Plantea en verde

Hui hem rebut la informació que disposem a Paiporta d'una jove empresa que es dedica al subministrament de materials i llavors per als horts urbans. Podeu consultar la pàgina web
http://www.planteaenverde.es
És tracta de dos joves de formació en ciències ambientals de Paiporta: Marta Rosique i Raúl Piqueras que tenen al carrer Colón nº 12 de Paiporta la central del seu projecte.

Visita al Castell d'Alaquàs

Dissabte dia 5 d'octubre

Visita al Castell d'Alaquàs.

Ens trobarem a les 9 del matí davant de l'Auditori de Paiporta per anar, uns a peu i altres en bicis a Alaquàs pel camí vell de Picanya (els qui van en bicicleta quedarem a les 10).
A les 11 farem la visita guiada al Castell recentment restaurat.
La visita dura 90 minuts aproximadament. Després tindrem un refresc i tornada a Paiporta.
 
La història del castell d’Alaquàs, declarat Monument Històric i Artístic el 26 d’abril de 1918 i Bé d’Interès Cultural l’1 de desembre de 1999, i el solar on s’ubica comprèn, segons els últims estudis realitzats, prop de set segles en què ha sigut testimoni del pas del temps.

El senyoriu d’Alaquàs va passar al llarg del segle XIV per unes quantes mans, les de la família Soler, les dels Escrivà i a partir de 1373 les dels Vilaragut, que van mantindre el senyoriu fins a la seua venda en 1458 als Aguilar. Restes de l’antiga casa senyorial del segle XIV van ser trobats en l’excavació arqueològica duta a terme en 2006 en l’interior del castell, en concret la seua àrea de servei i producció de vi, amb les restes d’un celler i trull.

L’actual castell d’Alaquàs és el resultat d’un gran projecte constructiu datat a principis del s. XVI. L’estructura principal, i amb ella la totalitat de l’espai construït en les seues diverses plantes, es conclou en el propi segle XVI encara que amb certes modificacions respecte al pla d’obra inicial.

Per qüestions organitzatives cal que envieu un correu de confirmació a l'adreça elbarranc@elbarranc.net per participar en aquesta activitat

Més informació sobre l'edifici:
 http://castell.alaquas.org/val/

26 de març Passeig pels horts i alqueries de Paiporta a Picanya

Dissabte 26 de març.
Eixida a les 9:15 h. des de Pitufos (Cantó carretera a Albal).
Visita als horts de Villa Delia, J. Boluda i Hort de Lis

Acompanyats per Adrià Besó (Director del Museu Comarcal de L'Horta Sud) visitarem els horts de Villa Delia i J. Boluda.
Posteriorment a les 12:00 h assistirem a la presentació del llibre que organitza l'Ajuntament de Picanya a l'Hort de Lis:

Els horts solidaris. Les colònies escolars de Picanya 1937-1939
Autors: Cristina Escrivà i Rafael Maestre



Decenes de fotos, dibuixos, cartells... il·lustren aquest llibre que té com a protagonista el compromís solidari del nostre poble que, en uns moments molt difícils, va fer tota una demostració de qualitat humana en acollir als xiquets i xiquetes que el govern de la República va tracar de protegir del bombardejos del bàndol nacional.





ELS HORTS DE TARONGERS

Històricament el paisatge de la comarca de l’Horta Sud s’ha caracteritzat per un equilibri plurisecular entre les terres de marjal, situades al voltant de l’Albufera i dedicades al cultiu de l’arròs, les terres d’horta regades per l’aigua del Túria i destinades a cultius hortícoles, i les terres més altes i interiors ocupades per cultius de secà. A cadascuna d’aquestes àrees s’associen unes determinades tipologies arquitectòniques: a l’horta predomina l’alqueria, a la marjal la barraca, i a les terres marginals, quan ens endinsem més cap a l’interior podem trobar casetes de secà, masos, corrals de ramat, etc. Tot i que la tendència ha estat guanyar terres al secà en les zones limítrofs per a destinar-les als cultius d’horta, aquestes transformacions han estat lentes, costoses, i a penes perceptibles a curt termini.

Però aquest equilibri plurisecular va començar a trencar-se cap a les darreres dècades del segle XIX per causa de la generalització d’un dels invents de la Revolució Industrial -la màquina de vapor aplicada per a la captació d’aigua subterrània-, tot associat amb l’expansió del cultiu del taronger.

