divendres, 30 de desembre del 2011

Anem al teatre "Por los pelos" 13 de gener 2012




¿Per què Shear Madness (Por los Pelos), ha superat els nou milions d'espectadors en tot el món?

Vine al teatre amb l'associació cultural El barranc el divendres 13 de gener i descobreix-ho.



preu: 12€

13 gener 2012 a les 20h.

TEATRE FLUMEN , de València

Places molt limitades

Si en vols posa't en contacte amb Toni Torreño atorrenyo@hotmail.com
o al correu elbarranc@elbarranc.net




Mostra un mapa més gran

dijous, 22 de desembre del 2011

Bon Nadal

L'associació cultural "El barranc" us desitja Bones Festes i Bon Any 2012.


diumenge, 13 de novembre del 2011

Exposició d'escultures de Rafael Amorós

Exposició d'escultures de Rafael Amorós.
MUSEU DE LA RAJOLERIA
Del 2 al 12 de desembre
Carrer Enric Reig, nº 3. Paiporta.

Inauguració

Dia 2 de desembre, divendres a les 20 hores.
Museu de la Rajoleria
Organitza. Associació Cultural "El barranc"
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Paiporta.



"Pletines de ferro corvades, àcer inoxidable esmerilat, granit tallat i trencat, pigments de colors damunt la tela crua... estos són alguns dels materials que habitualment empre per a elaborar formes evocadores, suggeridores i contundents, tant en escultura com en pintura i que tindré el plaer de poder-vos mostrar a primers de desembre.

Estos són els títols de les distintes sèries que he anat realitzant i que ens deixen entreveure els conceptes que he cercat per a ser concebudes:

UNA FLOR AL MÓN, NATURES, ARBRE, JARDÍ, ONA, RACÓ, EMBOLICS, PERFILS, ARQ, CORVANT, CERCLANT, LLUNA, DECONSTRUCCIÓ, ADDEND, ONDULACIÓ, ESCUMA.

www.amorosweb.com



Edició d'una sèrie de 30 escultures de l'obra "La lluna", obra de Rafael Amorós de dimensions 31x23x13:



Totes les persones interessades en adquirir algun exemplar de la sèrie es poden posar en contacte amb nosaltres a través del correu elbarranc@elbarranc.net o els dies de l'exposició.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Excursió Mas La Toba (Terol) 5-novembre 2011




El Mas La Toba està situat entre Fuentes de Rubielos i Cortes d'Arenoso (Terol). Allí viu des de fa un mesos, Xavi, el fill d'Ascen i Luís Abelló practicant agricultura ecològica..
Farem un recorregut a peu de dificultat mitjana d'aproximadament 4 quilòmetres d'anada i altres de tornda. Cal portar-nos tot el menjar (esmorzar i dinar)

Eixida a les 8 del matí en cotxes des de davant de l'Auditori Municipal.
-Arribada a La Toba a les 10 hrs
a Masia La Toba, el recorregut són 4km. d'anada i altres tants de tornada, cal avisar perquè el personal porti bon calçat de muntanya, ja que en alguns trams és pedregós encara que no difícil en excés.

-Arribada a La Toba a les 10 hrs
- A les 10,20 piscolavis en piscines riu
-Seguim ruta seguint el curs del riu veient molins i masies abandonades fins arribar al salt d'aigua final. Alli entrepà i marxa enrere fins a la masia.
-Xavi i Angela s'ofereixen a preparar un petit refrigeri berenar - cafè-te i alguns pastissets o coques preparats al forn de la casa, per descomptat amb productes ecològics.

Cal telefonar a Luís Abelló (963970474) per confirmar l'assistència o enviar un correu a l'adreça elbarranc@elbarranc.net abans del dia 3 de novembre.

Assemblea general 2011

Convocatòria Assemblea General any 2011
Divendres 3 de novembre a les 20 en primera convocatòria i a les 20:30 en segona convocatòria.
Lloc: Bar dels Pitufos (restaurant La Parrilla)
c/ Serra Perenxisa, 6 (urb. L'Horta)

L’ordre del dia serà el següent:



1. Informació de les activitats realitzades.

2. Aprovació, si s’escau, de l’estat de comptes.

3. Aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’any 2012.

4. Elecció Junta Directiva.

5. Torn obert de paraula.



Es prega l’assistència de la major part dels socis.





Paiporta, 26 d’Octubre 2011
El President

Antoni Torreño

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Excursió a Chelva 22 d'octubre 2011

ROMANS, ÀRABS, CRISTIANS, MORISCOS, JUEUS
CHELVA, UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA
Dissabte 22 d’octubre
En plena tardor ens proposem dos passeigs amables en un dia, que ens obriran el cervell a les civilitzacions i pobles del passat valencià. Un és l’encontre amb l’aqüeducte romà de Chelva; l’altre, la ruta de l’aigua i un recorregut pels barris de Chelva.




L’aqüeducte de Chelva és una obra d’enginyeria romana del segle I dc, la qual es pot rastrejar durant trenta quilòmetres pels termes serrans de Tuéjar, Chelva, Calles i Domeño.
La part més impressionant conservada la visitarem l’associació El Barranc: es troba al terme de Calles, en plena muntanya, i s’enlaira sobre l’anomenada rambla d’Alcotas. Abans d’arribar a la petita explanada on ens deixarà l’autobús ja veurem a la dreta, per a obrir gana, dos arcs abandonats al costat de la rambla. Però amb el plat fort ens quedarem bocabadats. Pujarem per una senda. Aquesta es converteix quasi per art de màgia en una séquia excavada en la roca: que no és altra cosa que l’aqüeducte. Després d’un revolt, sense a penes poder imaginar-ho, la séquieta aquella esdevé un magnífic pont arquejat de roca roja. Podrem xafar-lo sense problemes, de manera que el creuarem amb precaució i superant vertígens. A l’altra banda, la sorpresa continua perquè la tossuderia romana per conduir l’aigua (no se sap avui dia on) transforma aquell canalet i aquell noble pont arquejat en un pas estret tallat a bisturí a través d’una penya altíssima (d’ací li ve el nom: la “Peña Cortada”). Si no està inundat per les pluges a partir d’aquest punt, encara podrem seguir l’aqüeducte uns centenars de metres al llarg de galeries i balcons sobre la rambla d’Alcotas. ¿Algú pot imaginar més meravella?




