la de les persones a les que tu pots convidar.
Cal portar l’entrepà, nosaltres posarem saladet i dolcet i al final compartirem les despeses.
Totes i tots som necessaris. Totes i tots tenim la clau.
Més informació:Col·lectiu Safranar

Amb motiu dels homenatges al naixement del poeta per tota la geografia valenciana



Amb motiu dels homenatges al naixement del poeta per tota la geografia valenciana

Gràcies, Vicent. En l’homenatge del teu naixement, el teu epitafi. Sense permís, de nou.
L’associació cultural El Barranc Paiporta

UNA PRÈVIA (Vicent Andrés Estellés)
No facilitareu massa dades a aquells compatriotes desficiosos que, acabada la Missa de corpore insepulto, i amb una excitada temeritat de bolígrafs, pretenguen escriure la meua obscura i ardent biografia: els remetreu, en tot cas, mentrestant s’ordena la comitiva de l’enterrament, a la sumària i principal font documental que han manufacturat, per a casos com aquests, alguns benignes i fins i tot insignes antologistes: Nasqué a Burjassot, el 4 de setembre de 1924. Que es foten. Car, per molt que els fota, jo estaré, aleshores, molt més fotut.
Ordenada la comitiva, amb una presidència estrictament familiar, i no necessàriament plorosa —jo ploraré per tots—, vull molt de gori-goris de clero pobre, amb una creu modesta, d’un estricte metall al•lucinat. Els gori-goris i el trepig de les sabates, carrer del Bisbe Munyoç avall, que és un carrer vell i acreditat en matèria de processons i d’enterraments, resulten fàcilment impressionants.
En arribar al cementeri, no hi deixareu entrar ningú i fareu que es tanque la porta amb pany i clau. Prèviament haureu subornat l’enterrador —és cosa que encarregue als meus cunyats— i l’haureu embriagat amb vi de Binissalem. Es posarà tota la família, agafada de les mans, a la porta del cementeri, com si anàs a ballar la tarara, impedint que ningú s’acoste. L’enterrador bufat m’enterrarà en un lloc qualsevol, sense làpida ni flors. L’endemà matareu l’enterrador, de manera que mai no se sàpia on és el meu cadàver.
I quan, passats els anys i els ajuntaments, es busquen les meues despulles per tal de donar-los sepultura digna, que es foten també i que escarboten totes les tombes i anticipen municipalment una espècie de resurrecció de la carn de Burjassot, i així, confós amb tots els morts del meu poble, en farem una de bona.
No ho oblideu!
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. L’ofici de demà.

Al principi de l’estiu el nostre novel•lista Josep Lozano proposava la celebració del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés com una efeméride a recordar per tots aquells col•lectius que s’estimen la llengua i el país. Ho deia amb aquestes paraules, (que podeu consultar també a http://picam.info/picalullet/festa-vicent-andres-estelles/ )
Estimada amiga o amic:
Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià.
Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o Positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.
Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.
La meua proposta és la següent:
Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I perquè el poeta de Burjassot? perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.
Josep Lozano

Des de l’associació El Barranc, a Paiporta, ens sumem a la festa i a l’homenatge proposat. De moment, amb un escrit ben humorístic del poeta de Burjassot, que és una mostra perfecta de l’arrelament d’Estellés a la seua terra i nostra, alhora que ressalta la seua voluntat de passar com “un entre tants” i com un poeta del poble. Ell –ja el 1971– renunciava als fastos per al seu funeral. Ara no li fem cas ningú i celebrem i celebrarem el seu naixement agraïnt-li la passió que tingué per la vida i la seua gran humanitat, un llegat que ens deixà a tots a través de la poesia.
Gràcies, Vicent. En l’homenatge del teu naixement, el teu epitafi. Sense permís, de nou.

dilluns, 7 de juny del 2010

Un barranc de contes: Núria Urioz


• 11 juny. 22:30 hores a l'Auditori de Paiporta. Un barranc de contes a càrrec de la narradora Núria Urioz.
És Contadora des de l’any 95, quan a l’escola va descobrir el plaer de fer volar en els móns de la imaginació i les paraules.
Des d’aleshores no ha parat de contar històries allà on la volen escoltar. Primer ho va fer per a xiquets; amb la Boira Pixanera va recórrer un munt de biblioteques, escoles, festes i places de Catalunya.
Més tard va continuar el mateix camí en solitari.
Ha contat en diferents “events” oficials com les maratons de contes de Guadalajara o d’Hospitalet de Llobregat, la Fira de la diversitat de Barcelona...
Actualment viu a València i treballa en la ONG PayaSOSpital.
Núria Urioz pot contar per edats compreses entre 0 a 99 anys. El seu repertori és molt ampli i variat: normalment escull contes contemporanis, plens de sorpreses, poesia i valors.
El seu estil es caracteritza pel reforç de la paraula amb la expressivitat del gest i la provocació de la participació del públic.

