Aquesta
escapada barranquera ens endinsarà en els dominis de l’alta muntanya
mediterrània. Les condicions ecològiques extremes, marcades principalment per
les baixes temperatures de l’hivern, són les principals responsables d’un paisatge
espectacular que impressiona per la seua originalitat. Aquests paisatges
dominats per diverses coníferes (pi roig, pinassa, savina reial, savina terrera),
són exclusius de la Serra del Javalambre que, des de La Puebla de San Miguel
(Valencia) i El Toro (Castellón) va guanyant altitud cap a Terol fins assolir
els 2.020 metres d’altitud al cim que dona nom a aquesta serralada.
Sortirem
en cotxes particulars des de l’Auditori, a les 8.00 hores, hi ha quasi 2.30
hores de viatge fins arribar a Puebla de San Miguel, però la nostra primera
parada es queda un poc abans del nucli de la població. Des d’ací agafarem la
senda que condueix fins a l’Alt de les Barraques o Calderón.
Les rodalies de la població i l’inici de la senda estan
situades a uns 1.100 m d’altitud. Pels voltants del poble ja es poden observar nombroses
savines reials de gran dimensions, però les vessants encara mantenen un
vegetació densa i estructurada on apareixen carrasques, roures valencians,
gargullers i ocasionalment, en llocs més frescos i humits, aurons, llidoners, cornicabres,
etc. El clima en aquesta altitud encara permet la supervivència d’espècies
arbòries de fulla plana, però aquest anirà endurint-se amb l’altitud i totes
elles desapareixeran del paisatge a partir dels 1.200 metres, aproximadament.
Superada aquesta altitud s’endinsem en els territoris més freds i continentals
del País, en el que es coneix com la paramera ibèrica. Aquesta zona està
coberta per boscos oberts de savina reial o turífera, pràcticament l’única
espècie arbòria amb capacitat per suportar les condicions d’oscil·lació
tèrmica, sequera i forta insolació que es registren en aquestes àrees. Al
sotabosc trobarem matollars amb ginebres i pastures, amb plantes molt pegades a
terra per suportar les dures condicions ecològiques. En aquesta entorn
visitarem el savinar de Las Blancas,
amb exemplars monumentals amb edats estimades que superen el miler d’anys.
Aprofitarem aquest punt per fer una xerradeta sobre la plantes, les seus
capacitats ecològiques i evolutives, el paisatge, la protecció d’aquesta zona
sota la figura de Microreserva de Flora. A més a més, aquest serà el lloc
perfecte per l’esmorzar.
Des
de aquest punt, continuarem la senda cap al Calderón i més o menys cap als
1.300 metres notarem un canvi en la vegetació, marcat per l’aparició de la savina
terrera. Són el boscos horitzontals que marquen la fesomia d’un paisatge que,
pel seu aspecte, ha estat batejat amb el nom de pell de lleopard. Només cal
tirar-li una ullada per entendre aquest nom. En aquestes altitud, el territori
estaria dominat per pinars, pels únics pinars vertaders, però la seua
explotació per a fusta i carboneig i l’aprofitament ramader de les àrees
elevades d’interior els ha deixat reduïts a exemplars dispersos i bosquets de
poca extensió. Les espècies que apareixen són el pi roig i la pinassa segons
l’altitud i la exposició de les vessants, encara que aquest darrer és el que
resulta més abundant. Allí on decidim d’aquest itinerari, triarem un lloc
adient per dinar, segons l’hora i la voluntat d’algun agosarat podem continuar
fins al cim del Calderón.
El Pic dels Calderón, amb 1.837 metres, el punt més
elevat del País Valencia (el Penyagolosa es qui rep aquesta consideració més
sovint, però la seua altitud és lleugerament inferior: 1814 metres), no abasta
altitud suficient per a que els pinars desapareguen, deixant a la savina
terrera tot el protagonisme, però els arbres que arriben a aquestes cotes
mostren en el seu aspecte retort, contrafet i xaparro la duresa de la vida en
les proximitats del cim.
Novament en el cotxes, mourem cap a Ademuz (19 km)
trajecte que ens costarà una mitja hora aproximadament. En l’aldea de El Val de
la Sabina, els amics M. José i Paco ens esperen en la Casa Rural La Tosca (http://www.latoscacasarural.com/)
per ensenyar-nos les seues instal·lacions i ens prepararan una picaeta.
Mourem cap a Castielfabib, concretament Complejo de Turismo Rural
"Los Centenares" (http://www.ceagascv.com/alojami.htm) on està
previst el sopar i l’allotjament.
Per al diumenge, després del desdejuni, tornarem a Ademuz i agafarem direcció Vallanca per fer
una passejada per la vora del riu Bohilgues. A més d’un inesperat paisatge que
trenca completament l’aspecte eixut circumdant, podrem gaudir d’uns bons
exemples de la vegetació de ribera amb les seues plantes característiques
organitzades en bandes paral·leles al llit del riu.
Amb aquest recorregut es donarà per finalitzada aquesta escapada
al Racó d’Ademuz. Cadascú decidirà les activitats posteriors (compres, visita a
Ademuz, etc.) i fixar la seua hora de tornada (o organitzem dinar segons la
decisió majoritària).
Coordinen l'activitat Àngels i Simó.
Coordinen l'activitat Àngels i Simó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sigau correctes i respectuosos, els comentaris estan oberts a tot el món.