INGRÁVIDO Mar Domínguez. Del 25 d'octubre al 12 de novembre.

INGRÁVIDO
Mar Domínguez

Inauguració divendres 25 d'octubre a les 20 hores
Museu de la Rajoleria. Paiporta

Ingrávido és una instal·lació multimèdia que utilitza la fotografia i el vídeo com a mitjans per a desenvolupar un relat, que continua la mateixa línia discursiva del projecte que la precedeix, que vam anomenar Inspira.
Ingrávido és un projecte nascut de la investigació en un entorn ideal pera l'anàlisi i l'expressió artística: -l'aigua-.
A l'espai aquàtic, el cos perd els efectes de la gravetat i flota lliure com -les meduses-, éssers extraterrestres i ingràvids, composats quasi exclusivament d'aigua, una aigua que batega i s'hi fon en harmonia perfecta amb
ella mateixa. També el cos humà adult és constituït en gran mesura per aigua, en una quantitat que va minvant a mida que envellim. El percentatge més alt d'aigua en el cos el tenim quan acabem d'arribar al món, quan ens separem de la nostra existència anterior amb la primera inspiració; per la qual cosa no sembla estrany que aquest fluid essencial i font de vida esdevinga l'espai ideal on retornar després d'haver abandonat aquell llunya líquid amniòtic que ens embolicava i ens permetia flotar ingràvids abans de nàixer. Després del naixement la nostra respiració necessita els pulmons, pero és possible que el nostre ambient natural siga un món subaquàtic en el qualla inspiració nostra no siga d'aire, sinó d'aigua.

Mar Domínguez
www.mardomínguez.com


Aquella olor que tenia el teu cos ...
No era l'olor deis cossos que es perfumen.
Era una olor com d'aigua, elemental,
era una olor -ni tan sois era olorde
netedat i pulcra intimitat,
una tendral netedat com de brossa
fonamental, primordial, primera.
Abans de fer l'amor jo perseguia
a cada pam, damunt la teua pell,
la fascinant arrel d'aquella olor
que, molt golut, secretament m'atreia
fins a arribar el moment del vertigen;
i com aquell qui es llenya a una cisterna
o com aquell que adelerat es dutxa
queia damunt el teu cos amadíssim
o te'm posava damunt el meu cos,
car el teu cos, molt sovint, em cobria
comuna brossa, una pluja, propici.
No era l'amor, i era més que l'amor.
Era un amor de forestal origen,
era un amor com quan plou a la selva,
era un amor, tel-lúrica fondaria,
fins arribar al principi deis arbres.
Vicent Andrés Estellés ( Les acaballes de Catul)

Llegiu l'estimat poeta de l'associació El Barranc i de tots els valencians; homenatgem-lo una volta més abans que no acabe l'any Estellés; submergim-nos en l'aigua dels seus versos igual com Mar Domínguez ens vol retornar a l'aigua primera de l'úter matern. Viure la vida, com el poeta, com !'artista que presentem en aquesta exposició, és inundar-nos d'aigua, cobrir-nos els sentits d'aigua, decidits. Respirar aigua.
L'associació el Barranc ho fa des de l'inici de la seua singladura: ens hem llançat a la cisterna, a l'aigua profunda de la terra que ens acull; ens hem dutxat adeleradament amb l'olor i la fragància de cada manifestació vital i artística; ens hi hem amarat contents; ens han banyat moltes pluges. I volem que plaga encara; que plaga molt i bé, "que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats" com va escriure Espriu; que l'aigua fresca esdevinga una saó fertil i renovadora en aquesta terra nostra castigada per una sequera i una podridura que no mereixem. Aigua clara. Ens cal una aigua clara.

Associació cultural El Barranc. 2013. Any Estellés. Any Espriu.