Exposició d'escultures de Rafael Amorós

Exposició d'escultures de Rafael Amorós.
MUSEU DE LA RAJOLERIA
Del 2 al 12 de desembre
Carrer Enric Reig, nº 3. Paiporta.

Inauguració

Dia 2 de desembre, divendres a les 20 hores.
Museu de la Rajoleria
Organitza. Associació Cultural "El barranc"
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Paiporta.



"Pletines de ferro corvades, àcer inoxidable esmerilat, granit tallat i trencat, pigments de colors damunt la tela crua... estos són alguns dels materials que habitualment empre per a elaborar formes evocadores, suggeridores i contundents, tant en escultura com en pintura i que tindré el plaer de poder-vos mostrar a primers de desembre.

Estos són els títols de les distintes sèries que he anat realitzant i que ens deixen entreveure els conceptes que he cercat per a ser concebudes:

UNA FLOR AL MÓN, NATURES, ARBRE, JARDÍ, ONA, RACÓ, EMBOLICS, PERFILS, ARQ, CORVANT, CERCLANT, LLUNA, DECONSTRUCCIÓ, ADDEND, ONDULACIÓ, ESCUMA.

www.amorosweb.com



Edició d'una sèrie de 30 escultures de l'obra "La lluna", obra de Rafael Amorós de dimensions 31x23x13:



Totes les persones interessades en adquirir algun exemplar de la sèrie es poden posar en contacte amb nosaltres a través del correu elbarranc@elbarranc.net o els dies de l'exposició.

Excursió Mas La Toba (Terol) 5-novembre 2011

El Mas La Toba està situat entre Fuentes de Rubielos i Cortes d'Arenoso (Terol). Allí viu des de fa un mesos, Xavi, el fill d'Ascen i Luís Abelló practicant agricultura ecològica..
Farem un recorregut a peu de dificultat mitjana d'aproximadament 4 quilòmetres d'anada i altres de tornda. Cal portar-nos tot el menjar (esmorzar i dinar)

Eixida a les 8 del matí en cotxes des de davant de l'Auditori Municipal.
-Arribada a La Toba a les 10 hrs
a Masia La Toba, el recorregut són 4km. d'anada i altres tants de tornada, cal avisar perquè el personal porti bon calçat de muntanya, ja que en alguns trams és pedregós encara que no difícil en excés.

-Arribada a La Toba a les 10 hrs
- A les 10,20 piscolavis en piscines riu
-Seguim ruta seguint el curs del riu veient molins i masies abandonades fins arribar al salt d'aigua final. Alli entrepà i marxa enrere fins a la masia.
-Xavi i Angela s'ofereixen a preparar un petit refrigeri berenar - cafè-te i alguns pastissets o coques preparats al forn de la casa, per descomptat amb productes ecològics.

Cal telefonar a Luís Abelló (963970474) per confirmar l'assistència o enviar un correu a l'adreça elbarranc@elbarranc.net abans del dia 3 de novembre.

Assemblea general 2011

Convocatòria Assemblea General any 2011
Divendres 3 de novembre a les 20 en primera convocatòria i a les 20:30 en segona convocatòria.
Lloc: Bar dels Pitufos (restaurant La Parrilla)
c/ Serra Perenxisa, 6 (urb. L'Horta)

L’ordre del dia serà el següent:



1. Informació de les activitats realitzades.

2. Aprovació, si s’escau, de l’estat de comptes.

3. Aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’any 2012.

4. Elecció Junta Directiva.

5. Torn obert de paraula.



Es prega l’assistència de la major part dels socis.





Paiporta, 26 d’Octubre 2011
El President

Antoni Torreño

Excursió a Chelva 22 d'octubre 2011

ROMANS, ÀRABS, CRISTIANS, MORISCOS, JUEUS
CHELVA, UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA
Dissabte 22 d’octubre
En plena tardor ens proposem dos passeigs amables en un dia, que ens obriran el cervell a les civilitzacions i pobles del passat valencià. Un és l’encontre amb l’aqüeducte romà de Chelva; l’altre, la ruta de l’aigua i un recorregut pels barris de Chelva.




