Tast de vins

L'associació cultural "El barranc" amb la col·laboració del Café Vora Barranc de Paiporta ha organitzat per als propers dijous 21 i 28 d'octubre a les 20:30 un TAST DE VINS del celler Pago de Tharsys.
http://www.pagodetharsys.com/

Amb el següent programa:

TAST DE VINS



Dia 21-10-2010 Dijous a les 20:30 hores



Tast de caves: Pago de Tharsys

Tindrem tres tipus de caves diferents per poder apreciar els diferents matisos.

Milesime Ros

Tharsys unico

Tharsys brut nature



Maridatge:

Mandonguilletes d'abadejo

Anxoves

Esgarraet

Selecció d'ibèrics

Pernil

Formatges

Dolcet



Dia 28-10-2010 Dijous a les 20:30 hores



Tast vins negres: Bodega Pago de Tharsys

Tindrem tres tipus de vins de diferents varietats

Pago Bobal

Pago Merlot

Selecció Bodega



Maridatge:

Torradetes d'embotits

Txistorreta

Escalivada

Truita de creïlla en abadejo

Pimentones farcits de formatge

Dolcet


Lloc. Bar Vora Barranc. Paiporta

Organitza: Vora Barranc i A.C. El Barranc

Preu per dia 20 euros socis i 23 no socis

Reserves fins dimarts 19 d’octubre al telèfon 630331899 (sols vesprades)


Més informació: www.elbarranc.net

BOTIFARRA MARCA EL RUMB

Finalment els atrevits vos heu omplit de raó, igual com tots els assistents al concert de Pep Gimeno el Botifarra ens hem omplit de satisfacció. “Serà per diners”-déieu despreocupats del risc monetari que suposava una activitat d’aquesta envergadura per a una associació amb escassos recursos. I no, no era cosa de diners. Era pura necessitat. Quasi quatre-centes persones assistírem a un gran concert, que ens bressolà a l’uníson amb el joc juganer de guitarres i guitarrons, que ens provocà una rialla sana i col·lectiva a cada intermedi musical; que ens féu taral·lejar alhora i menejar peus, mans o coll seguint de prop el ritme alegre de la pandereta, de la canya o de les postisses amagades darrere les manasses del Botifarra. Més no podíem fer, còmodament asseguts com estàvem a les butaques de l’Auditori de Paiporta, però ganes de llançar-se a ballar al prosceni degueren tenir-ne més d’un o de dos, segur. La sintonia de tot el públic (i dels músics i del cantant amb el públic) va ser memorable. El mateix Pep Gimeno ens ho amollà agraït: “Haurem de tornar!”
Pura necessitat, sí, és la que teníem molts al poble -com es va posar de manifest- de retrobar-nos amb la música més nostra i amb músics valencians com Botifarra. Convocar-lo a Paiporta ha estat una aposta encertada de l’associació El Barranc, que pot marcar un rumb. De fet, al País Valencià hi ha des de fa temps una efervescència musical riquíssima, que abraça tant els ritmes i melodies més actuals com també recreacions de la tradició, totes amb una qualitat difícil d’igualar. És el cas del cantant xativí de qui hem gaudit en aquest principi de tardor tan calorós.
Els governants de la Generalitat i els mitjans audiovisuals amb què ens controlen són especialistes a invisibilitzar la cultura i la llengua dels valencians: els mateixos cantants i músics han denunciat reiteradament que des del poder se silencia la música en valencià. Si -a pesar de barreres i travetes- monstres com Pep Gimeno i l’arranjament musical que l’acompanya omplen auditoris i places reviscolant-nos les entranyes... això significa que hi ha encara esperança. I el Barranc seguirem apostant per eixa esperança. Ens han mostrat el camí l’alegria de Pep Botifarra il·luminant-nos amb la seua “farolo” de la Costera; ell, i els quatre músics excel·lents que l’acompanyaven. I menció especial i agraïda mereix Paco Lucas, el nostre veí paiportí, el qual ens va fer de pont perquè quallara el concert.
Ja sobre l’escenari, Paco va ser un virtuós del llaüt, al costat d’altres tres virtuosos de la corda, orquestrats tots per un magistral mestre de cerimònies: Pep Botifarra, el qual fins i tot es quedava a voltes sol a l’escenari recordant acudits, dites i personatges entranyables de la seua comarca. Una veu profundíssima, la seua, que em consta que a cada actuació fa viure i reviure el passat i la il·lusió del seu poble, el nostre.


