dimarts, 20 de setembre de 2011

LA MARJAL VIVA DE LA TARDOR

Passeig en bici i menjotada al Motor de Turbines

Dissabte, 1 d’octubre.




L’Albufera i la marjal al llarg del mes de setembre té una activitat frenètica. Les espigues d’arròs estan madures i a punt de rebentar. Els “motors” als extrems de cada tancat han fet el que han pogut per a desaiguar, però les extensions de la marjal difícilment han arribat a assecar-se i les enormes màquines recol•lectores, que pentinen els camps, mouen fang a gavadals. Darrere d’elles, estols de gavines, agrons, garsetes blanques, esplugabous, camallongues i altres aus de potes llargues s’arremolinen frenèticament per aprofitar-se del festí d’animalons que tant de moviment de terra els posa al descobert... Fins a Paiporta arriba la flaire de l’arròs madur i terra humida si bufa de Llevant.
Aquest és el paisatge que vos proposem per al proper dissabte 1 d’octubre, quan encara és llarg el dia, la temperatura ja no és rigorosament càlida i el cel i la terra comencen a tenyir-se de tonalitats de tardor.
Un paisatge únic recorregut a pedalades
Eixirem de Paiporta no massa prompte ni massa tard. A les 10 del matí. Tenim fins a migdia per a arribar al motor de Turbines, regentat per Agustí i la seua família paiportina, on ens espera un relax gastronòmic i visual. Aquest motor és una de les eixides més belles de l’Albufera, quasi a tocar de la desembocadura del barranc del Poyo (el nostre “barranc”). Arribarem després d’una còmoda passejada per a obrir gana en què recorrerem per carrils de bicicleta les hortes i les avingudes del sud de València. A la ciutat de les Arts i les Ciències tornarem a eixir de l’urbs i pedalejarem pels barris de la Punta, per la platja de Pinedo fins a aplegar a la Devesa del Saler. Des d’allí, per la marjal, ja estarem a tocar del motor on ens espera un dinarot d’antologia en un marc difícil d’igualar: els agrons estaran plantats sobre les barques o les estaques, confosos entre el canyís, esperant a llançar-se sobre algun peix despistat. Entre tant, nosaltres, bon vi i bona teca: clòtxines, gambó, esgarraet, formatge, pernil, paella de pollastre, conill i ànec; ensalades, safates de fruita fresca, dolços de temporada cafés, licors, i, com sempre, en una sobretaula de conversació animada. Potser també ens tocarà en sort un passeig curt per fins al llac sobre una barca de vela llatina...



Quan la digestió ens ho permeta, tornarem a agafar les bicicletes i entre camps d’arròs segats o a punt de fer-ho, aplegarem a Massanassa i, barranc amunt, a Paiporta.
Aquest és el recorregut ciclista: (en verd, l’anada; en taronja, la tornada)



...O al motor directament amb el cotxe

L’alternativa “barranquera” als que descarten el plaer sensorial de la bicicleta és acudir directament al motor de Turbines a partir de les 13h. Heu de seguir la ruta que hi ha tot seguit, des del final de la carretera Alfafar-El Saler. Atenció a desviar-se a la dreta just abans de la rotonda.




Dades pràctiques

Eixida: Plaça de Soliera. 10h. Disabte 1 d’octubre
Recorregut: 18 km d’anada 10 Km. de tornada. Traçat completament pla, llevat d’alguns ponts sobre el ferrocarril i sobre el llit nou del Túria, on cal tensar els músculs.
Arribada: 18-19h. A Paiporta.
PREU:
28€ socis del Barranc.
35€ no-socis.
Cal ingressar la quantiat que pertoque al compte Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del 28 de setembre; i enviar un correu electrònic al elbarranc@elbarranc.net amb els noms de les persones que us apunteu o telefonar a Toni Torreño al 606427049.

diumenge, 18 de setembre de 2011

AL SOPAR ESTELLÉS DE PAIPORTA PIMENTONS TORRATS, POESIA, CANÇONS I TAULES D’AMICS



La combinació de conversació, de tast de exquisideses gastronòmiques dels socis i de lectura de poemes del poeta del poble és una fórmula química d’èxit assegurat.
Finalment el 10 de setembre El Barranc Paiporta poguérem organitzar a correcuita el sopar Estellés, que va inaugurar –i per molts anys– el curs d’activitats de l’associació.
La negativa de l’ajuntament a cedir-nos els jardins del Rajola per a l’acte quatre dies abans no va ser impediment per a quasi ningú. El mateix dissabte, per a recordar-nos la figura entranyable del poeta Vicent-Andrés Estellés, transformàrem una seu política que ens van cedir en una saló de restaurant amb un petit escenari amb escenografia inclosa.
Una taula ben parada, flors i ciris encesos, pimentons torrats tallats en tires i, en fer-se l’hora, vam començar a acariciar les oïdes amb poemes; el paladar, amb coquetes dolces i salades, arrebossats espectaculars, l’esgarrat de sempre, una exòtica i delicada pasta d’humus... i el cacauet, que no falte en un sopar col•lectiu popular. L’última carícia important de la nit fou la calidesa amistosa que teixírem entre tots.
La litúrgia col•lectiva començà amb la lectura en grup del poema del pimentó, que acabà “eucarísticament”empassant-nos tots (fotent-nos, en paraules del poeta) un tall de pimentó torrat. I tots a sopar. Després, Josep Fuster recordà en nom d’Estellés que no hi havia a València unes cames com aquelles en la memòria del poeta; tot seguit Carmela Puig i Eva Dénia recitaren i cantaren que tampoc no hi havia a València dos amants com l’Estellés i una dona del seu record.
La cançó de les dones sonà amb la veu d’Isabel Martí; sempre reivindicativa. Des de la mateixa bancada isqueren Arun i la seua companya per a estimar-se sobre el micròfon amb una fonètica hindú i andalusí respectivament. La lluna de la muntanya ens vingué a visitar de la mà de Fonsi i Àngels. Una lluna que també contemplaria Fèlix Sempere, per terres de la Manxa, com va recordar Toni Torreño a través d’alguns poemes enyoradissos del poeta. Rosa Castellanos, Aureli Lapeña, Encarna Valls i altres amics espontanis anaren acostant-se al micro sense més vergonyes. Tots al micro no. De fet la veu potent i melodiosa d’Eva Dénia no en necessità: només la seua guitarra i les seues cordes vocals encomanaren a tots el ritme del Bolero de l’Alcúdia. Al final, el sopar Estellés fou com els versos que llegí Encarna: una rosa de paper que passà de mà en mà entre tots els presents.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.