CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER 

 Homenatge a José Martí

Ella tenia una rosa, 
una rosa de paper, 
d'un paper vell de diari, 
d'un diari groc del temps. 

Ella volia una rosa, 
i un dia se la va fer. 
Ella tenia una rosa, 
una rosa de paper. 

Passaren hivern i estiu, 
la primavera també, 
també passà la tardor, 
dies de pluja i de vent. 

I ella tenia la rosa, 
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia 
i l'enterraren després. 

Però al carrer on vivia, 
però al poble on visqué, 
les mans del poble es passaven 
una rosa de paper. 

I circulava la rosa, 
però molt secretament. 
I de mà en mà s'hi passaven 
una rosa de paper. 

El poble creia altra volta 
i ningú no va saber 
què tenia aquella rosa, 
una rosa de paper. 

Fins que un dia d'aquells dies 
va manar l'ajuntament 
que fos cremada la rosa, 
perquè allò no estava bé. 

Varen regirar les cases: 
la rosa no aparegué. 

Va haver interrogatoris; 
ningú no en sabia res. 

Però, com una consigna, 
circula secretament 
de mà en mà, per tot el poble, 
una rosa de paper. 
 

V.A. Estellés

L'Associació Cultural El barranc de Paiporta  ha organitzat per al dissabte dia 14 de setembre,  la Nit  Vicent Andrés Estellés.
La vetllada literària tindrà lloc al jardí del Museu de la Rajoleria de Paiporta.
La rebuda als participants del sopar serà a les 21.30,. Tot seguit, a les 22.00 hores, començarà el sopar en homenatge a Estellés, considerat el poeta del poble, amb productes de la terra.
Durant el sopar també es farà una projecció de vídeos  sobre la figura del poeta de Burjassot.
Al final del sopar es recitaran poemes d'Estellés i altres poetes per part dels assistents.
Cal portar entrepà i nosaltres posem la beguda i la picaeta, per 3 euros. Per poder assistir al sopar cal enviar un correu electrònic a l'adreça elbarranc@elbarranc.net i fer la reserva abans del dijous 11 de setembre per poder organitzar l'acte.


Animeu-vos a vindre.

SONS I VEUS D'ÀSIA

COR FGV

COR Unió Musical de Paiporta

 Dissabte 6 de juliol a les 19:30 hores

Auditori Municipal de Paiporta

Entrada gratuïta

Un viatge a Àsia està a punt de començar; i un viatge a Àsia és necessàriament un recorregut pels sentits: una carícia de seda sobre la pell, l’aroma de la canella, del clau, del pebre i del safrà; el vaivé constant, el ritme sincopat, el bressoleig d’una gavarra atracant als ports de l’Índic amb la bodega curulla d’espècies; el balanceig constant dels camells carregats de fines teles, que recorren els caravanserralls de les viles imperials des de Xina fins al Mediterrani.

Un viatge a Àsia és escoltar incansablement els relats de Xahrazad, nit rere nit, durant mil i una nits d’aventures, d’amors passionals, de guerres cruels i d’odis ancestrals; de la màgia desbordant de genis i llànties meravelloses.

Un viatge a Àsia vos permetrà conéixer el valor impagable dels oasis i de l’aigua que corre fresca a la vora dels deserts més temibles; el valor de l’hospitalitat i del te calent xarrupat glop a glop; el valor de la pau com a bé suprem...

Viatjant a Àsia sabreu que la flor de lotus s’alça i esclata pura sobre el fang i que la vida en majúscules és el patrimoni de les persones senzilles, que fan coses tan senzilles com olorar la terra, contemplar la lluna, tastar un bol d’arròs pilav, acariciar una pell o... ESCOLTAR i CANTAR UNA MELODIA.

Esteu a punt de començar un viatge per la música de l’aigua d’alguns dels oasis del continent asiàtic. Per a vosaltres destaparem vuit flasconets amb aromes i olis essencials de les cultures musicals d’Àsia.

Les corals de la Unió Musical de Paiporta i dels treballadors i treballadores de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, dirigides per Sara Liso, anirem saltant alegrement d’una part a l’altra del continent: l’orient pròxim, l’Àsia Central, els països del Sol Ixent...

No volem conquistar ni envair territoris; no pretenem evangelitzar com aquell llegendari Preste Joan; no volem enriquir-nos com la família veneciana de Marco Polo en el temps de Kublai Kan.  Només volem cantar a quatre veus i regalar-vos aquestes veus d’Àsia, igual com la llum tremolosa dels ciris o el perfum de sàndal , que també ens acompanya.

Excursió a la Puebla San Miguel i el Racó d'Ademús 1 i 2 de juny

Aquesta escapada barranquera ens endinsarà en els dominis de l’alta muntanya mediterrània. Les condicions ecològiques extremes, marcades principalment per les baixes temperatures de l’hivern, són les principals responsables d’un paisatge espectacular que impressiona per la seua originalitat. Aquests paisatges dominats per diverses coníferes (pi roig, pinassa, savina reial, savina terrera), són exclusius de la Serra del Javalambre que, des de La Puebla de San Miguel (Valencia) i El Toro (Castellón) va guanyant altitud cap a Terol fins assolir els 2.020 metres d’altitud al cim que dona nom a aquesta serralada.