QUÈ CONTA?

Contes per a somniar, somriure, emocionar-se, sentir, riure... i pensar.

Contes dolcets o salats... també algun de picant!

Contes d’altres móns... o d’aquest mateix... de nosaltres i les nostres coses.

Conte contes perquè sí, perquè em divertisc

Perquè m’encanta quan la paraula i el gest ens fan volar...


Al seu repertori podem trobar les pròpies versions de contes d’autors com la Rosa Montero, Eduardo Galeano, Slawomir Mrözek, Joel Franz, Juanita Márquez ,entre d’altres... i d’altres històries regalades, pròpies o que corren de boca a orella.

I catacric, catacrac,
aquest conte acaba de començar!

http://nuriaurioz-binitui.blogspot.com

dilluns, 31 de maig del 2010

Diumenge, 6 de juny: de Paiporta al Cabanyal

El barranc ens posem en marxa també sobre dos rodes
Diumenge, 6 de juny: de Paiporta al Cabanyal
Punt de concentració de l’excursió: Plaça de Soliera a les 9’30h.
La segona excursió amb bicicleta programada per l’associació El barranc-Paiporta (encara que serà la primera que realitzarem) té també un valor exemplar i un munt d’atractius: paisatgístic, cultural, arquitectònic i reivindicatiu alhora.
Així, ens adonarem que fàcil és desplaçar-nos amb seguretat fins a València utilitzant la bicicleta tot recorrent un carril-bici fins a Sant Isidre. Després, seguirem comprovant, al llarg de tot el dia, com València, (per pressió popular o per visió política positiva –al•leluia!) sembla apostar últimament per la bicicleta. Recorrerem la ciutat per l’oest, pel riu, pel nord, al costat de la platja i, finalment, pel bulevard sud; sempre per vies segures per a ciclistes tranquils.
EL BARRI DEL CABANYAL
El punt culminant de l’excursió és la visita al barri del Cabanyal. Assessorats pel col•lectiu Salvem el Cabanyal (http://www.cabanyal.com ) farem un passeig zigzaguejant per l’entramat interior del barri i hi coneixerem les cases, els carrers i les places més emblemàtiques d’un conjunt arquitectònic que no hagué de perdre mai la categoria de Bé d’Interés Cultural aprovada en el seu moment tant pel PSOE al Ministeri, com pel PP al front de la Generalitat. La nostra visita mostrarà les llums i també les ombres del barri: la degradació en què l'ha sumit l'ajuntament de València des de fa 12 anys, l'abast destructiu que suposaria l'ampliació de Blasco Ibañez i la lluita constant del col•lectiu de veïns Salvem el Cabanyal, que està tenint una repercussió mediàtica darrerament. Acabada la visita eixirem pel barri fins a la façana marítima: La platja , el dinar en rogle i la tornada a casa al llarg del bulevard Sud en seran altres atractius.

Dades tècniques
Distància total : 34 Km.
Cal:
• portar esmorzar, dinar i beguda. (Es podrà comprar també algun entrepà i beguda prop de la platja.)
• Bicicleta en bon estat, càmera de recanvi i cadenat per a lligar les bicis juntes de manera segura.
• Casc, gorra i protecció solar potent
• Aconsellables: banyador, tovalla i càmera de fotos

Inscripció: al correu elbarranc@elbarranc.net. Més informació a www.elbarranc.net

EL RECORREGUT QUILÒMETRE A QUILÒMETRE
• Km. 0 pl. de Soliera, a Paiporta
• Km. 2 Inici del carril bici (Torrent-València)
• Km. 5 Arribada a Sant Isidre – València: carril bici de Tres Creus
• Km. 7 Jardí del Túria
• Km. 12 Palau de la Música. Carril bici de l’avinguda del Port
• Km. 15 Drassanes del port
• Kms. 16-18 Recorregut pel barri del Cabanyal
• Km. 19 Platja del Cabanyal. Dinar. Carril-bici del passeig marítim.

TORNADA:
• Km. 21 El port de València
• Km 23 carrer Serreria
• Km. 24 Ciutat de les Arts i les ciències. Pont de l’Assut d’Or. Carril-bici del bulevard Sud
• Km. 29 Sant Isidre. Carril-bici València-Torrent
• Km. 34 Arribada a Paiporta

ÉS OPCIONAL tornar amb metro fins a Paiporta des de l’estació MARÍTIM (www.metrovalencia.es )

El recorregut no és difícil ni cansat però hem de recordar la precaució necessària per a circular en bici per la ciutat. Per això vos recomanem que rellegiu el Decàleg de l’ús segur de la bici, que també trobareu a la pàgina 14 del nº 4 de la nostra revista Sense rellotge, dedicada a la bicicleta. Així doncs, poseu a punt les bicicletes i apunteu-vos a l’excursió.