L’aqüeducte de Chelva és una obra d’enginyeria romana del segle I dc, la qual es pot rastrejar durant trenta quilòmetres pels termes serrans de Tuéjar, Chelva, Calles i Domeño.
La part més impressionant conservada la visitarem l’associació El Barranc: es troba al terme de Calles, en plena muntanya, i s’enlaira sobre l’anomenada rambla d’Alcotas. Abans d’arribar a la petita explanada on ens deixarà l’autobús ja veurem a la dreta, per a obrir gana, dos arcs abandonats al costat de la rambla. Però amb el plat fort ens quedarem bocabadats. Pujarem per una senda. Aquesta es converteix quasi per art de màgia en una séquia excavada en la roca: que no és altra cosa que l’aqüeducte. Després d’un revolt, sense a penes poder imaginar-ho, la séquieta aquella esdevé un magnífic pont arquejat de roca roja. Podrem xafar-lo sense problemes, de manera que el creuarem amb precaució i superant vertígens. A l’altra banda, la sorpresa continua perquè la tossuderia romana per conduir l’aigua (no se sap avui dia on) transforma aquell canalet i aquell noble pont arquejat en un pas estret tallat a bisturí a través d’una penya altíssima (d’ací li ve el nom: la “Peña Cortada”). Si no està inundat per les pluges a partir d’aquest punt, encara podrem seguir l’aqüeducte uns centenars de metres al llarg de galeries i balcons sobre la rambla d’Alcotas. ¿Algú pot imaginar més meravella?




L’altre passeig és un recorregut pels barris històrics, i per part del riu que té als peus. Chelva és una vila petita, però de traçat gens uniforme. I això no es deu a una mala planificació, sinó al fet que ha conservat el traçat urbà de tots els pobles que l’han habitada. S’ha d’estar alerta, perquè girant un cap de carrer i sense avisar passem de trama urbana i de barri: el del domini dels àrabs, el dels moriscos subjugats; el dels jueus esquius; el dels cristians del barroc ençà.... Compte! perquè Chelva és ben xicotet i si no obrim tots els sentits a cada cantó de carreró se’ns poden passar per alt petites joies.

Dades tècniques:
Autobús: 9h. a l’Auditori de Paiporta
Matí: recorregut per l’aqüeducte a la Peña Cortada (40 m. per una senda estreta.)
Vesprada: recorregut per la ruta de l’aigua i els barris històrics de Chelva. (1h. i mitja)
Dinar : BAR RESTAURANTE NEUTRAL c/ Maria Antonia Clavel, 24. amb entremesos de pernil i formatge, ajo arriero, olleta serrana, beguda i postres.

Preu socis:25 euros
Preu simpatitzant:32 euros

Per a participar cal fer l’ingrés al compte de l'associació
3118 0010 27 2216686325 i enviar un correu a elbarranc@elbarranc.net abans del dimecres 19 d’octubre

LA MARJAL VIVA DE LA TARDOR

Passeig en bici i menjotada al Motor de Turbines

Dissabte, 1 d’octubre.