Sortirem en cotxes particulars des de l’Auditori, a les 8.00 hores, hi ha quasi 2.30 hores de viatge fins arribar a Puebla de San Miguel, però la nostra primera parada es queda un poc abans del nucli de la població. Des d’ací agafarem la senda que condueix fins a l’Alt de les Barraques o Calderón. 

Les rodalies de la població i l’inici de la senda estan situades a uns 1.100 m d’altitud. Pels voltants del poble ja es poden observar nombroses savines reials de gran dimensions, però les vessants encara mantenen un vegetació densa i estructurada on apareixen carrasques, roures valencians, gargullers i ocasionalment, en llocs més frescos i humits, aurons, llidoners, cornicabres, etc. El clima en aquesta altitud encara permet la supervivència d’espècies arbòries de fulla plana, però aquest anirà endurint-se amb l’altitud i totes elles desapareixeran del paisatge a partir dels 1.200 metres, aproximadament. Superada aquesta altitud s’endinsem en els territoris més freds i continentals del País, en el que es coneix com la paramera ibèrica. Aquesta zona està coberta per boscos oberts de savina reial o turífera, pràcticament l’única espècie arbòria amb capacitat per suportar les condicions d’oscil·lació tèrmica, sequera i forta insolació que es registren en aquestes àrees. Al sotabosc trobarem matollars amb ginebres i pastures, amb plantes molt pegades a terra per suportar les dures condicions ecològiques. En aquesta entorn visitarem el savinar de Las Blancas, amb exemplars monumentals amb edats estimades que superen el miler d’anys. Aprofitarem aquest punt per fer una xerradeta sobre la plantes, les seus capacitats ecològiques i evolutives, el paisatge, la protecció d’aquesta zona sota la figura de Microreserva de Flora. A més a més, aquest serà el lloc perfecte per l’esmorzar.

 

Des de aquest punt, continuarem la senda cap al Calderón i més o menys cap als 1.300 metres notarem un canvi en la vegetació, marcat per l’aparició de la savina terrera. Són el boscos horitzontals que marquen la fesomia d’un paisatge que, pel seu aspecte, ha estat batejat amb el nom de pell de lleopard. Només cal tirar-li una ullada per entendre aquest nom. En aquestes altitud, el territori estaria dominat per pinars, pels únics pinars vertaders, però la seua explotació per a fusta i carboneig i l’aprofitament ramader de les àrees elevades d’interior els ha deixat reduïts a exemplars dispersos i bosquets de poca extensió. Les espècies que apareixen són el pi roig i la pinassa segons l’altitud i la exposició de les vessants, encara que aquest darrer és el que resulta més abundant. Allí on decidim d’aquest itinerari, triarem un lloc adient per dinar, segons l’hora i la voluntat d’algun agosarat podem continuar fins al cim del Calderón.

El Pic dels Calderón, amb 1.837 metres, el punt més elevat del País Valencia (el Penyagolosa es qui rep aquesta consideració més sovint, però la seua altitud és lleugerament inferior: 1814 metres), no abasta altitud suficient per a que els pinars desapareguen, deixant a la savina terrera tot el protagonisme, però els arbres que arriben a aquestes cotes mostren en el seu aspecte retort, contrafet i xaparro la duresa de la vida en les proximitats del cim.

Novament en el cotxes, mourem cap a Ademuz (19 km) trajecte que ens costarà una mitja hora aproximadament. En l’aldea de El Val de la Sabina, els amics M. José i Paco ens esperen en la Casa Rural La Tosca (http://www.latoscacasarural.com/) per ensenyar-nos les seues instal·lacions i ens prepararan una picaeta.

Mourem cap a Castielfabib, concretament Complejo de Turismo Rural "Los Centenares" (http://www.ceagascv.com/alojami.htm) on està previst el sopar i l’allotjament.

Per al diumenge, després del desdejuni, tornarem  a Ademuz i agafarem direcció Vallanca per fer una passejada per la vora del riu Bohilgues. A més d’un inesperat paisatge que trenca completament l’aspecte eixut circumdant, podrem gaudir d’uns bons exemples de la vegetació de ribera amb les seues plantes característiques organitzades en bandes paral·leles al llit del riu.

Amb aquest recorregut es donarà per finalitzada aquesta escapada al Racó d’Ademuz. Cadascú decidirà les activitats posteriors (compres, visita a Ademuz, etc.) i fixar la seua hora de tornada (o organitzem dinar segons la decisió majoritària).

Coordinen l'activitat Àngels i Simó.

Anem al teatre MICALET 10 de maig divendres

DIVENDRES DIA 10 DE MAIG  a les 20 hores al Teatre Micalet
La Casa

Direcció Pep Ricart
Amb Pilar Almeria, Isabel Carmona, Isabel Requena
Companyia Teatre Micalet
Estrena absoluta al Teatre Micalet el 25 d’abril de 2013.
Una comèdia sobre tres dones que es veuen obligades a compartir una casa.
Però…què hi ha en eixa casa? Què amaga, què guarda LA CASA?
Riures, sorpreses, enfrontaments i troballes misterioses, forcen les portes rovellades de la memòria. I al llarg de la nit, se’ns desvetllarà l’essència dels seus conflictes personals, la força dels seus desitjos, el llast d’una realitat amenaçadora que les obligarà a prendre decisions.


