Excursió en bici Paiporta-Albufera el diumenge 17 d'octubre

Visita al Tancat de la Pipa

Són les 9'30h. Quan arribem a la Plaça de Soliera; hi ha un color especial, els cascs, les samarretes de coloraines, els xiquets i el Toni Torreño a punt amb la seua llista a la mà...



Fa goig tanta energia, el guirigall que precedeix una excursió, les ganes de tallar el vent amb el casc, amb la cara. Per desgràcia no puc anar amb bici, per sort m'acompanyen Empar i Pep. D'aquesta manera podem xerrar, fer plans, parlar de l'èxit de Pep el Botifarra... Mentrestant la nostra colla ciclista particular s'enfila com un cuc pels caminets de l'Horta, pel Barranc de Catarroja, per tots els barrancs que van canviant el seu nom a mida que s'acosten a l'Albufera.



Nosaltres amb el cotxe, arribem ben promptet a la cadena que ens tanca el pas i que ens indica El Tancat de la Pipa. Telefonem per assegurar-nos que es pot passar després d'afluixar la cadena i seguim avant. En arribar al punt d'entrada a ens aturem a esperar els nostres companys i passegem plàcidament.


Fa un dia fantàstic, amb una llum suau i tranquil·la, de diumenge plàcid. De pescadors guaitant la canya i esperant que l'ham faça un moviment estrany per trencar la monotonia. Hi ha l'arròs, esplendorós i d'un verd de terra, d'un verd humit i d'un aroma dolç. Passegem al voltant de les canyes enmig d'un silenci estrany. Hi ha parotets, hi ha aneguets, i les nostres oïdes s'hi van acostumant a poc a poc als sorolls de les canyes.

De repent veiem la colla amb les bicis; realment han fet ràpid el camí. Des de Paiporta han anat vorejant el Barranc, sempre el mateix barranc amb noms diferents, el barranc de Xiva, el Barranc de Torrent, el Barranc del Poio per Catarroja... Arriben finalment al motor que ens dona l'entrada al Tancat de la Pipa, i ells i nosaltres arribem finalment a l'antic motor i fem un passeig amb barca, inoblidable. Anem en dues barques grans, fantàstiques. Els nostres timoners particulars i joveníssims ens posen al dia i ens donen la seua versió particular de les innovacions ecològiques del Tancat. Tenim un país de savis, tothom en sap de tot sense escoltar el que pensen els altres. Amb la crisi i el patiment de tantes persones, aquestes menudalles no importen ningú, però seria bo que el diàleg començarà a formar part de la nostra realitat quotidiana, que poguerem parlar de tot sense insults i obvietats. En fi, després de navegar enmig d'un paisatge harmoniós, i després d'escarotar ànecs, gavines i agrons i després de fer-nos centenars de fotos des d'una barca a l'altra, arribem de nou al Tancat.

Lucia, la biòloga que ens fa de monitora ens explica tot el procés per arribar al punt en què trobem l'espai protegit. Veiem l'interior de l'antic motor, les fotografies que ens situen perfectament en l'espai. També ens explica el procés que han encetat per restaurar l'habitat, els intents de fer funcionar una depuradora amb filtres verds que absorbeixen els nutrients de l'aigua que entren de la sèquia i la retornen al llac més pura. Això afavoreix el desenvolupament de comunitats en perill d'extinció i en la recuperació d'espècies amenaçades. Pugem al terrat des d'on es contempla un panorama excepcional. Els pobles que envolten l'Albufera, les serres, els tossals i les planes.

Després de l'explicació passegem pels caminets de fusta i contemplem l'aspecte que devia tenir l'Albufera fa centenars d'anys, i observem el senill , els canyars i les aus de l'habitat.


Acabem l'excursió que ens ha fet entrar en gana, malgrat l'esmorzaret al Tancat i des del cotxe veiem com la nostra volta ciclista particular s'enfila de nou pel Barranc camí de Paiporta.


Carmela Puig