L’altre passeig és un recorregut pels barris històrics, i per part del riu que té als peus. Chelva és una vila petita, però de traçat gens uniforme. I això no es deu a una mala planificació, sinó al fet que ha conservat el traçat urbà de tots els pobles que l’han habitada. S’ha d’estar alerta, perquè girant un cap de carrer i sense avisar passem de trama urbana i de barri: el del domini dels àrabs, el dels moriscos subjugats; el dels jueus esquius; el dels cristians del barroc ençà.... Compte! perquè Chelva és ben xicotet i si no obrim tots els sentits a cada cantó de carreró se’ns poden passar per alt petites joies.

Dades tècniques:

Autobús: 9h. a l’Auditori de Paiporta
Matí: recorregut per l’aqüeducte a la Peña Cortada (40 m. per una senda estreta.)
Vesprada: recorregut per la ruta de l’aigua i els barris històrics de Chelva. (1h. i mitja)
Dinar : BAR RESTAURANTE NEUTRAL c/ Maria Antonia Clavel, 24. amb entremesos de pernil i formatge, ajo arriero, olleta serrana, beguda i postres.

Preu socis:25 euros
Preu simpatitzant:32 euros

Per a participar cal fer l’ingrés al compte de l'associació
3118 0010 27 2216686325 i enviar un correu a elbarranc@elbarranc.net abans del dimecres 19 d’octubre

dimarts, 20 de setembre del 2011

LA MARJAL VIVA DE LA TARDOR

Passeig en bici i menjotada al Motor de Turbines

Dissabte, 1 d’octubre.




L’Albufera i la marjal al llarg del mes de setembre té una activitat frenètica. Les espigues d’arròs estan madures i a punt de rebentar. Els “motors” als extrems de cada tancat han fet el que han pogut per a desaiguar, però les extensions de la marjal difícilment han arribat a assecar-se i les enormes màquines recol•lectores, que pentinen els camps, mouen fang a gavadals. Darrere d’elles, estols de gavines, agrons, garsetes blanques, esplugabous, camallongues i altres aus de potes llargues s’arremolinen frenèticament per aprofitar-se del festí d’animalons que tant de moviment de terra els posa al descobert... Fins a Paiporta arriba la flaire de l’arròs madur i terra humida si bufa de Llevant.
Aquest és el paisatge que vos proposem per al proper dissabte 1 d’octubre, quan encara és llarg el dia, la temperatura ja no és rigorosament càlida i el cel i la terra comencen a tenyir-se de tonalitats de tardor.
Un paisatge únic recorregut a pedalades
Eixirem de Paiporta no massa prompte ni massa tard. A les 10 del matí. Tenim fins a migdia per a arribar al motor de Turbines, regentat per Agustí i la seua família paiportina, on ens espera un relax gastronòmic i visual. Aquest motor és una de les eixides més belles de l’Albufera, quasi a tocar de la desembocadura del barranc del Poyo (el nostre “barranc”). Arribarem després d’una còmoda passejada per a obrir gana en què recorrerem per carrils de bicicleta les hortes i les avingudes del sud de València. A la ciutat de les Arts i les Ciències tornarem a eixir de l’urbs i pedalejarem pels barris de la Punta, per la platja de Pinedo fins a aplegar a la Devesa del Saler. Des d’allí, per la marjal, ja estarem a tocar del motor on ens espera un dinarot d’antologia en un marc difícil d’igualar: els agrons estaran plantats sobre les barques o les estaques, confosos entre el canyís, esperant a llançar-se sobre algun peix despistat. Entre tant, nosaltres, bon vi i bona teca: clòtxines, gambó, esgarraet, formatge, pernil, paella de pollastre, conill i ànec; ensalades, safates de fruita fresca, dolços de temporada cafés, licors, i, com sempre, en una sobretaula de conversació animada. Potser també ens tocarà en sort un passeig curt per fins al llac sobre una barca de vela llatina...



Quan la digestió ens ho permeta, tornarem a agafar les bicicletes i entre camps d’arròs segats o a punt de fer-ho, aplegarem a Massanassa i, barranc amunt, a Paiporta.
Aquest és el recorregut ciclista: (en verd, l’anada; en taronja, la tornada)



...O al motor directament amb el cotxe

L’alternativa “barranquera” als que descarten el plaer sensorial de la bicicleta és acudir directament al motor de Turbines a partir de les 13h. Heu de seguir la ruta que hi ha tot seguit, des del final de la carretera Alfafar-El Saler. Atenció a desviar-se a la dreta just abans de la rotonda.




Dades pràctiques

Eixida: Plaça de Soliera. 10h. Disabte 1 d’octubre
Recorregut: 18 km d’anada 10 Km. de tornada. Traçat completament pla, llevat d’alguns ponts sobre el ferrocarril i sobre el llit nou del Túria, on cal tensar els músculs.
Arribada: 18-19h. A Paiporta.
PREU:
28€ socis del Barranc.
35€ no-socis.
Cal ingressar la quantiat que pertoque al compte Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del 28 de setembre; i enviar un correu electrònic al elbarranc@elbarranc.net amb els noms de les persones que us apunteu o telefonar a Toni Torreño al 606427049.