Entrades 10 euros.
Reserves fins el 5 de maig enviant un correu a elbarranc@elbarranc.net

Excursió a Cullera dissabte 11 de maig 2013

Excursió a Cullera  dissabte 11 de maig 2013.

Eixirem en cotxe a les 9 del matí, punt de reunió Pitufos Carrer Montgo cantonada Garbí. En Cullera aparcarem a Cap Blanc, prop del restaurant Mar i Llum on ja tindrem reservada una paella (preu 15-18 € amb entrants beguda postres, cafè i copa).
Amb aigua i entrepà per al camí iniciarem la ruta que podeu veure en la imatge, el total són 11,5 km amb un desnivell màxim de 200 m.

Com a alternativa per als que ho vulguin més curtet, un cop assolit el radar meteorològic que coincideix amb el punt més alt de l'excursió, podran tornar per el mateix camí Fins a Cap Blanc. Les vistes, si el dia acompanya, són magnifiques des de qualsevol punt del recorregut. Qui ho vulgui mes facil, una passejadeta per la platja i una bona paella tampoc està gens malament per gaudir d'un dia en companyia dels amics.
Per poder anar ajustant amb el restaurant ens cal aproximar el nombre de comensales.Estalviarem temps i treball si paseu directament la vostra intenció de participar a Luis Abelló luis.1946@yahoo.com

Visita a Algemesí. Diumenge 14 abril

Visita i dinar a Algemesí 

Diumenge 14 d'abril 2013

Eixirem des de davant de l'Auditori a les 9 en cotxes a Alfafar per anar en tren.

Començarem la visita a les 10 del matí. 

Visita guiada per Lluís Escartí

Acabada la visita del poble farem a peu una xicoteta excursió (3 quilòmetres) on dinarem una paella feta per integrants de la Moixeranga en un xalet que va ser de Teodoro Llorente.

Després de dinar tornem a peu i agafarem el tren per tornar a Paiporta.

Preu de socis/sòcies 10 euros

Preu de no socis/sòcies 12 euros

Per fer la reserva cal  ingrés al compte 3159 0029 31 2152501314 amb el vostre nom i enviar un correu de confirmació a elbarranc@elbarranc.net abans del dia 9 d'abril.

Algemesí és una ciutat vital i moderna que manté un arrelat respecte per les seues tradicions més ancestrals que ha conservat al llarg dels segles. És una de les poques ciutats d’Espanya que pot mostrar amb orgull un PATRIMONI CULTURAL  IMMATERIAL  DE  LA  HUMANITAT  declarat  per  la  UNESCO:  la

Festa de la Mare de Déu de la Salut, que es reviu als nostres carrers cada 7 i 8 de setembre.

En la nostra visita Algemesí, a més d’un recorregut pels seus carrers, visitarem dos dels elements patrimonials més significatius de la ciutat i els dos relacionats amb la declaració de la UNESCO: La Basílica de Sant Jaume i el Convent de Sant Vicent, seu del Museu Valencià de la Festa.

Museu Valencià de la Festa: situat al Convent de  Sant  Vicent,  edifici renaixentista construït pels dominics en 1590. Entre les seues exposicions destaquen les dedicades a les dos festes més significatives: La Mare de Déu de la Salut i la Setmana de Bous.

Des del Museu s'inicia una ruta pel conjunt monumental i artístic d'Algemesí; un recorregut per la vila del segle XVIII; Cases i llocs d'interès amb construccions des del segle XV fins al XX. La ruta discorre pels recursos culturals i turístics més importants i representatius de la ciutat entre els quals destaquen:

•  Les construccions Renaixentistes, Barroques, Neo-gòtiques, Neoclàssiques, eclecticistes i modernistes dels carrers Muntanya, València,  Berca,  Capella, Molí, Nou del Convent.

 

•   El Casino Lliberal: edifici modernista construït en 1911 que alberga la sala d'exposicions municipal, un restaurant, saló d'actes i les dependències de cultura.

•  La basílica de Sant Jaume, declarada Monument Històric i artístic nacional i Bé d'Interès cultural. Conjunt arquitectònic format per l'Església Antiga (s. XV), l'Església Nova (1550), la Casa Abadia (1552) i l'antic cementiri (s. XII).

A l'interior destaca el majestuós retaule Major amb els conjunts pictòrics manieristes i tenebristes (1603-1610) de Francecs Ribalta completat per J, Segrelles en 1954, dedicat a la vida de l'apòstol Santiago. En les naus laterals es troben les antigues capelles entre les quals destaquen: La de San José i la de Sant Vicent realitzades per Ribalta. També es pot admirar, a la zona d'intersecció amb l'església antiga, el retaule de renaixentista de Pardines d'autor anònim. En la Volta central destaquen els frescs neoclàssics realitzats en 1823 per J.Oliet.