L’Albufera i la marjal al llarg del mes de setembre té una activitat frenètica. Les espigues d’arròs estan madures i a punt de rebentar. Els “motors” als extrems de cada tancat han fet el que han pogut per a desaiguar, però les extensions de la marjal difícilment han arribat a assecar-se i les enormes màquines recol•lectores, que pentinen els camps, mouen fang a gavadals. Darrere d’elles, estols de gavines, agrons, garsetes blanques, esplugabous, camallongues i altres aus de potes llargues s’arremolinen frenèticament per aprofitar-se del festí d’animalons que tant de moviment de terra els posa al descobert... Fins a Paiporta arriba la flaire de l’arròs madur i terra humida si bufa de Llevant.
Aquest és el paisatge que vos proposem per al proper dissabte 1 d’octubre, quan encara és llarg el dia, la temperatura ja no és rigorosament càlida i el cel i la terra comencen a tenyir-se de tonalitats de tardor.
Un paisatge únic recorregut a pedalades
Eixirem de Paiporta no massa prompte ni massa tard. A les 10 del matí. Tenim fins a migdia per a arribar al motor de Turbines, regentat per Agustí i la seua família paiportina, on ens espera un relax gastronòmic i visual. Aquest motor és una de les eixides més belles de l’Albufera, quasi a tocar de la desembocadura del barranc del Poyo (el nostre “barranc”). Arribarem després d’una còmoda passejada per a obrir gana en què recorrerem per carrils de bicicleta les hortes i les avingudes del sud de València. A la ciutat de les Arts i les Ciències tornarem a eixir de l’urbs i pedalejarem pels barris de la Punta, per la platja de Pinedo fins a aplegar a la Devesa del Saler. Des d’allí, per la marjal, ja estarem a tocar del motor on ens espera un dinarot d’antologia en un marc difícil d’igualar: els agrons estaran plantats sobre les barques o les estaques, confosos entre el canyís, esperant a llançar-se sobre algun peix despistat. Entre tant, nosaltres, bon vi i bona teca: clòtxines, gambó, esgarraet, formatge, pernil, paella de pollastre, conill i ànec; ensalades, safates de fruita fresca, dolços de temporada cafés, licors, i, com sempre, en una sobretaula de conversació animada. Potser també ens tocarà en sort un passeig curt per fins al llac sobre una barca de vela llatina...



Quan la digestió ens ho permeta, tornarem a agafar les bicicletes i entre camps d’arròs segats o a punt de fer-ho, aplegarem a Massanassa i, barranc amunt, a Paiporta.
Aquest és el recorregut ciclista: (en verd, l’anada; en taronja, la tornada)



...O al motor directament amb el cotxe

L’alternativa “barranquera” als que descarten el plaer sensorial de la bicicleta és acudir directament al motor de Turbines a partir de les 13h. Heu de seguir la ruta que hi ha tot seguit, des del final de la carretera Alfafar-El Saler. Atenció a desviar-se a la dreta just abans de la rotonda.




Dades pràctiques
Eixida: Plaça de Soliera. 10h. Disabte 1 d’octubre
Recorregut: 18 km d’anada 10 Km. de tornada. Traçat completament pla, llevat d’alguns ponts sobre el ferrocarril i sobre el llit nou del Túria, on cal tensar els músculs.
Arribada: 18-19h. A Paiporta.
PREU:
28€ socis del Barranc.
35€ no-socis.
Cal ingressar la quantiat que pertoque al compte Nº 3082 1438 16 4934622327 abans del 28 de setembre; i enviar un correu electrònic al elbarranc@elbarranc.net amb els noms de les persones que us apunteu o telefonar a Toni Torreño al 606427049.

AL SOPAR ESTELLÉS DE PAIPORTA PIMENTONS TORRATS, POESIA, CANÇONS I TAULES D’AMICS

La combinació de conversació, de tast de exquisideses gastronòmiques dels socis i de lectura de poemes del poeta del poble és una fórmula química d’èxit assegurat.
Finalment el 10 de setembre El Barranc Paiporta poguérem organitzar a correcuita el sopar Estellés, que va inaugurar –i per molts anys– el curs d’activitats de l’associació.
La negativa de l’ajuntament a cedir-nos els jardins del Rajola per a l’acte quatre dies abans no va ser impediment per a quasi ningú. El mateix dissabte, per a recordar-nos la figura entranyable del poeta Vicent-Andrés Estellés, transformàrem una seu política que ens van cedir en una saló de restaurant amb un petit escenari amb escenografia inclosa.
Una taula ben parada, flors i ciris encesos, pimentons torrats tallats en tires i, en fer-se l’hora, vam començar a acariciar les oïdes amb poemes; el paladar, amb coquetes dolces i salades, arrebossats espectaculars, l’esgarrat de sempre, una exòtica i delicada pasta d’humus... i el cacauet, que no falte en un sopar col•lectiu popular. L’última carícia important de la nit fou la calidesa amistosa que teixírem entre tots.
La litúrgia col•lectiva començà amb la lectura en grup del poema del pimentó, que acabà “eucarísticament”empassant-nos tots (fotent-nos, en paraules del poeta) un tall de pimentó torrat. I tots a sopar. Després, Josep Fuster recordà en nom d’Estellés que no hi havia a València unes cames com aquelles en la memòria del poeta; tot seguit Carmela Puig i Eva Dénia recitaren i cantaren que tampoc no hi havia a València dos amants com l’Estellés i una dona del seu record.
La cançó de les dones sonà amb la veu d’Isabel Martí; sempre reivindicativa. Des de la mateixa bancada isqueren Arun i la seua companya per a estimar-se sobre el micròfon amb una fonètica hindú i andalusí respectivament. La lluna de la muntanya ens vingué a visitar de la mà de Fonsi i Àngels. Una lluna que també contemplaria Fèlix Sempere, per terres de la Manxa, com va recordar Toni Torreño a través d’alguns poemes enyoradissos del poeta. Rosa Castellanos, Aureli Lapeña, Encarna Valls i altres amics espontanis anaren acostant-se al micro sense més vergonyes. Tots al micro no. De fet la veu potent i melodiosa d’Eva Dénia no en necessità: només la seua guitarra i les seues cordes vocals encomanaren a tots el ritme del Bolero de l’Alcúdia. Al final, el sopar Estellés fou com els versos que llegí Encarna: una rosa de paper que passà de mà en mà entre tots els presents.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