diumenge, 18 de setembre del 2011

AL SOPAR ESTELLÉS DE PAIPORTA PIMENTONS TORRATS, POESIA, CANÇONS I TAULES D’AMICS



La combinació de conversació, de tast de exquisideses gastronòmiques dels socis i de lectura de poemes del poeta del poble és una fórmula química d’èxit assegurat.
Finalment el 10 de setembre El Barranc Paiporta poguérem organitzar a correcuita el sopar Estellés, que va inaugurar –i per molts anys– el curs d’activitats de l’associació.
La negativa de l’ajuntament a cedir-nos els jardins del Rajola per a l’acte quatre dies abans no va ser impediment per a quasi ningú. El mateix dissabte, per a recordar-nos la figura entranyable del poeta Vicent-Andrés Estellés, transformàrem una seu política que ens van cedir en una saló de restaurant amb un petit escenari amb escenografia inclosa.
Una taula ben parada, flors i ciris encesos, pimentons torrats tallats en tires i, en fer-se l’hora, vam començar a acariciar les oïdes amb poemes; el paladar, amb coquetes dolces i salades, arrebossats espectaculars, l’esgarrat de sempre, una exòtica i delicada pasta d’humus... i el cacauet, que no falte en un sopar col•lectiu popular. L’última carícia important de la nit fou la calidesa amistosa que teixírem entre tots.
La litúrgia col•lectiva començà amb la lectura en grup del poema del pimentó, que acabà “eucarísticament”empassant-nos tots (fotent-nos, en paraules del poeta) un tall de pimentó torrat. I tots a sopar. Després, Josep Fuster recordà en nom d’Estellés que no hi havia a València unes cames com aquelles en la memòria del poeta; tot seguit Carmela Puig i Eva Dénia recitaren i cantaren que tampoc no hi havia a València dos amants com l’Estellés i una dona del seu record.
La cançó de les dones sonà amb la veu d’Isabel Martí; sempre reivindicativa. Des de la mateixa bancada isqueren Arun i la seua companya per a estimar-se sobre el micròfon amb una fonètica hindú i andalusí respectivament. La lluna de la muntanya ens vingué a visitar de la mà de Fonsi i Àngels. Una lluna que també contemplaria Fèlix Sempere, per terres de la Manxa, com va recordar Toni Torreño a través d’alguns poemes enyoradissos del poeta. Rosa Castellanos, Aureli Lapeña, Encarna Valls i altres amics espontanis anaren acostant-se al micro sense més vergonyes. Tots al micro no. De fet la veu potent i melodiosa d’Eva Dénia no en necessità: només la seua guitarra i les seues cordes vocals encomanaren a tots el ritme del Bolero de l’Alcúdia. Al final, el sopar Estellés fou com els versos que llegí Encarna: una rosa de paper que passà de mà en mà entre tots els presents.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Festa Vicent Andrés Estellés



L'escriptor Josep Lozano ha tornat a llançar una crida per animar els amants del poeta Vicent A. Estellés a celebrar en pobles i ciutats la segona edició de la Festa Estellés, que es vol instituir al voltant del 4 de setembre, dia en què va néixer Estellés (a Burjassot, el 1922). La Festa Estellés de l'any passat va ser tot un èxit

Reproduïm el text que, per anar escalfant motors, ha escrit Josep Lozano, autor de 'Crims de Germanis', per recordar la voluntat de la festa i animar perquè es faci encara a més indrets que l'any passat.

'La proposta suggeria fer-la en els primers divendres o dissabtes del mes de setembre i que hi entrara un plat típic de la nostra gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, de manera semblant a com fan els escocesos (des de fa ja més de dos-cents anys) cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular.

El resultat va ser prou engrescador, ja que la Primera Festa Estellés va celebrar-se (i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradors) al llarg del mes de setembre passat, i en alguns pobles a l'octubre i fins i tot al novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dénia, Elx, Gandia, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Sueca, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva.

Van participar, en les diverses celebracions, el partit Socialista, a través dels ajuntaments de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco, a Alginet, Dénia i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà, a Vic; l'Espai País Valencià, a Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall, a Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, a Benaguasil. I associacions com la Pebrella, a Canals; la Bellota, a Manuel; el Tempir, a Elx; la Gola, a Guardamar; el Safranar, a Torrent; Rodonors Invictes, a Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, a Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques, a Benimaclet; el Grup de Teatre la Bicicleta, a Xàtiva; Acció Cultural, a València, i la Bassot, a Burjassot.

Hi van col·laborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant l’acte o com a rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Núria Cadenes, Manel R. Castelló, Isidre Crespo, Ruben Luzón, Antoni Martínez Revert, Jaume Pérez Muntaner, Vicent Nàcher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Lluís Roda, Andreu Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel.

També hi van donar suport i hi van col·laborar cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; també ho van fer alguns músics: Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.

I van fer-se ressò de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs (la llista va figurar al bloc Raons que rimen) van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al 'fill del forner que feia versos'.

Com a anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema 'Els amants' una peruana, a Guardamar una escocesa, que a Benimodo hi va participar la filla del poeta i a Burjassot, el fill.

Esperem que enguany, el 2011, se celebre en molts pobles del nostre àmbit lingüístic. A hores d’ara, i si no hi ha canvis de data, sabem, amb plena certesa, que se celebrarà a l’Alcúdia el 9 de setembre; a Alginet el dia 2, i a Cullera i a Manuel el dia 3.

Per tant, us encoratge a que la celebreu amb els mitjans que tingueu, molts o pocs, per tal de consolidar la instauració d’un referent cultural, d’una celebració de la poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels nostres màxims poetes.

A Paiporta, la nostra associació la realitzarà el dia 10 de setembre. Estem treballant en l'organització. Pròximament anunciarem el lloc i els detalls de l'acte.

Objectiu aconseguit



El projecte Miquel Gil, 'Per marcianes' ha aconseguit el seu objectiu en el temps previst.

Podeu seguir el procés del projecte en:

http://www.verkami.com/projects/477-miquel-gil-per-marcianes

Enhorabona a tots els que heu col·laborat per portar-lo endavant.

dissabte, 9 de juliol del 2011

CANTAUTORS A TORRENT 2011



CANTAUTORS A TORRENT 2011 - cantautorsatorrent.com
organitza Col·lectiu Safranar - safranar.cat
Dimecres 20 de juliol, 22.00 hores
Hort de Trénor, Torrent (l'Horta-Sud)

Amb Arthur Caravan i l'espectacle Si t'arriba el dematí
Sergi Contrí presentant el nou dis Dies de fira i flors

Enguany arriba la cinquena edició del Festival Cantautors a Torrent amb dues propostes complementàries. En primer lloc, els alcoians Arthur Caravan ens oferiran el seu espectacle Si t'arriba el dematí, en el qual reten homenatge a la música en valencià de les darreres dècades, tant del rock mediterrani dels huitanta, com Remigi Palmero, com de bandes actuals companyes de tantes aventures com ara Senior i el Cor Brutal, un patrimoni massa vegades oblidat a reivindicar. En segon lloc, el cantautor Sergi Contrí, que va participar en la primera edició del festival en 2007, tornarà a l'Hort de Trénor amb un nou disc sota el braç acabadet d'eixir del forn: Dies de fira i flors.

Us esperem a tots i a totes el 20 de juliol als Jardins de l'Hort de Trénor!!!

(SALVEM EL PALAUET!)

dimecres, 29 de juny del 2011

Crowdfunfing....això ho pague jo!!!


Ens ha arribat una proposta molt interessant del músic Miquel Gil.