DECÀLEG DE L’ÚS SEGUR DE LA BICI PEL POBLE I VOLTANTS
1. Tingues la bicicleta en bon estat i ben adaptada al teu perfil: alçada de manillar i seient, frens, llums...
2. Busca itineraris tranquils en els teus desplaçaments habituals.
3. En vies urbanes no envaïsques tota la calçada, però no t’acostes tampoc massa als vehicles aparcats, que poden obrir una porta de manera sobtada.
4. En vies interurbanes circula pels vorals si estan en bones condicions. Si no, acosta’t tant com pugues a la dreta.
5. En els desplaçaments en grup reduït o amb xiquets circuleu prioritàriament en paral•lel, protegint a la dreta el ciclista més desentrenat o més dèbil.
6. Fes-te visible amb reflectants, llums i altres mesures de seguretat.
7. Sigues en tot moment un ciclista atent al trànsit que et rodeja, especialment en els encreuaments, quan els autos, amb una mala conducció, poden creuar-se en la teua trajectòria.
8. Senyalitza sempre els girs que estàs a punt de realitzar, de manera correcta i evita circular per les voreres, que són per a ús dels vianants.
9. Recorda que les bicicletes estan sotmeses a les mateixes normes de trànsit que la resta de la circulació.
10. Aparca la bicicleta ben lligada a un lloc adequat i amb un bon cadenat que abrace almenys el quadre i la roda davantera.

dilluns, 24 de maig del 2010

Un barranc de llibres




Un barranc de llibres

DEESSES PER NASSOS d’Antoni Torreño
Premi dels escriptors valencians 2009 en la modalitat de Teatre de l’AELC (Associació d’escriptors en llengua catalana)
Divendres 28 de maig a les 20:30 h. a l’Auditori de Paiporta
3 en 1: Presentació del llibre, lectura dramatitzada i animació a la lectura
L’acte anirà a càrrec de NUMEN TEATRE i hi intervindran a més Josep Fuster i l’autor.

divendres, 21 de maig del 2010

AVÍS IMPORTANT
Per defunció del nostre soci i amic Josep Lluís Rosselló s'ajorna l'excursió de Paiporta a l'Albufera programada per al diumenge dia 23 de maig.
Aquest mateix dia a les 11h. hi ha una cerimònia de comiat de Josep Lluís en el Tanatori de Torrent.
Tornarem a fer pròximament la convocatòria d'aquesta excursió. De tota manera, recordeu que el dia 6 de juny tenim la convocatòria ciclista DE PAIPORTA AL CABANYAL. En breu vos facilitarem detalls d'aquesta eixida en bici.

dilluns, 10 de maig del 2010

Un barranc de contes: Valentí Piñot


Divendres 14 de maig a les 22:00 hores
Al Saló social del Poliesportiu de Paiporta.
Narracions per a adults a càrrec de:

VALENTÍ PIÑOT

Més informació: Valentí Piñot

dilluns, 26 d’abril del 2010

Xerrada i exoposició de Manuel Silvestre: “El meu procés de creació d’art”

Divendres, 30 d’abril. 20h. Sala d’exposicions del museu de El Rajolar



MANUEL SILVESTRE VISITA EL BARRANC



Xarrada i exposició:

“El meu procés de creació d’art”



L’artista Manuel Silvestre ­­—que ens va cedir a El barranc la serigrafia Flors tramades, la qual molts de nosaltres tenim el bon gust de contemplar penjada d’una paret de casa— acudeix a Paiporta a explicar-nos el seu procés de creació artística.

La xarrada (segur que entusiàstica) estarà acompanyada i il·lustrada amb una exposició de part de la seua obra.

En la presentació també intervindrà Antoni Torreño, que descobrirà un perfil personal de l’artista a qui ell creu conéixer.



Ens veiem el divendres.



(Les persones que esteu interessades a sopar després junts al restaurant Richi, comuniqueu-nos-ho amb certa antelació per a fer la reserva.)

dimarts, 20 d’abril del 2010

Programa d'activitats març-juny 2010

Aquestes són les activitats previstes per part de l’associació per al segon trimestre de l’any i que, com és natural, poden tindre alguna variació.

• 30 abril. 20 hores al Rajolar. Xarrada sobre el procés de creació artística de Manuel Silvestre, autor de la serigrafi a editada per l’associació.


• 14 maig. 22:30 hores al saló social del Poliesportiu de Paiporta. Un barranc de contes a càrrec de Valentí Pinyot.



