RETROBEM EL TÚRIA: Recorregut en bici pel Parc Fluvial del Túria

RETROBEM EL TÚRIA: Recorregut en bici pel Parc Fluvial del Túria
Dissabte dia 2 d’abril.

El recorregut del parc Fluvial del Túria s’ha inaugurat recentment. Es tracta d’un bellíssim camí per a vianants i bicicletes tranquil•les (també l’utilitzen, ai las!, apressats ciclistes de muntanya i cavalls de bonyiga fàcil), que s’inicia al poble de Vilamarxant i arriba fins al Parc de Capçalera a la ciutat de València. L’atractiu principal del camí és que acompanyem de manera constant el riu Túria en els seus últims 30 quilòmetres fins que se l’engoleix l’obra gegantina del “Plan Sur”.

Aigües amunt el Túria té aigua, molta aigua, i baixa decidit cap al mar entre boscos de ribera per la comarca del Camp del Túria. Poc sap el riu que li queda poc de tram d’orgull i d’aigües braves: abans d’entrar a l’Horta començarà a domesticar-se en assuts, depuradores, séquies i altres desviaments. Aquest és el seu destí des de fa segles perquè l’ésser humà ens hem servit del riu per a modelar el paisatge d’horta i per a fer possible la nostra agricultura de regadiu.



I, més humiliació encara per al riu, des de l’última rabieta forta que tingué (la riuà del 57) se l’ha expulsat definitivament de la ciutat de València per l’anomenat nou llit del riu Túria.
Siga com siga, és admirable viure hui dia (el dissabte, nosaltres) la simbiosi entre l’obra natural –geològica, hídrica, botànica...– de l’entorn del riu i una excel•lent iniciativa sostenible: un llarguíssim camí respectuós que retorna en part l’orgull al Túria. Podeu resseguir el mapa de molta part del recorregut a :
www.tinyurl.com/lliriabici



Així, amic s i socis de El Barranc baixarem amb les bicicletes del tren, a Llíria, i anirem amb bici a trobar el riu pels voltants de Vilamarxant. Llavors, acompanyant-lo amb un pedaleig suau,tornarem a traçar el seu llit de sempre i arribarem fins al parc de capçalera, a Mislata i a València. Després només caldrà empalmar altres vies ciclistes fins arribar a Paiporta, ja de vesprada.


MÉS INFORMACIÓ I DADES TÈCNIQUES:
RECORREGUT:
Llíria-Vilamarxant (riu Túria) 8Km (via ciclista tranquil•la i camins rurals amb algunes costeres
Vila-marxant-Parç de capçalera (València) 27Km (Recorregut parc fluvial costera avall travessant el riu per pontselevats.
Parc de Capçalera – Paiporta 6 Km.(carril bici fins al polígon industrial de l’Alqueria de Moret)
Total trajecte 42 Km.



HORA DE CONCENTRACIÓ I EIXIDA: 9’15h. del matí
LLOC D’EIXIDA: Estació de tren de Paiporta
PREU trajecte a Llíria en bitllet de grup (20 persones): 1’05€

CAL ABSOLUTAMENT AVISAR LA PARTICIPACIÓ I EL NOMBRE D’ASSISTENTS. A atorrenyo@hotmail.com Si en fórem més de 20 caldria que alguns agafaren el tren de les 9’01 i que esperaren a l’estació de Llíria el tren següent perquè no poden viatjar més de 20 bicicletes per comboi.
NECESSITATS:
• Bicicleta revisada i en condicions
• Bomba d’aire, parxes de punxada i càmera de recanvi
• Reflectants i casc
• Aigua i roba còmoda i transpirable
• Crema solar

RITME DE PEDALADA:
La dels xiquets que ens acompanyen, que avegades sorprén.
MENJARS
• Un mos en arribar a Llíria i abans de pedalejar
• Un bon esmorzar/dinar a la terrassa Askuas de Riba-roja del Túria. (Possibilitat 1: entrepà propi; possibilitat 2: graellada a la terrassa 8€)
• Berenar al parc de capçalera de València.

Un barranc de contes: Félix Albo

Divendres dia 1 d'abril a les 22:30
Auditori de Paiporta

Un barranc de contes
A càrrec de:

FÉLIX ALBO

Contes per a adults
Entrada gratuïta

http://felixalbo.blogspot.com/

ANEM AL TEATRE MICALET "Poseu-me les ulleres"

Dijous 31 de març a les 20:30 hores al TEATRE MICALET

"POSEU-ME LES ULLERES" Basat en la vida i obra de Vicent Andrés Estellés
Repartiment:
Pilar Almeria, Isabel Arinyó, Enric Juezas, Carles Linares, Joan Peris
Música en directe: Carles Linares.
Tràiler:
Preu: 10 euros
Reserves a Pep Val (668821130) fins el divendres 25 de març. Places limitades