Toni Torreño.

Un barranc amb bicicleta

Ja tenim data per a l'esperada excursió en bici a l'Albufera. Serà el proper diumenge 17 d'octubre.

Diumenge, 17 d'cotubre: de Paiporta a L’Albufera.

Punt de concentració de l’excursió: Plaça de Soliera a les 9’30h.

Ja sabeu que aquesta excursió ha canviat de data en dos ocasions per força major. Era la primera en la programació d'eixides en bicicleta i ara defeinitivament la farem aquest mes d'octubre.
Té un gran atractiu paisatgístic i alhora simbòlic per a la mateixa associació. Si ens diem “El Barranc” és com a tribut al barranc del Poyo que travessa Paiporta i arriba a l’Albufera, i com a reivindicació que volem aquest barranc net i viu. És precisament això el que veurem al llarg del recorregut: de quina manera un espai com aquest pot conservar-se i recuperar-se de manera fantàstica (Tancat de la Pipa) o, pel contrari ofegar en formigó el seu ecosistema (pas per Catarroja). Siga com siga, la marjal (a la qual li hauran segat ja l'arròs quan nosaltres hi passarem) i el llac de l’Albufera sempre són bonics de recórrer, i també comprovar que prop que estan de casa, a mitja hora de pedalada per camins rurals.

Atractius: Recorregut al costat del barranc fins a la seua desembocadura passant per Massanassa, Catarroja i els camps d’arròs acabats de segar; visita al Tancat de la Pipa (No deixeu de consultar el seu magnífic web abans del dia (www.tancatdelapipa.net) , visita al port de Catarroja i passeig en barca per l’Albufera.

Dades tècniques
Distància total : 23 Km. Tornada: a migdia.
Cal:
• portar esmorzar i beguda.
• 6€ per a pagar la barca per l’Albufera
• Bicicleta en bon estat i càmera de recanvi
• Casc i protecció solar
• Aconsellables prismàtics i càmera de fotos

Així doncs, poseu a punt les vostres bicicletes i apunteu-vos a aquesta primera excursió. No és difícil. Únicament potser haurem de salvar un gual amb aigua pel mateix barranc a l’altura de la pista de Silla, en la nostra època de pluges.

L’excursió recorre camins poc transitats, fugint al màxim de carreteres amb vehicles de motor de pas constant. Però no podem evitar-los si passen. Per això vos recomanem que rellegiu el Decàleg de l’ús segur de la bici, que també trobareu a la página 14 del nº 4 de la nostra revista Sense rellotge, dedicada a la bicicleta.

DECÀLEG DE L’ÚS SEGUR DE LA BICI PEL POBLE I VOLTANTS

1. Tingues la bicicleta en bon estat i ben adaptada al teu perfil: alçada de manillar i seient, frens, llums...
2. Busca itineraris tranquils en els teus desplaçaments habituals.
3. En vies urbanes no envaïsques tota la calçada, però no t’acostes tampoc massa als vehicles aparcats, que poden obrir una porta de manera sobtada.
4. En vies interurbanes circula pels vorals si estan en bones condicions. Si no, acosta’t tant com pugues a la dreta.
5. En els desplaçaments en grup reduït o amb xiquets circuleu prioritàriament en paral•lel, protegint a la dreta el ciclista més desentrenat o més dèbil.
6. Fes-te visible amb reflectants, llums i altres mesures de seguretat.
7. Sigues en tot moment un ciclista atent al trànsit que et rodeja, especialment en els encreuaments, quan els autos, amb una mala conducció, poden creuar-se en la teua trajectòria.
8. Senyalitza sempre els girs que estàs a punt de realitzar, de manera correcta i evita circular per les voreres, que són per a ús dels vianants.
9. Recorda que les bicicletes estan sotmeses a les mateixes normes de trànsit que la resta de la circulació.
10. Aparca la bicicleta ben lligada a un lloc adequat i amb un bon cadenat que abrace almenys el quadre i la roda davantera.