Vols produir un disc?

Miquel Gil us dona la possibilitat de recolzar el seu pròxim treball "Per marcianes" a través del micromecenatge.

Per aconseguir els seus objectius, Miquel Gil s'ha fixat una fita important: aconseguir 11.000 euros a través de la web de crowdfunding Verkami. El músic explica perquè s'ha decidit a provar el micromecenatge: "Em pareix una idea genial. Comptar amb vosaltres, els mecenes, el públic, a més de ser un luxe, em permetrà millorar la qualitat final del projecte. Amb les vostres aportacions podré invertir en tecnologia i mitjans que ara mateix no estan al meu abast". A la seua pàgina de Verkami, Gil explica amb detall quin ús donarà als fons que aconseguisca. Cal dir que el músic valencià té quaranta dies per recaptar les aportacions dels seus seguidors, que només es faran efectives en cas d'arribar a la xifra sol·licitada.

http://www.verkami.com/projects/477-per-marcianes

diumenge, 19 de juny del 2011

Un barranc de contes amb Llorenç Giménez i Vicent Cortés



Un barranc de contes amb Llorenç Giménez i Vicent Cortés

Divendres, 1 de juliol
22:30 hores
Auditori de Paiporta

Sessió de narradors

DOS PAL SAC

Nou espectacle de Vicent Cortés i Llorenç Giménez

Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Paiporta
i el suport de Caixa Popular i Fundació Horta Sud

divendres, 17 de juny del 2011


Per un ensenyament públic de qualitat. No a les retallades, sí al valencià!


Data: 18/06/2011
Lloc: Pl. Sant Agustí a les 18 hores
Quedem a les l'estació del metro de Paiporta a les 17:30.

Davant la continuació de les retallades aplicades als centres d'ensenyament públic en nombre de grups, plantilles i recursos; davant la no retirada de la proposta de cessió de sòl escolar públic a entitats privades; davant lagressió que suposa la destrucció de les línies en valencià a le…nsenyament i davant totes les protestes que la comunitat educativa ha estat manifestant aquest curs contra la política educativa del encara Conseller dEducació, la Plataforma en Defensa de lEnsenyament Públic convoca a tota la comunitat educativa a una manifestació el proper dissabte dia 18 de juny.

Aquesta manifestació eixirà des de la Pça. De S. Agustí a les 18 h. i se suma a tot el seguit de mobilitzacions i protestes que es convoquen des de la plataforma sindical contra les retallades a lensenyament públic i vol ser reflex de la protesta de caire laboral tant com de la protesta per la davallada de qualitat que suposen aquestes mesures a lensenyament valencià.

Des de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoquem a totes i a tots a defensar l’ensenyament públic sota el lema:

Per un ensenyament públic de qualitat
No a les retallades, sí al valencià!

dimecres, 15 de juny del 2011

MÉS DE 500 PERSONES RECORDEN ENRIC VALOR A PAIPORTA


MÉS DE 500 PERSONES RECORDEN ENRIC VALOR A PAIPORTA


Més de cinc-centes persones participaren el diumenge en l'homenatge a Enric Valor pel centenari del seu naixement. Per l'escenari de l'Auditori Municipal de Paiporta desfilaren una trentena d'artistes de diverses disciplines, com els grups Al Tall, Artaica o Tres fan ball, els cantants Paco Muñoz, Miquel Gil, Pau Alabajos, Andreu Valor, Josep Lluís Notari i Remigi Palmero, que no va poder actuar per problemes tècnics, els cantadors Jacint Hernàndez, Verònica Sousa i María Amparo Hurtado, el grup de danses Alimara, el campaner Llorenç Barber o els contacontes Llorenç Giménez, Enric Esteve, Carles Cano Vicent Cortés, El tio Vicent o Dani Miquel, la muixeranga d'Els Negrets de l'Alcúdia i el gegant Pi de Sant Marcel·lí, que va presir l'entrada a l'auditori. El muntatge, que va durar més de quatre hores i mitja, va estar conduit per diversos actors que, a l'igual que els artistes, hi col·laboraven de manera desinteressada. Carles Alberola i Rosanna Pastor dirigiren la presentació amb l'ajuda de Dimas Montiel i Paco Alegre i també dels integrants del Taller d'Artes Escèniques i de Numen Teatre amb un guió de Toni Torreño i una escenografia ideada i confeccionada pel dissenyador Toni Benlloch. També les actrius Pilar Silla i Dafni Valor, neboda-néta d'Enric Valor i directora de l'espectacle, interpretaren alguns dels textos de l'escriptor.



Els seus escrits van ser la base d'aquest homenatge. Les seues rondalles, narrades per a l'ocasió per experimentats contacontes, van tornar a emocionar el públic, entre el que hi havia nombrosos xiquets. El ric llenguatge del castallut va estar present en texts i cançons. També la seua reivindicació del País València —“això de comunitat és per als regants i els religiosos”, deia Valor—, va impregnar la trobada: una quatribarrada presidia l'escenari i les al·lusions al territori i la llengua comuns van ser constants a les intervencions dels diferents artistes.


Entre el públic hi havia familiars d'Enric Valor, com el seu nebot Josep Valor i Gadea, que acaba de publicar un llibre biogràfic, “L'oncle Enric Valor i Vives”, així com néts, nebots i rebesnets. El propi Enric Valor va fer acte de presència a l'homenatge i a una gran pantalla es van projectar fragments de la última entrevista realitzada al gramàtic, a càrrer de la periodista Amàlia Garrigós, que també va participar en l'acte.


L'associació cultural El Barranc de Paiporta juntament amb Galaxidi Produccions han sigut els organitzadors d'aquest homenatge al que, com anaven passant els dies, van anar afegint-se més i més participants fins a conformar un cartell de vora trenta col·laboradors, a més d'altres reconeguts com Xavi Castillo o Pep Gimeno “Botifarra”, que es van quedar fora per qüestions d'agenda. Entre les entitats que s'han adherit a l'iniciativa hi destaquen Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana o la Coordinadora per l'ensenyament en valencià (Cappev).


Al vestíbul de l'auditori s'hi instal·laren varies paradetes on es podien comprar els llibres de Josep Valor i també el que l'escriptora Gemma Pasqual ha dedicat al lingüista de Castalla, «El caçador de paraules», així com samarretes i altres objectes dels grups i col·lectius participants.