• 16 de maig. Excursió en autobús a Moixent (LaCostera).
• 22 maig. Un barranc en bicicleta: Excursió en bici al port de Catarroja i esmorzar d’allipebre.
• 28 maig. Presentació del llibre Deesses per nassos de Toni Torreño, lectura dramatitzada d’alguns textos amb la col·laboració de Numen Teatre.
• 6 juny. Un barranc en bicicleta: de Paiporta al Cabanyal i visita al barri, amb dinar inclòs.

• 11 juny. 22:30 hores al saló social del Poliesportiu de Paiporta. Un barranc de contes a càrrec de la narradora catalana Núria Urioz.



• 1 d’octubre. Concert de Pep Gimeno Botifarra a l’Auditori.

Félix Albo. Contador d'històries


Una descoberta per a tots nosaltres que per primera vegada escoltàrem a Félix Albo, autor dels seus contes, de les seues històries. Creador, treballador de les paraules.
Tot un plaer. Una sessió per a recordar.
Us recomanem que visiteu el seu blog, podreu llegir les seues històries i saber si algun dia el tenim prop d'ací.
De ben segur que ens tornarà a visitar.
http://felixalbo.blogspot.com/

diumenge, 11 d’abril del 2010

Voluntariat pel valencià


Estimats socis i simpatitzants de l'associació cultural El barranc Paiporta:
A les campanyes de "Voluntariat pel valencià" que porten endavant a Paiporta una gestora de l'AMPA de l'escola Jaume I creix la demanda d'Aprenents de la llengua de manera constant. Eixe creixement és una molt bona notícia per a tots i no obstant aixòrò té un problema: l'organització no compta a hores d'ara amb prou "Voluntaris" per fer-se càrrec de la gent que vol aprendre valencià. Busquen persones voluntàries.
Si hi esteu interessats és molt fàcil, gratificant i còmode: només vos comprometeu a reunir-vos amb alguna persona interessada a llançar-se a parlar valencià durant 1 hora a la setmana i durant 10 sessions. No són classes de llengua reglades: són conversacions tranquil·les vehiculades en valencià i en les quals els voluntaris conduïm mínimament els continguts.
Les persones interessades teniu adjunta una butlleta d'inscripció, que podeu fer arribar emplenada a
voluntariatjaume@gmail.com ;

ampajaume1paiporta@gmail.com

o a qualsevol membre de la junta de la nostra associació.



Butlleta d'inscripció

diumenge, 14 de març del 2010

Un barranc de contes: Programació de primavera


Un barranc de contes
Programació de Primavera 2010

Félix Albo, "Yayerías"
Divendres, 16 d'abril a les 22:30 al saló social del Poliesportiu de Paiporta.

Valentí Piñot
Divendres, 14 de maig a les 22:30 al saló social del Poliesportiu de Paiporta.

Núria Urioz
Divendres, 11 de juny a les 22:30 al saló social del Poliesportiu de Paiporta.

Entrada gratuïta

Un barranc de contes: Félix Albo





Un barranc de contes: Félix Albo
El proper dia 16 d'abril, divendres, a les 22:30 al saló social del Poliesportiu de Paiporta comptarem amb Félix Albo que ens presentarà "Yayerías"
Entrada gratuïta.




Félix Albo es un mediterráneo que, contando cuentos y a lo largo de catorce años, ha recorrido ya prácticamente toda la península y sus islas, y desde hace cuatro, de vez en cuando cruza un trozo de mar para recorrer Marruecos, México, Venezuela, Bolivia o Colombia.

Siempre acompañado de sus libros y lleno de sus historias.

Més informació en la pàgina: http://felixalbo.blogspot.com/

Excursió a la Serra d'Espadà



Diumenge 7 de març. Eixida a la Serra d'Espadà, barrera natural que separa les valls d'Eslida i Artana de la vall del Palancia.

10:00 hores. Arribem al Restaurant Paquita d'Eslida en la carretera d'Aín, punt de trobada d'excursionistes i cicloturistes.

Eixim de l'entramat urbà. El paisatge conformat per l'oliverar, l'ametler i la garrofera en els bancals amb murs de pedra seca són la peça més rellevant de la nostra geografia física. Un sender local ens conduïx per la cara est de la Costera, panoràmica de la vall d'Artana i de l'ermitatge de Santa Cristina, a la Font dels LLops.

Ens expliquen Àngels i Simó, que la Serra d'Espadà és una "illa" formada per muntanyes de rodeno, "rodejada" de muntanyes calcàries. La major humitat i els sòls silicis derivats del rodeno, determinen una magnífica vegetació de boscos de sureres i pi pinastre, així com també un dens matossar de brucs i estepes, en clara oposició a les carrasques, pi blanc i romer que apareix sobre les calcàries. Interesant la simbiosi dels hifes del fong i les cèl·lules de l'alga: els líquens.