Aquest procés va començar de forma primerenca per aquelles àrees limítrofs amb les terres d’horta, com ocorre amb el cas de Picanya. Així, entre 1880-1900, veïns de la ciutat de València van invertir grans capitals en l’adquisició de terres de secà que molt prompte van ser transformades en camps de tarongers, tot perllongant-se aquesta situació fins els anys trenta del nostre segle. I per garantir la suficiència de recursos hídrics es va fer necessària la perforació de pous.

Per tant, dins aquest context de transformació sòcio-econòmica apareix una nova manera d’articular el paisatge agrari: l’hort de tarongers, caracteritzat per tractar-se d’una explotació agrària concentrada, generalment rodejada per una tanca, i presidida per una edificació que servia tant com a lloc d’estiueig i esbargiment per als propietaris, com per a residència de la família que tenia cura del seu cultiu. Dins el terme de Picanya els primers horts es localitzen en les partides de Les Palmes i el Colocó, situades més al nord junt a l’antiga horta, mentre que poc després es van transformar les terres situades en les partides de la Pedrera i el Regatxó, situades al sud del terme i en les quals es localitza la major concentració d’horts.

Però el paisatge dels horts de tarongers no és exclusiu de la comarca de l’Horta, ja que aquesta tipologia arquitectònica i paisatgística també emergeix en aquelles altres hortes situades junt a la xarxa de sèquies existent en les desembocadures d’altres rius valencians, que en aquell moment van començar a ampliar-se amb la posada en funcionament de nous motors per a traure aigua i amb l’expansió del cultiu del taronger. Per tant aquest paisatge dels horts de tarongers el podem trobar a la Ribera Baixa, la Plana de Castelló i la Safor.

Per tot això l'hort de tarongers constitueix dins l'actual paisatge agrari un símbol característic producte d'unes coordenades sòcio-econòmiques que es donaren en un espai de temps concret, comprés aproximadament entre 1880-1930. Conscient d’aquesta realitat, la Corporació Municipal que en el seu dia va aprovar el vigent P.G.O.U. va demostrar una gran sensibilitat al contemplar la proposta tècnica de protecció de tots els horts existents al terme. D’altra banda les encertades i acurades restauracions realitzades pels propietaris d’alguns horts, suposen el complement necessari per assegurar la preservació d’aquest patrimoni per al fruiment del poble, com un símbol de la seua capacitat creativa, i per tant de la seua identitat.

Font: Besó, A.: Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i Paisatge. Ajuntament de Picanya, 2000.

Diumenge 6 de març. Amb bicicleta per hortes, horts i camps de l’Horta Sud

L’associació Cultural El Barranc tornem posar els peus als pedals. Esta vegada el paisatge que recorrerem amb bicicleta és tan atractiu com les últimes vegades. Ara ens toca passejar cap al Sud i i cap al paisatge interior de l’Horta.
La ruta que vos proposem començarà travessant les camps d’horta i els horts de Picanya i anirà acostant-se cap al terme de Picassent per carreteres tranquil•les de diumenge. A poc a poc guanyarem altura i el regadiu anirà convertint-se en secà quasi sense adonar-nos-en: les lletugues deixaran pas al taronger; els tarongerars, als camps de garroferes i als ametlers... Ací i allà creuàrem alqueries disperses rematades per palmeres(amb una mica de sort encara bledanes, sense l’assot del temible “morrut” ); les pedanies del poble de Picassent se succeiran també: Sant Josep, Realon... Nosaltres les passarem de llarg, saludant algun veí encuriosit per la marxa.

El nostre objectiu primer serà arribar a l’hort d’Eva i Àngel per la part alta del terme de Picassent. Hi aplegarem després de creuar la carretera de Montserrat ,i un quilòmetre després, el barranc de Millerola. A uns 145 metres d’altitud, les llomes dels voltants dels camps d’Eva i Àngel són un punt magnífic per contemplar tota l’extensió de l’Horta Sud i, més enllà, l’Albufera i el mar. Visitarem els camps que ens subministren fruites i hortalisses ecològiques cada setmana a molts socis i simpatitzants del Barranc i després ens llancarem pel camí Devadillo avall cap a Picassent, on ens esperarà molts un magnífic arròs amb llamàntol al poliesportiu del poble.
Finalment, per a fer la digestió, pedalejarem suaument per camins de travessa fins a Albal, Catarroja i Paiporta. Tot un goig per als sentits.