Inscripció per correu electrònic: elbarranc@elbarranc.net
o comunicant-ho a qualsevol dels associats.

Pep Gimeno "Botifarra"

Després del periode de vacances d'estiu tornem a la marxeta i comencem amb les activitats que ja teniem programades. De totes, sens dubte, la més important l'actuació de Pep Gimeno Botifarra que volem que siga l'inici d'una sèrie d'actuacions de músics valencians i que enceta una col·laboració amb l'Ajuntament de Paiporta amb la cessió de l'Auditori de Paiporta.
Us esperem a totes i tots.
Entrades a 10 euros.
Venda anticipada:
Llibreria Moixeranga
Terrra Verda
Bar Vora Barranc
Ferreteria Casanova
Dia 1 d'octubre, divendres a les 22 hores
Auditori de Paiporta
Actuació de PEP GIMENO "BOTIFARRA"

1a Festa Estellés a Torrent

Divendres 10 de setembre de 2010
Museu Comarcal de l’Horta-Sud
Carrer de la Mare de Déu de l’Olivar, 30 -Torrent-
Sopar-Recital d’Homenatge a Vicent Andrés Estellés
Amb les cançons de Miquel Pujadó
la participació del grup poètic Rodonors Invictes
I sobretot la teua col·laboració!
Nosaltres posem l’acompanyament (picadeta, coques artesanes -de llanda i de verdures-, esgarradet, espencat i beguda) per al teu entrepà.
Tiquet 5€
Este estiu hem rebut la proposta de l’escriptor Josep Lozano, de celebrar el naixement de Vicent Andrés Estellés amb un encontre que ens reforce o ens done cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre País.
La proposta està basada en la festa que fan els escocesos per celebrar el naixement de Robert Burns, el poeta nacional d’Escòcia. On després d’un àpat es reciten i canten poemes del poeta i d’altres poetes.
A Torrent, el col·lectiu Safranar i l’associació La Gavella hem rebut la proposta i tenim la idea de celebrar la I Festa Estellés. La proposta que fem és que el dia 10 de setembre a les 21 hores ens trobem al Museu Comarcal de l’Horta Sud, Josep Ferris, on compartirem el sopar, llegirem poemes i ens conjurarem pel futur del nostre País. Ens acompanyaran el cantautor Miquel Pujadó i l’associació estellesiana Rodonors Invictes.
Esperem comptar a la teua presència i que convides a totes aquelles persones que cregues voldrien participar en esta celebració.
Per preveure la infraestructura necessitem ens comuniques la teua assistència i la de les persones a les que tu pots convidar.
Cal portar l’entrepà, nosaltres posarem saladet i dolcet i al final compartirem les despeses.
Totes i tots som necessaris. Totes i tots tenim la clau.
Més informació:Col·lectiu Safranar

Amb motiu dels homenatges al naixement del poeta per tota la geografia valenciana

Amb motiu dels homenatges al naixement del poeta per tota la geografia valenciana

Gràcies, Vicent. En l’homenatge del teu naixement, el teu epitafi. Sense permís, de nou.
L’associació cultural El Barranc Paiporta