Alts de la Costera. 12:45h. Tornem per la mateixa senda. Passeig de quatre hores, 8,4 km. Amb un desnivell de 462 metres. Imprescindible la visita al centre d'interpretació del Parc Natural.

En el restaurant Paquita dinem l'olla de poble: fesols, cigrons, creïlles, carlota i carabassa. Llàstima que el forn tanque els diumenges (coca celestial, orelletes, panellets.. .).

D'origen àrab, el nucli urbà d'Eslida està format per carrers estrets i molt empinats, les cases han escalat la serra i semblen penjar per unes escarpades parets, que encaminen al visitant cap a les ruïnes de l'antic castell. En un altre temps, la Serra d'Espadà tingué una abundant i arriscada població morisca, alçada en rebel·lia contra els ordres de conversió dictades pels Reis Catòlics i quedant després nombrosos despoblats quan és consumà l'expulsió general.

La utilització sostenible dels boscos de sureres durant molts anys per a l'extracció del suro està deixant de ser rendible davant de l'expansió dels taps de plàstic en el sector vitivinícola. El plàstic contamina i el suro no. Un científic del CSIC, defén un etiquetatge de les botelles que destaque la utilització de taps de suro natural. Proporcionaria un criteri per a la selecció del vi als consumidors interessats en la protecció de la naturalesa.
Podeu vore totes les fotografies en la pàgina: http://picasaweb.google.es/elbarranc

dijous, 25 de febrer del 2010

PRESENTACIÓ DE LÒGICA PRIMORDIAL, de Josep Fuster.