Passades les 22,30 hores concloïa, amb un tango (un dels balls preferits d'Enric Valor) dansat pels ballarins Mari Fernández i Mon Ramos.

dimarts, 7 de juny del 2011

HOMENATGE A ENRIC VALOR EN EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

ASSOCIACIÓ CULTURAL EL BARRANC.
EL MÓN DE LA CULTURA RETRÀ HOMENATGE A ENRIC VALOR EN EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

Músics, grups teatrals i associacions culturals retran un homenatge a l’escriptor i lingüísta Enric Valor el pròxim diumenge12 de juny a l’Auditori Municipal de Paiporta. L’acte commemorarà el centenari del seu naixement amb un repàs a l’obra i la figura d’un dels més importants promotors de la recuperació de la llengua al País Valencià.

Cent anys d’Enric Valor. Amb este títol, arrancarà el pròxim 12 de juny l’homenatge a una de les figures més importants en la recuperació de la llengua i la cultura del País Valencià. Enric Valor, nascut a Castalla (Alacant) el 22 d’agost de 1911, se’l considera un dels més importants impulsors de la normalització del valencià junt amb Carles Salvador i Sanchis-Guarner. Amb tot, l’autor de Sense la terra promesa o La flexió verbal és conegut, sobretot, per les seues rondalles, que han marcat generacions senceres d’escolars al País Valencià. L’acte està organitzat per l’Associació Cultural El Barranc de Paiporta, junt amb Galaxidi Produccions, i comptarà amb la presència de músics, com ara, Pau Alabajos, Al Tall, Josep Alcover, Artaica, Llorenç Barber, Miquel Gil, Dani Miquel, Lluis Miquel, Paco Muñoz, Josep Lluís Notari, Jacint Hernàndez, Remigi Palmero, Rafa Solves, Andreu Valor i Tres Fan Ball. Entre els actors i grups de teatre que han confirmat la seua participació hi es troben Carles Alberola, Paco Alegre, Carles Cano, Vicent Cortés, Enric Esteve, Llorenç Giménez, Sandra Merenciano, Numen Teatre, Pilar Silla, Javi Velasco, El tio Vicent i el Taller d’Arts Escèniques.

Igualment, hi participaràn El gegant Pi de l'Associació de Veïnes i Veïns de Sant Marcel·lí i la Muixeranga Els Negrets de l'Alcúdia.

L'homenatge, al qual també s'ha sumat la Federació Escola Valenciana i CAPPEV, estarà conduït per l'actriu Rosana Pastor, l’actor Paco Alegre i Dimas Montiel.

Una de les reponsables de l’organització, l’actriu i neboda d’Enric Valor, Dafni Valor, ha assenyalat que “la resposta per part de la societat valenciana ha sigut molt important, tant, com el llegat que ell ens ha deixat i tant li agraïm” Per a l’acte d’homenatge s’ha preparat un gran escenari sobre el qual desfilaran molts dels participants alhora que s’emetran arxius documentals de l’escriptor. El guió corre a càrrec d’Antoni Torreño que, junt amb Dafni Valor, han creat este espectacle multidisciplinar que compta també amb la presència del grup Alimara i dels ballarins Mari Carmen Fernández i Jose Giménez. La direcció artística corre a càrrec de Toni Belloch i de la documentació audiovisual se’n ha fet càrrec la periodista Rosa Brines.


HOMENATGE A ENRIC VALOR. 12 juny auditori de Paiporta. 18 hores. Entrada lliure fins completar l'aforament.

dilluns, 30 de maig del 2011

Fotografies de l'excursió a Castalla

Ja teniu algunes fotografies de l'excursió a Castalla del diumenge 29 de maig.
Totes aquelles persones que encara en tenen més, podeu passar-les i les penjarem al web.


Lectures de les rondalles d'Enric Valor a terres de Castalla.

Si vols vore més fotografies.

dijous, 26 de maig del 2011

Un barranc de contes amb Martha Escudero

Divendres dia 3 de juny a les 22:30
Auditori de Paiporta



"Los retablos de Román Calvo"


Martha Escudero, narradora.
www.marthaescudero.com

Adaptación de cuatro relatos de la escritora y dramaturga mexicana Norma Román Calvo, de su obra Retablos Mexicanos, que nos narran, con un humor fresco e ingenioso, la costumbre de agradecer a la divinidad los favores recibidos a través de un exvoto. En este caso, un exvoto de carácter pictórico, los llamados retablos populares.

Pero no trataremos sobre las cualidades artísticas de estas obras, no. Les propongo algo mejor: ¡les voy a contar el milagro!


Martha Escudero nació en la Ciudad de México. Desde el año de 1993 radica en Barcelona dedicándose a la narración oral.
Su repertorio se nutre de mitos, cuentos y leyendas tradicionales y de relatos y cuentos de autor. Narra para todos los públicos, en algunas ocasiones acompañando la narración con música y canciones. Ha participado en diferentes festivales, ciclos y maratones de narración oral en la mayoría de las comunidades de España y en Portugal, Andorra, Brasil y México.
Cree en la narración oral como un hecho artístico-cultural de comunicación y relación.

divendres, 13 de maig del 2011

EXCURSIÓ A CASTALLA






El diumenge, 29 de maig de 2011 l’Associació Cultural El Barranc i Cent anys d’Enric Valor et convidem a participar a



LA TERRA PROMESA D’ENRIC VALOR

Una excursió pels paisatges que inspiraren l’obra literària de l’autor



Allí dalt, quina calma i quin silenci, Déu meu!

Aquell terreny , alt i brau, sempre produeix, quan hi arribes, una pregona impressió. Nosaltres avançàvem cap al mas amb el cor alegre, però semblava com si no gosàrem parlar, com si temérem trencar amb la nostra veu algun dolç encantament, que es desprenguera de la puresa, de la quietud i de la bellesa del lloc.

Enric Valor. Contalles de la boira



Això escrigué Enric Valor fa més de setanta anys. Enamorat ja dels seus paisatges eterns, començava a descriure’ls en les seues primeres obres literàries. Tota la vida es mantingué fidel a la terra, a la terra promesa, a la terra que compartia amb tots els valencians: la muntanya, el paisatge, la llengua de tots, l’entusiasme... I dalt de tot, Planisses, una petita foia , una petita joia a les altures, a la falda de la serra del Maigmó.