Festa Vicent Andrés Estellés

L'escriptor Josep Lozano ha tornat a llançar una crida per animar els amants del poeta Vicent A. Estellés a celebrar en pobles i ciutats la segona edició de la Festa Estellés, que es vol instituir al voltant del 4 de setembre, dia en què va néixer Estellés (a Burjassot, el 1922). La Festa Estellés de l'any passat va ser tot un èxit

Reproduïm el text que, per anar escalfant motors, ha escrit Josep Lozano, autor de 'Crims de Germanis', per recordar la voluntat de la festa i animar perquè es faci encara a més indrets que l'any passat.

'La proposta suggeria fer-la en els primers divendres o dissabtes del mes de setembre i que hi entrara un plat típic de la nostra gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, de manera semblant a com fan els escocesos (des de fa ja més de dos-cents anys) cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular.

El resultat va ser prou engrescador, ja que la Primera Festa Estellés va celebrar-se (i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradors) al llarg del mes de setembre passat, i en alguns pobles a l'octubre i fins i tot al novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dénia, Elx, Gandia, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Sueca, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva.

Van participar, en les diverses celebracions, el partit Socialista, a través dels ajuntaments de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco, a Alginet, Dénia i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà, a Vic; l'Espai País Valencià, a Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall, a Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, a Benaguasil. I associacions com la Pebrella, a Canals; la Bellota, a Manuel; el Tempir, a Elx; la Gola, a Guardamar; el Safranar, a Torrent; Rodonors Invictes, a Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, a Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques, a Benimaclet; el Grup de Teatre la Bicicleta, a Xàtiva; Acció Cultural, a València, i la Bassot, a Burjassot.

Hi van col·laborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant l’acte o com a rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Núria Cadenes, Manel R. Castelló, Isidre Crespo, Ruben Luzón, Antoni Martínez Revert, Jaume Pérez Muntaner, Vicent Nàcher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Lluís Roda, Andreu Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel.

També hi van donar suport i hi van col·laborar cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; també ho van fer alguns músics: Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.

I van fer-se ressò de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs (la llista va figurar al bloc Raons que rimen) van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al 'fill del forner que feia versos'.

Com a anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema 'Els amants' una peruana, a Guardamar una escocesa, que a Benimodo hi va participar la filla del poeta i a Burjassot, el fill.

Esperem que enguany, el 2011, se celebre en molts pobles del nostre àmbit lingüístic. A hores d’ara, i si no hi ha canvis de data, sabem, amb plena certesa, que se celebrarà a l’Alcúdia el 9 de setembre; a Alginet el dia 2, i a Cullera i a Manuel el dia 3.

Per tant, us encoratge a que la celebreu amb els mitjans que tingueu, molts o pocs, per tal de consolidar la instauració d’un referent cultural, d’una celebració de la poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels nostres màxims poetes.

A Paiporta, la nostra associació la realitzarà el dia 10 de setembre. Estem treballant en l'organització. Pròximament anunciarem el lloc i els detalls de l'acte.