25 de febrer de 2010. Auditori de Paiporta
Intervenció d’Antoni Torreño,

Josep Fuster és una persona en qui podeu confiar. Segurament molta gent que hui ens acompanyeu ja ho sabeu. Josep Fuster és un company de confiança, un professor de confiança, un amic de confiança, un locutor de confiança i, ara també, un escriptor de confiança. Confieu en ell, perquè no us defraudarà.
Encara que els dos ens coneguem des de fa una pila d’anys perquè hem anat coincidint esporàdicament a causa de l’ofici de professor que compartim, és ara, des de fa un parell d’anys, que ens reunim d’una manera periòdica i constant, molt més rica. I sempre m’ha donat la seguretat que allò que toca és garantia de compromís, de qualitat i de continuïtat. I en posaré alguns exemples abans d’aterrar en el llibre que ens ocupa.
Els dos ací asseguts a la taula, junt a alguns que hi ha asseguts per a la sala, estem tirant del carro de l’Associació Cultural El barranc, de Paiporta. Ell n’és el secretari i dóna fe escrita (en done fe), de manera rigorosa, de les programacions i dels acords importants d’aquesta associació.
Els dos també ens hem embarcat en la direcció de la revista de l’associació “Sense el rellotge”. Bé, potser el vaig embarcar jo a ell al principi, però ell acceptà. I això és ja una garantia ferma de futur, perquè no sé jo si la meua constància és a prova de bombes, però la d’ell us assegure que sí. A cada número de Sense el rellotge que ha aparegut, Josep ha fet els deures amb una resolució admirable. Per al número 4, per exemple, ja ha enllestit una entrevista i un article d’opinió magnífic, dos treballs que obriran una revista dedicada a la bicicleta. Ell em confessava mentre escrivia que no sap muntar en bici, ni ganes de provar d’ensenyar-se pel mal record d’una baquetada de la infància, «Però si toca escriure sobre la bicicleta i el transport sostenible ho faig...» I de quina manera ho fa...! Jo, en canvi, amb tota la rauxa ciclista de què faig gala, encara estic gargotejant i nadant entre conversacions ací o allà amb el projecte d’un reportatge que no acaba de materialitzar-se. Siga com siga —i òbric un altre parèntesi en esta presentació literària— Sense el rellotge eixirà al març i invitarà i provocarà a molts a utilitzar més la bicicleta. Bé, a un dels principals redactors de la revista no, tanmateix.
Ja veieu que no parle debades quan em referisc a la seua participació de qualitat en els compromisos que assumeix. Fa uns dies em comentà, com si fóra la nimietat més insignificant de la seua rutina, que el programa que porta endavant a Ràdio Klara setmanalment “La descoberta”, el ve realitzant ininterrompudament des d’almenys 1986. 1986! Marededéu: des de fa més de 25 anys! Em recorde a mi mateix en aquella època remota i me’n faig creus, perquè aleshores jo encara em xuplava molts dits i voletejava de flor en flor amb una manca absoluta de compromisos. I Josep, 25 anys després i encara acudeix fidelment als estudis de «Ràdio Klara Lliure i llibertària» —de manera altruista però amb una professionalitat innegable— i regala als noctàmbuls oients radiofònics dos hores setmanals de ritme ben pautat pastat de blues, de poemes, de reflexió tranquil•la, de relats propis i aliens... I si n’eren tres al principi, després en quedaren dos i al remat segueix ell només. Passió pel compromís, diria jo. I gràcies a aquest compromís, passió o afició “La Descoberta” —descobriu-la si la podeu sintonitzar en el 104.4 de l’FM— segueix en l’aire en les nits dels dimarts d’onze de la nit a la una de la matinada.
Tot aquest preàmbul per explicar-vos i explicar-me la dimensió de la persona que tinc al costat. Hui presentem el seu llibre Lògica primordial i, per una lògica primària —potser la mateixa que mouria a l’acció a qualsevol dels seus personatges— aquest conjunt de relats ha de tenir la mateixa pulsió de rigor que el seu quefer quotidià. Si Josep ha escrit, si ha guanyat el premi Vila de Teulada, si ha publicat el llibre... confieu que la pasta amb què està modelat cada relat del volum respon a un compromís novel amb la creació literària, que hem de creure i esperar que ja no abandonarà. I farà bé. Josep Fuster és professor de llengua i literatura, ja ho he dit, i coneix i domina la tècnica narrativa (també la cinematogràfica). Era d’esperar que els seus relats foren el resultat feliç d’un conjunt de destreses literàries ben païdes.
* * *
El llibre el formen 36 relats breus agrupats en dos apartats “Lògica primordial” (que dóna títol al volum) i “La impensable realitat”. Són dos epígrafs altament conceptuals que presenten, no obstant això, històries en marcs ben propers i recognoscibles des de la nostra cultura urbana actual: la ciutat amb els seus pisos de 90 metres quadrats, els desllunats amb roba estesa, els carrers, els bars, les recepcions socials... I així i tot els seus personatges estan tocats per un punt d’atzar —o per una circumstància o per un fenomen paranormal— que desencadena en cada relat una lògica singular d’accions i revisions de la pròpia realitat: la impensable realitat.
S’ha volgut subratllar en la invitació a la presentació una frase que ja és present a la contraportada del llibre: Lògica primordial seria «Un reflex de la perplexitat de l’ésser humà davant d’unes forces que el superen.» Quines són eixes forces superiors? Molt sovint la lògica de les accions, de les causalitats o de les casualitats. Ho llegim sovint:
«La senzillesa de la resposta el va aterrir més que el contingut mateix: estava avorrit, corcat per la rutina i l’obediència submisa, amb la necessitat peremptòria de fer un tomb a la seua vida.» (p.57)
«I sense dubtar-ho gens, de manera totalment conscient, va decidir convertir-se en un traïdor. Lògicament, no li va dir res a ella.» (pàgina 73)
«Acomplida la secreta il•lusió d’aconseguir copsar algun sentit a la seua existència, i coherent i lúcid com era, el pas final era lògic, inevitable, indefugible.» (p.78)
Però ¿és perplex l’ésser humà davant d’aquestes forces? ¿Mostren perplexitat els seus personatges? No. Jo crec, a pesar del que se’ns anuncia, que més aviat els personatges de Lògica primordial s’acomoden. Una i altra volta. Saben que ni són amos dels seus actes ni controlen la seua existència. Així, per una série de circumstàncies, o assassinen, o se suïciden, o acaben prostrats en una cadira de rodes, o s’allunyen de la seua llar, o, o, o... sense arribar a ser grans herois, ni víctimes d’una gran desgràcia, ni botxins absolutament malvats i despietats. Moltes de les històries estan revestides d’un tel de resignació davant dels fets, que imprimeix als relats una pàtina de tristesa, semblant als blues que fan de banda sonora del programa de Josep a Ràdio Klara.
Deixeu-me que vos llija el primer paràgraf del relat «Cadena», que tanca la primera part del volum, potser entendrem un poc millor tots de què parle:
El destí, sempre insensible als seus precs, li ho havia fet saber manta vegades. Les coses eren així i no tenien l’aparença de poder canviar en el futur més pròxim, potser perquè no hi havia una altra solució, tal vegada perquè la probabilitat d’oposar-s’hi era igual a zero i, per més vegades que intentara capgirar la situació el final era, al capdavall, el mateix. Es trobava atrapat en un cercle viciós, en una circumval•lació de possibilitats que desembocaven indefectiblement en el mateix punt on havien començat. Tots els assajos per variar-ne el resultat havien acabat en fracàs, totes les temptatives d’invertir els factors no havien tingut el menor èxit. Albert estava en la mateixa situació que un insecte atrapat en una teranyina, sense possibilitats de reacció, condemnat a l’albir d’un depredador que devia decidir com i quan acabar amb ell. L’únic consol era acostumar-s’hi mentrestant. (pàgina 103)
* * *

