dissabte, 19 de juliol del 2014

Un barranc de contes. A la lluna de juliol. Carmen Laborde

Divendres dia 1 d'agost a les 22:30 hores als jardins del Xalet de Català, carrrer València, nº 6

CARMEN LABORDE (CARMENSOL)



 Profesora de Estado en Castellano, Universidad de Chile, Valparaíso;
 Licenciada  en  Educación Universidad Metropolitana de Ciencias de la Educación, Post Título en Gestión Estratégica Educacional, Instituto Iplacex;
Magíster en Educ. ,mención : Administración y Gestión Educac., Univ.de la República
 Co-ejecutora del Festival Internacional de narración oral “En el corazón de Chile , vive la palabra” ,I y II 
Ejecutora de diversas actividades del Bicentenario de Chile
Participante activa de Festivales internacionales de narración oral, en Santiago de Chile, Córdoba Argentina, Montevideo, Uruguay.
 Partícipe de encuentros poéticos regionales.
 Participa en Festivales:  "Con VOS de cuento", Uruguay
 Ejecuta y participa en festival de ARTELECTO (Versión 1 Y 2) "En el corazón de Chile, vive la palabra" 2010,2012. Chile
Co-ejecutora CD. "Leyendas de la Región"
Co-ejecutora libro "Apuntes para la historia de Coltauco" y "Coltauco , fuente de tradiciones"
Espectáculos:
"Cuentos de terror y espanto...pero no tanto"
"Cuentos rosados, rojos y granates""
 "El almacén de los cuentos" 
"Animales, animalitos y animalotes"
 Cuentos terapéuticos:
 Casa de acogida para niños enfermos de cáncer, Fundación "Nuestros hijos”, San Miguel, región Metropolitana, Chile.
 Presentaciones en Consultorio de Salud primaria, Coltauco, Vi región, Chile
 Presentaciones en clínica de salud mental, Rancagua, VI región, Chile

NNarradora en  “CONTARTE  CUBA, en variados escenarios y Panelista en Conversatorio.
Clases en IP Rancagua y presentación en Teatro Rengo con estudiantes de Ed. Parvularia.
Narrando en “El Huique en  varios colegios durante la semana del Libro.
Día del Libro en Santa Cruz. Diversas actividades.
Contando cuentos a niños hospitalizados. Pediatría y Cirugía pediátrica.
Contando cuentos en Neuquén en Festival” HABLALAPALABRA” Patagonia argentina.
Animales…animalejos ….animal….hijos.  Cuentos oara niños en Biblioteca Santiago

Cuentos en Festival “ GESELL TE CUENTA” en  Villa Gessel La Plata,Buenos Aires.

Taller a docentes y cuentacuentos para niños :  “ ¿Qué cuento?....Te cuento….. en Villa Gessel Argentina.


Narradora y ejecutora de talleres de capacitación , en escuelas de la vi región , en coordinación con corporación Pro”Ohiggins.

Cuentos en festival Cuento Palabra, Córdoba , Argentina, en el marco de la Feria del libro de Córdoba, Septiembre ,2013



Co- relatora en seminario Regional Bibliotecas CRA, Taller de animación a la lectura, Rancagua.Septiembre, 2013.




Narraciones en diversos escenarios , públicos , de organizaciones , turísticos  y otros.



Narraciones mensuales, temáticas , en Museo Regional , Rancagua

Un barranc de contes. A la lluna de juliol. Félix Albo

Dijous dia 31 de juliol a les 22:30 hores als jardins del Xalet de Català, carrrer València, nº 6

FÉLIX ALBO

QUIMBAMBAS

LUNA - Félix Albo

¿Y por qué miras tanto a la luna? -le preguntó en la noche.

Hubo un silencio largo. Una respiración profunda. Una mirada respetuosa al horizonte y, sin volver la cabeza arrancó a hablar.

La luna lleva toda la vida ahí, suspendida, flotando, entregándose cada noche a quien la quiera mirar. Y la miran, pensamos que son pocas las personas que la miran, pero la mira mucha gente. Personas enamoradas, desesperadas, felices, solas, amargadas y amargas, envidiosas, nobles, poetas, gente de música, de arte, de palabra, bohemias y contables, huérfanos y recién estrenadas madres, abuelos, viejos, niños, adolescentes... La luna está ahí, expuesta a quien la quiera mirar. Y lleva ahí todos los tiempos, desde que el humano no estaba ni pensado; antes de que el viento fuera viento y la mar guardara su sal y sus misterios.

Por eso la miro, porque es calma en mi desasosiego, compañía en mi soledad, pausa en mis noches de farra. Guarda como nadie mis lágrimas, mis secretos, y entiende mis efervescencias, me susurra palabras de dicha al oído. La miro y está triste, repleta, nostálgica, extrañada, absorta, indignada... La miro y a veces sin preguntarle nada, me contesta. La miro incluso en las noches que no está. 
Guarda las palabras que a lo largo de los siglos le han ido diciendo, pensando, dedicando, compartiendo en todas las lenguas, personas de todas las épocas, de toda condición raza, cultura, creencia... Está llena de  todo eso. Es la nave nodriza de las emociones de toda la historia de la humanidad. La luz en la noche, una quitamiedos, una esperanza redonda de que todo lo oscuro pasará. 

Ella es mi ama, quien amamanta mis sueños, mis deseos, mis anhelos. 

Es una y todas, única y la misma, tuya, mía, nuestra, de todas y cada una de las personas que la miran, se detienen cada noche y la miran. También de quien lo lo hace.

Y hoy, está llena, mira.