26 de març Passeig pels horts i alqueries de Paiporta a Picanya

Dissabte 26 de març.
Eixida a les 9:15 h. des de Pitufos (Cantó carretera a Albal).
Visita als horts de Villa Delia, J. Boluda i Hort de Lis

Acompanyats per Adrià Besó (Director del Museu Comarcal de L'Horta Sud) visitarem els horts de Villa Delia i J. Boluda.
Posteriorment a les 12:00 h assistirem a la presentació del llibre que organitza l'Ajuntament de Picanya a l'Hort de Lis:

Els horts solidaris. Les colònies escolars de Picanya 1937-1939
Autors: Cristina Escrivà i Rafael Maestre



Decenes de fotos, dibuixos, cartells... il·lustren aquest llibre que té com a protagonista el compromís solidari del nostre poble que, en uns moments molt difícils, va fer tota una demostració de qualitat humana en acollir als xiquets i xiquetes que el govern de la República va tracar de protegir del bombardejos del bàndol nacional.





ELS HORTS DE TARONGERS

Històricament el paisatge de la comarca de l’Horta Sud s’ha caracteritzat per un equilibri plurisecular entre les terres de marjal, situades al voltant de l’Albufera i dedicades al cultiu de l’arròs, les terres d’horta regades per l’aigua del Túria i destinades a cultius hortícoles, i les terres més altes i interiors ocupades per cultius de secà. A cadascuna d’aquestes àrees s’associen unes determinades tipologies arquitectòniques: a l’horta predomina l’alqueria, a la marjal la barraca, i a les terres marginals, quan ens endinsem més cap a l’interior podem trobar casetes de secà, masos, corrals de ramat, etc. Tot i que la tendència ha estat guanyar terres al secà en les zones limítrofs per a destinar-les als cultius d’horta, aquestes transformacions han estat lentes, costoses, i a penes perceptibles a curt termini.

Però aquest equilibri plurisecular va començar a trencar-se cap a les darreres dècades del segle XIX per causa de la generalització d’un dels invents de la Revolució Industrial -la màquina de vapor aplicada per a la captació d’aigua subterrània-, tot associat amb l’expansió del cultiu del taronger.

Aquest procés va començar de forma primerenca per aquelles àrees limítrofs amb les terres d’horta, com ocorre amb el cas de Picanya. Així, entre 1880-1900, veïns de la ciutat de València van invertir grans capitals en l’adquisició de terres de secà que molt prompte van ser transformades en camps de tarongers, tot perllongant-se aquesta situació fins els anys trenta del nostre segle. I per garantir la suficiència de recursos hídrics es va fer necessària la perforació de pous.

Per tant, dins aquest context de transformació sòcio-econòmica apareix una nova manera d’articular el paisatge agrari: l’hort de tarongers, caracteritzat per tractar-se d’una explotació agrària concentrada, generalment rodejada per una tanca, i presidida per una edificació que servia tant com a lloc d’estiueig i esbargiment per als propietaris, com per a residència de la família que tenia cura del seu cultiu. Dins el terme de Picanya els primers horts es localitzen en les partides de Les Palmes i el Colocó, situades més al nord junt a l’antiga horta, mentre que poc després es van transformar les terres situades en les partides de la Pedrera i el Regatxó, situades al sud del terme i en les quals es localitza la major concentració d’horts.

Però el paisatge dels horts de tarongers no és exclusiu de la comarca de l’Horta, ja que aquesta tipologia arquitectònica i paisatgística també emergeix en aquelles altres hortes situades junt a la xarxa de sèquies existent en les desembocadures d’altres rius valencians, que en aquell moment van començar a ampliar-se amb la posada en funcionament de nous motors per a traure aigua i amb l’expansió del cultiu del taronger. Per tant aquest paisatge dels horts de tarongers el podem trobar a la Ribera Baixa, la Plana de Castelló i la Safor.

Per tot això l'hort de tarongers constitueix dins l'actual paisatge agrari un símbol característic producte d'unes coordenades sòcio-econòmiques que es donaren en un espai de temps concret, comprés aproximadament entre 1880-1930. Conscient d’aquesta realitat, la Corporació Municipal que en el seu dia va aprovar el vigent P.G.O.U. va demostrar una gran sensibilitat al contemplar la proposta tècnica de protecció de tots els horts existents al terme. D’altra banda les encertades i acurades restauracions realitzades pels propietaris d’alguns horts, suposen el complement necessari per assegurar la preservació d’aquest patrimoni per al fruiment del poble, com un símbol de la seua capacitat creativa, i per tant de la seua identitat.

Font: Besó, A.: Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i Paisatge. Ajuntament de Picanya, 2000.