El conjunt de relats de la segona part «La impensable realitat» té el denominador comú de l’aparició d’un element paranormal que obliga els personatges a ajustar-se a les lleis d’una física insòlita i a incorporar-les i assumir-les existencialment (sempre el blues, la “cançó trista”): el sol que apareix un matí per l’oest; les busques del rellotge, que giren en sentit contrari; una pandèmia mundial de sordesa molt més vírica i definitiva que aquesta pírrica grip A amb què ens han volgut alarmar l’últim any; ordinadors i les TIC associades (internet, emails...) adquirint competències més enllà de les demanades; aparicions d’ultratomba en un plat de roses de dacsa; la figuració immaterial de la Geperudeta en el wàter de casa... En definitiva, uns jocs argumentals inesgotables amb clares clicades d’ull a molts referents culturals que l’autor deixa explícits o implícits al llarg de tot el volum. En concret, mentre llegia o rellegia aquesta segona part, m’han estat sempre presents reminiscències d’altres jocs literaris de la nostra tradició, sobretot de Pere Calders i de Quim Monzó, mestres també a fer, des del relat curt, que l’extraordinari esdevinga ordinari.
He dit adés «clicades d’ull» i hauria d’haver-m’hi referit més aviat a «clicades de veu» per tal com el conjunt de contes que integren Lògica primordial, abans que nosaltres tinguérem la sort de llegir-los publicats per edicions Bromera, ja van ser “dits” una nit a través de les ones hertzianes de l’àrea de València per als pocs privilegiats que escoltaren Ràdio Klara en el moment just.
Les referències culturals constants del llibre estaven per tant originàriament destinades a aguditzar l’esperit crític de l’oient de La Descoberta; a despertar-lo o a espavilar-lo intel•lectualment no fóra cas que la melodia del blues o la veu profunda de Josep l’hagueren endormiscat una mica al costat de l’aparell de ràdio, a eixes hores de la nit.
El joc d’intertextualitats és constant i deliciós en el llibre. L’autor crea una teranyina de complicitats amb el lector com ja va fer amb els seus oients. I no defuig ni oculta les referències constants, reformulant idees i temes d’altri. De fet Josep Fuster busca el ressò d’aquestes melodies “literàries” i culturals amb completa llibertat, vinguen d’on vinguen: al conill que seguia Alícia, de Lewis Carroll (un altre escriptor que jugava al límit de la lògica o de la “suprarrealitat”); a Quim Monzó, a Brassens... I també s’hi ret tribut al cinema clàssic i actual: als seus gèneres policíac, negre, d’espies, fantàstic, de suspens, al surrealisme de Buñuel... Sovint, llegint els relats em semblaven haver estar redactats a la manera de guions cinematogràfics, en un present destinat a la hipotètica visió d’una càmera cine: (pàg. 41) «Des del balcó de casa seua, Pietro admira la bellesa de la ciutat, les esveltes torres que coronen els edificis principals, ara banyats pel sol ponent...» I ja m’imagine el moviment de la càmera des de Pietro a una panoràmica de la ciutat de Bolonya a poqueta nit...
Potser escric des del prejudici de conéixer algunes de les activitats de l’autor, i tindria una visió parcialment diferent del llibre si Josep em fos completament desconegut, però no puc evitar-ho. Imagine que bona part de l’auditori hui també el coneixeu i voldreu reconéixer-lo en els contes. Que cadascú llija i hi busque el Josep Fuster que conega, o que el descobrisca de nou; però siga com siga, no deixeu de parar esment en la sàvia construcció de tots els relats.
Acabaré on he començat. Confieu en l’autor i deixeu–vos arrossegar per la lògica primordial i la impensable realitat dels seus relats. Mereix la pena. Mereix el gust.
Moltes gràcies.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Sessió de contacontes a càrrec de Llorenç Gimenez



El divendres 26 de febrer a les 22:30 hores al saló social del Poliesportiu de Paiporta.
Sessió de narració oral per a adults a càrrec de Llorenç Gimenez,
Entrada gratuïta

divendres, 19 de febrer del 2010

Presentació del llibre: Lògica primordial de Josep Fuster



Presentació del llibre: Lògica primordial
de Josep Fuster
Premi Villa de Teulada
Amb Josep Fuster i Toni Torreño
L’acte tindrà lloc el dijous 25 de febrer,a les 20.30 hores, a l’Auditori de Paiporta (Carrer Jaume I, 19).

diumenge, 14 de febrer del 2010

Excursió a la Vall d'Almonacid




Dissabte 13 de febrer. 10:30 hores. Arribem a la Cooperativa AYR de la Vall d'Almonacid. Elaboren oli verge extra, dolç i aromàtic, baixa acidesa 0,2 graus, varietat Serrana d'Espadà 100%. Oliveres de secà de mes de cent anys. La marca comercial AYR és el primer nom que va rebre la població de la Vall d'Almonacid.