Les terres perdudes, les terres recuperades, les terres tornades a perdre... Des de l’angoixa i el dolor profund perquè li hagueren arrabassat el paisatge més estimat, Valor escriu el seu monument literari: la trilogia de Cassana (Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó). Nosaltres retrobarem aquell paisatge acompanyats de la seua família, caminant com caminava l’autor quan només hi podia accedir amb una burreta.



La família Valor, eixint de Castalla camí de Planisses

Un recorregut des de la muntanya d’Enric Valor fins a Castalla, el seu poble natal.

Al llarg del camí anirem fent lectures literàries en cada lloc on l’autor s’inspirà per a escriure. I a la vesprada, a Castalla, després d’un gaspatxo antològic a el Viscaio, recorrerem els racons de la infantesa de l’autor.





Descripció:

Lloc i hora d’eixida: Paiporta, des de Unifamiliar Horta (Pitufos) cantó carrer Garbí, a les 8’00h.

Tornada a Paiporta al voltant de les 20h.

11 Km. Desnivells: 1.097m. (coll del Portell) – 1.175m. (carena del Maigmó) – 1.050m. (Planisses) - 600m. (Castalla).

Caminarem des del coll del Portell fins a la carena de la serra del Maigmó on entrem a les antigues terres dels Valor. Baixarem als masos de Planisses i, per darrere, seguirem cap avall pel barranc de la Fusta, fins que deixarem arrere el bosc i la muntanya i entrarem a les terres de secà, que ens acosten al poble de Casthttp://www.blogger.com/img/blank.gifalla.

Podeu consultar la ruta a http://www.turismocastalla.com/castalla/uploaded/MapaCastalla_prv85.jpg . (El nostre trajecte recorre grosso modo, els punts 4,5,6,7,8 fins a l’1.)



Material necessari: Calcer de muntanya, gaiato, protecció solar, capell, aigua abundant i entrepanet d’esmorzar.

Dinar: Mesón el Viscaio: Embotit, gaspatxo tradicional castellut, postres i begudes. I, probablement, “xou” de la casa.



Places limitades.

Preus:

Socis. 27€ (sense bus: 22€)

No socis 35 € (sense bus: 22€)

Xiquets socis: 15€

Xiquets no socis: 27 € (sense bus: 15€)



Per a participar cal ingressar la quantiat que pertoque al compte Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del 24 de maig; i enviar un correu electrònic al elbarranc@elbarranc.net amb els noms de les persones que us apunteu.



Si voleu més informació, pregunteu per Antoni Torreño al 606 427 049.

dijous, 5 de maig del 2011

Flora de la Vall dels Alcalans Guia de les Plantes que creixen a Montroy, Real i Montserrat M. Ángeles Codoñer Santamans Simón Fos Martín

CASA DE LA CULTURA
DE MONTSERRAT

DISSABTE 14 DE MAIG

de 2011 a les 19.30h
presentació del llibre.



Flora de la Vall dels Alcalans
Guia de les Plantes que creixen a Montroy, Real i Montserrat

M. Ángeles Codoñer Santamans i Simón Fos Martín

dissabte, 9 d’abril del 2011

Homenatge a Enric Valor, Auditori Paiporta 12 de juny

Ja són molts els artistes que ens han confirmat la seua particiació a L'homenatge a Enric Valor del 12 de juny, com ara:

Músics i cantants: Pau Alabajos, Al Tall, Josep Alcover, Llorens Barber , Eva Dénia, Miquel Gil, Lluis Miquel, Néstor Mont, Remigi Palmero, Rafa Solves, Andreu Valor, Tres Fan Ball,

Actors i grups de teatre: Carles Cano, Joanvi Cubedo, Enric Esteve, Llorenç Giménez, Numen Teatre, Rosana Pastor, Pilar Silla, Dafni Valor, Taller d’Arts Escèniques, Carles Alberola, Lluerna Teatre,

Grups de ball i ballarins: Jose Giménez,

Altres: Toni Belloch, Dimas Montiel, Gemma Pasqual, Toni Torreño, Sandra Merenciano i Javi Velasco, Jacint Hernàndez, Rosa Brines, Un entre tants!

I cada dia s'afegeixen més.

diumenge, 27 de març del 2011

RETROBEM EL TÚRIA: Recorregut en bici pel Parc Fluvial del Túria


RETROBEM EL TÚRIA: Recorregut en bici pel Parc Fluvial del Túria
Dissabte dia 2 d’abril.

El recorregut del parc Fluvial del Túria s’ha inaugurat recentment. Es tracta d’un bellíssim camí per a vianants i bicicletes tranquil•les (també l’utilitzen, ai las!, apressats ciclistes de muntanya i cavalls de bonyiga fàcil), que s’inicia al poble de Vilamarxant i arriba fins al Parc de Capçalera a la ciutat de València. L’atractiu principal del camí és que acompanyem de manera constant el riu Túria en els seus últims 30 quilòmetres fins que se l’engoleix l’obra gegantina del “Plan Sur”.

Aigües amunt el Túria té aigua, molta aigua, i baixa decidit cap al mar entre boscos de ribera per la comarca del Camp del Túria. Poc sap el riu que li queda poc de tram d’orgull i d’aigües braves: abans d’entrar a l’Horta començarà a domesticar-se en assuts, depuradores, séquies i altres desviaments. Aquest és el seu destí des de fa segles perquè l’ésser humà ens hem servit del riu per a modelar el paisatge d’horta i per a fer possible la nostra agricultura de regadiu.



I, més humiliació encara per al riu, des de l’última rabieta forta que tingué (la riuà del 57) se l’ha expulsat definitivament de la ciutat de València per l’anomenat nou llit del riu Túria.
Siga com siga, és admirable viure hui dia (el dissabte, nosaltres) la simbiosi entre l’obra natural –geològica, hídrica, botànica...– de l’entorn del riu i una excel•lent iniciativa sostenible: un llarguíssim camí respectuós que retorna en part l’orgull al Túria. Podeu resseguir el mapa de molta part del recorregut a :
www.tinyurl.com/lliriabici



Així, amic s i socis de El Barranc baixarem amb les bicicletes del tren, a Llíria, i anirem amb bici a trobar el riu pels voltants de Vilamarxant. Llavors, acompanyant-lo amb un pedaleig suau,tornarem a traçar el seu llit de sempre i arribarem fins al parc de capçalera, a Mislata i a València. Després només caldrà empalmar altres vies ciclistes fins arribar a Paiporta, ja de vesprada.