UNA PRÈVIA (Vicent Andrés Estellés)
No facilitareu massa dades a aquells compatriotes desficiosos que, acabada la Missa de corpore insepulto, i amb una excitada temeritat de bolígrafs, pretenguen escriure la meua obscura i ardent biografia: els remetreu, en tot cas, mentrestant s’ordena la comitiva de l’enterrament, a la sumària i principal font documental que han manufacturat, per a casos com aquests, alguns benignes i fins i tot insignes antologistes: Nasqué a Burjassot, el 4 de setembre de 1924. Que es foten. Car, per molt que els fota, jo estaré, aleshores, molt més fotut.
Ordenada la comitiva, amb una presidència estrictament familiar, i no necessàriament plorosa —jo ploraré per tots—, vull molt de gori-goris de clero pobre, amb una creu modesta, d’un estricte metall al•lucinat. Els gori-goris i el trepig de les sabates, carrer del Bisbe Munyoç avall, que és un carrer vell i acreditat en matèria de processons i d’enterraments, resulten fàcilment impressionants.
En arribar al cementeri, no hi deixareu entrar ningú i fareu que es tanque la porta amb pany i clau. Prèviament haureu subornat l’enterrador —és cosa que encarregue als meus cunyats— i l’haureu embriagat amb vi de Binissalem. Es posarà tota la família, agafada de les mans, a la porta del cementeri, com si anàs a ballar la tarara, impedint que ningú s’acoste. L’enterrador bufat m’enterrarà en un lloc qualsevol, sense làpida ni flors. L’endemà matareu l’enterrador, de manera que mai no se sàpia on és el meu cadàver.
I quan, passats els anys i els ajuntaments, es busquen les meues despulles per tal de donar-los sepultura digna, que es foten també i que escarboten totes les tombes i anticipen municipalment una espècie de resurrecció de la carn de Burjassot, i així, confós amb tots els morts del meu poble, en farem una de bona.
No ho oblideu!
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. L’ofici de demà.

Al principi de l’estiu el nostre novel•lista Josep Lozano proposava la celebració del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés com una efeméride a recordar per tots aquells col•lectius que s’estimen la llengua i el país. Ho deia amb aquestes paraules, (que podeu consultar també a http://picam.info/picalullet/festa-vicent-andres-estelles/ )
Estimada amiga o amic:
Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià.
Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o Positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.
Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.
La meua proposta és la següent:
Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I perquè el poeta de Burjassot? perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.
Josep Lozano

Des de l’associació El Barranc, a Paiporta, ens sumem a la festa i a l’homenatge proposat. De moment, amb un escrit ben humorístic del poeta de Burjassot, que és una mostra perfecta de l’arrelament d’Estellés a la seua terra i nostra, alhora que ressalta la seua voluntat de passar com “un entre tants” i com un poeta del poble. Ell –ja el 1971– renunciava als fastos per al seu funeral. Ara no li fem cas ningú i celebrem i celebrarem el seu naixement agraïnt-li la passió que tingué per la vida i la seua gran humanitat, un llegat que ens deixà a tots a través de la poesia.
Gràcies, Vicent. En l’homenatge del teu naixement, el teu epitafi. Sense permís, de nou.

Un barranc de contes: Núria Urioz

• 11 juny. 22:30 hores a l'Auditori de Paiporta. Un barranc de contes a càrrec de la narradora Núria Urioz.
És Contadora des de l’any 95, quan a l’escola va descobrir el plaer de fer volar en els móns de la imaginació i les paraules.
Des d’aleshores no ha parat de contar històries allà on la volen escoltar. Primer ho va fer per a xiquets; amb la Boira Pixanera va recórrer un munt de biblioteques, escoles, festes i places de Catalunya.
Més tard va continuar el mateix camí en solitari.
Ha contat en diferents “events” oficials com les maratons de contes de Guadalajara o d’Hospitalet de Llobregat, la Fira de la diversitat de Barcelona...
Actualment viu a València i treballa en la ONG PayaSOSpital.
Núria Urioz pot contar per edats compreses entre 0 a 99 anys. El seu repertori és molt ampli i variat: normalment escull contes contemporanis, plens de sorpreses, poesia i valors.
El seu estil es caracteritza pel reforç de la paraula amb la expressivitat del gest i la provocació de la participació del públic.

QUÈ CONTA?

Contes per a somniar, somriure, emocionar-se, sentir, riure... i pensar.

Contes dolcets o salats... també algun de picant!

Contes d’altres móns... o d’aquest mateix... de nosaltres i les nostres coses.

Conte contes perquè sí, perquè em divertisc

Perquè m’encanta quan la paraula i el gest ens fan volar...


Al seu repertori podem trobar les pròpies versions de contes d’autors com la Rosa Montero, Eduardo Galeano, Slawomir Mrözek, Joel Franz, Juanita Márquez ,entre d’altres... i d’altres històries regalades, pròpies o que corren de boca a orella.

I catacric, catacrac,
aquest conte acaba de començar!

http://nuriaurioz-binitui.blogspot.com