L'oli ha estat, de sempre, una dels riqueses característiques d'esta serra, juntament amb l'exportació del suro de les alzines sureres i la comercialització de l'aigua de les fonts serranes per al consum domèstic.

Ens endinsem pel la Vall d'Almonacid, després d'esmorzar a Algimia. Passeig pel barranc de l'Aigua Negra. Comença a nevar. Passem per les fonts de la Cabada i la de Parra, parades obligades. Trobem plaques de gel per les sendes. La nit abans s'hauran desplomat les temperatures en la serra. Tornem al punt de partida pel camí d'Ibola, a les faldes del pic Espadà. Passeig de dos hores, 5,5 km. Amb un desnivell màxim de 230 m. Contínua nevant.

Sobre les 15:00 hores arribem a Sogorb, al restaurant Ambigú. Menú Degustació. Per a recordar el hojaldre d'escalibada amb abadejo fumat i melmelada de pimentons, acompanyat per tempranillo i merlot de l'Orero de la Masia de la Hoya. L'Ambigú ha sabut fusionar l'art amb la gastronomia.

La personalitat del tinto Orero 2006 ens obliga a realitzar una visita als cellers Masia de la Hoya a Sogorb, on Juan Orero ens explica les seues inquietuds en el projecte Vins de la Terra de Castelló que va començar l'any 2001.

Visitem la catedral, d'estil neoclássic. El claustre, gòtic, està datat en el segle XIII i és molt interessant. La torre, de 32 metres d'altura, és quadrada i sobresurt per damunt dels terrats de la població. En l'interior del Museu catedralici es conserva l'Antic Retaule Major de la catedral, de Vicent Macip i Joan de Joanes, segle XVI, així amb un relleu de Donatello, La Mare de Déu de la LLet.

Tornem a Paiporta per l'antiga carretera de Saragossa.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Visita a la Vall d'Almonacid i Sogorb




Pareix que anem a convertir en costum el viatge per febrer a la Vall d'Almonacid a comprar el magnífcic oli de la varietat autòctona de la Serra d'Espadà i després continuar amb la degustació gastronòmica en el restaurant Ambigú de Sogorb.

El programa de l'eixida quedaria així.
Eixirem amb autobús des de davant de l'Auditori de Paiporta el dissabte 13 de febrer a les 9:30 hores.
Arribada a la cooperativa AYR i qui vulga pot comprar l'oli.
http://aceiteayr.es/

L'excursió que farem a peu és per a recórrer el barranc de l'Aigua Negra del terme d'Algímia d'Almonacid. És una joia de paisatge íntim -probablement amb sorollet d'aigua al costat en bona part del recorregut- i recorrent vegetació singular de la serra de l'Espadà i l'arquitectura rural de la zona. Hi passem per dos fonts (la de Cabada i la de Parra) i iniciem la tornada recorrent el camí d'Ibola, als peus del cim de l'Espadà. Es pot arribar al coll de la nevera on hi ha un pou de neu en molt bon estat, que fa també de divisòria lingüística: cap a l'E baixaríem a Alcúdia de Veo de parla valenciana; cap a l'O (on anirem fins al restaurant Ambigú de Segorb) ens retrobem amb Algimia i la vall d'Almonacid, de parla castellana. Són dos hores de plàcida passejada (5.5 Km amb un desnivell màxim de 230 m.).

Aconsellaria botes de muntanya, un esmorzaret lleuger, una mica d'aigua i roba apropiada a l'estació o a les prediccions meteorològiques.
Adjuntades hi ha algunes fotos que poden il·lustrar el recorregut (el realitzàrem exactament el mateix dia l'any passat uns quants que no ens quedàrem a dinar a l'Ambigú després de la visita per Segorb)

Sobre les 14 hores acudirem al restaurant Ambigú de Sogorb i participarem de les seues jornades gastronòmiques.
http://www.restauranteambigu.com/
Quan acabem el dinar farem una passejada per Sogorb i el seu casc antic.
Eixida bus des de Sogorb a les 18:30 hores i arribada a Paiporta una hora després aproximadament.
Heu de confirmar-me per correu la vostra assistència i fer l'ingrés al nº de compte abans de divendres dia 5 de febrer.


Socis i sòcies bus 11 euros + dinar 34 = 45 euros per persona
No socis bus 14 euros+ dinar 34 = 48 euros per persona

Compte de l'Associació en Ruralcaixa on heu d'ingressar els diners:

3082 1438 16 4934622327