Y sí, quien había preguntado ya la miraba. Ya hacía rato que la miraba como también hacía rato que no escuchaba la voz que le hablaba pues la luna ya le andaba embelesando con una de sus dulces nanas.

Se le notaba porque sonreía como solo lo haces cuando la luna te mira.

Un barranc de contes. A la lluna de juliol. Llorenç Giménez

Dimecres 30 de juliol a les 22:30 hores als jardins del Xalet de Català, carrrer València, nº 6


LLORENÇ GIMÉNEZ


Llorenç Giménez Tarazona va nàixer un dia d’octubre de l’any 1954 al carrer del mig número 88 del Barri de la Fila, a Alfafar a les 8:00 del matí.  Com a ell li agrada dir és de la collita del Genovés. S’anomena Giménez per part de pare, que va nàixer a Pozo-Lorente (Albacete) i Tarazona per part de sa mare, que nasqué a Alfafar. Fou setmesó i per això va passar la primera setmana de vida dins d’una capsa de sabates, embolicat en coto-en-pèl i escalfat per una bombeta elèctrica.
Sa mare sempre ha dit que, “quan plorava semblava que raonava i així ha continuat”. Des de menut li agradava contar acudits, i poc a poc era requerit per ser l’animador dels jocs i vetllades, on acompanyava els acudits amb cançons d’animació. Amb el pas dels anys, es féu mestre i ara es dedica a contar
Ha treballat a l’Escola La Gavina, una de les escoles pioneres en l’ensenyament en valencià. Al cap d’uns anys es presentà a les oposicions i així començà la seua trajectòria docent en l’escola pública de Llaurí. Des de sempre ha contat contes als seus alumnes i amics, i amb el temps aquesta afecció s’ha convertit en la seua professió. Conta fonamentalment contes valencians (d’Enric Valor), catalans (de Joan Amades) i alguns dels Pirineus (Pepe Coll). Però, també conta alguns seus i de persones que ell ha tingut molt a prop. Conta a tot arreu, i per a tots els públics: als xiquets i mestres de les escoles, als joves dels pubs, a la gent del poble a les cases de cultura, als investigadors i professors en congressos… i als llocs més insospitats. Sempre hi acudeix on el reclamen i al llarg d’aquests anys ha anat creant escola per tot arreu.

Un barranc de contes. A la lluna de juliol. Carles Cano

Dimarts dia 29 de juliol a les 22:30 hores als jardins del Xalet de Català, carrrer València, nº 6

CARLES CANO

Carles Cano va nàixer el segle passat, en el 57. Diuen que la collita de Rioja d'aquell any va ser excepcional. Però malauradament Carles no és un vi, i per si fóra poc va nàixer a València l'any de la riuà i sota un signe d'aigua: els peixos.

Ha treballat d'un grapat de coses en aquesta vida: de fuster, de tallista en fusta, de cambrer, de professor de ball, de professor de valencià, de locutor i guionista de ràdio i televisió, de contacontes, d'escriptor… i encara hi ha un grapat de coses que li agradaria fer.

Com a contacontes ha participat en alguns festivals internacionals i ha contat en diversos països tals com: Guinea Equatorial, França, Mèxic, Argentina, Marroc i el Regne Unit, així com en tot l'Estat espanyol.

Es dedica a la poesia visual des de l'any 2000 en què va muntar una exposició amb els seus alumnes de literatura titulada: «Poemes Broemes i altres artificis». El 2003 va exposar-ne una altra titulada «Cartes» i en 2005 va impulsar el projecte «Trueque», una exposició-intercanvi amb més de 60 poetes, il·lustradors, pintors, titellaires, escultors, dermatòlegs i professores d'anglés.

Ha participat com a conferenciant en diversos encontres, taules redones, jornades… referides a literatura infantil i juvenil, ràdio, televisió, teatre, poesia visual i literatura oral.

Va començar a escriure l'any 80 per una aposta i ara continua apostant contra ell mateix. A voltes perd, però quan guanya és tan fantàstic que això l'anima a seguir jugant. Li encisa contar històries en el format que siga, potser per això ha escrit contes, guions per a ràdio i televisió, còmics, teatre, aforismes, poesies…

També li agrada molt buscar i, per suposat, trobar; ja siguen espàrrecs, bolets, llocs, persones, històries, poemes visuals o retaules gòtics. Li molesta molt la mesquindat, el meninfotisme i el treball mal fet. Encara es sorprén de moltes coses. Això no és tot amics!

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

divendres, 18 de juliol del 2014

Un barranc de contes. A la lluna de juliol

En els contes es guarda la vella memòria de la comunitat, hi batega l'ànima de cada poble.

Des de l'associació El barranc volem col·laborar en aquesta tasca i per a acomiadar la temporada hem organitzat un festival de contadors per a finals del mes de juliol.
Anem a comptar amb tres narradors del país i una narradora que ens ve des de Xile i que arribarà el dia d'abans, estarà de visita i una de les primeres coses que farà serà contar-nos històries.

Tots les sessions són per a adults i es realitzaran en el Jardí del Xalet de Català, carrer València, 6 de Paiporta a les 22:30 hores.








 











El dimarts, dia 29 de juliol tindrem amb nosaltres, al nostre amic Carles Cano,  de Massanassa però paiportí d'adopció i col·laborador de la nostra associació.



El dimecres, dia 30 de juliol, Llorenç Giménez, el rondallista major de la comarca.


El dijous, dia 31 de juliol, Félix Albo. 






















El divendres, dia 1 d'agost, Carmen Laborde (CarmenSol).


Entrada lliure.