MÉS INFORMACIÓ I DADES TÈCNIQUES:
Trajecte Paiporta- Hort d’Eva i Àngel 19 Km.
Total anada, fins a Picassent 26 Km.
Tornada a Paiporta 10 Km.
Total trajecte 36 Km.
Desnivell acumulat: 170 m.

HORA DE CONCENTRACIÓ I EIXIDA: Diumenge 6 de març a les 10h. del matí
LLOC D’EIXIDA: Entrada de l’escola Jaume I (c/ camí del convent s.n)
NECESSITATS:
• Bicicleta revisada i en condicions
• Bomba d’aire,parxes de punxada i càmera de recanvi
• Reflectants i casc
• Aigua i roba còmoda i transpirable

MENJARS
• Esmorzar de casa en ruta.
Dinar:
a) Menú del restaurant del poliesportiu de Picasssent: 3 entrants, ensalada, CALDERETA D’ARRÒS AMB LLAMÀNTOL, postres, beguda , café i cava 30€

(Cal fer-ne ingrés de bestreta al compte de l’associació
Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del dia 1 de març i enviar un correu a elbarranc@elbarranc.net amb el nom dels participants).



b) Entrepà a la zona de picnic del poliesportiu. (En aquest cas cal portar l'entrepà o comprar-lo al poliesportiu. No feu, evidentment, cap ingrés)

Les persones interessades a acudir en cotxe a l’hort d’Eva o al restaurant , informeu també al correu de l’associació i, ingrresseu, en el seu cas, el montant del menú del restaurant.

PASSEJADA COL•LECTIVA A PEU: Recorrent les fites del terme

Vos proposem aquesta primera activitat i excursió ben prop de casa: no ens calen autobusos ni cotxes, ni bicicletes. Només les nostres cames i el desig de desentumir-les un poc després de les festasses i menjotades de finals i principis d'any. És també una manera de calibrar els límits del nostre terme, de recórrer i reconéixer els camins tradicionals (el camí de Mal pas, l'assagador de la Baixada dels bous, el camí Vell de Picassent, el camí del Convent, el camí de Catarroja i el camí de la Creu d'Helena) fregant en bona part els termes contigus a Paiporta: València, Benetússer, Alfafar, Massanassa, Catarroja i Picanya.



La passejada potser ens farà apreciar bonics racons abandonats i potser també ens faça reflexionar una vegada més sobre la defensa del patrimoni: l'Horta, les seues alqueries tradicionals, els camins que les connectaven, els cementeris... Una reivindicació potser també n'isca clara mentre caminem: volem recuperar el nostre espai.




DADES TÈCNIQUES:
dia: Diumenge, 23 de gener de 2011
Recorregut: Circular. 8-9 Km. en 2h. i mitja de caminada.
Punt de concentració: Plaça de Soliera.
Hora de partida: 10h.
Recomanacions: porteu calcer, roba còmoda i aigua. Si teniu tendència al desmai, també una punta de pa o el que considereu.

Nou accés a València des de la V-31

Estimada amiga / Estimat amic,
s'han posat en marxa un projecte de carretera a l'Horta Sud que, si es construeix, degradarà encara més el paisatge de l'Horta que molta gent volem mantenir i torna a veure's amenaçat seriosament amb aquest projecte (camins tradicionals, parcel·lació, conreus, séquies, alqueries...). La carretera (de quatre carrils) trencaria la comarca amb una actuació forassenyada que difícilment dóna solució a l'objectiu que es proposa: "alleugerir el trànsit a l'entrada a València pel sud des de la pista de Silla". En lloc d'això el que sembla que es pretén és donar una eixida còmoda als últims macroprojectes urbanísitcs aturats de la comarca: Santa Anna d'Albal, Nou Mil·leni de Catarroja o Sociòpolis... El traçat que es proposa partiria en dos una gran zona d'Horta ben conservada entre Alcàsser i la ronda sud entre els termes de Catarroja i Paiporta. Seria una altra barrera enorme, una més a afegir al recorregut de l'AVE o a l'autovia Albal-Torrent.
A través de l'enllaç d'ací davall els promotors volen saber l'opinió que mereix aquesta carretera i el valor que concedeixen els ciutadans de la comarca al paisatge que travessa. Si vols o pots, ocupa cinc minuts completant l'enquesta. Només hi ha de termini fins a l'11 de novembre. Estaria bé que, com a mínim, els gestors d'aquesta nova agressió tingueren l'opinió en contra de la gent sensible que no volem degradar més el nostre territori.

Associació Cultural el Barranc de Paiporta


http://www.msingenieros.com/web/PPP/index.html