MÉS INFORMACIÓ I DADES TÈCNIQUES:
RECORREGUT:
Llíria-Vilamarxant (riu Túria) 8Km (via ciclista tranquil•la i camins rurals amb algunes costeres
Vila-marxant-Parç de capçalera (València) 27Km (Recorregut parc fluvial costera avall travessant el riu per pontselevats.
Parc de Capçalera – Paiporta 6 Km.(carril bici fins al polígon industrial de l’Alqueria de Moret)
Total trajecte 42 Km.



HORA DE CONCENTRACIÓ I EIXIDA:
9’15h. del matí
LLOC D’EIXIDA: Estació de tren de Paiporta
PREU trajecte a Llíria en bitllet de grup (20 persones): 1’05€

CAL ABSOLUTAMENT AVISAR LA PARTICIPACIÓ I EL NOMBRE D’ASSISTENTS. A atorrenyo@hotmail.com Si en fórem més de 20 caldria que alguns agafaren el tren de les 9’01 i que esperaren a l’estació de Llíria el tren següent perquè no poden viatjar més de 20 bicicletes per comboi.
NECESSITATS:
• Bicicleta revisada i en condicions
• Bomba d’aire, parxes de punxada i càmera de recanvi
• Reflectants i casc
• Aigua i roba còmoda i transpirable
• Crema solar

RITME DE PEDALADA:
La dels xiquets que ens acompanyen, que avegades sorprén.
MENJARS
• Un mos en arribar a Llíria i abans de pedalejar
• Un bon esmorzar/dinar a la terrassa Askuas de Riba-roja del Túria. (Possibilitat 1: entrepà propi; possibilitat 2: graellada a la terrassa 8€)
• Berenar al parc de capçalera de València.

Un barranc de contes: Félix Albo


Divendres dia 1 d'abril a les 22:30
Auditori de Paiporta

Un barranc de contes
A càrrec de:

FÉLIX ALBO

Contes per a adults
Entrada gratuïta

http://felixalbo.blogspot.com/

dilluns, 21 de març del 2011

ANEM AL TEATRE MICALET "Poseu-me les ulleres"



Dijous 31 de març a les 20:30 hores al TEATRE MICALET

"POSEU-ME LES ULLERES" Basat en la vida i obra de Vicent Andrés Estellés
Repartiment:
Pilar Almeria, Isabel Arinyó, Enric Juezas, Carles Linares, Joan Peris
Música en directe: Carles Linares.
Tràiler:
Preu: 10 euros
Reserves a Pep Val (668821130) fins el divendres 25 de març. Places limitades

dilluns, 14 de març del 2011

26 de març Passeig pels horts i alqueries de Paiporta a Picanya




Dissabte 26 de març.
Eixida a les 9:15 h. des de Pitufos (Cantó carretera a Albal).
Visita als horts de Villa Delia, J. Boluda i Hort de Lis

Acompanyats per Adrià Besó (Director del Museu Comarcal de L'Horta Sud) visitarem els horts de Villa Delia i J. Boluda.
Posteriorment a les 12:00 h assistirem a la presentació del llibre que organitza l'Ajuntament de Picanya a l'Hort de Lis:

Els horts solidaris. Les colònies escolars de Picanya 1937-1939
Autors: Cristina Escrivà i Rafael Maestre



Decenes de fotos, dibuixos, cartells... il·lustren aquest llibre que té com a protagonista el compromís solidari del nostre poble que, en uns moments molt difícils, va fer tota una demostració de qualitat humana en acollir als xiquets i xiquetes que el govern de la República va tracar de protegir del bombardejos del bàndol nacional.





ELS HORTS DE TARONGERS

Històricament el paisatge de la comarca de l’Horta Sud s’ha caracteritzat per un equilibri plurisecular entre les terres de marjal, situades al voltant de l’Albufera i dedicades al cultiu de l’arròs, les terres d’horta regades per l’aigua del Túria i destinades a cultius hortícoles, i les terres més altes i interiors ocupades per cultius de secà. A cadascuna d’aquestes àrees s’associen unes determinades tipologies arquitectòniques: a l’horta predomina l’alqueria, a la marjal la barraca, i a les terres marginals, quan ens endinsem més cap a l’interior podem trobar casetes de secà, masos, corrals de ramat, etc. Tot i que la tendència ha estat guanyar terres al secà en les zones limítrofs per a destinar-les als cultius d’horta, aquestes transformacions han estat lentes, costoses, i a penes perceptibles a curt termini.

Però aquest equilibri plurisecular va començar a trencar-se cap a les darreres dècades del segle XIX per causa de la generalització d’un dels invents de la Revolució Industrial -la màquina de vapor aplicada per a la captació d’aigua subterrània-, tot associat amb l’expansió del cultiu del taronger.

Aquest procés va començar de forma primerenca per aquelles àrees limítrofs amb les terres d’horta, com ocorre amb el cas de Picanya. Així, entre 1880-1900, veïns de la ciutat de València van invertir grans capitals en l’adquisició de terres de secà que molt prompte van ser transformades en camps de tarongers, tot perllongant-se aquesta situació fins els anys trenta del nostre segle. I per garantir la suficiència de recursos hídrics es va fer necessària la perforació de pous.

Per tant, dins aquest context de transformació sòcio-econòmica apareix una nova manera d’articular el paisatge agrari: l’hort de tarongers, caracteritzat per tractar-se d’una explotació agrària concentrada, generalment rodejada per una tanca, i presidida per una edificació que servia tant com a lloc d’estiueig i esbargiment per als propietaris, com per a residència de la família que tenia cura del seu cultiu. Dins el terme de Picanya els primers horts es localitzen en les partides de Les Palmes i el Colocó, situades més al nord junt a l’antiga horta, mentre que poc després es van transformar les terres situades en les partides de la Pedrera i el Regatxó, situades al sud del terme i en les quals es localitza la major concentració d’horts.

Però el paisatge dels horts de tarongers no és exclusiu de la comarca de l’Horta, ja que aquesta tipologia arquitectònica i paisatgística també emergeix en aquelles altres hortes situades junt a la xarxa de sèquies existent en les desembocadures d’altres rius valencians, que en aquell moment van començar a ampliar-se amb la posada en funcionament de nous motors per a traure aigua i amb l’expansió del cultiu del taronger. Per tant aquest paisatge dels horts de tarongers el podem trobar a la Ribera Baixa, la Plana de Castelló i la Safor.