Carnestoltes de Russafa

El Taller d'Arts Escèniques, El Barranc de Paiporta i Cent anys d'Enric Valor participarem al carnestoltes "Carnaval Russafa Culturaviva"amb el lema: PERSONATGES DE LES RONDALLES D'ENRIC VALOR. Ens agradaria que participareu, només cal buscar una disfressa d'un personatge de rondalla i estar a les 16 hores al C/Dénia 69 baix. També fan falta músics. Algú s'apunta? T'esperem.
Més informació d'aquesta activitat: http://www.jarit.org/app/

Diumenge 6 de març. Amb bicicleta per hortes, horts i camps de l’Horta Sud

L’associació Cultural El Barranc tornem posar els peus als pedals. Esta vegada el paisatge que recorrerem amb bicicleta és tan atractiu com les últimes vegades. Ara ens toca passejar cap al Sud i i cap al paisatge interior de l’Horta.
La ruta que vos proposem començarà travessant les camps d’horta i els horts de Picanya i anirà acostant-se cap al terme de Picassent per carreteres tranquil•les de diumenge. A poc a poc guanyarem altura i el regadiu anirà convertint-se en secà quasi sense adonar-nos-en: les lletugues deixaran pas al taronger; els tarongerars, als camps de garroferes i als ametlers... Ací i allà creuàrem alqueries disperses rematades per palmeres(amb una mica de sort encara bledanes, sense l’assot del temible “morrut” ); les pedanies del poble de Picassent se succeiran també: Sant Josep, Realon... Nosaltres les passarem de llarg, saludant algun veí encuriosit per la marxa.

El nostre objectiu primer serà arribar a l’hort d’Eva i Àngel per la part alta del terme de Picassent. Hi aplegarem després de creuar la carretera de Montserrat ,i un quilòmetre després, el barranc de Millerola. A uns 145 metres d’altitud, les llomes dels voltants dels camps d’Eva i Àngel són un punt magnífic per contemplar tota l’extensió de l’Horta Sud i, més enllà, l’Albufera i el mar. Visitarem els camps que ens subministren fruites i hortalisses ecològiques cada setmana a molts socis i simpatitzants del Barranc i després ens llancarem pel camí Devadillo avall cap a Picassent, on ens esperarà molts un magnífic arròs amb llamàntol al poliesportiu del poble.
Finalment, per a fer la digestió, pedalejarem suaument per camins de travessa fins a Albal, Catarroja i Paiporta. Tot un goig per als sentits.

MÉS INFORMACIÓ I DADES TÈCNIQUES:
Trajecte Paiporta- Hort d’Eva i Àngel 19 Km.
Total anada, fins a Picassent 26 Km.
Tornada a Paiporta 10 Km.
Total trajecte 36 Km.
Desnivell acumulat: 170 m.

HORA DE CONCENTRACIÓ I EIXIDA: Diumenge 6 de març a les 10h. del matí
LLOC D’EIXIDA: Entrada de l’escola Jaume I (c/ camí del convent s.n)
NECESSITATS:
• Bicicleta revisada i en condicions
• Bomba d’aire,parxes de punxada i càmera de recanvi
• Reflectants i casc
• Aigua i roba còmoda i transpirable

MENJARS
• Esmorzar de casa en ruta.
Dinar:
a) Menú del restaurant del poliesportiu de Picasssent: 3 entrants, ensalada, CALDERETA D’ARRÒS AMB LLAMÀNTOL, postres, beguda , café i cava 30€

(Cal fer-ne ingrés de bestreta al compte de l’associació
Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del dia 1 de març i enviar un correu a elbarranc@elbarranc.net amb el nom dels participants).



b) Entrepà a la zona de picnic del poliesportiu. (En aquest cas cal portar l'entrepà o comprar-lo al poliesportiu. No feu, evidentment, cap ingrés)

Les persones interessades a acudir en cotxe a l’hort d’Eva o al restaurant , informeu també al correu de l’associació i, ingrresseu, en el seu cas, el montant del menú del restaurant.

DECLARACIÓ PÚBLICA D’ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV)



València, divendres, 18 de febrer de 2011



Reunida la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer de 2011 ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això està provocat per les renovades amenaces de noves multes del Govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer front a altres dues multes que sumen 600.000 euros. La data límit per fer-ho és el 20 de març si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.



Davant aquesta decisió Acció Cultural considera:



Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.

Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a imputat en el cas Gurtel



Segon.- Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del sr. Francisco Camps va en contra de l'esperit de tota la normativa europea.

Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes audiovisuals. Així s'evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.



Tercer.- El sr. Francicos Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per poder forçar al tancament de TV3

Així, ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.



Quart.- El sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9

Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des de 1989, va ser la que impulsà l'arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el Govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel sr. Francisco Camps i es continuà amb la persecució de TV3.



Cinqué.- El sr. Francisco Camps nega els valencians una televisió en la seua pròpia llengua.

Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, en contra dels interessos del nostre poble.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca al sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, en entendre que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic està pendent de resolució en el Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a d'altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.

Finalment, volem agraïr l'esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers vint-i-sis anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les Illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. etc. A tots, moltes gràcies.



Acció Cultural us convida a sumar-vos

a la iniciativa espontània de

suport a les emissions de TV3 al País Valencià

deixant blocs i webs

SENSE SENYAL