Per tot això l'hort de tarongers constitueix dins l'actual paisatge agrari un símbol característic producte d'unes coordenades sòcio-econòmiques que es donaren en un espai de temps concret, comprés aproximadament entre 1880-1930. Conscient d’aquesta realitat, la Corporació Municipal que en el seu dia va aprovar el vigent P.G.O.U. va demostrar una gran sensibilitat al contemplar la proposta tècnica de protecció de tots els horts existents al terme. D’altra banda les encertades i acurades restauracions realitzades pels propietaris d’alguns horts, suposen el complement necessari per assegurar la preservació d’aquest patrimoni per al fruiment del poble, com un símbol de la seua capacitat creativa, i per tant de la seua identitat.

Font: Besó, A.: Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i Paisatge. Ajuntament de Picanya, 2000.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Carnestoltes de Russafa



El Taller d'Arts Escèniques, El Barranc de Paiporta i Cent anys d'Enric Valor participarem al carnestoltes "Carnaval Russafa Culturaviva"amb el lema: PERSONATGES DE LES RONDALLES D'ENRIC VALOR. Ens agradaria que participareu, només cal buscar una disfressa d'un personatge de rondalla i estar a les 16 hores al C/Dénia 69 baix. També fan falta músics. Algú s'apunta? T'esperem.
Més informació d'aquesta activitat: http://www.jarit.org/app/

dissabte, 19 de febrer del 2011

Diumenge 6 de març. Amb bicicleta per hortes, horts i camps de l’Horta Sud




L’associació Cultural El Barranc tornem posar els peus als pedals. Esta vegada el paisatge que recorrerem amb bicicleta és tan atractiu com les últimes vegades. Ara ens toca passejar cap al Sud i i cap al paisatge interior de l’Horta.
La ruta que vos proposem començarà travessant les camps d’horta i els horts de Picanya i anirà acostant-se cap al terme de Picassent per carreteres tranquil•les de diumenge. A poc a poc guanyarem altura i el regadiu anirà convertint-se en secà quasi sense adonar-nos-en: les lletugues deixaran pas al taronger; els tarongerars, als camps de garroferes i als ametlers... Ací i allà creuàrem alqueries disperses rematades per palmeres(amb una mica de sort encara bledanes, sense l’assot del temible “morrut” ); les pedanies del poble de Picassent se succeiran també: Sant Josep, Realon... Nosaltres les passarem de llarg, saludant algun veí encuriosit per la marxa.

El nostre objectiu primer serà arribar a l’hort d’Eva i Àngel per la part alta del terme de Picassent. Hi aplegarem després de creuar la carretera de Montserrat ,i un quilòmetre després, el barranc de Millerola. A uns 145 metres d’altitud, les llomes dels voltants dels camps d’Eva i Àngel són un punt magnífic per contemplar tota l’extensió de l’Horta Sud i, més enllà, l’Albufera i el mar. Visitarem els camps que ens subministren fruites i hortalisses ecològiques cada setmana a molts socis i simpatitzants del Barranc i després ens llancarem pel camí Devadillo avall cap a Picassent, on ens esperarà molts un magnífic arròs amb llamàntol al poliesportiu del poble.
Finalment, per a fer la digestió, pedalejarem suaument per camins de travessa fins a Albal, Catarroja i Paiporta. Tot un goig per als sentits.

MÉS INFORMACIÓ I DADES TÈCNIQUES:
Trajecte Paiporta- Hort d’Eva i Àngel 19 Km.
Total anada, fins a Picassent 26 Km.
Tornada a Paiporta 10 Km.
Total trajecte 36 Km.
Desnivell acumulat: 170 m.

HORA DE CONCENTRACIÓ I EIXIDA: Diumenge 6 de març a les 10h. del matí
LLOC D’EIXIDA: Entrada de l’escola Jaume I (c/ camí del convent s.n)
NECESSITATS:
• Bicicleta revisada i en condicions
• Bomba d’aire,parxes de punxada i càmera de recanvi
• Reflectants i casc
• Aigua i roba còmoda i transpirable

MENJARS
• Esmorzar de casa en ruta.
Dinar:
a) Menú del restaurant del poliesportiu de Picasssent: 3 entrants, ensalada, CALDERETA D’ARRÒS AMB LLAMÀNTOL, postres, beguda , café i cava 30€

(Cal fer-ne ingrés de bestreta al compte de l’associació
Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del dia 1 de març i enviar un correu a elbarranc@elbarranc.net amb el nom dels participants).



b) Entrepà a la zona de picnic del poliesportiu. (En aquest cas cal portar l'entrepà o comprar-lo al poliesportiu. No feu, evidentment, cap ingrés)

Les persones interessades a acudir en cotxe a l’hort d’Eva o al restaurant , informeu també al correu de l’associació i, ingrresseu, en el seu cas, el montant del menú del restaurant.

divendres, 18 de febrer del 2011




DECLARACIÓ PÚBLICA D’ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV)



València, divendres, 18 de febrer de 2011



Reunida la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer de 2011 ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això està provocat per les renovades amenaces de noves multes del Govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer front a altres dues multes que sumen 600.000 euros. La data límit per fer-ho és el 20 de març si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.



Davant aquesta decisió Acció Cultural considera:



Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.

Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a imputat en el cas Gurtel



Segon.- Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del sr. Francisco Camps va en contra de l'esperit de tota la normativa europea.

Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes audiovisuals. Així s'evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.



Tercer.- El sr. Francicos Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per poder forçar al tancament de TV3

Així, ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.



Quart.- El sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9

Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des de 1989, va ser la que impulsà l'arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el Govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel sr. Francisco Camps i es continuà amb la persecució de TV3.



Cinqué.- El sr. Francisco Camps nega els valencians una televisió en la seua pròpia llengua.

Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, en contra dels interessos del nostre poble.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca al sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, en entendre que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic està pendent de resolució en el Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a d'altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.

Finalment, volem agraïr l'esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers vint-i-sis anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les Illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. etc. A tots, moltes gràcies.



Acció Cultural us convida a sumar-vos

a la iniciativa espontània de

suport a les emissions de TV3 al País Valencià

deixant blocs i webs

SENSE SENYAL